Obstetrícia (matronería)

Control obstétrico del embaràs en una obstetra o matrona.

L'obstetrícia (del llatí obstara «estar a l'espera») o matronería és la ciència de la salut i la professió que s'encarrega del embaràs, el part i el puerperi (incloent l'atenció del recent naixcut), ademés de la salut sexual i reproductiva de la dòna a lo llarc de tota la seua vida. En molts països és una professió mèdica (especial per la seua formació especialisada directa i independent; no deu ser confosa en l'especialitat mèdica, que depén d'una formació general prèvia). El professional que eixercix l'obstetrícia es diu Obstetra, Llicenciat/a en obstetrícia, Obstetrico/a, Matrón/a, Comaró/a o Partero/a. La dòna que pot ajudar a les embarassades durant el procés del treball de part sense formació per a assistir el naiximent sol cridar-se doula.

Àrees de l'obstetrícia (matronería)

Embaràs

Artícul principal → Embarasse.

Atenció preconcepcional

L'assistència prèvia a la gestació es basa en la prevenció primària, l'objectiu de la qual és evitar l'aparició de la malaltia. L'utilitat d'estes consultes no es llimita a les dònes en alguna malaltia, sino que s'amplia a totes aquelles que desigen quedar-se embarassades i que estan aparentment sanes i sense factors de risc, ya que pot ajudar-los a disminuir el risc en l'embaràs i preparar-los a elles i a les seues famílies per a l'embaràs, naiximent i contes del bebé.

Alguns dels factors de risc identificables abans de la gestació inclourien una edat materna alvançada, consanguinitat, malalties maternes com Diabetis Mellitus o rubéola, o hàbits nocius com el consum de tabac o alcohol.

L'atenció preconcepcional es pot portar a terme en les consultes preconcepcionales dels centres d'assistència a l'embaràs, en consultes de planificació familiar o en consultes d'atenció primària, sempre que la dòna ho desige. Seria aconsellable que es portaren a terme a lo manco un any abans de l'inici de l'embaràs, evaluant el risc, i en especial émfasis en els antecedents personals, familiars i reproductius de la dòna i la parella, portant a terme una exploració física, i desenrollant activitats de promoció de la salut. No es deuen incloure proves que no tinguen valor en la dòna no gestant i que són d'igual valor si es realisen durant la gestació.

Atenció prenatal

Artícul principal → Atenció prenatal.

En la pràctica obstétrica la matrona controla a la dòna embarassada en regularitat per a vigilar possibles trastorns de l'embaràs que puguen ser detectables, com:

• Diabetis gestacional
• Pre-eclampsia
• Placenta prèvia. En ultrasò es detecta si la placenta està obstruint el canal de naiximent.
• Posició anormal del feto (únicament al final de l'embaràs)
• Llimitació de creiximent intrauterino. Per a averiguar si el creiximent fetal és menor al 10% de lo que s'estima segons l'edat gestacional. Les causes poden ser intrínseques (pel feto) o extrínsecas (normalment problemes de placenta).

La freqüència dels controls prenatals varien d'acort al grau de risc que la gestante present. En els primers controls s'ordena la detecció de determinades infeccions (Chagas, hepatitis B i C, Sífilis -VDRL-, HIV, toxoplasmosis, unes atres -varia sobre el lloc geogràfic-) i també es pràctica examen ginecológico i estudis complementaris (examen de Papanicolau i cultiu de fluix vaginal.) Estos procediments, a modo d'eixemple, varien d'acort a les zones geogràfiques.

Les maniobres per a determinar actitut i presentació (maniobres de Leopold) comencen a efectuar-se al voltant de la semana 30. L'auscultació cardíaca fetal, en consultori en estetoscopi de Pinard, comença a realisar-se a partir de la semana 20 de gestació.

Durant l'atenció prenatal, s'instruïx a la gestante sobre la maternitat, la procreació responsable i la planificació familiar. Ademés, contribuïx a millorar la relació matrona-pacient i la prepara per al part.

Vore també: Ecografia obstétrica

Part

Inducció del part

Artícul principal → Inducció del part.

Una matrona en detectar un risc en l'embaràs deu recomanar que la pacient acodixca a un mege Gineco Obstetra, qui evaluarà a la páciente i decidirà l'inducció del part si considera que hi ha riscs de dur-ho a terme tant per a la mare com per al feto, o inclús per a abdós. Entre les causes d'esta mida es troben la pre-eclampsia, diabetis, poc creiximent fetal o atres trastorns mèdics generals, com una malaltia renal.

L'inducció es pot portar a terme en qualsevol moment despuix de les 24 semanes de gestació si el risc per a la mare o el feto és major que el fet de que siga un feto prematur, independentment de la madurea dels pulmons. Per a evitar esta inmadurez s'administren esteroides a la mare abans de les 32 semanes.

Si el part no es produïx al cap de les 41 o 42 semanes es realisa l'inducció, ya que la placenta es torna inestable a partir d'este moment. l'inducció de treball de part es realisa en institucions de salut que disponguen de Mèdic especialiste Gineco Obstetra, i sala d'operacions, en cas que l'inducció no conseguixca un part, en el cas del qual els mèdics procederan a realisar una cesàrea.

Els métodos d'inducció són:

• Aplicació de prostaglandina I₂
• Amniorrexis, o trencament artificial del sac amniótico.
• Administració intravenosa d'oxitocina.

Part

Artícul principal → Part.

Segons l'Organisació Mundial de la Salut és la matrona el professional indicat per a l'assistència al part eutócico (o part normal), incloent totes les accions de monitorisació, exploració, etc.

Puerperi

Artícul principal → Puerperi.

