Anar al contingut

Acupuntura

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Acupuntura

La acupuntura (del llatí acus, ‘agulla’, i punctura, ‘punchada’)[1] és una forma de medicina alternativa[2] i un component clau de la medicina tradicional chinenca que implica l'inserció d'agulles fines en el cos en els punts acupunturales. Pot associar-se a l'aplicació de calor, pressió o làser de llum en estos mateixos punts. L'acupuntura s'utilisa comunament per al consol del dolor,[3] encara que també s'utilisa per a una àmplia gama d'atres malalties. La pràctica clínica varia depenent del país. Existix un ampli espectre d'enfocaments acupuntores, que involucren diferents filosofia. El método usat en la medicina tradicional chinenca sembla ser el més àmpliament adoptat en Estats Units.[2] Rara volta s'utilisa sola, sino més be junt a atres formes de tractament.[4] La teoria i la pràctica de la medicina tradicional chinenca no es basen en el coneiximent científic, i l'acupuntura s'ha descrit com un tipo de pseudociencia.[5][6]

Les conclusions de molts ensajos i numeroses revisions sistemàtiques de l'acupuntura són en gran mida inconsistentes. Una revisió de la Colaboració Cochrane va trobar que l'acupuntura no és efectiva per a una àmplia gama de malalties i que sugerixen que podria ser eficaç solament per a nàusees/bossades induïdes per la quimioteràpia o el postoperatorio nàusees i el mal de cap idiopático. Una revisió de les revisions Cochrane d'alta calitat sugerix que pot aliviar certs tipos de dolor. Una revisió sistemàtica de les revisions sistemàtiques va trobar que per a reduir el dolor, l'acupuntura real no és millor que l'acupuntura simulada i varen concloure que hi ha poca evidència de que l'acupuntura siga un tractament efectiu per a reduir el dolor. L'evidència sugerix que el tractament acupuntor a curt determini no produïx beneficis a llarc determini. Alguns resultats de l'investigació indiquen que l'acupuntura pot aliviar el dolor, encara que la majoria dels estudis sugerixen que els seus efectes es deuen principalment al efecte placebo. Una revisió sistemàtica va concloure que el seu efecte analgésico semblava carir de rellevància clínica i no podia distinguir-se clarament del biaix.

Generalment és segura quan és realisada per un professional degudament capacitat que usa la tècnica d'agulla neta i d'un sol us. Quan s'eixercix correctament, té una baixa taxa d'efectes adversos, principalment menors.

Els accidents i infeccions estan associades en infraccions de la tècnica estèril o negligència del acupuntor. Una revisió va indicar que els informes de transmissió d'infeccions varen aumentar significativament en la década anterior. Els acontenyiments adversos notificats més freqüentment varen ser el neumotórax i les infeccions. Ya que se seguixen reportant events adversos greus, es recomana que els acupunturistas siguen suficientment entrenats per a reduir els riscs. Un metaanálisis va trobar que, en relació en el dolor lumbar crònic, l'acupuntura era cost-efectiva com a complement de l'atenció estàndar, mentres que una revisió sistemàtica va trobar insuficient evidència per a la relació cost-eficàcia en dita malaltia.

L'investigació científica no ha trobat cap prova histológica o fisiològica per als conceptes tradicionals chinencs com el qi, els meridianos o els punts d'acupuntura,[7] i molts practicants moderns ya no recolzen l'existència del fluix d'energia vital (qi) a través dels meridianos, el que era una part important dels sistemes de creències primerencs. Es creu que es va originar al voltant de 100 a. C. en China, en l'época en que es va publicar el Cànon intern de l'Emperador Groc (Huangdi Neijing), encara que hi ha algunes proves de que podria haver-se practicat des d'abans. En el temps, varen sorgir afirmacions i sistemes de creències contradictòries sobre l'efecte dels cicles llunars, celestials i terrenals, les energies yin i yang i un «ritme» del cos en l'efectivitat del tractament. L'acupuntura va créixer i va disminuir en popularitat en China en vàries ocasions, depenent de la direcció política del país i la preferència del racionalisme o la medicina occidental. Es va estendre primer a Corea a l'inici de el VI, després a Japó a través de meges misionero i després a Europa, escomençant per França. En la década de 1900, ya que es va estendre als Estats Units i els països occidentals, els elements espirituals de l'acupuntura que estan en conflicte en les creències occidentals varen ser abandonats en favor d'golpetear agulles en els nervis.

El Ministeri de Sanitat espanyol la va incloure en l'any 2019 en un llistat per al seu estudi i possible classificació com pseudociencia.[8]

Història

[editar | editar còdic]
Esquema dels punts d'acupuntura de la dinastia Ming.

Orígens

[editar | editar còdic]

L'acupuntura, junt en la moxibustión, és una de les pràctiques més antigues de la medicina tradicional chinenca.[9]

La majoria dels historiadors creuen que la pràctica va començar en China, encara que existixen algunes narracions conflictives sobre quàn es va originar,[10][11] i alguns experts afirmen que podria haver-se practicat des d'abans, remontant-se els seus inicis com a ciència mèdica més de 2500 anys en el passat.[12] Els acadèmics David Ramey i Paul Buell argumenten que la data exacta en que es va fundar l'acupuntura depén del grau en que es puga confiar en la datació dels texts antics i l'interpretació de lo que constituïx «acupuntura».[13]

Segons un artícul en la revista científica Rheumatology, la primera documentació d'un «sistema organisat de diagnòstic i tractament» per a l'acupuntura va ser en el Huangdi Neijing, un text clàssic de medicina del Emperador Groc, que data aproximadament de l'any 100 a. C.[10] Aixina mateix, agulles d'or i argent trobades en la tomba de Liu Sheng d'al voltant del mateix any són considerades com l'evidència arqueològica més primerenca de la pràctica de l'acupuntura, encara que no està clar si eixe era el seu propòsit.[13] Segons l'historiador de la medicina Plinio Prioreschi (Itàlia, 1930&#;2014), el registre històric més antic conegut d'acupuntura és el Shih‑chi (‘registre de l'història’), escrit per un historiador anònim chinenc al voltant de l'any 100 a. C.,[14] i que es creu que documentava lo que era pràctica establida en eixe moment.

L'acupuntura va créixer i va disminuir en popularitat en China en vàries ocasions, depenent de la direcció política del país i la preferència per la medicina racional basada en evidències. Es va estendre primer a Corea a l'inici de el VI, després a Japó a través de meges misionero i després a Europa, escomençant per França. En el XX mentres el seu us s'estenia pels Estats Units i atres països occidentals, alguns elements espirituals de l'acupuntura que entrabar en conflicte en creències occidentals varen ser a voltes abandonats, en favor de simplement clavar agulles en els punts acupunturales.

Desenroll primerenc en China

[editar | editar còdic]

Establiment i creiximent

[editar | editar còdic]

No està clar específicament quàn es varen introduir els punts específics d'acupuntura, pero l'autobiografia de Pien Chhio d'al voltant de 400 a 500 a. C. fa referència a l'inserció d'agulles en àrees designades.[9]

Bian creïa que hi havia un únic punt d'acupuntura en la part superior del cràneu, al que va cridar el «punt de les cent reunions». <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  Els texts, que daten de el 186 al 156 a. C. documenten les creències primerenques en els canals d'energia de la força vital cridats meridianos que després serien un element en les primeres creències d'acupuntura.[13]

Ramey i Buell afirmen que «la pràctica i els fonaments teòrics» de l'acupuntura moderna es varen introduir en el Huangdi neijing, un text clàssic de medicina de l'Emperador Groc d'al voltant de l'any 100 a. C.[14][15] Est va introduir el concepte d'usar l'acupuntura per a manipular el fluix d'energia vital (qi) en una ret de meridianos (canals) en el cos.[16] El concepte de ret estava format per tractos acupunturales, tals com una llínea que baixava pels braços, a on este dia que es trobaven punts d'acupuntura. Alguns dels llocs a on els acupunturistas usen agulles en l'actualitat encara tenen els mateixos noms que els que els va donar en el Huangdi Neijing.[17] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  Numerosos documents adicionals varen ser publicats durant sigles introduint nous punts d'acupuntura. <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  En el sigle IV d. C., la majoria dels punts d'acupuntura en us hui en dia havien segut ya nomenats i identificats. <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where 

En la primera mitat de el sigle I d. C., els acupunturistas varen començar a promoure la creència de que l'efectivitat de l'acupuntura estava influenciada per l'hora del dia o la nit, el cicle llunar i les estacions.[17] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  La ciència dels cicles del yin-yang (Yün Chhi Hsüeh) consistia en un conjunt de creències que afirmava que la curació de les malalties depenia de l'alliniació de les forces celestials (thien) i terrenals (tu) les quals estaven en sintonia en cicles com el del sol i la lluna. <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  Hi havia varis sistemes de creències diferents que depenien d'una cantitat de cossos o elements celests i terrenals que giraven i solament s'alineaven en certs moments. <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  Segons Needham i Gwei-djen, estes «prediccions arbitràries» varen ser representades per acupunturistas en quadros complexos i per mig d'un conjunt de terminologia especial.

