Enciclopèdia Larousse
Es diu enciclopèdia Larousse a les obres i als continguts enciclopèdics creats en llengua francesa per l'editorial fundada en 1852 per Pierre Larousse, i a les obres derivades del mateix tipo traduïdes i adaptades a atres llengües.
Enciclopèdies Larousse en francés
[editar | editar còdic]L'ambició enciclopèdica de l'editorial Larousse arranca en el Grand Dictionnaire universel du XIXe siècle (1865-1876, 15 volums, més dos suplements, en 1878 i 1887), dirigit pel propi Pierre Larousse, autèntica enciclopèdia encara que no duguera el terme en el títul, degut a que aquell ya havia segut pres per a la Encyclopédie du dix-neuvième siècle (1836-1853), dirigida per Ange de Saint-Priest.[1] Esta primera obra enciclopèdica de Larousse es caracterisa per l'estil personal i en ocasions combatiu que li va imprimir Pierre Larousse.
La primera enciclopèdia epónima de l'editorial Larousse va ser el Nouveau Larousse illustré (1897-1904, 7 volums, més un suplement en 1907), dirigit per Claude Augé. El seu text procedix en bona mida del Grand dictionnaire universel du XIXi siècle, reduït a la mitat i reelaborado en un esperit objectiu i neutral, en benefici de l'homogeneïtat i la fiabilitat de les informacions aportades. La nomenclatura va arreplegar numerosos neologismes de la ciència i la tècnica de llavors. En conjunt, l'obra va adoptar un to més informatiu i educatiu que la seua predecessora, en lo que també va influir la major importància otorgada a l'ilustració (considerada per Augé com «l'auxiliar de l'idea»), tant uns 50 000 gravats acompanyant una bona part dels casi 240 000 artículs, com en uns 500 mapes i unes 90 làmines a color. La seua inclusió va donar un caràcter atractiu i innovador a l'obra, i va quedar com marchamo de les obres Larousse. Eugène Grasset (1845-1917) va dissenyar per a la coberta de l'enciclopèdia una segona versió de l'image de la Semeuse (la sembradora) que creara en 1890 i que va constituir la representació gràfica de l'editorial fins a 1952. En més de 250 000 eixemplars venuts a lo llarc de trenta anys, el Nouveau Larousse illustré va constituir la referència per als demés diccionaris enciclopèdics de l'época i la seua influència encara va perviure en la segona mitat de el XX. A partir de la seua concepció i d'una reducció dels seus continguts es va crear en 1905 el primer Petit Larousse (que donaria lloc, en 1912, a la seua versió en castellà, el Menut Larousse).
La següent gran obra enciclopèdica de l'editorial va ser el Larousse du XXi siècle (1923-1933, 6 volums, més un suplement en 1953), dirigit per Paul Augé (1881-1951), fill de Claude Augé. De caràcter popular, en gran pes de l'ilustració i artículs més curts que els de les seues predecessores, l'obra arreplegava les transformacions operades per la Primera Guerra Mundial i els accelerats progressos tecnològics, al mateix temps que va otorgar especial importància a les biografies. Junt en l'alternança de les veus de la llengua i els noms propis segons l'orde alfabètic, en el lèxic general les veus que ho precisen separaven l'informació llingüística de la pròpiament enciclopèdica.
En 1956, la Librairie Larousse va incorporar l'us de targetes perforades per a inventariar sistemàticament el vocabulari usual, abans de procedir a la redacció dels artículs, i el Grand Larousse encyclopédique (1960-1964, 10 volums, més dos suplements), frut d'este nou método de treball, va marcar una nova época en la creació de les enciclopèdies Larousse. Dirigida per Jean Dubois (1920-2015), l'obra va contar en més de 700 especialistes encarregats d'elaborar els glossaris d'1 240 temes repartits en 13 grans disciplines. Una volta supervisats per secretaris de redacció responsables de homogeneizar el conjunt, es varen elaborar els artículs. L'enciclopèdia resultant va comprendre 100 000 entrades, 450 000 accepcions i 22 000 ilustracions.
Este sistema de treball estructurat, implantat en el Grand Larousse encyclopédique, va alcançar la seua eficàcia plena en l'aplicació de l'informàtica en l'elaboració d'enciclopèdies, de la que un primer resultat va ser el Grand dictionnaire encyclopédique Larousse (1982-1985, dèu volums).