L'estància mínima de les dònes que han realisat un part en un hospital és de sis hores. Si les pacients són internades, es porten a terme completes evaluacions postnatales tots els dies, o en major freqüència si és necessari. Evaluacions posnatales inclouen observacions del benestar general de la dòna, dels seus pits (en assistència sobre alletament matern o sobre la supressió de la mateixa), palpació abdominals (si no han tingut una cesàrea) para chequear una possible involució de l'úter, chequeos de ferides de cesàrea (el vendaje no té que ser eliminat per a açò), chequeos de perineo, particularment si es va esgarrar o va tindre punts de sutura, revisions de loquios, assegurament de normal fluix de micción, detecció de signes i síntomes d'una trombosis venosa profunda, etc.

Atenció del recent naixcut

Vore també: Recent naixcut i Neonatología

En nàixer, el bebé rep una puntuació de Apgar, com a mínim, al minut i cinc minuts d'edat. Es tracta d'una puntuació sobre 10 que evalua el bebé en cinc àrees diferents - cada valor entre 0 i 2 punts. Estes àrees són: el color, l'esforç respiratori, el to, el ritme cardíac, i la resposta a estímuls. La matrona chequea al bebé per qualsevol problema obvi, i l'equip de pediatria ho evalua per a proporcionar el contacte precoç pell a pell en la mare i l'inici de l'alletament matern. posteriorment en el servici de pediatria (neonatologia) ho pesa i medix la circumferència del seu cap. La matrona s'assegura que el bebé té l'etiqueta en els noms dels pares corresponents i pren la chafada de la planta del peu. La matrona realisa estes comprovacions lo més prop de la mare com siga possible i tracta de tornar ràpidament el bebé a la mare. Es fomenta el contacte pell en pell, ya que açò regula la taxa cardíaca del bebé, la respiració, la saturació d'oxigen i la temperatura - promovent l'unió i l'alletament.

En l'àrea de Neonatologia, el mèdic pediatra i l'enfermera especialista són els encarregats d'assistir als recent naixcuts que es troben hospitalisats en Unitats de Contes Neonatals, des de contes intermijos fins a contes intensius. Les competències del professional li permeten assistir a recent naixcuts de terme o prematurs, en patologies mèdiques o de resolució quirúrgica.

Salut sexual i reproductiva

Artícul principal → Salut sexual.

L'atenció de la salut sexual i reproductiva comprén el conjunt de métodos, tècniques i servicis promocionals, preventius, recuperativos i rehabilitadores, que contribuïxen a la salut i al benestar sexual i reproductiu de les persones d'acort en les seues necessitats canviants en cada etapa de la vida. Entre uns atres, inclou:

• La promoció d'una vivència positiva i una actitut responsable de la sexualitat en la població. L'assessoria en matèria de anticoncepción i prevenció de comportaments de risc per a evitar i/o disminuir els embarassos no desijats i infeccions de transmissió sexual (ITS).
• La detecció en la dòna de factors de risc i problemes ginecológicos: eixecució d'activitats de promoció de la salut i educació en autocuidado.
• participa en els programes nacionals i provincials en tamizajes i deteccion de patologies del tracto genital inferior de la dòna. en la realisació de tècniques com el Papanicolau, test de HPV, Colposcopias, Inspecció visual Assistida. hisopados perianales per a la detecció d'estreptococ del grup B.

• En la corresponent capacitació pedagògica el professional d'obstetrícia també s'eixercita com a docent que impartix educació en salut sexual i reproductiva, i educació sexual integral

Ecografia gineco-obstétrica

Correspon a un àrea d'especialitat de la matronería, camp compartit en professionals mèdics .

Planificació Familiar

El Professional Lic. en obstetrícia realisa totes les conselleries i permet l'elecció del millor método anticonceptiu per a cada situació. L'objectiu de la planificació familiar és millorar la salut materna i dels fills en general.com també controlar la reproducció en l'us de métodos anticonceptius durant l'acte sexual també per una atra part s'encarrega de guiar i pre escriure a la parella en tots els estudis complementaris de diagnòstic per a portar a terme la fertilisació. Gràcies a la planificació familiar, les persones poden controlar el número de fills que tindran, o quan desigen fer-ho.

Climaterio i Menopausa

És un professional adequat que s'encarrega de la prevenció i promoció d'una millor calitat de vida de la dòna en edat adulta, instant a realisar-se un chequeo general, un examen mamari i ginecológico, testear la pressió arterial i portar a terme estudis complementaris que ajuden a identificar factors de risc i a implementar mides preventives en l'objectiu fonamental de cuidar la salut de la dòna i millorar la seua calitat de vida.

Professionals d'obstetrícia (matronería)

Segons la definició internacional de la Confederació Internacional de Matrones (ICM, per les seues sigles en anglés):

Una matrona és una persona que ha completat en èxit un programa educatiu d'obstetrícia que és reconegut en el país a on s'impartix i que està basat en les Competències essencials per a la pràctica de l'obstetrícia de la ICM i en el marc de les Normes globals de la formació de l'obstetrícia de la ICM; qui ha obtingut les calificacions requerides per a estar registrada i/o llegalment llicenciada per a eixercir l'obstetrícia i usar el títul de matrona; i qui demostra competència en l'eixercici de l'obstetrícia.

Esta definició també ha segut adoptada per l'Organisació Mundial de la Salut (OMS) i per la Federació Internacional d'Obstetrícia i Ginecologia (FIGO).

Àmbit de pràctica de l'obstetrícia (matronería)

Presencia de matrones al voltant del món (112 països), basat en informació oficial de la Confederació Internacional de Matrones (ICM) al 2017.

