Texts de les Piràmides
Els Texts de les Piràmides són un repertori de conjurs, encantamientos i súpliques, gravats en els passages, antecámara i cambres sepulcrales en les piràmides del Imperi Antic d'Egipte en el propòsit d'ajudar al faraó en la Duat i assegurar la seua resurrecció i la vida eterna. Són una recopilació de texts, sense orde aparent, de creències religioses i cosmològiques molt antigues, que varen deure amprar-se durant la cerimònia funerària. Alguns texts ya apareixen en esteles i mastabas de les dos primeres dinasties.
Els texts ya devien existir en papirs a lo manco en els temps d'Unis, l'últim faraó de la dinastia V i des d'ací es varen copiar als murs i sostres del seu piràmide, denominada pels egipcíacs: "Perfectes són els llocs de la Mort". Per tant, la seua piràmide és el primer lloc en el que es varen escriure els Texts de les Piràmides en un soport durador, a lo manco que s'haja conservat. Els texts estan composts per 228 declaracions. Posteriorment es va convertir en pràctica habitual inscriure'ls en l'interior de les piràmides dels faraons de l'Imperi Antic, aplegant a 759 conjurs (compilados per Raymond O. Faulkner).
Contingut
No és un relat o narració ordenada, sino extractes de teories de la creació, fragments de les lluites entre Horus i Seth, de llegendes i fonamentalment, fòrmules per a permetre al faraó la resurrecció, ascensió i identificació del faraó en els deus.
En estos texts s'aprecien dos teories cosmològiques: la primera en mits solars, contemporàneus dels faraons que varen ordenar gravar-los, a on el rei és conduït cap al deu solar Ra i la segona en una mitologia estelar molt més antiga, a on el camí es dirigix a les estreles circumpolares, aquelles que eren considerades immortals per permanéixer sempre visibles en el cel nocturn.
Conté, junt en rituals de sensació, ofrenes de menjar, beguda i vestuari, les fòrmules per a que el faraó poguera transformar-se en l'aj més important de tots els aj que residien en la Duat, sortilegios per a conseguir eludir els animals malignes i els perills topogràfics. També per a que poguera ascendir al "Més allà", com una estrela i transfigurarse en un ser diví.
Ofrenes i rituals
Els diversos texts de les piràmides contenien a sovint escrits de rituals i ofrenes als deus. Entre estos rituals estaven la cerimònia d'obertura de la boca, els rituals d'ofrenes i el ritual de les insígnies. En les piràmides es feyen ofrenes tant monetàries com basades en l'oració i estaven escrites en els texts de les piràmides en l'esperança de conseguir que el faraó tinguera una vida desijable despuix de la mort. Per açò, rituals com la cerimònia d'obertura de la boca i els ulls eren molt importants per al faraó en la vida del més allà. Esta cerimònia implicava que el Jer-heb (el sacerdot llector principal), junt en els seus ajudants, obriren els ulls i la boca dels difunts mentres recitaven oracions i conjurs. S'animava a les plañideras a cridar mentres s'utilisaven instruments especials per a obrir forats en la boca. Una volta conclosa la cerimònia, es creïa que els morts podien menjar, parlar, respirar i vore en l'atra vida.[1]
Les piràmides egipcíaques estan formades per varis corredors, túnels i sales, de modo que cada element té un significat i us diferents durant els processos funeraris i rituals.[2] Els texts eren escrits i recitats pels sacerdots en un orde molt particular, que a sovint començaven en el temple del Valle i terminaven en l'ataüt o sala de la piràmide. El Temple del Valle, a sovint, contenia un santuari d'ofrenes, a on es recitaven els rituals.[3]
Evolució de creències i texts
La seua evolució donarà lloc als Texts dels Sarcòfecs, que durant el Primer periodo intermig d'Egipte varen començar a escriure's en els sarcòfecs dels nobles i potentados. En l'Imperi Mig són de dos tipos: biogràfics, narrant també la vida del difunt o jurídics, descrivint el llegat dels seus bens. A partir d'esta época l'immortalitat va deixar de ser un privilegi exclusiu del faraó, sent ya possible per a les classes més altes.
Durant l'Imperi Nou, varen escomençar a escriure'ls en papirs que es depositaven dins del sarcòfec, alcançant gran difusió i donant orige al denominat Llibre dels Morts, en el que es descriu qué deurà fer l'esperit del difunt per a obtindre l'immortalitat. Este text experimentarà postreras evolucions fins a la dinastia XXVI. L'immortalitat ya alcancen a gojar-l'aquells "egipcíacs justs" que pogueren recitar en la Duat les fòrmules del Llibre dels Morts i costejar-se els rituals d'embalsamamiento i sepeli, per a preservar el seu ba.
Vore també
Referències
- ↑ «[1]», Experience Ancient Egypt. Consultat el 7 de novembre de 2023 (en en).
- ↑ «Ancient Egypt: The Pyramid Texts in the tomb of Pharaoh Wenis, Unis or Unes». Archivat des d'el original, el 29 de març de 201. Consultat el 7 de novembre de 2023.
- ↑ Mercer, 1956, p. 15.
Bibliografia
- Wolfgang Kosack: "Die altägyptischen Pyramidentexte." In neuer deutscher Uebersetzung; vollständig bearbeitet und herausgegeben von Wolfgang Kosack Christoph Brunner, Berlín, 2012. ISBN 978-3-9524018-1-1.
- Kurt Sethe: "Die Altaegyptischen Pyramidentexte." 4 Bde. (1908-1922)
- Mercer, Samuel A. B. (1956). Literary Criticism of the Pyramid Texts, Londres: Luzac & Compant LTD.. OCLC 36229800.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Textos de las Pirámides» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.