I Ching

Archiu:I Ching Song Dynasty print.jpg

I Ching

El I Ching, Yijing o I King (en chinenc tradicional: 易經; en chinenc simplificat: 易经; en pinyin: yì jīng) és un llibre oracular chinenc els primers texts del qual se suponen escrits cap a el 1200 a. C. És un dels Cinc Clàssics confucianos.

El terme i ching significa ‘llibre de les mutacions’. El text va ser aumentat durant la dinastia Zhou i posteriorment per comentaristes de l'escola de Confucio, pero el seu contingut original és de procedència taoísta i no confucianista. Es creu que descriu o interpreta la situació present de qui ho consulta i aconsella el modo en que es pot resoldre el futur si s'adopta davant ell la posició correcta. És un llibre oracular, sapiencial i moral, al mateix temps que per la seua estructura i simbologia és un llibre filosòfic i cosmogónico.

Fundamentación

La filosofia del I Ching supon un univers regit pel principi del canvi i la relació dialèctica entre els oposts. Mai presenta una situació en la que no estiga inclós el principi contrari al rector del signe, que conduirà a un nou estat. Els canvis se succeïxen de manera cíclica, com les estacions de l'any, la qual cosa mostra clarament el concepte taoísta del yin i yang.

En el seu aspecte cosmogónico, el I Ching descriu un univers en el que l'energia creadora prové del cel, en tant la terra és receptora i fecundadora d'eixa energia primària.

En cert modo el I Ching considera el canvi com l'única realitat existent, el ser. En Occident s'identifica el ser en allò que manté unides la forma (principi immaterial) i la matèria (principi material) i li dona la virtut formal a la forma. Per al I Ching, la matèria és només una manifestació passagera d'un principi més profunt.

Els comentaris de Zhou i principalment els de l'escola confuciana afigen un principi moral que deu presidir la conducta del subjecte que aspire a ser «noble». Esta filosofia moral s'inspira en la naturalea i les formes en que esta procedix, de manera que les figures del I Ching troben el seu correlato en la vida política i es comporten com metàforas de la conducta correcta.

En el I Ching s'advertix un sistema de numeració binario, al mateix temps geomètric i aritmètic, en el que una llínea contínua és al mateix temps tots els número impar, i una quebrada, els parells. Els traços dels hexagramas es construïxen d'avall dalt, al contrari de l'escritura chinenca posterior, que es construïx de dalt avall.

Història

Ans que s'escrigueren els primers comentaris del I Ching durant la dinastia Zhou (entre el sigle X i el III), era una pràctica freqüent en la cort i en la classe ilustrada consultar el futur per mig de tallos de milenrama (o aquilea). Des d'eixa época existien imàgens assignades al resultat de la consulta.

El núcleu del I Ching és un text de adivinación de Zhou occidental cridat els Canvis de Zhou (chinenc: 周易; pinyin: Zhōuyì).

El text es deu haver compost en la seua forma actual aproximada cap a el IV

Basant-se en una comparació del llenguage del Zhouyi en inscripcions de bronze datades per mig de l'arqueologia, el sinólogo nortamericà Edward Shaughnessy (1952-) va datar la compilació en la seua forma actual durant les primeres décades del regnat del rei Xuan de Zhou (qui va governar entre el 827 i el 782 a. C.).

Una còpia del text en el corpus de tablillas de bambú i fusta del Museu de Shanghái (descobert en 1994) mostra que el yi de Zhou s'utilisava en tots els nivells de la societat chinenca en la seua forma actual cap a el 300 a. C., pero encara contenia menudes variacions en data tan tardana com el periodo dels Regnes Combatents (entre el 475 i el 221 a. C.).

La mitologia chinenca afirma que el I Ching va sorgir de les ensenyances del mític emperador Fu-Hi, mitat home i mitat serp, a qui s'atribuïx la creació de la humanitat, i l'invenció de la caça, la peixca, la música i l'escritura. S'afirma que Fu-Hi va deprendre els trigramas del I Ching de la seua llectura del mapa del riu Groc, que va vore en el llom d'un dragó que va sorgir del riu.