Les agulles d'acupuntura durant este periodo eren molt més grosses que la majoria de les modernes i el seu us en freqüència resultava en infecciónes. Les infecciónes eren causades per la falta d'esterilisació, pero en eixe temps es creïa que la causa era l'us de l'agulla incorrecta o la seua colocació en el lloc o moment incorrecte.[17] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  Més vesprada, moltes agulles es calfaven en aigua hervir o en una flama. A voltes s'usaven les agulles mentres encara estaven calentes, creant un efecte de cauterisació en el lloc de penetració. <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  En el Chen Chiu Ta Chheng de 1601, es recomanaven nou agulles, lo que va poder haver segut per una antiga creència chinenca de que nou era un número mágico. <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where 

Atres sistemes de creències es basaven en l'idea de que el cos humà operava en un cert ritme i l'acupuntura tenia que aplicar-se en el moment correcte del ritme per a ser eficaç.[17] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  En alguns casos, es creïa que la falta d'equilibri entre Yin i Yang era la causa de la malaltia. <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where 


En el sigle I d. C. es varen publicar molts dels primers llibres sobre acupuntura i varen començar a sorgir reconeguts experts en acupuntura. El Zhen Jiu Jia Yi Jing, que es va publicar a mitan de el III, és el llibre d'acupuntura més antic que encara existix en l'era moderna.[17] Atres llibres com el Yu Kuei Chen Ching, escrit pel director de servicis mèdics per a China, també varen ser influents durant este periodo, pero no varen ser preservats. A mitan de el VII, Sun Simiao va publicar diagrames i gràfics relacionats en l'acupuntura que establien métodos estandardisats per a trobar punts d'acupuntura en persones de diferents tamanys i classificaven els punts d'acupuntura en un conjunt de mòduls.

L'acupuntura es va convertir en una pràctica més establida en China a mida que les millores en el paper varen dur a la publicació de més llibres d'acupuntura. El Servici Mèdic Imperial i el Colege Mèdic Imperial, que recolzaven l'acupuntura, es varen establir més fortament i varen crear coleges mèdics en cada província.[17] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  El públic també va estar expost a històries sobre figures reals curades de les seues malalties per acupunturistas prominents. <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  Per al moment en que, el Gran Compendio d'acupuntura i moxibustión es va publicar durant la dinastia Ming (1368-1644 d. C.), la majoria de les pràctiques d'acupuntura utilisades en l'era moderna ya havien segut establides.[10]

Decliu

[editar | editar còdic]
Archiu:Acupuncture chart of front of head, 17th caps block 33 Chinese woodcut Wellcome caps block 34 .jpg
Acupunctura facial de el XVII.

Al final de la dinastia Song, (1279 d. C.) l'acupuntura havia perdut gran part del seu estatus en China.[18] Es va ser tornant menys comú en els sigles següents, i es va associar en professions considerades menys prestigioses com l'alquímia, el chamanisme, la partería i la moxibustión.[19] Adicionalment, en el XVIII, la racionalitat científica s'estava tornant més popular que les creències supersticioses tradicionals.[20] En 1757, un llibre que documentava l'història de la medicina chinenca cridava a l'acupuntura un «art perdut».[17] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  La seua disminució es va atribuir en part a la popularitat de les prescripcions i medicaments, aixina com a la seua associació en les classes baixes.[21]

En 1822, l'emperador chinenc va firmar un decret que excloïa la pràctica de l'acupuntura de l'Institut Mèdic Imperial.[20] Declarant que no era apta per a ser practicada per cavallers erudits.[22]

En China, l'acupuntura s'associava cada volta més en practicants analfabets de classe baixa.[23] Va ser restaurada per un temps, pero prohibida novament en 1929 a favor de la medicina occidental basada en la ciència. Encara que l'acupuntura va disminuir en China durant este periodo, també va ser creixent en popularitat en atres països.[11]

Expansió internacional

[editar | editar còdic]

Es creu que Corea va ser el primer país d'Àsia en que l'acupuntura es va estendre fòra de China.[17] En Corea existix una llegenda que afirma que l'acupuntura va ser desenrollada per l'emperador Dangun, encara que és més provable que haja segut duta a Corea des d'una prefectura colonial chinenca en 514 d. C. <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  En el VI l'us de l'acupuntura era comuna en Corea. Esta es va estendre a Vietnam en els sigles VIII i IX.[24] Quan Vietnam va començar a comerciar en Japó i China al voltant de el IX, també va ser influenciat per les seues pràctiques d'acupuntura.[20] China i Corea varen enviar «misionero meges» que varen difondre la medicina tradicional chinenca en Japó, començant al voltant de 219 d. C. En 553, varis ciutadans coreans i chinencs varen ser nomenats per a reorganisar l'educació mèdica en Japó i varen incorporar l'acupuntura com a part d'eixe sistema. <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  Més vesprada, Japó va enviar als estudiants de tornada a China i va establir l'acupuntura com una de les cinc divisions del Sistema d'Administració Mèdica Estatal de China. <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where 

L'acupuntura va començar a estendre's a Europa durant la segona mitat de el XVII. Al voltant d'este temps, el cirugià general de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals es va reunir en practicantes d'acupuntura japonesos i chinencs i després va encorajar als europeus a investigar-la més a fondo.[17] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  El va publicar la primera descripció detallada de l'acupuntura per al públic europeu i va crear el terme "acupuntura" en la seua obra "De Acupunctura" de 1683.[25] França va ser un dels primers països en adoptar la pràctica en Occident per l'influència dels misionero jesuïtes, els qui varen dur la pràctica a les clíniques franceses en el XVI.[20] Al mege francés Louis Berlioz (1776&#;1848) ―pare del célebre compositor Hector Berlioz (1803&#;1869)― generalment se li atribuïx ser el primer en experimentar en el procediment en Europa en 1810, abans de publicar les seues troballes en 1816.[22]

Per a el XIX, l'acupuntura s'havia convertit en alguna cosa comuna en moltes àrees del món.[17] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  Els nortamericans i els britànics varen començar a mostrar interés en l'acupuntura a principis de el XIX, pero este interés va disminuir cap a mediats del sigle.[20]

Els practicants occidentals varen abandonar les creències tradicionals de l'acupuntura en l'energia espiritual, el diagnòstic pel pols i els cicles de la lluna, el sol o el ritme del cos. Els diagrames del fluix d'energia espiritual, per eixemple, entrabar en conflicte en els propis diagrames anatòmics d'occidentals. Aixina, occident va adoptar un nou conjunt d'idees per a l'acupuntura basat en clavar agulles en els nervis.[24][26] En Europa es va especular que l'acupuntura podria permetre o impedir el fluix d'electricitat en el cos, ya que es va trobar que els polsos elèctrics fan que la pata d'una granota es contraga despuix de la mort.[25]

Finalment, Occident va crear un sistema de creències basat en els "punts gatell" de Travell els quals es considerava que inhibien el dolor. Estaven en els mateixos llocs que els punts d'acupuntura espiritualment identificats de China, pero baix una nomenclatura diferent.[20] El primer tractat occidental elaborat sobre acupuntura va ser publicat en 1683 per Willem tingues Rhijne.[27]

Era moderna

[editar | editar còdic]
Archiu:Anatomical charts of channel acupoints for the new acupuncture. caps block 74
Esquemes anatòmics de la nova acupuntura.

En China, la popularitat de l'acupuntura va tornar en 1949 quan Mao Zedong va prendre el poder i va buscar unir a China darrere dels valors culturals tradicionals. També va ser durant este temps que moltes pràctiques meges orientals es varen consolidar baix el nom de medicina tradicional chinenca.[24]

Polítics del Partit Comuniste Chinenc varen declarar en un inici que l'acupuntura era supersticiosa i estava en conflicte en el compromís del partit en la ciència. No obstant, el president del Partit Comuniste, Mao Zedong, després va revertir esta posició, argumentant que la pràctica es basava en principis científics[28] a pesar d'haver declarat prèviament que no creïa en ella i que ell no l'utilisava.

