Dret canònic

Dret canònic

El dret canònic (del grec κανον kanon, per a regla, norma o mida) és una ciència jurídica que conforma una branca dins del dret la finalitat del qual és estudiar i desenrollar la regulació jurídica de la Iglésia catòlica. baix esta definició s'engloben tres conceptes que han generat controvèrsia sobre la seua consideració a lo llarc de l'història fins als nostres dies: la seua finalitat, el seu caràcter jurídic i la seua autonomia científica.

Iglésia catòlica

Erro al crear miniatura:

Concòrdia Discordantium Canonum. 1140.

Erro al crear miniatura:

Especial Tractat sobre els decrets de senar cultu (Pedro de Quintanilla, 1671).

La Iglésia catòlica està dotada des dels seus inicis d'una organisació pròpia i d'un ordenament jurídic específic. Este sistema de dret és comunament conegut com a «dret canònic», fent alusió a una de les seues principals fonts normatives: els cànons o acorts conciliessis. El dret canònic constituïx un ordenament jurídic. Conta en els seus propis tribunals, advocats, jurisprudència, dos còdics completament articulats i inclús en principis generals del dret.

Història del dret canònic

Els cànons dels concilies es complementen en decrets papaels, i junts s'arrepleguen en recopilacions com el Liber Extra (1234), el Liber Sextus (1298) i les Clementinas (1317). Entre 1140 i 1142 Graciano va redactar la Concòrdia discordantium canonum, més coneguda com Decret de Graciano, una obra que tracta de conciliar la massa de cànons existents des de sigles anteriors, molts d'ells oposts entre sí. Posteriorment, es va formar una colecció denominada Corpus Iuris Canonici, que incloïa les sis principals obres canòniques oficials i particulars, compostes entre 1140 i 1503, que va ser aplicada fins a la promulgació del Còdic de Dret Canònic de 1917. En el XX s'inicia un procés de codificació formal per mig de recopilació del ya extens cos de normes que era complex i difícil d'interpretar. Encara que la recopilació del dret positiu vigent va començar en el pontificat de Sant Pío X, el primer Còdic de Dret Canònic es va promulgar per Benedicto XV en 1917. Este fet és considerat l'acontenyiment intraeclesial més important d'este pontificat, perque el Còdic es va constituir com un element bàsic de l'organisació de la Iglésia catòlica. El Còdic de Dret Canònic (Codex Iuris Canonici en llatí) que rig actualment va ser promulgat pel papa Juan Pablo II el 25 de giner de 1983, derogant allavors vigent, el pío-benedictino de 1917. Consta de sèt llibres, que tracten (en orde) dels següents assunts: normes generals, el poble de Deu, la funció d'ensenyar de l'Iglésia, les funcions de santificar a l'Iglésia, els bens temporals de l'Iglésia, les sancions en l'Iglésia i els processos. Este còdic de dret canònic solament estava en vigor per a la Iglésia catòlica de rito llatí. En l'àmbit de les Iglésies Catòliques sui iuris de ritos orientals es va començar la codificació en 1917, pero no es va aplegar a terminar; solament es varen promulgar algunes parts abans de la convocatòria del Concilie Vaticà II. Una volta promulgat el Còdic llatí en 1983, es va començar una nova codificació oriental que va terminar en 1990, promulgant el Còdic dels Cànons de les Iglésies Orientals (Codex Canonum Ecclesiarum Orientalium), vigent.

Branques del dret canònic

El dret canònic pot dividir-se en distintes branques:

• Dret canònic constitucional,
• Dret canònic fonamental,
• Dret canònic administratiu,
• Dret canònic penal,
• Dret canònic processal,
• Dret canònic sacramental,
• Dret canònic matrimonial,
• Dret canònic oriental, etc.

Iglésies anglicanes

En la Iglésia d'Anglaterra, les corts eclesiàstiques que abans decidien gran cantitat d'assunts tals com a matrimonis, divorços, testament, o difamació, encara tenen jurisdicció per a alguns assunts relacionats en l'Iglésia (per eixemple, disciplina del clero, temes de propietat eclesiàstica o temes relacionats en iglésies, en el sentit immobiliari). El seu estatus separat es remonta a el XII, quan els normandos les varen separar de les corts mixtes que utilisaven els sajones. En contrast en els atres sistemes jurídics anglosaxons, la llei que s'utilisa en temes eclesiàstics és en part similar al Dret continental, i es rig fortament per lo establit en les lleis. Despuix de la Reforma protestant, les corts eclesiàstiques en Anglaterra es varen convertir en corts adscrites a la corona. Enrique VIII es va fer càrrec de la llegislació en esta matèria i va sorgir un cos específic de lletrats per als temes regits pel dret canònic. Més alvance, a mitan del XIX, es va reduir en gran medida la jurisdicció d'estos tribunals. Atres iglésies anglicanes (per eixemple, la Iglésia Episcopal en els Estats Units d'Amèrica, o la Iglésia Anglicana de Canadà) encara funcionen per mig dels seus sistemes privats de dret canònic.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Iglésia catòlica|20px|Vore el portal sobre Iglésia catòlica]] Portal:Iglésia catòlica. Contingut relacionat en Iglésia catòlica.
• [[Archiu:{{#switch:Dret|20px|Vore el portal sobre Dret]] Portal:Dret. Contingut relacionat en Dret.

Enllaços externs

• Còdic de Dret Canònic en la web de la Santa Sèu
• pàgina especialisada en el dret canònic de l'Iglésia catòlica
• Cóm estudiar Dret Canònic
• a Juan Manuel Caps Cañavate en La 2 de Televisió Espanyola: ¿Per qué estudiar Dret Canònic?