A raïl de la divulgació de l'ordenador domèstic i les noves possibilitats d'accés i presentació de l'informació de caràcter enciclopèdic sorgides en la década de 1990, Larousse va crear la Encyclopédie Larousse multimédia Kléio (1999), primera enciclopèdia en soport de CD-ROM que comprenia 150 000 artículs, 10 000 fotos, un atles, una cronologia, ademés de continguts pròpiament multimèdia (animacions, vídeos, documents sonors, accés a internet). Esta obra va ser actualisada i ampliada en la Encyclopédie universelle Larousse (2002).
L'última gran obra enciclopèdica publicada en paper per Éditions Larousse va ser el Grand Larousse illustré (2005, 3 volums). Constituïda per 87 000 artículs i 6000 ilustracions, l'obra oferia, entreverats en els artículs, numerosos accessos a continguts complementaris online per mig d'un llapis òptic dissenyat per Philippe Starck (1949-), autor també de la coberta, que representa una image modernisada de la Sembradora.
Des de 2008, Éditions Larousse posa els seus continguts enciclopèdics, permanentment actualisats, a disposició de tots els usuaris en la seua pàgina web.
Enciclopèdies Larousse en Espanya
[editar | editar còdic]La presència de Larousse en el món de parla hispana a través del Menut Larousse i d'una dinàmica ret de comercialisació de les seues obres, el reconeiximent de la marca i el caràcter universal de les seues obres enciclopèdiques varen impulsar la decisió de José Manuel Lara (1914-2003), fundador i propietari de l'editorial Planeta, de traduir i adaptar a la realitat hispana el Grand Larousse encyclopédique.
El proyecte, arrancat en 1963, desembocaria en la Gran enciclopèdia Larousse (1967-1972, 10 volums). Dirigida per Carlos Pujol (1936-2012), va contar en colaboradors de prestigi com el historiador de l'art José Milicua (1921-2013) o el historiador Josep Fontana (1931-). Va supondre una exhaustiva revisió i adaptació (que comprenia la bibliografia disponible al final de cada volum), que ha permés calificar l'enciclopèdia com «millor que la francesa»cita requerida i que es va vore recompensada en una venda «per centenars de mills»cita requerida.
En l'estela d'eixe èxit, en 1979 Plaça & Janés va llançar la Nova Larousse P45 (45 volums), dirigida per Guillermo Burel, en un contingut traduït en un 60% i de creació pròpia el 40% restant, 16 000 pàgines, 9028 artículs i més de mig milló de respostes.[2]
En les décades de 1980 i 1990, en l'instalació en Barcelona d'equips propis de redacció i comercialisació que donarien lloc a la constitució de Larousse Planeta en 1991 en María José Sarto com a directora general i el filòlec i lexicógrafo Enrique Fontanillo com a director editorial (Larousse Editorial, des de 1996), les enciclopèdies Larousse en castellà varen proliferar. En 1983 varen publicar una edició reduïda dirigida al públic escolar, cridada Mini Larousse. Varen descollar la Gran enciclopèdia Larousse (1987-1990, 24 volums més diversos suplements), en més de 11 000 pàgines i de 200 000 entrades, adaptació del Grand dictionnaire encyclopédique Larousse; i la Larousse 2000 (1998-2002, 16 volums i suplements anuals fins al 2009), en 6 400 pàgines i 140 000 artículs.
Entre tant, Edicions 62 va publicar l'adaptació al català de l'enciclopèdia Larousse: el Gran Larousse català (1990-1993, en diversos suplements).
En 2002, despuix de quatre anys de treball, Larousse Editorial (llavors, Spes Editorial) va llançar una enciclopèdia multimèdia, en format CD-ROM: la Enciclopèdia universal Larousse. Una obra en el mateix títul, publicada en 2006-2007 i de 30 volums, és l'última gran enciclopèdia Larousse publicada fins al moment.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]1 Jean-Yves Mollier: «Diffuser els connaissances au xixi siècle: un exercise délicat», en Romantisme, n.º 108, 2000, http://www.persee.fr/doc/roman_0048-8593_2000_num_30_108_980.
2 Manuel Lombardero, exgerente en Planeta, en entrevista en La Nova Espanya, 25/07/12, http://www.lne.es/asturama/2012/07/25/lara-planeta-li-varen fallar-lliure-filla-stalin-helenio-ferrera/1275497.html.
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Enciclopedia Larousse» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.