Noves pràctiques varen ser adoptades en el XX, com usar grups d'agulles,[17] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where agulles electrificadas, o deixar agulles insertades fins a per una semana. <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where També es va desenrollar un gran émfasis en l'us de l'acupuntura en l'oït. <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  Organisacions d'investigació sobre acupuntura varen ser fundades en la década de 1950 i els servicis d'acupuntura varen començar a estar disponibles en els hospitals moderns.[20]

China, a on es creïa que s'havia originat l'acupuntura, va començar a ser cada volta més influenciada per la medicina occidental. Mentrestant, l'acupuntura va créixer en popularitat en els Estats Units a on el Congrés dels Estats Units va crear l'Oficina de Medicina Alternativa en 1992 i els Instituts Nacionals de Salut varen declarar el seu respal a l'acupuntura per a algunes afeccions en novembre de 1997. En 1999, es va crear el Centre Nacional de Medicina Complementària i Alternativa dins dels Instituts Nacionals de Salut. L'acupuntura ha convertit en la medicina alternativa més popular en els Estats Units.[29]

En 1971, un periodiste del diari New York Claves va publicar un artícul sobre les seues experiències en l'acupuntura en China, lo que va conduir a una major investigació i respal per a l'acupuntura.[20] El president dels Estats Units, Richard Nixon, va visitar China en 1972. Durant una part de la visita, a la delegació se li va mostrar un pacient somés a una cirugia major mentres estava completament despert, aparentment rebent acupuntura en lloc d'anestèsia. Més vesprada es va descobrir que els pacients seleccionats per a la cirugia tenien una alta tolerància al dolor i rebien un fort adoctrinament abans de l'operació. Estos casos de demostració també rebien en freqüència morfina subrepticiamente a través d'un goteig intravenoso que als observadors se'ls va dir que contenien solament decorreguts i nutrients.[30]

En acabant de que l'Institut Nacional de Salut va expressar el seu respal a l'acupuntura per a un número llimitat d'afeccions, l'adopció en els Estats Units va créixer encara més. En 1972 es va establir el primer centre llegal d'acupuntura en els Estats Units en la ciutat de Washington D. C.[31] i en 1973 el Servici d'Imposts Interns dels Estats Units va permetre que l'acupuntura es deduïra com una despesa mèdica.[32]


En 2006, un documental de la BBC cridat "Alternative Medicine" va filmar a un pacient somés a cirugia a cor obert presuntament baix anestèsia induïda per acupuntura. Més vesprada es va revelar que el pacient havia rebut un còctel de tres poderosos sedantes, aixina com abundants injeccions d'un anestésico local en la ferida.[33]


Registre com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat

[editar | editar còdic]

En novembre de 2010 "l'acupuntura i la moxibustión de la medicina tradicional chinenca" varen ser inscrites en la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat de l'Unesco.cita requerida La nominació per al registre va ser presentada pel govern de China en 2009. Prèviament la República de Corea hauria fet un intent de nominació per a la mateixa disciplina. Esta nominació, d'haver segut exitosa, podria haver fet creure a persones en diverses parts del món que l'acupuntura és originària de Corea del Sur, la qual cosa causava preocupació en acadèmics de l'acupuntura en China.[34]

Base conceptual

[editar | editar còdic]

Fonament tradicional

[editar | editar còdic]
Archiu:ChineseMedecine. caps block 88
Antic esquema mèdic chinenc dels meridianos d'acupuntura.

L'acupuntura constituïx una part substancial de la medicina chinenca tradicional. Les primeres creències de l'acupuntura es basaven en conceptes que són comuns en la medicina chinenca, com una energia vital cridada qi.[35] Ll qi fluiria des dels òrguens primaris del cos, (òrguens zang-fu) a on s'origina, als teixits "superficials" de la pell, músculs, tendons, ossos i articulacions, a través de canals cridats meridianos.[36] Els punts d'acupuntura a on s'inserten les agulles es troben principalment (pero no sempre) en llocs a lo llarc dels meridianos. Els punts d'acupuntura que no es troben a lo llarc d'un meridiano es diuen punts extraordinaris i els que no tenen un lloc designat es diuen punts "A-shi".[37]

En la medicina chinenca tradicional, la malaltia generalment és percebuda com una falta d'harmonia o desequilibri en energies com yin-yang, qi, xuĕ, zàng-fǔ, meridianos i l'interacció entre el cos i el mig ambient.[38]

La teràpia es basa en trobar qué "patró de desarmonía" pot identificar-se.[39][40] Per eixemple, es creu que algunes malalties són causades per l'invasió de meridianos en un excés de vent, fret i humitat.[41] Per a determinar qué patró està implicat, els professionals examinen factors com el color i la forma de la llengua, la força relativa del pols en distints punts, l'olor de la respiració, la calitat de la respiració o el sò de la veu.[42][43] La medicina tradicional chinenca i el seu concepte de malaltia no diferencien fortament entre la causa i l'efecte dels síntomes.[44]

Mecanismes d'acció proposts de forma contemporànea

[editar | editar còdic]
Modele acupuntural modern.


Les investigacions científiques no han trobat cap evidència histológica o fisiològica que respale l'existència del qi, meridianos, punts acupunturales, o l'o yin i yang.[nota 1][45][46] Una editorial de la revista Nature va descriure la medicina tradicional chinenca com "carregada de pseudociencia", carint la majoria dels seus tractaments d'un mecanisme llògic d'acció.[47] Quackwatch afirma que "la teoria i la pràctica de la medicina tradicional chinenca no es basen en el conjunt de coneiximents relacionats en la salut, les malalties i l'atenció mèdica que ha segut àmpliament acceptats per la comunitat científica. Els practicants de la medicina tradicional chinenca no estan d'acort entre ells sobre cóm diagnosticar als pacients i quins tractaments deuen anar en quins diagnòstic. Inclús si pogueren estar d'acort, les doctrines de la medicina tradicional chinenca són tan nebuloses que cap cantitat d'estudis científics permetrà a la medicina tradicional chinenca oferir una atenció racional".[48]


Alguns practicants moderns recolzen l'us de l'acupuntura per al tractament del dolor, pero han abandonat l'us de qi, meridianos, yin, yang i atres energies místiques com a marcs explicatius.[49][46][50] L'us de qi com a marc explicatiu ha anat disminuint en China, inclús a mida que es torna més prominent durant les discussions sobre l'acupuntura en els Estats Units.[51] Les discussions acadèmiques sobre l'acupuntura encara fan referència a conceptes pseudocientíficos com qi i meridianos a pesar de la falta d'evidència científica. Molts dins de la comunitat científica consideren que els intents de racionalisar l'acupuntura en la ciència són charlatanería i pseudociencia.[52][53] Els acadèmics Massimo Pigliucci i Maarten Boudry la descriuen com una "ciència fronteriça" situada entre la ciència i la pseudociencia.[54]

Molts acupunturistas atribuïxen el consol del dolor a la lliberació d'endorfinas quan penetren les agulles, pero ya no respalen l'idea de que l'acupuntura pot afectar una malaltia.[50][51] És una creència generalisada dins de la comunitat d'acupuntura que els punts d'acupuntura i les estructures de meridianos són conductes especials per a senyals elèctriques, pero cap investigació ha establit una estructura o funció anatòmica consistent per als punts d'acupuntura o els meridianos.[nota 1][7] Les proves en humans per a determinar si la continuïtat elèctrica era significativament diferent en els meridianos que en atres llocs del cos no han segut concloents.


Alguns estudis sugerixen que l'acupuntura provoca una série d'events dins del sistema nerviós central,[55] i que és possible inhibir els efectes analgésicos de l'acupuntura en l'antagonista opioide naloxona.[56] La deformació mecànica de la pell per les agulles d'acupuntura sembla provocar la lliberació d'adenosina.[57] L'efecte anti-nociceptivo de l'acupuntura pot estar mediat pel receptor d'adenosina A1.[58] Una revisió de 2014 en Nature Reviews Cancer va descobrir que, ya que els estudis clau en rates que varen sugerir l'acupuntura alivia el dolor a través de la lliberació local d'adenosina, que després va desencadenar els receptors A1 propencs "varen causar més dany tisular i inflamació en relació en el tamany de l'animal en rates que en humans, tals estudis confonen innecessàriament la troballa de que l'inflamació local pot provocar la lliberació local d'adenosina en efecte analgésico".[59]

S'ha propost que els efectes de l'acupuntura en trastorns gastrointestinals poden estar relacionats en els seus efectes en el sistema nerviós parasimpático i simpàtic, que es diu que són l'equivalent en la "medicina occidental" dels conceptes de "yin i yang".[60] Un atre mecanisme pel qual l'acupuntura podria ser efectiva per a la disfunció gastrointestinal implica la promoció de peristaltismo gàstric en subjectes en baixa motilidad gàstrica inicial i la supressió del peristaltismo en subjectes en motilidad inicial activa.[61]

S'ha trobat també que l'acupuntura podria tindre efectes antiinflamatorios, que podrien estar mediats per l'activació del nervi vago i la desactivació dels macrófagos inflamatorios.[62]

Els estudis neurològics per tècniques d'image sugerixen que l'estimulació en acupuntura resulta en la desactivació de les àrees límbicas del cervell i de la ret neuronal per defecte.[63]

Pràctica clínica

[editar | editar còdic]
Acupuntura facial.
Acupuntura facial.
Acupuntura de peus.