El rei Wen de Zhou i el seu fill, el duc de Zhou.

En el V, seguidors de Confucio varen influir en l'interpretació del I Ching.

A eixos texts es adicionaron comentaris de hechiceros i de l'escola del yin-yang, que en époques recents varen ser descartats pels estudiosos.

Encara que, en rigor, la llectura per mig del sistema del yin i el yang (principi femení i principi masculí) és possible, els estudiosos varen preferir no tindre-la en conte, per a conservar la purea arcaica del llibre. En el mateix criteri es poden descartar els comentaris confucianos, pero l'autoritat de Confucio és molt forta en la cultura chinenca com per a passar-los per alt.

A mitan de el XVII, el sacerdot jesuïta alemà Athanasius Kircher (1602-1680) va obtindre una taula en els signes del I Ching pero, completament ignorant del seu sentit original, els va interpretar com una forma de llenguage abstracte universal.

En el XIX el llibre es va fer reconegut en Europa, en els seus consegüents intents de traducció (per eixemple la de Charles Joseph de Harlez, publicada en Brusseles en 1889).

La relativa difusió de la seua obra va propagar el coneiximent del I Ching en Occident, pero des d'una perspectiva esotèrica que distorsionava el seu significat. Per tant, se sol afirmar que esta pràctica va ser desconeguda en Europa fins fa poc més d'un sigle.

Un dels majors especialistes occidentals en el I Ching va ser l'misionero cristià i sinólogo alemà Richard Wilhelm (1873-1930), qui va publicar una versió del llibre en 1923.

Una nova versió, publicada en 1948, duya un pròlec del psiquiatra suís Carl Gustav Jung, autor de la teoria del inconscient colectiu. La versió de Wilhelm presenta el llibre en tres grans seccions, en els texts més antics en la primera i reservant la segona i la tercera per a Les dèu ales o comentaris de l'escola confuciana. Esta traducció alemana va ser a la seua volta traduïda en 1949 al anglés i en 1950 al italià.

Al marge de les numeroses llegendes que existixen entorn a l'orige del I Ching, les úniques senyes fiables, ho situen cap a el IX, quan el rei Wen, va desenrollar un sistema d'idees basat en 64 hexagramas, al que va cridar I, que es traduïx per fardacho i també per fàcil, i que simbolisa la rapidea i la facilitat en el canvi.

Despuix de la mort del rei Wen, el seu fill el duc de Zhou va continuar el desenroll del sistema d'idees elaborat pel seu pare, i va introduir el concepte de relació entre els oposts i de «acció i reacció», definint les 6 llínees de cada u dels hexagramas.

Per tant, no és fins a el VIII quan definitivament sorgix el Chou Í o Els canvis de Chou, llibre compost pels 64 hexagramas i les seues corresponents llínees.

A partir d'este moment, el Chou I comença a ser cada volta més conegut i el seu us s'estén tant en fins adivinatorios, com a ètics i filosòfics.

Posteriorment, entorn a el VI sorgixen dos de les principals corrents de pensament de la cultura chinenca, representades per:

1. Lao-Tsé, autor del Tao Et King, principal text de la filosofia taoísta, i
2. Confucio, que proponia l'ètica i la moral com les vies més eficaces per a alcançar el benestar humà i social.

Entre els sigles V i III, el confucianisme comença a estendre's a tots els nivells socials i s'establixen numeroses escoles de seguidors de les seues idees.

Durant els sigles III i II1a, alguns membres de les escoles de Confucio, varen escriure una série de texts, tractats o apèndixs que es coneixen com Les Dèu Ales, i que contenen aportacions sobre l'interpretació dels hexagramas del rei Wen, de les llínees del duc de Chou, de la simbologia i les imàgens, del concepte del canvi, dels triagramas, de la seqüència dels hexagramas i de la seua associació per parells.