La matrona està reconeguda com la professional responsable de brindar a les dònes el soport, conte i assessorament necessaris durant l'embaràs, part i el puerperi normals, de dirigir naiximent baix la seua pròpia responsabilitat i de proporcionar contes al recent naixcut i al lactant (si no hi ha mèdic pediatra o enfermera neonatóloga). Este conte inclou mides preventives, la promoció del naiximent natural, la detecció de complicacions en mare i chiquet, l'accés a atenció mèdica o una atra apropiada assistència i la pren de mides d'emergència.

La matrona té l'important tasca de brindar educació i assessoria en salut, no només per a la dòna, sino també per a la família i la comunitat. Este treball deu incloure l'educació prenatal i la preparació per a ser pares i pot estendre's a la salut de la dòna, la salut sexual o reproductiva, i el conte dels chiquets.

Una matrona pot eixercir en qualsevol entorn, incloent la casa, comunitat, hospitals, clíniques o centres de salut.

Formació i regulació

Argentina

Formació i regulació

La formació de pregrado en obstetrícia és una carrera universitària que conduïx al títul professional de ("Obstétrico")("Obstetra") de la mateixa manera que la formació de Grau en obstetrícia és un carrera universitària que conduïx al títul professional ("Llicenciat en Obstetrícia"). Els estudis de postgrado (per a professionals d'obstetrícia registrats) conduïxen a títuls d'especialistes i mestrages. Els professionals d'obstetrícia en Argentina deuen estar registrats en els Coleges Provincials per a practicar la professió i poder usar el títul professional

Associacions/coleges professionals

• Federació de Obstetricos de la República Argentina (FORA).

• Colege de Obstétricas de la Província de Buenos Aires (COPBA).

• Colege de Obstétricas de la Prov. de Missions
• Colege de Obstetras de la Província de Santa Fe
• Colege de Obstetras d'Entre Rius (CODER).
• Societat Obstétrica del Chaco (SOCH)
• Associació de Obstétricas Municipals (ADOM).
• Colege Obstétrico de Catamarca
• Societat Obstétrica Mendocina (SOM)
• Colege de Obstétricos de Santiago del Estero
• Societat Obstétrica de Formosa
• Associació Civil de Obstétricas Unides de Tucumán (ACOUTUC)
• Colege de Llicenciats en Obstetrícia de Jujuy

Austràlia

Formació i regulació

La formació de pregrado en obstetrícia és una carrera universitària que conduïx a llicenciatures en obstetrícia (Bachelor of Midwifery, Bachelor of Midwifery (Honours)). Els estudis de postgrado (per a professionals d'obstetrícia registrats) conduïxen a graus de màster (Master in Midwifery, Master in Midwifery (Research), MSc Midwifery).

Els professionals d'obstetrícia en Austràlia deuen estar registrats en la Australian Health Practitioner Regulation Agency per a practicar la professió i poder usar el títul professional (Midwife o Registered Midwife).

Associacions/coleges professionals

• Australian College of Midwives (ACM).

Canadà

Formació i regulació

La formació de pregrado en obstetrícia és una carrera universitària que conduïx a llicenciatures en obstetrícia (B.H.Sc. in Midwifery, Bachelor of Midwifery).

Els professionals d'obstetrícia en Canadà deuen estar registrats, despuix d'un procés d'evaluació per part dels organismes evaluadores provincials, per a practicar la professió i poder usar el títul professional (Midwife, Registered Midwife o, l'equivalent en llengua francesa, Sage Femme).

Associacions/coleges professionals

• Canadian Association of Midwives (CAM).

Chile

Formació i regulació

La matrona i matrón en Chile són un professional facultatiu d'alta rellevància social .

La formació de pregrado en obstetrícia és una carrera universitària que conduïx al títul professional (Matrón o Matrona). Els estudis de postgrado (per a professionals d'obstetrícia registrats) conduïxen a títuls d'especialiste.

Associacions/coleges professionals

• Colege de Matrones i Matrones de Chile.

Equador

Formació i regulació

La formació de pregrado en obstetrícia és una carrera universitària que conduïx al títul professional (Obstetra o Llicenciat en Obstetrícia).

Associacions/coleges professionals

• Federació Nacional d'Obstetrícia de l'Equador.

Espanya

Formació i regulació

El procés acadèmic per a especialisar-te en obstetrícia en Espanya és:

• Bachillerat i EBAU: Obtindre el títul de Bachillerat i aprovar la EBAU.
• Grau en Medicina: Completar el Grau en Medicina (6 anys).
• Examen MIR: Preparar i aprovar l'examen MIR.
• Residència: Realisar la residència en Obstetrícia i Ginecologia (4 anys).
• Títul d'Especialiste: Obtindre el títul i colegiarte.

Existixen atres opcions de institucions educatives en reproducció assistida.

França

Dos obstetrices franceses

Formació i regulació

La formació de pregrado en obstetrícia és una carrera universitària que conduïx al grau de màster en obstetrícia (Diplôme d'Etat de Sage-Femme).

Els professionals d'obstetrícia en França deuen estar registrats en la Ordre dones sages-femmes per a poder practicar la professió i usar el títul professional (Sage-Femme).

Associacions/coleges professionals

• L'Ordre dones Sages-Femmes, Conseil National.
• Collège National dones Sages-Femmes de France (CNSF).
• Société Française de Maïeutique (SFMa).

Irlanda

Formació i regulació

La formació de pregrado en obstetrícia és una carrera universitària que conduïx a la llicenciatura en obstetrícia (BSc (Hons) Midwifery). Els estudis de postgrado (per a professionals d'obstetrícia registrats) conduïxen a graus de màster (MSc Midwifery, MSc Midwifery Practice).

Els professionals d'obstetrícia deuen estar registrats en l'autoritat reguladora nacional (NMBI) per a practicar la professió i usar el títul professional (Midwife o Registered Midwife).