L'us més comú de l'acupuntura és el tractament del dolor,[64][3] encara que també s'usa per a tractar una àmplia gama d'afeccions. En general és utilisada solament en combinació en atres formes de tractament.[4] Per eixemple, la Societat Americana de Anestesiólogos afirma que pot considerar-se en el tractament del dolor lumbar no específic no inflamatorio solament en conjunt en teràpia convencional.[65]

El tractament en acupuntura consistix l'inserció de primes agulles en la pell en punts específics.[66] D'acort en la Fundació Maig per a l'Educació i Investigació Mèdica (de la Clínica Maig), una sessió típica implica quedar-se quet mentres s'inserten entre cinc i vint agulles. En la majoria dels casos, les agulles es deixaran en el seu lloc de dèu a vint minuts.[67] Es pot associar en l'aplicació de calor, pressió o llum. De forma clàssica, la teràpia en acupuntura és individualisada i es basa en la filosofia i l'intuïció, i no en l'investigació científica.[68]

També hi ha una teràpia no invasiva desenrollada a principis de el XX en Japó utilisant un elaborat conjunt de "agulles" no penetrants per al tractament de chiquets anomenada shōnishin o shōnihari.[69][70]

La forma en que es desenrolla la pràctica clínica varia segons el país.[71][72] Per eixemple, una comparació del número promig de pacients tractats per hora va trobar diferències significatives entre China (10 pacients) i els Estats Units (1.2 pacients).[73] A sovint herbes medicinals chinenques són utilisades en conjunt en les sessions d'acupuntura.[74]

Existix una àmplia gama d'enfocaments d'acupuntura, que impliquen diferents filosofia.[49] I encara que han sorgit vàries tècniques diferents de pràctica d'acupuntura, el método utilisat en la medicina tradicional chinenca sembla ser el més àmpliament adoptat en els Estats Units i Europa.[57] L'acupuntura tradicional implica l'inserció d'agulles, la moxibustión i la teràpia de ventoses[75] i pot anar acompanyada d'atres procediments, com sentir el pols i atres parts del cos i examinar la llengua.

L'acupuntura tradicional implica la creència de que una "força vital" (qi) circula dins del cos en llínees anomenades meridianos.[76] Els principals métodos practicats en el Regne Unit són la medicina tradicional chinenca i l'acupuntura mèdica occidental.[77]


El terme acupuntura mèdica occidental s'utilisa per a indicar una adaptació de l'acupuntura sorgida de la medicina tradicional chinenca pero que se centra menys en ella i els seus principis tradicionals.[78] L'enfocament d'acupuntura mèdica occidental implica l'us de l'acupuntura despuix d'un diagnòstic mèdic. Existix una cantitat molt llimitada d'investigació que haja centrat en la comparació dels diversos sistemes d'acupuntura contrastantes utilisats en diferents països per a determinar la posició i funció dels diferents punts d'acupuntura i, per lo tant, no existix un estàndart definit per a determinar els punts d'acupuntura.[79]

En l'acupuntura tradicional, el acupunturista decidix qué punts tractar per mig de l'observació i l'interrogatori del pacient per a fer un diagnòstic d'acort en la tradició utilisada. En la medicina tradicional chinenca en particular, els quatre métodos de diagnòstic són: inspecció, auscultació i olfat, palpació i indagació.

  • L'inspecció s'enfoca en la cara i particularment en la llengua, inclós l'anàlisis del tamany, forma, tensió, color i recobriment de la llengua, aixina com l'absència o presència de marques de dents al voltant de la vora.
  • L'auscultació i l'olfat impliquen escoltar sons particulars com sibilancias i percebre l'olor corporal.
  • La palpació s'enfoca en sentir el cos buscant punts sensibles "A-shi" i sentir el pols.
  • L'indagació implica centrar-se en les "sèt consultes": ariçonada i febra; transpiració; gana, sigau i sabor; defecación i micción; dolor; el dormir; i menstruació i leucorrea.

Tècniques en agulles

[editar | editar còdic]

Inserció

[editar | editar còdic]
Archiu:Aiguille d acupuncture avec regle.dsc02265.untilted+cropped+ caps block 155 .jpg
Un tipo d'agulla d'acupuntura.

El mecanisme més comú d'estimulació dels punts d'acupuntura ampra la penetració de la pell en fines agulles de metal, que es manipulen manualment o poden tindre estimulació adicional per mig d'una corrent elèctrica (electroacupuntura).[80]

La pell s'esterilisa i les agulles són insertades en ella, freqüentment en l'ajuda d'un tubo guia de plàstic. Les agulles poden manipular-se de vàries maneres, incloent girar-les, colpejar-les o moure-les cap a dalt i cap a avall en relació en la seua profunditat en la pell. Com la major part de la percepció del dolor se centra en les capes superficials de la pell, es recomana una inserció ràpida de l'agulla.[81]

A sovint, les agulles s'estimulen a mà per a causar una sensació localisada de "dolor sort" cridada "de-qi", aixina com el "agarre de l'agulla", una sensació de tirada que sent el acupunturista i que es genera per una interacció mecànica entre l'agulla i la pell.[80]

L'acupuntura pot ser dolorosa[82]

i el nivell d'habilitat del acupunturista pot determinar qué tan dolorosa siga l'inserció de l'agulla. Un professional suficientment capacitat pot colocar les agulles sense causar cap dolor.

Sensació de-qi

[editar | editar còdic]

De-qi (en chino simplificado, 得气; pinyin, done qì; "arribada de qi") es referix a una suposta sensació de entumecimiento, distensió o hormigueo elèctric en el lloc de punción. Si estes sensacions no són observades, es culpa a l'ubicació incorrecta del punt d'acupuntura, a la profunditat inadequada de l'inserció de l'agulla, o a l'estimulació manual inadequada. Si no s'observa de-qi immediatament despuix de l'inserció de l'agulla, a sovint s'apliquen vàries tècniques de manipulació manual per a promoure-ho (com "jalar", "sacsar" o "tremolar").[83]

Una volta que s'observa de-qi, es poden utilisar tècniques que intenten "influir" en el de-qi. Per eixemple, s'afirma que per mig de certes manipulaciónes, el de-qi pot ser conduït des del lloc de punción cap a llocs més distants del cos. Atres tècniques apunten a "tonificar" (en chino simplificado, 补; pinyin, bǔ) o "sedar" (en chino simplificado, 泄; pinyin, xiè) el qi.[83] Les tècniques anteriors s'usen davant patrons de "deficiència", mentres que l'última s'usa davant patrons de "excés". El di-qi és més important en l'acupuntura chinenca, mentres que els pacients occidentals i japonesos poden no considerar-ho una part necessària del tractament.[72]

Agulles

[editar | editar còdic]
Diferents agulles d'acupuntura.

Les agulles d'acupuntura generalment estan fetes d'acer inoxidable, lo que les fa flexibles i evita que es oxiden o trenquen. Les agulles generalment es descarten despuix de cada us per a evitar la contaminació. Quan s'usen agulles reutilisables estes deuen esterilisar-se entre aplicacions.[84][85]

Les agulles varien en llongitut de 13 a 130 milímetros. Usant-se les agulles més curtes prop de la cara i els ulls, i les agulles més llargues en àrees en teixits més grossos.

Els diàmetros de les agulles varien de 0.16 mm a 0.46 mm[86] sent les agulles més grosses utilisades en pacients més robusts. Les agulles més primes poden ser flexibles i requerixen tubos guia per a la seua inserció. La punta de l'agulla no deu fer-se massa esmolada per a evitar el trencament, encara que les agulles romas causen més dolor.[87]

Ademés de les habituals agulles filiformes habituals, atres tipos d'agulles inclouen agulles de tres talls i les Nou Agulles Antigues.[86] Els acupunturistas japonesos també usen agulles extremadament primes que s'usen superficialment, a voltes sense penetrar en la pell, i rodejades per un tubo guia (una invenció de el XVII adoptada en China i Occident). L'acupuntura coreana usa agulles de coure i té un major enfocament en la mà.[72]

Diferents corrents acupunturales

[editar | editar còdic]
Agulles japoneses tradicionals i modernes en tubos guia.

