Univers
L'univers és la totalitat del continu espai-temps en qué es troba la humanitat, juntament en tota la matèria i energia continguda en ell. A gran escala, és l'objecte d'estudi de la cosmologia, que es basa en la física i l'astronomia, encara que alguns dels temes d'estudi voregen la metafísica. Actualment, els experts no estan d'acort sobre si és possible (en principi) d'arribar a observar la totalitat de l'Univers.
Els térmens univers conegut, observable o visible, s'utilisen per referir-se a la part de l'Univers que es pot observar. El terme cosmos és l'univers, especialment quan es considera com un sistema ordenat i harmoniós. De vegades, el terme cosmos es fa servir a soles per a l'univers observat, mentres que el terme univers es referix a tot l'existent s'haja descobert o no. En este sentit, 'Cosmos' és l'"univers conegut" o realitat.
Diversos experiments i observacions sugerixen que l'univers ha estat governat per les mateixes lleis físiques i constants en tota la seua extensió i temps de d'existència. La força dominant en distàncies cosmològiques són la gravetat, i la relativitat general es actualment la teoria més acorada de la gravitació. L'univers té al menys tres dimensions d'espai i una de temps. Dimensions adicionals no poden ser comprovades experimentalment.
El nom univers definix quasi sempre el tot. Encara que, una definició alternativa d'univers sugerix que hi ha diversos universos no conectats entre si i que el conjunt d'estes formarien la totalitat de l'existència, que se nomenaria multi-univers. Per eixemple, la teoria de la bambolla universal diu que hi ha infinites varietats d'universos, cada u en diferents constant físiques.
A lo llarc de l'història, diverses cosmologies han estat propassades, frut de l'observació de l'univers. La primera ve de l'antiga Grècia, que propossava que l'univers posseïx infinits espais i que ha existit eternament pero conté un únic conjunt d'esferes concèntriques de mida finita -corresponent a les estreles fixes, el Sol, i planetes diversos- girant al voltant d'un esfèric pero immòvil planeta Terra. A lo llarc dels sigles, observacions més precises i teories millorades de la gravetat varen dur a la teoria de Copèrnic, el model heliocèntric i al model Newtonià del sistema solar. Noves investigacions en astronomia varen dur a la caracterisació de la Via Làctea, i al descobriment d'atres galàxies. L'estudi de la distribució d'estes galàxies i les seues llínies espectrals ha significat molt per a cosmologia moderna.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- «Univers». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
- Nostra Nau (català) Serie de 150 vídeos, noticiari, enllaços i recursos per a la iniciació a l'astronomia
- Age of the Universe (anglés) a Space.Com
- Stephen Hawking's Universe (anglés) – Per qué és l'univers com és?
- Cosmology FAQ (anglés)
- Cosmos – An "illustrated dimensional journey from microcosmos to macrocosmos" (anglés)
- Illustration comparing the sizes of the planets, the sun, and other stars (anglés)
- Logarithmic Maps of the Universe (anglés)
- My So-Called Universe (anglés) – Arguments a favor i en contra d'un infinit i d'universos paral·lels
- Parallel Universes (anglés) per Max Tegmark
- The Dark Side and the Bright Side of the Universe (anglés) Princeton University, Shirley Ho
- Richard Powell: An Atlas of the Universe (català) (anglés) (espanyol) – Images at various scales, with explanations
- Multiple Big Bangs (anglés)
- Universe – Space Information Centre (anglés)
- Exploring the Universe (anglés) a Nasa.gov
- The Size Of The Universe, understand the size of the universe by starting with humans and going up by powers of ten (anglés)