Finalment, en unir el Chou Í (‘els canvis de Chou’) junt en els texts o tractats que formen Les Dèu Ales, és quan sorgix el I Ching (o ‘llibre dels canvis’) tal i com ho coneixem en l'actualitat.

Usos

Experimentar el I Ching és intentar comprendre cóm es generen i es produïxen els canvis en les nostres circumstàncies i en nosatres mateixos. Este milenari tractat de lleis universals, l'orige de les quals es remonta a més de 3000 anys d'antiguetat, nos indica la direcció natural o de menor resistència al canvi que presenta la situació en la que nos trobem.

La possibilitat de descobrir i desemmaixquerar les contradiccions que s'amaguen despuix de les apariències i aplegar a comprendre els canvis que es produïxen en la nostra vida, és principalment lo que nos oferix el I Ching a través de l'estructura d'idees representades en els diferents símbols i hexagramas i de les relacions que s'establixen entre les mateixes.

Si conseguírem comprendre de bestreta les possibles conseqüències d'una determinada idea, paraula, fet o actitut, alguns podrien creure que estan endevinant el futur, encara que realment, es tractaria d'una simple previsió, resultat de la comprensió de la relació que existix entre els acontenyiments.

Mijos de consulta

Tallos de milenrama

S'utilisen 50 varetes de milenrama o aquilea, deixant una aparte es van dividint d'una manera determinada en grups les demés. És un sistema que assegura que solament intervindrà l'energia del consultante. La divisió a l'encert i el reconte dels tallos era una complexa operació que es reduïa a números, els que a la seua volta representaven llínees quebrades o llínees sanceres, segons foren parells o impars.

Monedes

Ya que el método dels tallos de aquilea és llent i exigix certa destrea manual, és possible utilisar un sistema consistent en la tirada simultànea de tres monedes. Les monedes poden ser de qualsevol tipo, preferiblement unixques del mateix tamany i valor, i de curs actual. Una volta elegides les monedes s'aconsella usar sempre les mateixes, i usar-les individual i personalment.

Monedes chinenques

La consulta per mig de l'us de monedes chinenques adquirix una connotació especial per la seua simbòlica conexió ancestral. Estes són redones, en un forat quadrat en el centre. La circularidad representa el principi creatiu del yang (Ch'en o Cel), mentres que l'orifici quadrat simbolisa el principi del yin, l'espai llimitat de la Terra receptiva (K'un). Cada costat de les monedes té assignat un valor estàtic, de manera que en sumar els de les tres monedes llançades s'obté un sumatorio total que oscila entre sis i nou, i aixina es determina si el traç de la llínea del hexagrama és yang (impar, llínea contínua) o yin (parell, llínea quebrada).

En les monedes chinenques el costat que té més gravats o ideogramas, normalment quatre, és el valor Yang o costat positiu (valor tres), i el que té dos ideogramas és Yin o costat negatiu (valor dos). Originalment un dels dos costats de les monedes no tenia caràcters, pero en la dinastia Man Ch'ing es varen introduir dos, denominats caràcters Man Chou o Manchú. Est correspon en el costat de valor parell, el costat yin o negatiu. Els quatre ideogramas de la cara de la moneda també representen les quatre estacions de l'any, considerats l'unitat.

Tradicionalment les monedes eren purificades i beneïdes, per a després ser conservades en un lloc alt com una repisa o altillo per damunt del muscle, i només es movien per a realisar la consulta.

Eixemple d'una tirada i la seua notació

Si no es dispon de monedes chinenques, es pot utilisar 3 monedes convencionals assignant un valor 3 (Yang) a la cara i un valor 2 (Yin) a la creu. Per a orientar-se en la decisió pot ser útil saber que el sol d'una moneda pot ser el Yang, una casa és Yin, una cara masculina és Yang, una femenina Yin, etc.