A través del temps i en diversos països s'ha desenrollat un ampli espectre de teories acupunturales basades en diverses filosofia[88] i les tècniques que varen prendre major rellevància en cada país, lo que fa que la seua pràctica varie àmpliament segons el país i corrent.[89] Si ben el método usat en la medicina tradicional chinenca és provablement el més usat en els Estats Units i Europa[90] (aixina com en China), existixen atres variants com les següents:


  • Acupuntura Japonesa: Desenrollada en Japó durant els 1500 anys posteriors a l'introducció de l'acupuntura al país,[91] este alvertent utilisa generalment agulles més fines, està completament integrada en la moxibustión, no considera el de-qi rellevant[72] i inclou tècniques no penetrants com el shōnishin o shōnihari.[69][70]
  • Acupuntura coreana de la mà: Desenrollada en Corea, centra el tractament en les mans i integra conceptes reflexológicos, com el model de "punts gatell" i informació de detecció anatòmica (com la distribució del dermatoma) en la pràctica de l'acupuntura, i emfatisa un enfocament més formulaico per a l'ubicació dels punts d'acupuntura.[92]
  • Acupuntura mèdica occidental: Implica l'us de l'acupuntura despuix d'un diagnòstic mèdic. Se centra menys en la MCT i els seus principis tradicionals. Deixa de costat els principis espirituals i conceptes com el qi.[93]
  • Electroacupuntura: és una forma d'acupuntura en la qual les agulles estan unides a un dispositiu que genera polsos elèctrics continus (s'ha descrit com "estimulació nerviosa elèctrica essencialment transdèrmica (ENET) disfrassada d'acupuntura").[33]
  • Acupuntura en "agulla de fòc": Tècnica en la que s'inserten ràpidament agulles prèviament calfades sobre una flama mentres estes encara estan calentes.[94]
  • Injeccions en punts d'acupuntura: Consistix en l'injecció de vàries substàncies (com a medicaments, vitamines o extractes d'herbes) en els punts d'acupuntura.[95] Esta tècnica combina l'acupuntura tradicional en l'injecció de lo que a sovint és una dosis efectiva d'un medicament farmacèutic aprovat, i els defensors afirmen que pot ser més efectiu que qualsevol dels dos tractaments administrats de forma independent. No obstant, una revisió de 2016 va trobar que la majoria dels ensajos publicats sobre la tècnica eren de poc valor per problemes de metodologia i que es necessitarien ensajos més grans per a traure conclusions útils.[96]
  • Acupuntura auricular o auriculoterapia: Comunament coneguda com a acupuntura de l'oït, se centra en estimular punts en l'oït extern i compartix principis en la reflexología. Si be es considera que els seus orígens daten de l'antiga China. L'enfocament modern es va desenrollar en França a principis de la década de 1950.[97]
  • Acupuntura cosmètica: És l'us de l'acupuntura en un intent per reduir les arrugues en la cara.[98]
  • Acupuntura veterinària: És l'us de l'acupuntura en animals domesticats.[99]

Eficàcia

[editar | editar còdic]

L'acupuntura ha segut àmpliament investigada. Fins a 2013, es podien trobar casi 1500 estudis aleatorizados en PubMed en "acupuntura" en el títul. No obstant, els resultats de les revisions de l'eficàcia de l'acupuntura no han segut concloents[100] ya que les conclusions de numerosos ensajos i revisions sistemàtiques de l'acupuntura són inconsistentes,[101] lo que sugerix que no és eficaç.[102][103] I en general, l'evidència sugerix que el tractament en acupuntura no produïx beneficis a llarc determini.


Les investigacions científiques no han trobat cap evidència histológica o fisiològica que respale els conceptes tradicionals chinencs de qi, meridianos i punts acupunturales,[nota 1]

i molts practicants moderns ya no recolzen l'existència del fluix d'energia vital (qi) a través dels meridianos, el que era una part important dels sistemes de creències primerencs en els que es basa l'acupuntura. Un ensaig clínic aleatorizado i de doble cego publicat en 2020 no ha pogut demostrar que existira diferencia alguna entre realisar acupuntura en estos punts específics i uns atres no relacionats en els meridianos.[104]

Una revisió de la Colaboració Cochrane de 2009 va trobar que l'acupuntura no és efectiva per a una àmplia gama d'afeccions i sugerix que podria ser eficaç solament per a nàusees/bossades induïdes per la quimioteràpia o el postoperatorio aixina com nàusees i el mal de cap idiopático. No obstant una revisió sistemàtica realisada per científics mèdics de les Universitats d'Exeter i Plymouth va trobar que per a reduir el dolor, l'acupuntura real no és millor que l'acupuntura simulada i va concloure que hi ha poca evidència de que l'acupuntura siga un tractament efectiu per a reduir el dolor.[nota 2]

Tractament de dolor

[editar | editar còdic]

Alguns resultats de l'investigació sugerixen que l'acupuntura podria aliviar algunes formes de dolor, encara que la majoria de les investigacions sugerixen que els efectes aparents de l'acupuntura no són causats pel tractament en sí sino pel efecte placebo.[106] Per eixemple, una revisió sistemàtica en 2009 va concloure que l'efecte analgésico de l'acupuntura semblava carir de rellevància clínica i no podia distinguir-se clarament del biaix de confirmació. Aixina mateix, mentres que un metaanálisis de 2013 va trobar que l'acupuntura per al dolor lumbar crònic era rendable en la relació cost-beneficie com a complement de l'atenció estàndar, una atra revisió sistemàtica separada de 2011 va trobar evidència insuficient de rendabilitat en la relació cost-beneficie de l'acupuntura en el tractament del mateix dolor lumbar crònic.

Un atre estudi de 2009 sobre pacients ambulatoris en dolor refractario a tractament farmacològic convencional va trobar l'acupuntura "altament efectiva en el tractament complementari del dolor crònic". Este estudi, no obstant no va ser realisat per mig d'aleatorización, no es va usar un grup de control ni es va tindre en conte atres tractaments que els pacients pogueren estar seguint.[107]


Un metaanálisis de 2012 realisat per la "Acupuncture Trialists Collaboration" va trobar una eficàcia "relativament modesta" de l'acupuntura (en comparació a acupuntura simulada) per al tractament de quatre tipos diferents de dolor crònic (dolor d'esquena i coll, artrosis de genoll, mal de cap crònic i dolor de muscle) i sobre eixa base va concloure que "és més que un placebo" i una opció de derivació raonable.[108] En comentar sobre este metanálisis, tant Edzard Ernst com David Colquhoun varen dir que els resultats varen ser de significació clínica insignificant.[109][110] Edzard Ernst va declarar més tarde "em tem que, una volta que conseguim eliminar este biaix [que els operadors no són cegos en l'estudi]... podríem trobar que els efectes de l'acupuntura són exclusivament una resposta placebo".[111] En 2017, el mateix grup d'investigació va actualisar la seua metanálisis anterior i novament va trobar que l'acupuntura és superior a l'acupuntura simulada per al dolor musculoesquelético no específic, l'osteoartritis, el mal de cap crònic i el dolor de muscle. També varen trobar que els efectes de l'acupuntura varen disminuir en aproximadament un 15% despuix d'un any.[112]

Condicions específiques

[editar | editar còdic]

Cefalea i migranyes

[editar | editar còdic]

Dos diferents revisions Cochrane de 2016 varen trobar que l'acupuntura podria ser útil en la profilaxis de maldecaps de tipo tensional i migranyes episódicas.[113][114]

La revisió Cochrane de 2016 que va evaluar l'acupuntura per a la prevenció de la migranya episódica va concloure que l'acupuntura verdadera tenia un chicotet efecte més allà de l'acupuntura simulada i va trobar evidència de calitat moderada per a sugerir que l'acupuntura és a lo manco similar als medicaments profilácticos per a este propòsit.[114] Una revisió de 2012 va trobar que l'acupuntura ha demostrat beneficis per al tractament dels maldecaps, pero que la seua seguritat deu documentar-se més a fondo per a poder fer recomanacions sòlides en apoyo de el seu us.[115]

Nàusees i bossada postoperatorio.

