Qì
El '___protected_title_0___' (<phonos file="zh-qì.ogg">qì</phonos>) és un concepte tradicional chinenc usat per a una qualitat intangible de tot ser viu. La pràctica de cultivar i equilibrar el qì es diu qigong. Els creents del qì ho descriuen com una força vital, el fluix de la qual deu estar lliure d'obstàculs per a mantindre la salut. El qì és un concepte pseudocientífico, no verificat,[1] i no està relacionat en el concepte d'energia utilisat en la ciència[2](l'energia vital és una noció científica abandonada).[3]
El terme està estés també en atres països d'Extrem Oriente com Coreja, Japó i uns atres, sent freqüente la seua transcripció com chí o chi'i. El concepte chinenc respecte a la qì o chí similar a conceptes occidentals com energeia, magnetisme animal, élan vital o energia vital (vitalisme), també és molt semblant al concepte hindú del prāṇa, encara que el prāṇa és considerat principalment una energia que des de l'aire respirable s'adquirix en la respiració, mentres que el concepte chinenc del qì[4] s'entén també com l'energia del macrocosmos (tot l'univers), en el microcosmos (el cos humà i el seu psique). No obstant en les tradicions de l'Índia, com el yoga i el tantra, tal energia ha segut entesa més com un factor místic (els cossos supra-racionals són de fet un continuum del qì o prāṇa), encara que tinga derivats en la medicina ayurveda. En canvi, en la MCT (Medicina Chinenca Tradicional) el qì o la chí ha aplegat a ser entesa com l'energia còsmica circulant d'un modo polarizadament recíproc (yin/yang) en el cos de tot ser vivent i que l'armoniosa i contínua circulació de tal energia anomenada qì (o ch'i) manté a la salut del cos i de la psique, mentres que una alteració del circuit energètic corporal (ya que la qì discorre principalment per kin o "canals" o "meridianos" naturalment ordenats, tenint nodos o punts clau cridats xue, que s'evidencien principalment en la dermis).
D'acort a la medicina tradicional chinenca, el qì és una energia que fluïx contínuament per la naturalea, i l'interrupció del seu lliure fluix en el cos és la base dels trastorns físics i sicològics.[5]
Els practicants de certes disciplines afirmen que el ser humà pot controlar i utilisar esta energia, a través de diverses tècniques, acreixent-la, acumulant-la i distribuint-la per tot el cos o usar-l'en forma concentrada, com en el Tàijíquán, el Daitō-ryū aiki-jutsu, l'Aikido i unes atres arts marcials. Uns atres afirmen poder curar cert número de malalties i atres efectes lliberant el lliure fluix del qì pel cos humà. Est és el cas de medicines alternatives com el magnetisme curativo, el reiki, l'acupuntura, la digitopuntura i d'algunes disciplines com el qìgōng.
La ciència no admet el concepte de qì com un fenomen real des del moment que no resulta mesurable i els seus efectes poden ser explicats com a sugestió. La controvèrsia entorn al qì està relacionada en l'explicació de la seua operatividad com a resultat de l'intervenció del qì com un decorregut immaterial (energia). Alguns mestres de qìgōng proclamen que poden detectar i manipular de forma directa el qì i inclús operar en el mateix a distància. Hi ha una corrent que inclou a alguns mestres de qìgōng tradicionals, que considera que el qì pot ser vist com un procés biològic i la seua efectivitat pot ser explicada en térmens familiars per a la medicina occidental. No obstant, cap estudi ha demostrat l'existència d'esta energia.[6][7]
En la medicina chinenca tradicional
El qì 气 és un concepte bàsic de la Medicina chinenca tradicional (MCT). En ella el qì 气 preserva el fonament material de la vida, s'encarrega de moure el fluix sanguíneu i de mantindre en harmonia els òrguens interns. De la medicina chinenca tradicional deriva també l'aplicació del concepte qì 气 en l'acupuntura. A través de les agulles, les moxas, els massages i diversos instruments, s'estimulen els punts acupunturales en l'intenció d'interactuar en la corrent energètica del qì 气. En les teràpies d'acupuntura, es pot buidar o colapsar el qì 气, ya siga para tonificarlo i potenciar les defenses i sistema inmunitario, o colapsar-ho per a estimular el fluix sanguíneu del cos.
Igualment, d'acort en la Medicina chinenca tradicional, existix el concepte de dantian, que són punts energètics en el cos en a on s'almagasena i nutrix l'energia qì 气;[8] i de la mateixa manera que en l'acupuntura es cultiven i protegixen la formació i circulació adequades de les energies en els dantian per a restaurar i promoure la salut i el benestar.
