Anar al contingut

Fòrmula d'ofrena

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Fòrmula d'ofrena en una estela funerària. En esta, la fòrmula comença en la primera llínea i es llig de dreta a esquerra.
Erro al crear miniatura:
Llibre dels morts d'Hunefer a on està representada una estela just a l'entrada de la tomba a on es destaca el fallit adorant a Osiris, i davall, una fòrmula d'ofrena.
Estela de Ra-Horajti a on s'inscriu en la seua part inferior una fòrmula d'ofrena a Osiris. Dinastia XXII.
Erro al crear miniatura:
Estàtua de Sesostris del Imperi Nou d'Egipte en inscripció de fòrmula d'ofrena: "El rei pot garantisar a Osiris les ofrenes funeràries de pa, cervesa, carn, aus i incens a Sesostris".

L'anomenada fòrmula d'ofrenahetep vaig donar nesuLa Formula Htp vaig donar nsw en egipto antic.org. Consultat el 27 de juny de 2012.]</ref> pels egiptòlecs, s'escrivia com a ofrena als difunts. Les fòrmules d'ofrenes permetien als difunts participar en les ofrenes presentades a les divinitats més importants en nom del rei o en les ofrenes presentades directament a la persona fallida per la seua família.[1]

Els propietaris de les tombes per a continuar sobrevivint despuix de la mort necessitaven alimentar-se, per lo que necessitaven aliments que es dispongueren en les taules d'ofrenes de forma regular. En els cults primitius als ancestros, el fill era l'encarregat de que no li faltara lo necessari, més vesprada, hi hauria sacerdots especialisats, com els "servidors del ka" que tenien esta funció i si per qualsevol circumstància, tot açò fallava, es disponien, esculpidas o pintades en diferents soports, com les parets de les tombes o esteles funeràries, diferents taules d'ofrenes en els aliments habituals consumits pel difunt. I per a que estos aliments es feren reals eren necessàries acompanyar-los de fòrmules d'ofrenes que màgicament els transformarien.

La fòrmula d'ofrena, que va escomençar durant l'Imperi Antic d'Egipte, es troba generalment esculpida o pintada en esteles funeràries, falses portes, sarcòfecs i algunes voltes, en atres objectes funeraris. No era una prerrogativa real com alguns atres texts religiosos, com la Lletania de Ra i va ser utilisada per qualsevol que poguera permetre's el lux de fer-se una.[1]

Tots els antics egipcíacs que usaven fòrmules d'ofrenes compartien la mateixa estructura bàsica, pero existix una gran varietat respecte a les deidades i ofrenes mencionades i als epítets i títuls utilisats. A continuació es mostra un eixemple d'una típica fòrmula d'ofrenacita requerida:

<ferixc>M23 t:R4 X8 Q1 D4 nb R11 w O49:t Z1 nTr aA nb U23 b N26:O49</ferixc>
<ferixc>D37:f O3 F1:H1 V6 S27 x:t nb:t nfr:t wab:t S34:t nTr i m</ferixc>
<ferixc> n:D28:n i F39:x i i F12 s r:t:z:n A1 Aa11:P8 </ferixc>
ḥtp dỉ nsw wsỉr nb ḏdw, nṯr ˁȝ, nb ȝbḏw
dỉ=f prt-ḫrw t ḥnqt, kȝw ȝpdw, šs mnḥt ḫt nbt nfrt wˁbt ˁnḫt nṯr ỉm
n kȝ n ỉmȝḫi s-n-wsrt, mȝˁ-ḫrw
"Una ofrena donada pel rei (a) Osiris, senyor de Busiris, gran deu, senyor d'Abidos".
"El fet de que pot donar una ofrena creada per la veu, de pa, cervesa, carn de bou, aus, alabastre, teixit i tot lo bo i pur en lo que viu un deu".
"Per al ka del venerat Senusret (Sesostris), just de veu".

