Visir
Visir (del egipcíac: وزير wazīr) correspon al terme en que varis Estats històrics d'Orient Mig varen denominar als assessors polítics d'un monarca, de forma similar a lo que eren els valguts o ministres en atres països.[1]
En el món àrap actual i alguns països propencs en Àfrica oriental i Àsia central s'utilisa el terme de «visir» per a nomenar als ministres d'un gabinet, i inclús el primer ministre pot ser cridat com ra'īs al-wuzarā, president dels ministres. No obstant, en dits casos, se sol traduir a l'espanyol el terme simplement com a «ministre», deixant l'us de «visir» únicament com una referència històrica.
En texts actuals, referents a l'història del Antic Egipte, es denomina visir (anacrónicament) al màxim dirigent o «primer ministre», l'autoritat del qual solament era superada per la del faraó. El visir assumia vàries de les funcions del faraó per delegació.
Orige i descripció
Orige de la paraula
Esta paraula procedix del persa mig wcyl (vaig vorečīr, wizīr) i del avéstico (vīcira) que significa "àrbit, juge", inclús "decisió" i "sentència". [2] La mateixa paraula conté una raïl comuna en l'armeni վճիռ (včiṙ) i el persa وچر (vačar).cita requerida Esta paraula es menciona en el Corán, a on Aarón es descriu com el wazir (auxiliar) de Moisés, aixina com la paraula wizr (càrrega) que també es deriva de la mateixa raïl.[3] No obstant, segons una etimologia popular presentada en el diccionari enciclopèdic de la llengua àrap Lisân al-'Arab, la paraula wazîr té la mateixa raïl que el verp àrap wazara/yaziru, que significa carregar en lo que fa pesada l'esquena.[4] El visir del sultà es diu vazîr, perque du per al sultà els càrrecs que se li assignen en la gestió del Regne.[5] Pero la raó de nomenar a un ministre Vazîr no és en absolut per a dur, en el seu lloc, els càrrecs assignats al sultà en la gestió del Regne, sino pel significat original de la paraula: àrbit, juge, que ajuda al rei en les seues decisions.
En portugués
En portugués existixen les grafies com "alvasil", "alguazil", "aguazil", "guazil" o "wasir".[6] Un personage històric que va tindre el títul de visir va ser Sesnando Davides, un mozárabe que va governar Coimbra en el XI. Va ajudar a Fernando I de León en la conquista de la ciutat i va guanyar el comtat de Coimbra, duent al mateix temps els títuls de comte i visir. Oficialment vassall de Fernando I, pero en la pràctica va governar Coimbra com a monarca. Va morir en 1092. Posteriorment, també apareix la referència a "alvazil" o "alvazil del crim", que es confon en alcalde o aguasil i que deuria incloure en part als càrrecs de juge, cap de policia i governador civil.
Desenroll
La figura del visir en l'época musulmana va cobrar importància quan els califas abasíes varen adoptar les formes de l'extinta monarquia persa. El califa es rodejava de pompa i es convertia en un ser misteriós i invisible, que governava per mig d'un primer ministre que generalment complia la doble funció de mantindre al monarca alluntat de les ingratas tasques administratives i al temps atraure sobre sí mateixa les responsabilitats i contes que pogueren demanar-se sobre l'acció de govern, mantenint aixina intacta la reputació del califa, cap temporal i espiritual de la comunitat. La figura no té res d'original: no està lligada únicament al califato ni tampoc a un context islàmic, encara que fòra d'ell no s'usa el terme visir.
En l'orient musulmà (Máshreq) molts visirs eren persones que -potser per la seua tradició cultural- estaven més preparades per a assumir les tasques d'administració d'un gran territori que els seus caps, els califes àraps o els sultans otomans, uns i uns atres procedents de tradicions culturals nómadas o, en qualsevol cas, lligades a chicotets Estats.[7][8]
Els visirs eixercien en ocasions el poder de facto, deixant als monarques com a meres figures legitimadoras de la seua autoritat, tal i com ocorria en Europa en els valguts dels reis.
Entre els visirs famosos destaquen Nizam al-Mulk, ministre del jove rei turc de la dinastia selyúcida Malik Shah, al que s'atribuïx un paper de visir paternaliste i sabio, i a voltes propenc a Maquiavelo, o l'andalusí Ya'qub al-Mansur, Almanzor. El càrrec d'este últim era el de hāyib o chambelán d'Hisham II i no el de visir, encara que les seues funcions eren similars.
En l'Antic Egipte
- Artícul principal → Chaty.
En texts actuals, referents a l'història del Antic Egipte, es denomina visir (anacrónicament) al màxim dirigent o «primer ministre», l'autoritat del qual solament era superada per la del faraó, assumint vàries de les seues funcions per delegació.
Gran visir
El gran visir o vazir-i a'zam (وزیر اعظم) o sadr-i a'zam (صدر اعظم) en la nomenclatura usada pel Imperi otomà, la dinastia safávida, la dinastia kayar i atres dinasties turques, va ser una espècie de primer ministre, en qui el monarca solia delegar l'administració del govern, i a qui solament podia despedir el mateix monarca.[9]
En el cas otomà, les dependències de govern del gran visir es trobaven (en Estambul) despuix de la Sublim Porta, propenques a les muralles del Palau de Topkapı, a on es trobava el Divan-ı Humayun, gabinet de visirs del sultà. L'últim visir va regnar fins al primer de novembre de 1922[10] quan l'ocupació de Constantinopla i la partició de l'Imperi otomà varen vore el fi dels otomans.
Referències
- ↑
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «vizier» (en anglés). Online Etymology Dictionary. Consultat el 12 de juliol de 2024.
- ↑ Goitein, 2009, p. 171.
- ↑ Lisân al-'Arab: wazara/yaziru idhâ hamala mâ yuthqilu dhahrah.
- ↑ Lisân al-'Arab: Qîla li-wazîr as-sultân wazîr li-annahu yaziru 'ani-s-sultân athqâl mâ usnida ilayhi min tadbîr al-mamlakah ai yahmilu dhâlika.
- ↑ «aguazil» (en portugués). Priberam dicionario. Consultat el 12 de juliol de 2024.
- ↑ Strauss, Johann (2010). «A Constitution for a Multilingual Empire: Translations of the ___protected_title_1___ and Other Official Texts into Minority Languages», Herzog, Christoph (ed.). The First Ottoman Experiment in Democracy, Würzburg: Orient-Institut Istanbul, pp. 21–51.
- ↑ Wittek, Paul (2013-05-20). The Rise of the Ottoman Empire: Studies in the History of Turkey, thirteenth–fifteenth Centuries (en en), Routledge. ISBN 978-1136513183.
- ↑ Diplomatic documents relating to the outbreak of the European war, Volume 2. By Carnegie Endowment for International Peace. P.1411
- ↑ Danişmend (1971), p. 106. (turc)
Bibliografia
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Visir» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.