Els Països Baixos (Holanda)

Formació i regulació

La formació de pregrado en obstetrícia és una carrera universitària que conduïx a la llicenciatura en obstetrícia (HBO-bachelor Verloskunde).

Els professionals d'obstetrícia obtenen el títul professional (Vroedvrouw, Vroedmeester, o Verloskundige).

Associacions/coleges professionals

• Royal Dutch Organisation of Midwives | Koninklijke Nederlandse Organisatie van Verloskundigen (KNOV).

Mèxic

Formació i regulació

En la NORMA Oficial Mexicana NOM-007-SSA2-2016, per a l'atenció de la dòna durant l'embaràs, part i puerperi, i de la persona recent naixcuda es contemplen les figures de Partera Tècnica i Partera Tradicional. Ademés, hi ha parteras professionals egresadas de diversos programes acadèmics. La primera escola de Partería en reconeiximent oficial en Mèxic és el Centre per als Adolescents de Sant Miguel de Dellà- CASA A.C. En 2016 es varen crear l'Escola de Partería Professional Hra Cayale Guenda Nabani en Oaxaca i la Llicenciatura en Partería Professional de l'Universitat Autònoma de Guerrero. Per a 2018 es va obrir la Llicenciatura en Salut Reproductiva i Partería en l'Universitat Tecnològica de Tulancingo en Hidalgo.

Les parteras tradicionals enfronten obstàculs com a discriminació, infodemia i és necessari reconéixer el seu aporte en la disminució de la mortalitat materna-infantil en les comunitats de Chiapas, Guerrero i Oaxaca.

Nova Zelanda

Formació i regulació

La formació de pregrado en obstetrícia és una carrera universitària que conduïx a la llicenciatura en obstetrícia (Bachelor of Midwifery o Bachelor of Health Science (Midwifery)). Els estudis de postgrado (per a professionals d'obstetrícia registrats) conduïxen a títuls de postgrado o calificacions equivalents (Postgraduate Certificate in Midwifery, Postgraduate Diplomar in Midwifery, Master of Midwifery, PhD Professional Doctorate).

Els professionals en obstetrícia en Nova Zelanda deuen estar registrats en la Midwifery Council of New Zealand per a poder practicar la professió i usar el títul professional (Midwife).

Associacions/coleges professionals

• New Zealand College of Midwives.

Paraguay

Formació i regulació

La formació de pregrado en obstetrícia és una carrera universitària que conduïx al títul professional (Obstetra o Llicenciat en Obstetrícia).

Associacions/coleges professionals

• Associació de Obstetras del Paraguai (A.O.P.).

Perú

Formació i regulació

La formació de pregrado en obstetrícia és una carrera universitària que conduïx al títul professional (Obstetra). Els estudis de postgrado (per a professionals d'obstetrícia registrats) conduïxen a títuls de segona especialitat.

Associacions/coleges professionals

• Colege de Obstetras del Perú (COP)

Regne Unit

Formació i regulació

La formació de pregrado en obstetrícia és una carrera universitària que conduïx a llicenciatures en obstetrícia (BSc (Hons) Midwifery, Bachelor of Midwifery (Hons)). Els estudis de postgrado (per a professionals d'obstetrícia registrats) conduïxen a graus de màster (MSc Midwifery, MSc Advanced Practice Midwifery).

Els professionals en obstetrícia deuen estar registrats en el consell regulador nacional per a practicar la professió i usar el títul professional (Midwife o Registered Midwife).

Associacions/coleges professionals

• Royal College of Midwives (RCM).
• Independent Midwives UK (IMUK).
• Association of Radical Midwives (ARM).

Uruguay

Formació i regulació

La formació de grau en obstetrícia és una carrera universitària que conduïx al títul professional (Obstetra Partera/o).

Associacions/coleges professionals

• Escola de Parteras, Facultat de Medicina, Universitat de la República.

Model d'atenció obstétrica dirigit per matrones

El "model d'atenció dirigit per matrones" és aquell a on una o més matrones tenen la responsabilitat primordial de l'atenció de les dònes embarassades, en una ret multidisciplinario de consulta i de referència a atres proveïdors de l'atenció sanitària en cas siga necessari. Açò és diferent a el "model d'atenció dirigit per meges", a on un mege obstetra és el principal responsable. En els "models d'atenció compartida" la responsabilitat pot ser compartida entre una matrona i/o un mege obstetra.

D'acort en una revisió Cochrane dels sistemes de salut pública en Austràlia, Canadà, Irlanda, Nova Zelanda i el Regne Unit, "a la majoria de les dònes se'ls deu oferir models d'atenció dirigits per matrones i les dònes deuen ser encorajades a demanar esta opció, encara que es deu tindre precaució en l'aplicació d'este política en les dònes en complicacions mèdiques o obstétricas substancials". El model d'atenció dirigit per matrones té efectes com:

• La reducció en l'us de la epidural, en menys episiotomía o parts instrumentals.
• L'aument de les possibilitats de que la dòna embarassada siga atesa per una matrona coneguda.
• L'aument de les provabilitats de tindre un part vaginal espontàneu.
• La disminució en el risc de part prematur.
• La disminució en el risc de perdre al bebé abans de les 24 semanes de gestació, encara que no sembla haver diferències en el risc de perdre al bebé despuix de les 24 semanes.

Bàsicament la matrona i el mege obstetra realisen el mateix treball, en la diferència de que la matrona està més relacionada al procés obstétrico normal i natural, i el mege obstetra està més relacionat al procés obstétrico quirúrgic i intervencioniste.

Història de l'obstetrícia (matronería)

Per l'importància de la seua acció, l'obstetrícia (com a assistència del part) és una pràctica que ha existit des de les albors de la civilisació humana.