Estructura de la fòrmula d'ofrena

[editar | editar còdic]

La fòrmula d'ofrena comença sempre en la frase:

<ferixc>M23 t:R4 X8</ferixc>
ḥtp dỉ nsw

Esta frase prové de la llengua egipcíaca antiga, i provablement significa "ofrena donada pel rei". Degut a que el rei era vist com un intermediari entre el poble d'Egipte i els deus, l'ofrena era feta a través d'ell.[1]

A continuació, la fòrmula nomena a un deu dels morts i varis dels seus epítets, per lo general Osiris, Anubis o més rarament Geb o una atra deidad. La següent frase és una típica invocació a Osiris:

<ferixc>Q1 D4 nb R11 w O49:t Z1 nTr aA nb U23 b N26:O49</ferixc>
wsỉr nb ḏdw, nṯr ˁȝ, nb ȝbḏw

que vol dir, "Osiris, senyor de Busiris, gran deu, senyor de Abidos." Segons pareix, no existia una regla fixa sobre l'utilisació d'epítets, no obstant, els més comuns eren els de "Senyor de Busiris", "Gran Deu" i "Senyor de Abidos". Uns atres, també freqüents eren:

<ferixc>nb H6 nb G21 H H N5</ferixc>
nb ỉmnt nb nḥḥ

que significava, "Senyor d'Occident, Senyor de l'Eternitat"

Encara que Anubis ix en menys freqüència que Osiris, es pot llegir:

<ferixc>E15:R4 W17 t nTr O21 D1 N26:f</ferixc>
ỉnpw, ḫnty sḥ nṯr tpy ḏw=f

que significa, "Anubis, el que està al front de la seua tenda sagrada, que està en la seua montanya".

Despuix de la llista de deidades i els seus títuls, la fòrmula seguix en una atra llista de les prt-ḫrw o "ofrenes d'invocació". La llista està sempre precedida per la frase:

<ferixc>D37:f O3</ferixc>    o    <ferixc>X8 s:n O3</ferixc>
dỉ=f prt-ḫrw        o      dỉ=sn prt-ḫrw

que vol dir, "Ell (ells, en el segon eixemple) dona(n) ofrenes d'invocació". Despuix d'esta frase, la llista d'ofrenes podia seguir, per eixemple, en:

<ferixc>D37:f O3 F1:H1 V6 S27 x:t nb:t nfr:t wab:t S34:t nTr i m</ferixc>
dỉ=f prt-ḫrw t ḥnqt, kȝw ȝpdw, šs mnḥt ḫt nbt nfrt wˁbt ˁnḫt nṯr ỉm

que significa, "Ell dona ofrenes sorgides de la veu en invocació de pa, cervesa, carn de bou, aus, alabastre, teixit, i tot lo bo i pur en lo que viu un deu." L'ofrena es crea, en este cas, per la veu a l'esperit del fallit i bastaria en que una persona viva pronuncie la fòrmula per a que el ka puga alimentar-se. A voltes, el text al final de la llista se substituïx en la frase:

<ferixc>x:t nb:t nfr:t wab:t D37:t:D37 pt:N1 T14 G1 N16:N21*Z1 W25 n:n:t V28 D36:p:N36 S34:t nTr i m</ferixc>
ḫt nbt nfrt wˁbt ddt pt qmȝ(t) tȝ ỉnnt ḥˁp(ỉ) ˁnḫt nṯr ỉm

Que significa, "Totes les coses bones i pures que el cel dona, la terra crea i l'inundació du, en a on viu el deu".[2]

L'última part de la fòrmula d'ofrena llistael nom i els títuls dels destinataris de les ofrenes d'invocació, per eixemple:

<ferixc> n:D28:n i F39:x i i F12 s r:t:z:n A1 Aa11:P8 </ferixc>
n kȝ n ỉmȝḫi s-n-wsrt, mȝˁ-ḫrw

que significa, "per a el ka del venerat Senusret, just de veu".

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Collier, M. (1998). How to Read Egyptian Hieroglyphs, Londres: University of Califòrnia Press, pp. 35–39.
  2. Allen JP (2000). Middle Egyptian: An Introduction to the Language and Culture of Hieroglyphs, Cambridge: Cambridge University Press, pp. 358.


Referències

[editar | editar còdic]