[editar | editar còdic]

En 2014 un resum general de revisions sistemàtiques va trobar evidència insuficient per a sugerir que l'acupuntura siga un tractament efectiu per a les nàusees i bossades postoperatorios (NVPO) en un entorn clínic.[116] No obstant una atra revisió sistemàtica anterior, de 2013, havia conclós que l'acupuntura podria ser beneficiosa en la prevenció i el tractament de NVPO.[117] També una revisió Cochrane de 2015 va trobar evidència de calitat moderada de que no hi ha diferència entre l'estimulació del punt d'acupuntura P6 en la nina i els medicaments antieméticos per a previndre la NVPO.[118] Una nova troballa de la revisió va ser que els ensajos comparatius adicionals són inútils si es basen en les conclusions d'un anàlisis seqüencial de l'ensaig.[119]

Nàusees i cansanci associats al càncer i el seu tractament

[editar | editar còdic]

Una revisió sistemàtica de 2013 va trobar que l'acupuntura és un tractament complementari acceptable per a les nàusees i les bossades induïdes per la quimioteràpia, pero que es necessita més investigació en menor risc de biaix per a ser concloent.[120]

Una revisió sistemàtica de 2014 va alcançar resultats no concloents sobre l'efectivitat de l'acupuntura per a tractar la fatiga relacionada en el càncer.[121]


Una revisió sistemàtica de 2013 va trobar que la cantitat i la calitat dels ensajos controlats aleatorizados disponibles per a l'anàlisis eren massa baixos per a traure conclusions vàlides sobre l'efectivitat de l'acupuntura per a la fatiga relacionada en el càncer.[122]

Atres condicions

[editar | editar còdic]

La següent és una llista de condicions per a les quals la Colaboració Cochrane o atres revisions han conclós que no hi ha evidència sòlida de benefici:


Biaix de publicació

[editar | editar còdic]

El biaix de publicació és citat com una preocupació en les revisions d'ensajos controlats aleatorizados (ECA) d'acupuntura.[33][123][124] Una revisió d'estudis publicats sobre acupuntura de 1998 va trobar que els ensajos originats en China, Japó, Hong Kong i Taiwan eren uniformemente favorables a l'acupuntura, de la mateixa manera que dèu de cada onze estudis realisats en Rússia.[125]

Una evaluació de 2011 de la calitat dels ECA sobre la medicina tradicional chinenca, inclosa l'acupuntura, va concloure que la calitat metodològica de la majoria d'estos ensajos (inclosa l'assignació a l'encert, el control experimental i el cegamiento doble) en general era deficient, particularment per als ensajos publicats en diaris chinencs (encara que la calitat de l'acupuntura els ensajos va ser millor que la dels ensajos que varen provar els remeis de la medicina tradicional chinenca).[126] L'estudi també va trobar que els ensajos publicats en diaris no chinencs tendixen a ser de major calitat.[126] Els autors chinencs utilisen més estudis chinencs, que han demostrat ser uniformemente positius.[127]

Una revisió de 2012 de 88 revisions sistemàtiques d'acupuntura publicades en diaris chinencs va trobar que menys de la mitat d'estes revisions varen informar fer proves de biaix de publicació, i que la majoria d'estes revisions es varen publicar en revistes en factors d'impacte de zero.[128]


Un estudi de 2015 que va comparar archius sobre ensajos pre-registrats sobre acupuntura en els seus resultats publicats va trobar que era poc freqüent que dits ensajos es registraren ans que començara l'ensaig. Este estudi també va trobar que l'informe selectiu de resultats i el canvi de les mides de resultat per a obtindre resultats estadísticament significatius (p-hacking) era comuna en esta lliteratura.[129]

Riscs i efectes adversos

[editar | editar còdic]

L'acupuntura és generalment segura quan és administrada per un professional experimentat i adequadament capacitat usant les tècniques d'agulla neta i agulles estèrils d'un sol us. Quan s'eixercix correctament, té una baixa taxa d'efectes adversos, els quals són en la seua majoria de menor importància. No obstant poden produir-se accidents i infeccions associades en infraccions de la tècnica estèril o negligència del acupuntor.

Les persones en malalties espinals greus, com càncer o infeccions, no són bones candidates per al tractament en acupuntura.[2] Les contraindicació per a l'acupuntura (afeccions que no deuen tractar-se en acupuntura) inclouen trastorns de coagulopatía (p. eix., Hemofília i malalties hepàtiques alvançades), pacients en tractaments que incloguen en us de warfarina, trastorns psiquiàtrics greus (p. eix., Psicosis) i infeccions cutànees o traumatismes cutàneus (p. eix. Cremades).[2] Ademés, es deu evitar l'electroacupuntura en llocs propencs a dispositius elèctrics implantats (com els marcapasos).[2]

Infeccions i neumotórax

[editar | editar còdic]

Una revisió realisada en 2013 va indicar que els informes de transmissió d'infeccions varen aumentar significativament en la década anterior. Els acontenyiments adversos notificats més freqüentment varen ser el neumotórax i les infeccions. Ya que se seguixen reportant events adversos greus, es recomana que els acupunturistas estiguen adequadament capacitats per a reduir els riscs.[130]

Risc de renunciar a l'atenció mèdica convencional

[editar | editar còdic]