Cultura hebrea

El coneiximent concret (1700 a. C.) de les primeres parteras ho tenim a través de la Bíblia a on existixen cites textuals que fan referència al treball de la partera. Nos referim a les parteres hebrees, dònes que gojaven d'una consideració distinguida i prestigi social. La necessitat dels seus servicis en la cort i entre les dames aristocràtiques els feya freqüentar les cases i palaus i el tracte en altes dignidades i mandataris.

Antic Egipte

De la civilisació egipcíaca se sap que, tant el mege com la partera, eren professions lliures, de la mateixa manera que la de veterinari que també existia. Gojaven de gran prestigi i de l'estima dels seus conciutadans. Per estes circumstàncies es pensa que l'ensenyança d'estos professionals estava basada en l'experiència pràctica que s'anava adquirint en estar junt en un atre més experimentat. L'alt estatus social de la dòna en l'Antic Egipte, independents social, llegal i sexualment i no discriminades sobre l'accés a les ensenyances mèdiques, està favorida pel desenroll de l'escritura; esta va impulsar el coneiximent ginecológico i obstétrico i per tant, una cuidadosa atenció a la patologia obstétrica, ginecológica i a les seues pràctiques, com atesten els papirs trobats. El papir Ebers, datat entre el 1900 i 1550 abans de Crist, comprén cinc columnes de papir que tracten sobre ginecologia i obstetrícia, narrant específicament de l'acceleració del part i la realisació de pronòstics sobre la pervivencia del recent naixcut. El papir Westcar, datat en 1700 a. C. inclou instruccions per a calcular la data prevista de alumbramiento, i descriu distints tipos de cadires de part. Els bajorrelieves trobats en les estàncies reals en Luxor i en atres temples, també atesten l'important presencia que la professió tenia en la cultura egipcíaca.

Vore també: Mammisi

Cultura grecorromana

La medicina grega, es va proveir dels coneiximents egipcíacs sobre embaràs i part. En la Grècia Clàssica, les parteres o “maiai” (partera), gojaven d'elevada dignitat i alt reconeiximent social, en estreta relació en els filòsofs, lo mateix que l'art de la Partería, o Mayéutica. La llei ateniense exigia per a eixercir este ofici, haver segut mare i no estar ya en edat de procreació. La mare de Sócrates, Fenáreta, va ser partera i de l'analogia que va establir el filòsof en l'ofici de la seua mare, va nomenar Mayéutica al seu método filosòfic.

En l'antiga cultura grecorromana, l'ofici de matrona era eixercitat per un ampli número de dònes, entre les que s'incloïen aquelles d'edat alvançada que seguien la tradició mèdica popular en els poblats de l'Imperi Romà, matrones entrenades el coneiximent de les quals emanava de distintes fonts, i dònes en un alt grau de formació que eren considerades meges femenins.

Tal i com descriu el mege Sorano en el II en el seu treball Ginecologia, una “bona” matrona tenia que aglutinar les següents característiques: culta, inteligent, posseïdora d'una bona memòria, amant del seu treball, respectable i sense cap incapacitat que disminuïxca la percepció dels seus sentits (p. eix. vista, olfat, oït) fins a impedir-li realisar la seua llabor, en els membres intactes, fort i, d'acort en alguns, en dits llarcs i fins que acaben en una ungla curta. Sorano també recomana que la matrona mostre una actitut comprensiva (encara que no és necessari que haja donat a llum) i que mantinga les seues mans suaus, en la finalitat de millorar la comoditat de la mare i el fill. Plinio el Vell, valorava la pertinença a la noblea aixina com la tranquilitat i la discreció en una matrona. És difícil trobar en l'antiguetat una dòna que posseïra esta combinació de psique, virtut, habilitat i formació, per lo que sembla que en estos temps existien tres graus diferents de matrona. El primer era el d'aquelles dònes aldeanes que coneixien la tècnica; el segon sugeria major estatus social ampliant el seu coneiximent en la llectura d'alguns texts sobre obstetrícia i ginecologia; pero el tercer era una professional intensament formada i considerada una especialista mèdica en l'atenció a la dòna.

Les matrones eren conegudes en diferents noms en l'antiguetat, com iatrine, maia, obstetrix i meja. A raïl de les troballes trobades, sembla que la matrona fora tractada de forma diferent en l'Est del Mediterràneu que en l'Oest.

En l'est, algunes dònes superaven la professió de matrona (maia), sent considerades obstetras (iatros gynaikeios), necessitant per a això una formació oficial. Aixina mateix, encara que en número reduït, existien alguns tractats ginecológicos escrits per dònes de nom grec que circulaven entre els círculs mèdics. Atenint-nos a estos fets, les matrones en l'est eren professionals respectades que podien viure de forma independent i en suficient reconeiximent social com per a publicar treballs llegits i citats per meges. De fet, l'estudi d'algunes reglamentacions romanes sugerix que les matrones gojaven d'estatus i remuneració comparable a la dels doctors masculins. Un eixemple d'una matrona citada per meges masculins és Salpe de Lemnos, qui escrivia sobre les malalties de la dòna i és mencionada en vàries ocasions en els treballs de Plinio.

No obstant, en la partix oest de l'Imperi romà, coneixem de l'existència de matrones principalment dels epitafis funeraris. Dels menuts eixemples trobats en estos epitafis, s'han sugerit dos hipòtesis. La primera és que la professió de matrona no era eixercida per dònes naixcudes en el sí de famílies lliure durant vàries generacions. Per lo tant, sembla ser que la majoria de les matrones eren d'orige esclau. La segona hipòtesis és que, ya que la majoria dels epitafis descriuen a les dònes com manumitidas (esclaves lliberades), es pot presupondre que les matrones eren valorades, obtenint suficients ingressos com per a guanyar-se la seua lliberació. No s'ha pogut averiguar quins eren els criteris pels que se seleccionaven les esclaves i se'ls formava com a matrones. És possible que les esclaves anaren aprenentes ensenyades per les seues pròpies mares.