D'esta manera sorgixen huit possibles resultats per a cada tirada, sumant els citats valors, són:

• 2+2+2 = 6, llínea yin mutable o "gran yin" (—X—)
• 2+2+3 / 2+3+2 / 3+2+2 = 7, llínea yang (———)
• 2+3+3 / 3+2+3 / 3+3+2 = 8, llínea yin (— —)
• 3+3+3 = 9, llínea yang mutable o "gran yang" (—θ—)

Quan la suma dels valors de les tres monedes és impar (7 i 9) es dibuixa una llínea sancera i si és parell (6 i 8) una llínea partida. Cada llínea obtinguda s'escriu d'avall dalt, una per damunt de l'atra. La tirada es repetix sis voltes, és dir, s'escriuen 6 llínees de les quals sorgix un hexagrama.

Les llínees mutables del hexagrama (Gran Yin i Gran Yang -les llínees 6 i 9-) deuen ser marcades en una tilde si es desija trobar també el hexagrama complementari. Per a obtindre-ho, al costat del hexagrama principal es tornen a escriure els valors fixos (7 i 8) en el seu respectiu orde i es canvien al seu opost solament les llínees Yin i Yang mutables (les que són 6 i 9).

Després es busca el número de cada hexagrama (principal i complementari) en una taula de doble entrada com les que es troben al final d'este artícul, segons els trigramas superior (les 3 llínees de dalt) i inferior (les 3 d'avall), obtenint aixina el hexagrama final en les seues respectives llínees mòvils per a la seua consulta en un llibre de I Ching que disponga dels 64 hexagramas i les seues sentències.

Atres mijos

Jing Fang (77-37 a. C.), despuix d'anys d'investigació del I Ching i les seues teories, va establir una correspondència entre les llínees dels 64 hexagramas i l'antic sistema del calendari chinenc. En eixe calendari, a cada dia se li assigna un dels dèu troncs celests i una de les dotze branques terrestres, i el cicle es repetix cada xixanta dies. El sistema propi de Jing Fang assigna estos mateixos valors a cada llínea de cada hexagrama, encara que no en el mateix orde. Les dotze branques i els dèu troncs tenen relació en les cinc fases, o Wu Xing, pels que s'establixen tot tipo de complexes relacions en interpretar els hexagramas.

Posteriorment, Shao Yung (1011-1077 d. C.) va idear un método pel que es poden obtindre els hexagramas de consulta a pur de el mateix calendari, denominat Mei Hua Yi Shu.

En l'actualitat este sistema és conegut com Wen Wang Gua, i és molt comú entre els consultors professionals de l'I-Ching en el surest asiàtic (Hong Kong i Taiwan).

Estructura d'interpretació

El text del I Ching és una agrupació de declaracions oraculares representats per 64 conjunts de sis llínees cridats hexagramas (卦 guà). Cada hexagrama és una figura composta de sis llínees horisontals apilades (爻 yáo). Cada llínea és Yang (llínea ininterrompuda o sòlida ), o Yin (llínea oberta, trencada o quebrada en un buit en el centre). En sis d'estes llínees apilades d'avall dalt hi ha 2⁶ o 64 combinacions possibles, i per lo tant 64 hexagramas.

Els hexagramas consten d'un doble conjunt de tres llínees cridats trigramas. Hi ha 2³ possibilitats, per lo tant, 8 trigramas possibles. L'opinió tradicional admet que els hexagramas varen ser desenrollats posteriorment, resultat de la combinació de dos trigramas.

No obstant, en les primeres proves arqueològiques rellevants, apareixen grups de símbols numèrics en molts bronzes de Zhou occidental i uns pocs ossos oraculares en els regnes de Shang; en estos ya solen aparéixer en grups de sis. Uns pocs s'han trobat en grups de tres números, pero estos són alguna cosa posteriors. Els conjunts numèrics són en gran mida anteriors als grups de llínees discontínues i contínues, per #lo que els erudits moderns dubten de les atribucions mítiques inicials del sistema hexagrama (Shaugnessy 1993).