De la mateixa manera que en atres medicines alternatives, els professionals poc ètics o ingenus poden induir als pacients a agotar els recursos financers en intentar tractaments ineficaços o a no utilisar tractaments de la medicina convencional.[48][131] Els còdics d'ètica professional establits per organisacions d'acreditació com la Comissió Nacional de Certificació d'Acupuntura i Medicina Oriental nortamericana requerixen que els professionals facen «derivació oportunes a atres professionals de la salut segons siga apropiat».[132] Stephen Barrett afirma que existix el «risc de que un acupunturista l'enfocament del qual de diagnòstic no es base en conceptes científics no aplegue diagnosticar una afecció perillosa» posant aixina en risc al pacient.[133]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ “Demystifying acupuncture” (2008). Rheumatology 47 (8): 1132-1136. doi:10.1093/rheumatology/ken161. ISSN 1462-0324. PMID 18460551.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 The New England Journal of Medicine.363(5)
    454-461.doi:10.1056/NEJMct0806114.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Acupuncture for Pain». NCCIH. Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2015. Consultat el 9 de maig de 2014.
  4. ↑ 4,0 4,1 Journal of Orthopaedic Surgery and Research.7(1)
    36.doi:10.1186/1749-799X-7-36.
  5. ↑ Baran GR, Kiana MF, Samuel SP (2014). Chapter 2: Science, Pseudoscience, and Not Science: How Do They Differ?, Springer, pp. 19-57. doi:10.1007/978-1-4614-8541-4_2. ISBN 978-1-4614-8540-7. «various pseudosciences maintain their popularity in our society: acupuncture, astrology, homeopathy, etc.»
  6. ↑ Good R (2012). Khine MS (ed.). Chapter 5: Why the Study of Pseudoscience Should Be Included in Nature of Science Studies, Springer, p. 103. ISBN 978-94-007-2457-0. «Believing in something like chiropractic or acupuncture really ca help relleu pain to a small degree [...] but many related claims of medical cures by these pseudosciences llaure bogus.»
  7. ↑ 7,0 7,1 Bioelectromagnetics.29(4)
    245-256.doi:10.1002/bem.20403.
  8. ↑ «Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social - Gabinet de Prensa - Notes de Prensa». www.mscbs.gob.es. Archivat des d'el original, el 15 d'abril de 2019. Consultat el 2021-03-27.
  9. ↑ 9,0 9,1 Lu, Gwei-Djen; Needham, Joseph (25 d'octubre de 2002). Celestial Lancets: A History and Rationale of Acupuncture and Moxa (en en). ISBN 978-0700714582.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Rheumatology.43(5)
    662-663.doi:10.1093/rheumatology/keg005.
  11. ↑ 11,0 11,1 Porter, S.B. (2013). Tidy's Physiotherapy15: Tidy's Physiotherapy (en en), Elsevier, p. 403. ISBN 978-0-7020-4344-4.
  12. ↑ (1993) Standard acupuncture nomenclature (en en), World Health Organization, p. 1. ISBN 92 9061 105 7. «Acupuncture as a medical science began more than 2500 years ago in the early Chinese dynasties...»
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 (2004).Focus on Alternative and Complementary Therapies.9(4)
    269-273.doi:10.1211/fact.2004.00244.
  14. ↑ 14,0 14,1 Prioreschi (2004). A history of Medicine, Volume 2, Horatius Press, pp. 147-148. ISBN 978-1888456011.
  15. ↑ (2004).Focus on Alternative and Complementary Therapies.9(4)
    269–273.doi:10.1211/fact.2004.00244.
  16. ↑ (1980).Bulletin of the History of Medicine.54(3)
    337-367.
  17. ↑ 17,00 17,01 17,02 17,03 17,04 17,05 17,06 17,07 17,08 17,09 17,10 Lu, Gwei-Djen; Needham, Joseph (25 d'octubre de 2002). Celestial Lancets: A History and Rationale of Acupuncture and Moxa (en en). ISBN 978-0700714582.
  18. ↑ Barnes, 2005, p. 25.
  19. ↑ (2005) Needles, Herbs, Gods, and Ghosts: China, Healing, and the West to 1848, Harvard University Press, p. 25. ISBN 978-0-674-01872-3.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 20,5 20,6 20,7 Rheumatology.43(5)
    662–663.doi:10.1093/rheumatology/keg005.
  21. ↑ Barnes, 2005, p. 188.
  22. ↑ 22,0 22,1 (2005) Needles, Herbs, Gods, and Ghosts: China, Healing, and the West to 1848, Harvard University Press, p. 308. ISBN 978-0-674-01872-3.
  23. ↑ (2005) Needles, Herbs, Gods, and Ghosts: China, Healing, and the West to 1848, Harvard University Press, p. 58. ISBN 978-0-674-01872-3.
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 Porter, S.B. (2013). Tidy's Physiotherapy15: Tidy's Physiotherapy (en en), Elsevier, p. 403. ISBN 978-0-7020-4344-4.
  25. ↑ 25,0 25,1 (2008) Trick Or Treatment: The Undeniable Facts about Alternative Medicine, W. W. Norton, p. 42. ISBN 978-0-393-06661-6.
  26. ↑ Jackson (2011). The Oxford Handbook of the History of Medicine, OUP Oxford, p. 610. ISBN 978-0-19-954649-7.
  27. ↑ (2005) Needles, Herbs, Gods, and Ghosts: China, Healing, and the West to 1848, Harvard University Press, p. 75. ISBN 978-0-674-01872-3.
  28. ↑ Taylor (2005). Chinese Medicine in Early Communist China, 1945–63: a Medicine of Revolution, RoutledgeCurzon, p. 109. ISBN 978-0415345125.
  29. ↑ Anesthesia and Analgèsia.106(2)
    602-610.doi:10.1213/01.ane.0000277493.42335.7b.
  30. ↑ (1996).Skeptical Inquirer.Committee for Skeptical Inquiry.20(4)
  31. ↑ (2012).Journal of Integrative Medicine.Committee for Journal of Chinese Integrative Medicine.20(5)
  32. ↑ Frum, David (2000). How We Got Here: The '70s, New York City: Basic Books, p. 133. ISBN 978-0465041954.
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 Anesthesia and Analgèsia.116(6)
    1360-1363.doi:10.1213/ANE.0b013i31828f2d5i.
  34. ↑ «[1]». Consultat el 23 de setembre de 2019 (en en).
  35. ↑ Aung & Chen Aung; Chen, {{{nom2}}} (2007). Clinical Introduction to Medical Acupuncture, Thieme, pp. 11-12. ISBN 978-1-58890-221-4.
  36. ↑ "（三）十二经脉...（四）奇经八脉..." [(3.) The Twelve Vessels... (4.) The Extraordinary Eight Vessels...] as seen at «经络学» (en chinese). Archivat des d'el original, el 10 de novembre de 2016. Consultat el 22 de febrer de 2011.
  37. ↑ Aung & Chen, 2007, p. 101.
  38. ↑ Wiseman & Ellis, 1996
  39. ↑ (2009) Pocket Atles of Chinese Medicine, Stuttgart: Thieme, p. 19, 148. ISBN 9783131416117.
  40. ↑ (2007) A handbook of TCM (traditional chinese medicine) patterns and their treatments, 6th edició, Blue Poppy Press, pp. 1. ISBN 9780936185705.
  41. ↑ (1996) A handbook of TCM (traditional chinese medicine) patterns and their treatments, 6 (2007) edició, Blue Poppy Press, pp. 169-173. ISBN 9780936185705.
  42. ↑ Maciocia (1995). Tongue Diagnosis in Chinese Medicine, Eastland Press. ISBN 978-0939616190.
  43. ↑ Maciocia (2005). The Foundations of Chinese Medicine, Churchill Livingstone. ISBN 978-0443074899.
  44. ↑ Ross (1984). Zang Fu, the organ systems of traditional Chinese medicine, Elsevier, pp. 26. ISBN 9780443034824.
  45. ↑ Ahn, Andrew C.; Colbert, Agatha P.; Anderson, Belinda J.; Martinsen, ØRjan G.; Hammerschlag, Richard; Cina, Steve; Wayne, Peter M.; Langevin, Helene M. (2008). «Electrical properties of acupuncture points and meridians: A systematic review». Bioelectromagnetics 29 (4): 245-256. PMID 18240287. doi:10.1002/bem.20403. 
  46. ↑ 46,0 46,1 Mann (2000). Reinventing Acupuncture: A New Concept of Ancient Medicine, Elsevier. ISBN 978-0750648578.
  47. ↑ Nature.448(7150)
    105-106.doi:10.1038/448106a.
  48. ↑ 48,0 48,1 Barrett. «Be Wary of Acupuncture, Qigong, and "Chinese Medicine"». Quackwatch. Consultat el 4 de maig de 2015.
  49. ↑ 49,0 49,1 de les Penyes; Arendt-Nielsen, Lars; Gerwin, {{{nom3}}} (2010). Tension-type and cervicogenic headache: pathophysiology, diagnosis, and management, Jones & Bartlett Learning, pp. 251-254. ISBN 9780763752835.
  50. ↑ 50,0 50,1 Williams (2013). Encyclopedia of Pseudoscience: From Alien Abductions to Zone Therapy, Routledge, pp. 3-4. ISBN 978-1135955229.
  51. ↑ 51,0 51,1 Ulett, GA (2002). «Acupuncture», Shermer, M (ed.). The Skeptic: Encyclopedia of Pseudoscience, ABC-CLIO, p. 283291. ISBN 978-1576076538.
  52. ↑ Anesthesia and Analgèsia.116(6)
    1356-1359.doi:10.1213/ANE.0b013i31828f5efa.
  53. ↑ Gorski D. «Ketogenic diet does not 'beat chemo for almost all cancers'». Science-Based Medicine. «it is lleve obvious that modalities such as homeopathy, acupuncture, reflexology, craniosacral therapy, Hulda Clark’s "zapper," the Gerson therapy and Gonzalez protocol for cancer, and reiki (not to mention every other "energy healing" therapy) llaure the rankest quackery»
  54. ↑ Pigliucci, Massimo (2013). Philosophy of Pseudoscience: Reconsidering the Demarcation Problem, University of Chicago Press, p. 206. ISBN 9780226051826.