Els deures reals de la matrona en l'antiguetat consistien principalment en l'assistència durant el part, encara que també podien ajudar en atres problemes mèdics relacionats en la dòna. A voltes, la matrona cridava a un mege que colaborava en ella si apareixien complicacions; en la majoria dels casos, duya dos o tres ajudants. Matrones i meges de l'antiguetat creïen que el part era més senzill per a la dòna si este es realisava en posició assentada. Per a açò, durant el part, les matrones duyen un taburete a la casa a on s'anava a produir el alumbramiento. En l'assent de la cadira hi havia un forat en forma de lluna creixent a través del com el chiquet naixia. La cadira també tenia uns reposabrazos als que la parturienta s'agarrava durant el alumbramiento. La majoria de les cadires disponien d'un respal per a que la mare espentara contra ell, pero Sorano sugerix que, en determinats casos, les cadires no disponien del mateix, sent una assistent la que es colocava darrere d'ella i la subjectava. La matrona es posava enfront de la pacient, dilatant suaument i tirant del feto, mentres donava instruccions a la mare sobre la forma de respirar i d'espentar durant les contracció i les assistents ajudaven pressionant l'abdomen de la pacient. Finalment, la matrona arreplegava al recent naixcut, ho envolia en un tros de tela, tallava la cordonera umbilical i ho netejava. Al bebé se li esguitava en sal fina mòlta, natrón o aphronite, en l'intenció de secar els residus del naiximent, enjabonando seguidament, tornant a espolvorear i a enjabonar de nou. A continuació, la matrona netejava les secrecions del nas, la boca, les orelles i l'ano. Les matrones eren animades per Sorano a posar una miqueta d'oli d'oliva en els ulls del chiquet, en l'intenció de netejar-los de residus, i a colocar una peça de llana humida en oli d'oliva sobre la cordonera umbilical. Despuix del part, la matrona inspeccionava al bebé per a saber si estava sà per a ser criat. Se cerciorava de que no presentara cap deformitat congènita i comprovava que el seu plany era fort i sà. Finalment, la matrona evaluava les possibilitats de supervivència del recent naixcut, recomanant abandonar-ho a l'aire lliure si presentava deformitat greus.

Un relleu en terracota de el II trobat en la tomba de Escribonia Ática en Ostia, dòna del mege i cirugià M. Ulpio Amrimnu, mostra en detall un part. Escribonia era matrona i el relleu la mostra atenent un part, en la pacient assentada en la cadira de parts, agarrant-se als reposabrazos i en una ajudant darrere. Escribonia apareix assentada en un taburete baix, front a la dòna i en mirada distreta mentres vares agarrar el part dilatant i masajeando el cérvix, tal i com aconsella Sorano.

Els servicis d'una matrona eren cars; este fet sugerix que les dònes pobres que no podien pagar a una professional, freqüentment tenien que ser assistides per les dònes de la seua família. Moltes famílies riques tenien les seues pròpies matrones. No obstant, l'immensa majoria de les dònes del món grecorromano rebien els contes de mans de matrones contractades, ya anaren professionals altament qualificades o posseïdores dels coneiximents bàsics d'obstetrícia. Aixina mateix, moltes famílies tenien l'oportunitat d'elegir entre contractar a una matrona que practicara la medicina tradicional popular o els métodos moderns d'assistència. Com moltes atres coses en l'antiguetat, la calitat dels contes ginecológicos rebuts depenia en gran mida de l'estatus socioeconòmic de la pacient.

Cultura Mexica

En el món mexica el naiximent d'un bebé aplegava per obra de les parteras, els qui procuraven la salut de la seua mare. Elles eren les tlamatquiticitl, les que els donaven a les seues pacients embarassades totes les atencions prenatals, fent us dels seus coneiximents herbolaris i anatòmics. Aixina, ajudaven a un bon alumbramiento, aliviaven les dolències de l'embaràs i del part, i duyen el registre continu de l'evolució del bebé dins de la pancha. Elles eren una peça clau de la societat mexica. Absolutament totes les dònes contaven en una especialista d'este tipo al seu alcanç, en obvis privilegis per a les dònes de la noblea, que tenia a la seua disposició tot un equip de tlamatquiticitl. Aconsellaven banyar-se en aigua tébea i continuar tenint relacions sexuals fins al sèptim més, per a evitar que el bebé naixquera dèbil i malaltiç. També recomanaven no alçar coses pesades i evitar les sorpreses desagradables, aixina mateix, les funcions que complien abans del alumbramiento eren les de realisar exàmens ginecológicos i reacomodar al bebé en cas que este estiguera en una posició no òptima per a nàixer. Els mexicas eren extremadament nets i un part requeria molta més higiene encara, de lo que s'encarregava la partera en mantindre impecable fins al cabell de la futura mare. Era també la tlamatquiticitl qui organisava la seua sala de parts i els continus banys en el temazcal en herbes aromàtiques, per a relaixar els nervis del seu pacient, aixina com per a mantindre-la neteja tant en cos com l'esperit. Aplegat el dia de les contracció, la partera proporcionava a la parturienta una infusió a pur de coapatli, una herba que tenia la virtut d'impulsar o espentar al bebé cap a fòra. Pero si els dolors persistien i la dòna no dilatava, se li suministrava la mida de mig dit de coa de tlacuatzin. La posició en que la tlamatquiticitl colocava al seu pacient per a les llabors de part era en cuclillas, subjectant-la dels talons, posició en que la gravetat ajudava a l'eixida del bebé i disminuïa l'esforç de la mare. Alguns escrits espanyols nos descriuen, sorpresos, que les dònes mexicas donaven a llum en molt manco esforce que les espanyoles i es recuperaven més ràpidament. Una volta naixcut el bebé, se li banyava en aigua freda, com una ofrena a la deesa Chalchiuhtlicue per a que “purificara el seu cor i es fera bo i net”. A la mare se li conduïa novament al temazcal per a que poguera desintoxicarse i relaixar-se, tot lo que contribuiria a la producció de llet. Acabat el ritual la partera es quedava quatre o cinc dies en la casa, vigilant de prop el desenroll de la mare i el fill. Durant la seua estància es portaven a terme una série de rituals, com enterrar la placenta en un racó de la casa, o donar la cordonera umbilical a un guerrer per a que ho enterrara en el seu pròxim camp de batalla, en lo que es tractava de marcar el futur com a guerrer del recent naixcut (Álvarez, 2017).

