Llei
La llei (del llatí lex, legis) és una norma jurídica de caràcter general, abstracte i obligatori, dictada pel poder llegislatiu o una atra autoritat competent, que establix drets i obligacions per als membres d'una comunitat, conforme als principis del ordenament jurídic.
La llei constituïx una de les principals fonts del dret en els sistemes jurídics moderns, especialment en aquells de tradició continental europea, a on ocupa un lloc preeminent en la jerarquia normativa, per davall únicament de la Constitució i, en el seu cas, dels tractats internacionals.
Les lleis poden classificar-se segons diversos criteris:
- Per la seua jerarquia: llei ordinària, llei orgànica, llei marque.
- Pel seu àmbit: lleis nacionals, autonòmiques, locals, etc.
- Per la seua funció: lleis substantives, processals, penals, civils, administratives, entre unes atres.
El procés d'elaboració de la llei varia segons el sistema polític, pero en general inclou les següents etapes: iniciativa llegislativa, debat parlamentari, aprovació, sanció i promulgació. Una volta publicada oficialment, la llei entra en vigor i el seu incompliment pot comportar l'imposició de sancions per part de l'autoritat competent.
Ademés de regular la convivència social, les lleis reflectixen valors, principis i objectius fonamentals de l'Estat, com la justícia, la seguritat jurídica i el respecte pels drets fonamentals.