  55. ↑ Anesthesia and Analgèsia.106(2)
    602-610.doi:10.1213/01.ane.0000277493.42335.7b.
  56. ↑ Expert Review of Neurotherapeutics.6(5)
    661-667.doi:10.1586/14737175.6.5.661.
  57. ↑ 57,0 57,1 The New England Journal of Medicine.363(5)
    454-461.doi:10.1056/NEJMct0806114.
  58. ↑ (2014).Critical Reviews in Eukaryotic Gene Expression.24(3)
    249-253.doi:10.1615/CritRevEukaryotGeneExpr.2014008284.
  59. ↑ Nature Reviews. Cancer.14(10)
    692-700.doi:10.1038/nrc3822.
  60. ↑ Neuromodulation.14(1)
    8-12; discussion 12.doi:10.1111/j.1525-1403.2010.00295.x.
  61. ↑ World Journal of Gastroenterology.21(27)
    8304-8313.doi:10.3748/wjg.v21.i27.8304.
  62. ↑ Integrative Cancer Therapies.6(3)
    251-257.doi:10.1177/1534735407305892.
  63. ↑ PLOS ONE.7(4)
    i32960.doi:10.1371/journal.posa.0032960.
  64. ↑ Pain.152(4)
    755-764.doi:10.1016/j.pain.2010.11.004.
  65. ↑ Anesthesiology.112(4)
    810-833.doi:10.1097/ALN.0b013i3181c43103.
  66. ↑ Pediatrics.128(6)
    i1575-87.doi:10.1542/peds.2011-1091.
  67. ↑ «What you ca expect». Maig Clinic Staff. Maig Foundation for Medical Education and Research.
  68. ↑ (2000).Medical Acupuncture.12(1)
    38-41.
  69. ↑ 69,0 69,1 Birch, Stephen (2011). Japanese Pediatric Acupuncture, Thieme. ISBN 978-3131500618.
  70. ↑ 70,0 70,1 Wernicke, Thomas (2014). The Art of Senar-Invasive Paediatric Acupuncture, Jessica Kingsley Publishers. ISBN 978-1848191600.
  71. ↑ Journal of Internal Medicine.259(2)
    125-137.doi:10.1111/j.1365-2796.2005.01584.x.
  72. ↑ 72,0 72,1 72,2 72,3 Young (2007). Complementary Medicine For Dummies, John Wiley & Sons, pp. 126-128. ISBN 978-0470519684.
  73. ↑ Journal of Alternative and Complementary Medicine.10(3)
    565-572.doi:10.1089/1075553041323849.
  74. ↑ (2005).Annals of Family Medicine.3(2)
    151-158.doi:10.1370/afm.248.
  75. ↑ (2013).Evidence-Based Complementary and Alternative Medicine.2013
    1-15.doi:10.1155/2013/581203.
  76. ↑ «Acupuncture». NHSChoices. Archivat des d'el original, el 3 de maig de 2015. Consultat el 2 de maig de 2015.
  77. ↑ The International Journal of Risk & Safety in Medicine.24(3)
    163-169.doi:10.3233/JRS-2012-0569.
  78. ↑ White, Adrian; Cummings, Mike; Filshie, {{{nom3}}} (2008). «2», An Introduction to Western Medical Acupuncture, Churchill Livingstone, p. 7. ISBN 978-0-443-07177-5.
  79. ↑ (2014) Miller's Anesthesia., Elsevier, p. 1235. ISBN 978-0702052835.
  80. ↑ 80,0 80,1 The New England Journal of Medicine.363(5)
    454–61.doi:10.1056/NEJMct0806114.
  81. ↑ Aung & Chen, 2007, p. 113-114.
  82. ↑ (2013).Evidence-Based Complementary and Alternative Medicine.2013
    1-12.doi:10.1155/2013/136763.
  83. ↑ 83,0 83,1 Aung, Steven; Chen, {{{nom2}}} (10 de giner de 2007). Clinical Introduction to Medical Acupuncture, Thieme, p. 116. ISBN 9781588902214.
  84. ↑ Hicks, Angela (2005). The Acupuncture Handbook: How Acupuncture Works and How It Ca Help You, 1 edició, Piatkus Books, p. 41. ISBN 978-0749924720.
  85. ↑ Collinge, William J. (1996). The American Holistic Health Association Complete guide to alternative medicine, New York: Warner Books. ISBN 978-0-446-67258-0.
  86. ↑ 86,0 86,1 Aung & Chen, 2007, p. 116.
  87. ↑ (1991) Fundamentals of Chinese Acupuncture, Paradigm Publications, pp. 2-3. ISBN 978-0912111339.
  88. ↑ de les Penyes, César Fernández; Arendt-Nielsen, Lars; Gerwin, Robert D (2010). Tension-type and cervicogenic headache: pathophysiology, diagnosis, and management. Jones & Bartlett Learning. pp. 251-254. ISBN 9780763752835. 
  89. ↑ Ernst, E. (2006). «Acupuncture--a critical analysis». Journal of Internal Medicine 259 (2): 125-137. ISSN 0954-6820. PMID 16420542. doi:10.1111/j.1365-2796.2005.01584.x. 
  90. ↑ Berman, Brian; Langevin, Helene; Witt, Claudia; Dubner, Ronald (29 de juliol de 2010). «Acupuncture for Chronic Low Back Pain». New England Journal of Medicine 363 (5): 454-461. PMID 20818865. doi:10.1056/NEJMct0806114. 
  91. ↑ Evidence-based Complementary and Alternative Medicine.doi:10.1093/ecam/nem155.Consultat el 24 de setembre de 2019.
  92. ↑ (2004).Medical Acupuncture.15(3)
  93. ↑ White, Adrian; Cummings, Mike; Filshie, {{{nom3}}} (2008). «2», An Introduction to Western Medical Acupuncture, Churchill Livingstone, p. 7. ISBN 978-0-443-07177-5.
  94. ↑ Yan, Cui-lan. (1997). The treatment of external diseases with acupuncture and moxibustion, 1st ed edició, Blue Poppy Press. OCLC 38898843. ISBN 0936185805.
  95. ↑ «Cancer Dictionary – Acupuncture point injection». National Cancer Institute. Archivat des d'el original, el 27 de març de 2011. Consultat el 4 d'abril de 2011.
  96. ↑ Sha T, Gao LL, Zhang CH, Zheng JG, Meng ZH. An update on acupuncture point injection. QJM: An International Journal of Medicine 2016; 109(10): 639-641. QJM.109(10)
    639-641.doi:10.1093/qjmed/hcw055.
  97. ↑ Barrett. «Auriculotherapy: A Skeptical Look». Acupuncture Watch.
  98. ↑ «[2]». Consultat el 23 de novembre de 2009.
  99. ↑ (2006).Journal of Veterinary Internal Medicine.20(3)
    480-488.doi:10.1111/j.1939-1676.2006.tb02885.x.
  100. ↑ Department of Veterans Affairs.
  101. ↑ Ernst, Edzard (2009). «Acupuncture: What Does the Most Reliable Evidence Tell Us?». Journal of Pain and Symptom Management 37 (4): 709-714. ISSN 0885-3924. PMID 18789644. doi:10.1016/j.jpainsymman.2008.04.009. 
  102. ↑ Pain.152(4)
    755-764.doi:10.1016/j.pain.2010.11.004.
  103. ↑ Journal of Pain and Symptom Management.37(4)
    709-714.doi:10.1016/j.jpainsymman.2008.04.009.
  104. ↑ Journal of Oral Rehabilitation.doi:10.1111/joor.12952.Consultat el 23 de febrer de 2020.
  105. ↑ Madsen (2009): a3115.
  106. ↑ Journal of Internal Medicine.259(2)
    125-137.doi:10.1111/j.1365-2796.2005.01584.x.
  107. ↑ Revista de la Societat Espanyola del Dolor.16(2)
    79-86.ISSN 1134-8046.Consultat el 17 de setembre de 2019.
  108. ↑ Archives of Internal Medicine.172(19)
    1444-1453.doi:10.1001/archinternmed.2012.3654.
  109. ↑ «[3]» (en en).
  110. ↑ The BMJ.BMJ.
  111. ↑ Acupuncture in Medicine.31(1)
    98-100.doi:10.1136/acupmed-2013-010312.
  112. ↑ The Journal of Pain.19(5)
    455-474.doi:10.1016/j.jpain.2017.11.005.
  113. ↑ The Cochrane Database of Systematic Reviews.4
    CD007587.doi:10.1002/14651858.CD007587.pub2.
  114. ↑ 114,0 114,1 The Cochrane Database of Systematic Reviews.6(6)
    CD001218.doi:10.1002/14651858.CD001218.pub3.
  115. ↑ Systematic Reviews.1(1)
    46.doi:10.1186/2046-4053-1-46.
  116. ↑ International Journal of Clinical Practice.68(6)
    783-789.doi:10.1111/ijcp.12372.
  117. ↑ PLOS ONE.8(12)
    i82474.doi:10.1371/journal.posa.0082474.
  118. ↑ The Cochrane Database of Systematic Reviews.(11)
    CD003281.doi:10.1002/14651858.CD003281.pub4.
  119. ↑ BMC Medical Research Methodology.17(1)
    39.doi:10.1186/s12874-017-0315-7.
  120. ↑ Journal of Clinical Oncology.31(7)
    952-960.doi:10.1200/JCO.2012.43.5818.
  121. ↑ Oncology Nursing Forum.41(6)
    581-592.doi:10.1188/14.ONF.581-592.
  122. ↑ Supportive Care in Cancer.21(7)
    2067-2073.doi:10.1007/s00520-013-1765-z.
  123. ↑ Journal of Clinical Epidemiology.59(9)
    980-983.doi:10.1016/j.jclinepi.2006.02.003.
  124. ↑ BMJ.319(7203)
    160-161.doi:10.1136/bmj.319.7203.160.
  125. ↑ Controlled Clinical Trials.19(2)
    159-166.doi:10.1016/S0197-2456(97)00150-5.
  126. ↑ 126,0 126,1 Trials.12(1)
    122.doi:10.1186/1745-6215-12-122.
  127. ↑ Journal of Pain and Symptom Management.43(2)
    i11-i13.doi:10.1016/j.jpainsymman.2011.11.001.
  128. ↑ Journal of Alternative and Complementary Medicine.18(9)
    813-817.doi:10.1089/acm.2011.0274.
  129. ↑ Trials.16(1)
    28.doi:10.1186/s13063-014-0545-5.
  130. ↑ Bulletin of the World Health Organization 2010.
    915-921C.doi:10.2471/BLT.10.076737.Consultat el 19 de setembre de 2019.
  131. ↑ «Final Report, Report into Traditional Chinese Medicine». Parliament of New South Wales. Archivat des d'el original, el 28 de juny de 2011. Consultat el 3 de novembre de 2010.
  132. ↑ «NCCAOM Code of Ethics». National Certification Commission for Acupuncture and Oriental Medicine. Archivat des d'el original, el 27 de novembre de 2010. Consultat el 3 de novembre de 2010.
  133. ↑ Barrett, Stephen (2013). «'Alternative' Medicine: More Hype Than Hope», Humber (ed.). Alternative Medicine and Ethics, Springer Science & Business Mija, p. 10. ISBN 978-1-4757-2774-6.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
a3115.doi:10.1136/bmj.a3115.


Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Acupuntura&oldid=872535»