Edat Mija

Dòna donant a llum en una cadira de parts, arreplegat en el treball Der Rosgarten, d'Eucharius Rößlin.

Durant l'era cristiana, les matrones en Europa es varen tornar importants per a l'Iglésia, pel seu rol en els batisme d'emergència, i varen començar a ser regulades pel dret canònic de l'Iglésia catòlica. Durant el medievo, el part era considerat tan arriscat que l'Iglésia demanava a les dònes embarassades que abans prepararen les seues mortajas i confessaren els seus pecats per si morien. L'Iglésia es referia al Génesis 3:16 com l'orige del dolor durant el part, a on el castic impost a Eva per la seua desobediència a Deu és "Multiplicaré els sofriments dels teus embarassos; donaràs a llum als teus fills en dolor. Sentiràs atracció pel teu marit, i ell et dominarà". Un dit medieval popular era: “Quant millor és la bruixa, millor és la matrona”. Per a protegir-se contra la bruixeria, l'Iglésia exigia que les matrones reberen una llicència del bisbe i realisaren un jurament pel que rebujaven l'us de màgia per a ajudar a les dònes a donar a llum.

Les matrones es formaven acompanyant a una atra dòna de més edat i experiència que venia complint en tal menester. Els coneiximents sobre els contes de la dòna embarassada, de la parturienta, del seu recent naixcut, dels métodos anticonceptius i abortivos aixina adquirits es transmetien de generació en generació, normalment de mares a filles o a qualsevol atra familiar, com en l'antiguetat. D'esta forma la partera s'anava fent una experta en el seu àmbit d'actuació. Esta forma de transmissió del coneiximent va poder posar tal volta a la matrona en situació de desterro o risc per a la seua vida, acusada de superstició.^{cita requerida}

Renaixença

L'obstetrícia es va instituir com a especialitat llentament, al principi com una especialitat menor i desvalorizada en mans de barbers-cirugians que, veent la necessitat d'un emporio en el que posicionar-se en el món de la medicina del que havien segut exclosos fins al moment, varen fer arreplega de l'experiència acumulada per ells, i la varen traduir en un considerable coneiximent científic en el consegüent enfrontament en el cos mèdic i les matrones, sent estes últimes les que varen quedar marginades a pesar de la seua resistència.

El XVI supondrà una “Renaixença de l'Obstetrícia”, esta nova etapa en els contes maternals coincidix en la publicació d'una série de llibres concebuts per a l'educació de les matrones. En el XVI és l'iglésia qui concedix llicències per a practicar com a matrona, en 1557 el bisbe de Canterbury li otorgarà la llicència a una matrona anomenada Eleanor Pead, entre les seues funcions es troba la del batisme en aquells casos de recent naixcuts moribunts o massa malalts per a traslladar-los fins a l'iglésia per al seu batisme.

La més coneguda de les matrones franceses de l'época va ser la célebre partera Louise Bourgeois, naixcuda en 1563 prop de París a on es va casar en un jove cirugià-barber cridat Martín Boursier, alumne i ajudant d'Ambrosio Vaig parar. La seua gran actitut i coneiximents en obstetrícia la varen dur a ser coneguda com “la més destra de les Parteres de la seua época”, i la seua fama va fer que anara nomenada “partera de la cort d'Enrique IV”, a on va tindre l'honor d'assistir al part de la reina María de Médicis, arreplegant en les seues mans al futur rei Luis XIII i posteriorment seguiria assistint als naiximent de príncips, infants i infantes de França.

Les matrones franceses varen ser més conscients que les del restant d'Europa de la necessitat de perfeccionar els seus coneiximents i actuar com a professionals en base científica, pel fet de que en França l'obstetrícia es va desenrollar abans que en cap país i des d'allí es va difondre.

La divisió entre cirugians i matrones va créixer, com a conseqüència de que els meges escomençaren a asseverar que els seus procediments científics moderns eren millors per a les mares i els chiquets que els tradicionals utilisats per les matrones. Si este argument era o no vàlit, es pot deduir de l'entrada de Justine Siegemund, renombrada matrona alemana de el XVII, que la seua Court Midwife (1690) va ser el primer text mèdic alemà realisat per una dòna.

Edat Contemporànea

El XVIII serà de gran importància per a l'obstetrícia per la gran cantitat de manuals que es generen tant per a matrones com per a cirugians comarons i per la pèrdua de l'hegemonia que venien ostentant les matrones en l'assistència al part. Entre els noms notables de el XVIII trobem dos “hòmens-comarons” que varen jugar un paper primordial en la transició des de la matrona medieval a l'obstetrícia moderna. El primer va ser Fielding Ould, qui va establir la pràctica de matrona com una ciència subjecta a l'investigació científica en escriure la seua “A Treatise of Midwifery” (1742). En França va destacar la matrona Angélique du Coudray, que no solament va escriure un manual, sino que també va crear un maniquí per a la pràctica durant l'ensenyança.

