Anar al contingut

Ka (mitologia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Ka és la "força vital", un component de l'esperit humà, un bri del principi universal i immortal de la vida, segons la mitologia egipcíaca. Per als antics egipcíacs els components de l'esperit humà eren: Ib, Ka, Ba, Aj, Ren i Sheut.

Representació del ka del faraó Hor I. Dinastia XIII.

També ho traduïxen com a «esperit protector», tant a el Ka com a la seua representació jeroglífica. En plural li donen el sentit de «poders».[1]

Es pensava que el ka era creat per Jnum, en la seua torne de alfarero, per a ser depositat en els fills en el moment de la seua concepció. Este element conferia l'immortalitat a cada home que inclús podria transformar-se en un deu, necher, si ho haguera mereixcut pels seus excepcionals bones accions durant la seua vida en la Terra.

Els egipcíacs també creïen que el ka es mantenia per mig dels aliments. El ka podia perdurar en el cos del difunt si es conservava momificado; per esta raó era necessari embalsamar als cadàvers, i es devien depositar ofrenes d'aliments als difunts, encara que era els kau de les ofrenes lo que es consumia, no la part material.

El ka dels deus i faraons estava indisolublement unit al seu cos, mentres que els demés egipcíacs obtenia la seua ka per mediació del faraó. Les condicions de la vida futura en la Duat depenien del veredicte en el juí de Osiris.

"El ka del rei posseïx un poder especial, procedix directament del deu i es relaciona també en els súbdits degut a que el ka d'estos procedix del rei o és el propi rei. És un dels elements sustentantes de la monarquia divina i de la seua autoritat.
El ka ("Bessó" o "doble") del rei va acabar convertint-se en un deu-Lluna, Jonsu, el ka per excelència del Sol"
Henri Frankfort[2]

Vore també

[editar | editar còdic]
  1. El pensament egipcíac. Nota al text Piràmide d'Unes, fòrmula 273-274. Autor: José García Roca. Departament de Filosofia de l'Universitat de Valéncia.[[1]]
  2. Frankfort, Henri. Reis i deus. Aliança Universitat, 1988. Págs. 93 a 102.


Referències

[editar | editar còdic]