Yin i yang

Yin i yang

El yin i el yang (en chino, 阴阳; pinyin, iīnyáng; literalmente, ‘obscur-lluenta’) són dos conceptes del taoisme, que són usats per a representar o referir-se a les dos forces fonamentals opostes i complementàries, pero interconectadas, que es troben en totes les coses; i que esta filosofia atribuïx a tot lo existent en l'univers. El yin és el principi femení, la terra, l'obscuritat, la passivitat i l'absorció. El yang és el principi masculí, el cel, la llum, l'activitat i la penetració.

Segons esta idea, cada ser, objecte o pensament posseïx un complement del que depén per a la seua existència i que a la seua volta existix dins d'ell mateixa. D'açò es deduïx que res existix en estat pur ni tampoc en absoluta quietud, sino en una contínua transformació. Ademés, qualsevol idea pot ser vista com la seua contrària si li la mira des d'un atre punt de vista. En este sentit, la categorisació solament ho seria per conveniència. Estes dos forces, yin i yang, serien la fase següent despuix del tao, principi generador de totes les coses, del com sorgixen. Aixina, el Taoisme sugerix que el Yin i Yang no existixen per separat, sino que formen un tot complet i harmònic. L'idea és que, en lloc de vore'ls com oposts absoluts (dualitat), devem vore'ls com dos aspectes d'un mateix tot (de no dualitat) que estan interconectados i formen un tot complet i harmònic en tindre el seu orige en el Tao.

Esta doctrina és fonamental dins de la medicina chinenca tradicional.

Orige

En el marc de les cent escoles de pensament chinenc, Zou Yan, fundador de l'escola de yin-yang, va sistematisar de forma clara la doctrina del Yin-Yang per primera volta, a pesar de que va ser absorbida ràpidament per la doctrina del taoisme.

El significat originari dels térmens iīn (陰) i yáng (陽) no es coneix en exactitut. El caràcter chinenc tradicional transcrito modernament com iīn (traduït freqüent com a ‘obscur, ombrós’), representa la partix nort, núvol, d'una montanya, mentres que en el simplificat (阴) apareix el caràcter de ‘lluna’ (月，yuè). El nom en chinenc antic d'abdós caràcters era prou diferent, la reconstrucció de Baxter-Sagar per a abdós és 陰 /*ˤreŋ/ i 陽 /laŋ/. El caràcter tradicional de 陽 representa el costat sur, solejat, d'una montanya; en el simplificat (阳) apareix ‘sol’ (日, rì). Aixina sembla estar d'acort el filòsof Wing-Tsit Chan que associa a tals térmens els fenomens naturals de la nuvolositat que cobrix al sol i a la lluentor del mateix astre. Per la seua banda, Mircea Eliade cita a Marcel Granet en afirmar que el terme iīn es troba relacionat en el temps fret, lo cobert i lo interior; i yang sugerix les idees de lo solejat i la calor. Estos conceptes segurament tenen els seus orígens en les antigues religions agràries. La representació de parells de forces antagónicas complementàries es troba atestada des de l'época de bronze en l'antiga China, corresponent a les troballes arqueològiques de la dinastia Shang.

A dir de Suzuki, el "dualisme" bàsic va ser el primer esbós de filosofia chinenca l'antiguetat de la qual es troba senyalada per la seua inclusió en l'antic llibre oracular I Ching. Els seus texts més antics es remonten al segon mileni abans de Crist. Estos basen molts dels seus aforismes sobre la base de l'oposició de conceptes antagónicos: força-debilitat, alt-baix, rigidea-flexibilitat, etcétera, representats per una llínea contínua (masculí) i una trunca (femení) que formen els triagramas per a l'adivinaació.

Encara que el concepte del iīn (陰) i yáng (陽) existix en el confucionisme, és especialment important dins del taoisme. En el Dao de jing els térmens apareixen solament una volta (en el capítul 42), pero tot el llibre està ple d'atres conceptes que ho expliquen. Els hexagramas del I ching també estan basats en esta doctrina.

A nivell del Taoisme religiós, l'orige del yin i yang s'associa a l'aparició de les deidades denominades Els Tres Purs. D'acort a això, quan la deidad Yuanshi Tianzun (la representació del Taiji) es va manifestar en la deidad Lingbao Tianzun; esta deidad va ser l'encarregada de separar el Yang del Yin, lo clar de lo térbol; i de classificar els elements en els seus grups llegítims.

Principis

• El yin i el yang són oposts. Tot té el seu opost, encara que este no és absolut sino relatiu, ya que res és completament yin ni completament yang. Per eixemple, el hivern s'opon a l'estiu, encara que en un dia d'estiu pot fer fret i viceversa.
• El yin i el yang són interdependents. No poden existir l'un sense l'atre. Per eixemple, el dia no pot existir sense la nit.
• El yin i el yang poden subdividirse a la seua volta en yin i yang. Tot aspecte yin o yang pot subdividirse a la seua volta en yin i yang indefinidament. Per eixemple, un objecte pot estar calent o fret, pero a la seua volta lo calent pot estar ardent o templat i lo fret, fresca o gelat.
• El yin i el yang es consumixen i generen mútuament. El yin i el yang formen un equilibri dinàmic: quan un aumenta, l'atre disminuïx. El desequilibri no és sino alguna cosa circunstancial, ya que quan un creix en excés força a l'atre a concentrar-se, lo que a la llarga provoca una nova transformació. Per eixemple, l'excés de vapor en els núvols (yin) provoca la pluja (yang).
• El yin i el yang poden transformar-se en els seus oposts. La nit es transforma en dia, lo càlit en fret, la vida en mort. No obstant, esta transformació és relativa també. Per eixemple, la nit es transforma en dia, pero a la seua volta coexistixen en costats oposts de la terra.
• En el yin hi ha yang i en el yang hi ha yin. Sempre hi ha un restant de cada u d'ells en l'atre, lo que comporta que l'absolut es transforme en el seu contrari. Per eixemple, una llavor enterrada soporta el hivern i renaix en primavera.