Quan un hexagrama es crea per mig d'un dels processos tradicionals de adivinación en el I Ching, cada llínea de yin o yang s'indicarà fixa (sense mutació) o en moviment (llínea en canvi o mutació). A voltes a partir de les anomenades llínees antigues o mutables, es recrea un segon hexagrama per mig del canvi de llínees mòvils a les seues contràries. Estes llínees van del número sis al nou i es representen de la següent manera:

• Nou és yang antic, una llínea ininterrompuda (—θ—) mutable a yin jove, una llínea discontínua (— —).
• Huit és yin jove, una llínea discontínua (— —) sense canvis.
• Sèt és yang jove, una llínea contínua (———) sense canvis.
• Sis és yin antic, una llínea discontínua (—X—) que muta a yang jove, una llínea contínua (———).

El método més antic per a la formació dels hexagramas, el método dels tallos de milenrama, va ser substituït gradualment pel método de les tres monedes durant la dinastia Han. En el método de les monedes, la provabilitat de que es done valor yin o yang és igual, mentres que en el método de tallos de milenramas recreat per Zhu Xi (1130-1200), la provabilitat de que aparega yang antic és tres voltes major a que aparega yin antic.

A lo llarc del temps han existit vàries disposicions dels trigramas i hexagramas. Els trigramas adopten una disposició circular, tradicionalment impresos en un espill, o en un disc. Segons la llegenda, Fu Xi va trobar el ba gua en les escamas d'una tortuga.

La seqüència del Rei Wen és la forma tradicional (clàssica), en la que es disponen els hexagramas usats en la majoria d'edicions contemporànees del I Ching.

Trigramas

Tres llínees traçades sobre paper constituïxen un trigrama. El trigrama té associats tota una varietat de significats, en la taula es resumixen els més usuals.

Nom			Qualitat	Image	Família
	ch’ien	lo creatiu	fort	cel	pare
	kun	lo receptiu	abnegado	terra	mare
	chen	lo suscitativo	movilizante	tro	primer fill
	kan	lo abismal	perillós	aigua	segon fill
	ken	el aquietamiento	quet	montanya	tercer fill
	sun	lo suau	penetrant	vent, fusta	primera filla
	li	lo adherente	lluminós	fòc	segona filla
	tui	lo seré	regocijante	llac	tercera filla

Devem continuar en els fulls de milenrama o tirant les monedes fins a conseguir dos trigramas, un sobre un atre. Estos dos trigramas constituïxen un hexagrama.

Hexagramas

Combinant els huit trigramas bàsics es formen els 64 hexagramas.

Una volta s'han obtingut els dos trigramas, es busca el número que resulta de la combinació d'abdós en l'orde correcte. La columna de l'esquerra representa el primer trigrama, el de la part inferior en el hexagrama; per un atre costat la fila de dalt representa el segon trigrama que en el hexagrama està situat en la part superior (La formació dels trigramas i del hexagrama és des d'avall dalt). Este número nos du al hexagrama concret format per abdós trigramas, i a partir del com s'obtindrà l'interpretació de la resposta de l'oràcul.

	1	11	34	5	26	9	14	43
	12	2	16	8	23	20	35	45
	25	24	51	3	27	42	21	17
	6	7	40	29	4	59	64	47
	33	15	62	39	52	53	56	31
	44	46	32	48	18	57	50	28
	13	36	55	63	22	37	30	49
	10	19	54	60	41	61	38	58

Una image més completa dels 64 hexagramas pot contemplar-se en la següent taula:

坤（地）	艮（山）	坎（水）	巽（風）	震（雷）	離（火）	兌（泽）	乾（天）	←上卦 ↓下卦
11.地天泰	26.山天大畜	5.水天需	9.風天小畜	34.雷天大壮	14.火天大有	43.泽天夬	1.乾為天	乾（天）
19.地泽臨	41.山泽損	60.水泽節	61.風泽中孚	54.雷泽归妹	38.火泽睽	58.兌為泽	10.天泽履	兌（泽）
36.地火明夷	22.山火賁	63.水火既济	37.風火家人	55.雷火豊	30.離為火	49.泽火革	13.天火同人	離（火）
24.地雷復	27.山雷頤	3.水雷屯	42.風雷益	51.震為雷	21.火雷噬嗑	17.泽雷随	25.天雷无妄	震（雷）
46.地風升	18.山風蠱	48.水風井	57.巽為風	32.雷風恒	50.火風鼎	28.泽風大過	44.天風姤	巽（風）
7.地水師	4.山水蒙	29.坎為水	59.風水渙	40.雷水解	64.火水未济	47.泽水困	6.天水訟	坎（水）
15.地山謙	52.艮為山	39.水山蹇	53.風山漸	62.雷山小過	56.火山旅	31.泽山咸	33.天山遯	艮（山）
2.坤為地	23.山地剥	8.水地比	20.風地观	16.雷地豫	35.火地晋	45.泽地萃	12.天地否	坤（地）

Vore també

• Llista de hexagramas del I Ching
• Séfer Ietzirá
• Astrologia
• Geomancia
• Richard Wilhelm
• Hellmut Wilhelm

Edicions en espanyol

• (2022) I Ching. El llibre dels canvis. El proyecte de l'I Ching de Eranos, Editorial Càntic, Almuzara Llibres. ISBN 978-84-19387-04-2.
• Vila, Jordi & Galvany, Albert (2019). Yijing. El llibre dels canvis. En el comentari de Wang Bi, Segona versió directa del chinenc a l'espanyol. Quarta edició. Vilaür: Edicions Atalanta. ISBN 978-84-934625-9-8.
• García-Noblejas, Gabriel (2017). I Ching, Madrit: Aliança Editorial. ISBN 978-84-9104-703-2.
• Wilhelm, Richard (1960). I Ching. El llibre de les mutacions, Traducció de D. J. Vogelmann. Pròlec de Carl Gustav Jung. Barcelona: Edhasa. ISBN 978-84-350-1902-6.
• – (1976). I Ching. El llibre dels canvis, Traducció d'Helena Jacoby de Hoffmann. Pròlec de Richard Wilhelm. Santiago de Chile: Colecció Quatre Vents. Gaia Edicions. ISBN 978-8484451648.
• Elorduy, Carmelo (1983). El llibre dels canvis (I Ching), Primera versió directa del chinenc a l'espanyol. Madrit: Editora Nacional. ISBN 978-84-276-0643-2.

Bibliografia

• – (2008). Obra completa. Volum 11. Sobre la psicologia de la religió occidental i de la religió oriental. 16. Pròlec al «I Ching», Madrit: Trotta. ISBN 978-84-8164-902-4.
• – (2007). Obra completa. Volum 15. Sobre el fenomen de l'esperit en l'art i en la ciència. 5. En memòria de Richard Wilhelm, Tercera edició. Madrit: Trotta. ISBN 978-84-8164-300-8.
• Saad Tobis, Ezequiel (1991). I Ching, Mit i Història, Introducció de Vincent Bardet. Madrit: Heptada. ISBN 978-84-789203-1-0.
• – (2010). Endevinar l'Inconscient / Deviner l’Inconscient, Introducció de Jorge Zentner. Ed. bilingüe castellàfrancés, Barcelona: Editorial Punt. D.L. B-6276-2009.

Enllaços externs

• I-Ching Versió d'Agustín Rodríguez Fernández en archive.org.
• Bibliografia sobre Yijing (Bibliografia sobre el Yijing en treballs en anglés, espanyol i chinenc).
• Bibliografia sobre l'I Ching

• L'I Ching comentat per Hermann Hesse. En castellà
• Llista de més de 100 traduccions.
• Video que explica el método de palillos de Milenrama.
• (8 de setembre de 2023).La Escóbula de la Brúixola.Ivoox.Consultat el 8 de setembre de 2023.