En l'espiritualitat
El Qì i la respiració
En la majoria dels sistemes espirituals i terapèutics orientals s'inclouen métodos d'atenció a la respiració o algunes tècniques de respiració. La ferramenta principal per al coneiximent del qì és la respiració, una de les més reconegudes i difoses pràctiques de respiració energètica chinenca és el qìgōng, pronunciat correctament en espanyol com chi kung. En japonés, donada la tendència polisèmica d'este idioma, ki es traduïx a voltes com a energia, presència, voluntat, salut, ment o respiració. En el yoga hindú, la paraula sánscrita prāṇa té el mateix significat, volent dir energia, respiració, saber. En alguns contexts, la paraula japonesa ki es traduïx directament per respiració. A través de la meditació en la respiració o de tècniques de respiració, s'afirma que es pot desenrollar l'energia natural de la persona i harmonisar la seua personalitat i metabolisme.
Alguns mestres de zen i budō afirmen que la respiració és la respiració del cosmos, ya que tots els elements de la naturalea són una peça del tot, i la realitat s'expressa en processos d'oposts que alternen (dia/nit, hivern/estiu, moviment/quietud...), lo que es coneix com iīn i yáng. En meditació, la respiració es considera un víncul entre el pensament, les emocions, l'instint i els estats físics i, de la mateixa manera que en la ciència occidental, una expressió de l'estat d'ànim.
Qì i tradició espiritual
El concepte de qì ve a sovint de la mà de doctrines espirituals com el taoisme i el budisme, i de pràctiques espirituals com el yoga i el taichí.
En l'entrenament qigong mege, s'entén que un necessita entrar en un estat de no moviment (wu wei). D'este estat, un pugues llavors entrar en un estat de calma. De l'estat de calma un llavors podrà entrar en un estat de tranquilitat. Una volta en ell, el cos tindrà una ocasió de reajustar qualsevol desequilibri. En el qigong mèdic, un estat de tranquilitat també proporciona una condició favorable per a que la ment ajude en l'ajust del balanç energètic del cos i en la cura.
Quan s'entra en un estat profunt de tranquilitat, és possible encara que rar que el yuan shen (‘esperit original’) deixe el cos. No succeïx generalment en la majoria dels principiantes en l'entrenament mèdic de qigong a menos que eixe siga el seu objectiu. Casualment, en el qigong budiste i taoísta, l'objectiu més alt de l'entrenament és treballar en el Yuan Shen com a laboratori. Un qi llauger (una vibració alta de qi no restringida al pla físic) és el combustible, el mig, que vares agarrar el yuan shen a anar més allà dels llímits del cos físic. En l'entrenament taoísta, es desija purificar el cos físic per a no restringir el component original al món material i poder viajar als plans més alts per a deprendre i per a desenrollar-se.
Els individus interessats solament en la salut i la part curativa del qigong[9] no necessiten tindre coneiximent sobre este assunt. En el qigong mèdic, solament la vitalitat, la manifestació o l'expressió de la seua energia vital és de preocupació.
Vore també
Uns atres:
- Puny de Ferro, personage de Marvel capaç de controlar el seu chi.
- kai i Po en la película Kung Fu Colla 3 que poden controlar la seua chi i el d'atres sers.
Referències
- ↑ “Effects of reiki in clinical practice: a systematic review of randomised clinical trials” (en) . International Journal of Clinical Practice 62 (6): 947–54. doi:. ISSN 1742-1241. PMID 18410352.
- ↑ "A pesar del complet rebuig científic, el concepte de camps biològics especials dins dels sers vius seguix profundament gravat en el pensament humà. Ara s'està obrint camí en els sistemes d'atenció sanitària moderns, a mida que les teràpies alternatives no científiques es tornen cada volta més populars. Des de l'acupuntura fins a l'homeopatia i el contacte terapèutic, s'afirma que la curació pot conseguir-se per mig de l'ajust adequat dels "camps bioenergéticos" d'una persona o un animal.
- ↑ Williams, Elizabeth Ann (2003). A Cultural History of Medical Vitalism in Enlightenment Montpeller, Ashgate, p. 4. ISBN 978-0-7546-0881-3.
- ↑ «Descobrint el Qi».
- ↑ Skopalik, C.; Marmori, F.: Curs de Medicina Tradicional China. Tom 1. Pág. 95. 1993. ISBN 84-88597-01-0. Edita: Fundació Europea de Medicina Tradicional China
- ↑ «L'acupuntura i atres tècniques de la medicina tradicional chinenca» (en és). Institut DYN. Consultat el 2025-05-02.
- ↑ «Qué és la Medicina Tradicional China o MTC» (en és-és). www.saludterapia.com. Consultat el 2025-05-02.
- ↑ Chan et al. (2006): 207.
- ↑ «Beneficis del QiGong (ChiKung) | Escola Yùyán®».
Bibliografia
- Rodríguez Quadres, Manuel: Teoria Bàsica I. 2010. ISBN 978-84-614-0281-6 Edita: Fundació Europea de Medicina Tradicional China
- Dréan, Nicolas: Punt d'acupuntura i digitopresió: 4 d'Intestí Gros (4IG – He Gu). https://meridians.es/punt-de-acupuntura-i-digitopresió-4-de-intestí-gros-4ig-he-gu/
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Qì» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.