Lletania de Ra
La lletania de Ra és un antic text funerari egipcíac, de gran importància durant l'Imperi Nou. Com a molts texts funeraris, va ser escrit en l'interior de les tombes per a que servira de referència als difunts. A diferència d'atres obres, la lletania estava reservada solament per als membres de la casa real o per a alguns nobles favorits dels faraons.
Està dividida en dos parts: la primera invoca al sol, Ra, en 75 formes diferents, lo que li ha valgut el nom de lletania. La segona part és una série d'oracions en els quals el faraó assumix parts de la naturalea i de deidades, pero sobretot de Ra. Compost durant la dihuitena dinastia, no és un llibre del Més allà o una guia per a aplegar a l'atre món: elogia al rei per la seua unió en el deu del sol, establint una relació entre el faraó, el deu i el seu ba. El text es va utilisar per primera volta inscrit en els pilars de la cambra funerària de Thutmose III (KV34) i en la de la seua visir Useramón (TT131), en la que figura el seu nom: Llibre de l'oració a Ra en l'Occident.
Va ser utilisat en la majoria de les tombes a partir de l'época de Seti I, colocant-se en els corredors d'entrada: en el primer passadiç el text i en el segon les imàgens que representen cada una de les advocacions de Ra. També apareix en Abidos, tant en l'Osireion de Seti I com en el temple construït per Ramsés II.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Hornung, Erik (traducció a l'anglés de Lorton, David) (1999). The Ancient Egyptian Books of the Afterlife, Cornell University Press. ISBN 0-8014-3515-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Letanía de Ra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.