En el transcurs de el XVIII, com a conseqüència de la regulació dels estudis de cirugians i matrones, són varis els manuals que es varen publicar dedicats a l'art obstétrico de la formació de les parteras. Entre ells cal destacar:

“Llibreta nova, útil, i necessària per a instruir-se les matrones, que vulgarment es diuen Comadres, en l'ofici de partear” Antonio Medina (1750). “Nou i natural mig d'auxiliar a les dònes en els llances perillosos dels parts sense operació de mans ni instruments” Babil de Gárate (1756). “Instruccions sucintas sobre els parts, per a l'utilitat de les Comadres" Joseph Raulin (1772). “Embriologia sagrada o Tractat de l'obligació que tenen els retors, confesores, meges, comadres, i atres persones, de cooperar a la salvació dels chiquets que encara no han naixcut, dels que naixen segons pareix morts, dels abortivos, dels mònstruos” Francisco Cangiamila (1785).

La primera formació reglada de les matrones en Espanya es va iniciar en 1790 en el Real Colege de Cirugia de Sant Carlos de Madrit sent el catedràtic Agustín Ginesta l'encarregat de l'ensenyança. Un dels catedràtics del Colege, Juan de Navas, va escriure un llibre en 1795 destinat a la formació d'estes professionals : “Elements de l'art de partear”. La seua pròpia filla, Concepció de Navas, va obtindre el títul de matrona en el Colege.

A finals de el XVIII en Anglaterra la majoria dels bebés eren encara trets per una matrona, pero al començament del següent sigle, la majoria d'eixos chiquets eren duts al món per cirugians. S'ha escrit gran cantitat d'estudis que tracten sobre este canvi històric.

Els científics socials alemans Gunnar Heinsohn i Otto Steiger han postulat una teoria per la que la professió de matrona es va convertir en objecte de persecució i repressió per part de les autoritats públiques, degut a que les matrones no posseïen únicament el coneiximent i l'habilitat per a assistir a la parturienta, sino que també s'encarregaven de la contracepció i l'abort. D'acort en la teoria de Heinsohn i Stieger, l'estat modern va perseguir a les matrones com a bruixes, en un esforç de repoblar el continent europeu, el qual havia sofrit una enorme pèrdua de mà d'obra com a resultat de la pesta bubónica (també coneguda com la pesta negra) que havia agranat el continent en diferents onades, escomençant en 1348.

Ells interpreten les caces de bruixes enfocades com a atac a les matrones i al seu coneiximent sobre el control de la natalitat, tenint un objectiu demogràfic en ment. De fet, despuix de les caces de bruixes, el número de fills per mare va aumentar de forma significativa, donant nom a lo que ha segut cridat com l'explosió poblacional europea de l'Edat Moderna, generant una gran massa de persones jóvens que varen permetre a Europa colonisar grans parts del restant del món. Mentres els historiadors especialisats en la caça de bruixes s'han mostrat crítics en este enfocament macroeconòmic i seguixen a favor d'una perspectiva i explicació a baix nivell, el prominent historiador sobre el control de la natalitat John M. Riddle ha expressat el seu acort.

XX

En el XX aplegarà la verdadera professionalisació de l'obstetrícia quan s'assumix que l'instrucció i l'investigació són parts fonamentals per a determinar un nivell de professió, aflora l'interés de les organisacions professionals per mantindre el nivell educatiu i de servici i es produïx el reconeiximent llegislatiu de la formació i funció social.

Definicions i térmens obstétricos

• embrió - concepte que va des del moment de l'implantació del zigot en l'úter fins a la semana 10 de gestació,
• feto - des de la semana 10 de gestació fins al naiximent,

• infant - des del naiximent fins a complir el primer any de vida,
• edat gestacional - temps des de la data d'última menstruació (FUM) al present,
• primer trimestre - fins a la semana 14 de gestació,
• segon trimestre - de la semana 14 a les 28 de gestació,
• tercer trimestre - de la semana 28 de gestació fins al alumbramiento
• viabilitat - edat mínima per a que el feto puga sobreviure, es comprén dins del tercer trimestre,
• recent naixcut previable - alumbramiento anterior a les 24 semanes de gestació,
• recent naixcut pretérmino - alumbramiento entre les semanes 24 i 37 de gestació,
• recent naixcut a terme - alumbramiento entre les semanes 37 a 42 de gestació,
• gravidad (G) - número de voltes que una dòna ha estat embarassada,
• paritat (P) - número d'embarassos en un alumbramiento més allà de la semana ¿20? o en un infant de pes major a 500 g.
• Ga Pw-x-i-z - a = número d'embarassos, w = número de alumbramientos térmens, x = número de alumbramientos pretérmino, i = número d'embarassos fallancs, z = número de fills naixcuts vius; eixemple, G4P2-1-1-3 significa que una dòna va tindre un total de 4 embarassos, dels quals 2 va ser terme, 1 pretérmino, 1 fallanc i va tindre un total de 3 fills naixcuts vius (2 térmens + 1 pretérmino) una atra classificació és Gx Px Cx Ax, a on Gx correspon al número de gestacions de la gestante (per eixemple, "G:1" significa "1 gestació"), Px correspon al número de parts eutócicos (sense complicacions) i Cx al número de cesàrees de la pacient (per eixemple, "C:1" significa "1 cesàrea"). Ax és el número d'aborts de la gestante. Totes estes senyes estan inclosos en els antecedents gíneco-obstétricos de la pacient.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Obstetrícia (matronería).

El domini de nivell superior .partera ha segut llançat