Anar al contingut

Rito llatí

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els ritos llitúrgics llatins usats en les àrees de la Iglésia catòlica a on el llatí va ser ellenguage dominant varen ser durant molts sigles no menys numerosos que els ritos llitúrgics de les iglésies orientals catòliques. En l'actualitat el seu número és molt més reduït. Posteriorment al Concili de Trento, en 1568 i 1570, el papa Pío V va suprimir els breviarios i missals que no varen poder demostrar una antiguetat de per lo manco dos sigles. Molts ritos locals que continuaven sent llegítims inclús despuix d'estos decrets varen ser voluntàriament abandonats, especialment en el XIX. La majoria de les órdens religioses que encara mantenien un rito propi varen decidir, en la segona mitat del XX, adoptar el rito romà reformat tal com es va revisar d'acort en els decrets del Concili Vaticà II. Uns pocs ritos llitúrgics llatins persistixen hui dia per a la celebració de la missa en forma revisada des de 1965-1970, pero els ritos llitúrgics específics per a celebrar els demés sacraments han segut pràcticament abandonats. Els ritos llitúrgics llatins són usats per la iglésia llatina (l'Iglésia catòlica romana en el Occident Cristià), la Iglésia catòlica antiga[1] i pel catolicisme independent.[2] També són amprats per la ortodòxia de rito occidental.[3] Diverses versions reformades dels ritos llatins són utilisades per les iglésies protestants occidentals[4] (tot el protestantisme excloent aquella minoria d'iglésies que fan us de versions modificades dels ritos orientals, denominades iglésies protestants orientals).


Ritos llitúrgics actualment en us en l'Iglésia llatina

Rito romà

El rito romà o missa llatina és per molt el més àmpliament usat. Com els demés ritos llitúrgics, es va desenrollar en el temps, en les noves formes substituint les antigues. Va passar per molts canvis en el primer mileni i mig d'existència (ara cridades "misses pretridentinas"). La forma establida per Pío V seguint lo solicitat pel Concili de Trento i establida entre 1560 i 1570, va continuar en mínimes variacions en els sigles posteriors. Cada edició típica nova (l'edició a la quals atres impressions deuen adaptar-se) del missal romà (vore missa tridentina) i dels atres llibres llitúrgics derogava l'anterior. Va ser en el XX quan va haver canvis més profunts. El papa Pío X va modificar radicalment el salteri del breviario i va alterar les rúbriques de la missa. Els papes posteriors varen continuar en els canvis, escomençant en Pío XII, qui va revisar les cerimònies de Semana Santa i certs atres aspectes del missal romà en 1955. El Concili Vaticà II (1962-1965) va ser seguit per una revisió general dels rituals de tots els sacraments, incloent la eucaristía. Com abans, cada nova edició típica d'un llibre llitúrgic oficial derogava l'anterior. Aixina que, el missal romà de 1970, que va derogar l'edició de 1962, va ser derogat per la de 1975. L'edició 2002, a la seua volta, deroga l'edició de 1975 tant en llatí, com en les traduccions oficials que apareix i en les Vernàcullengües vernàcules. Es permet a alguns usar l'edició 1962 del missal romà (forma anomenada missa tridentina), pero baix les normes del motu proprio Traditionis custodes del papa Francisco. El Concili Vaticà II va reconéixer el dret de les conferències episcopals, dins dels llímits establits, de reglamentar les qüestions llitúrgiques[5] i en particular de determinar, salvada l'unitat substancial del rito romà, les variacions i adaptacions, inclús profundes, a propondre a la Sèu Apostólica per a introduir-les en el seu consentiment.[6] Inclús en Roma se celebra el rito romà en els ajusts a l'edició típica en llatí determinats per la Conferència Episcopal Italiana.[7]


A voltes es parla de semblants variacions i adaptacions com "usos" del rito romà, pero no com a ritos llitúrgics distints. Per eixemple, es parla del "us congoleny" o "us de Zaire", aprovat per la Congregació per al Cult Diví el 30 d'abril de 1988 com "Missal Romà per a les diòcesis de Zaire"[8] i no com "Rito zaireño de la celebració eucarística", com havia segut propost.[9] També es diu us anglicà a una variant del rito romà de la missa en un anglés arcaizante inspirat en el Llibre d'Oració Comuna anglicà, missa actualment utilisada per ex anglicans convertits a l'Iglésia catòlica, pero el títul oficial del text és Divine Worship: The Missal in accordance with the Roman Rite ("Cult Diví: el Missal d'acort en el Rito romà").

Rito ambrosiano

El rito ambrosiano és celebrat en la major part de la arquidiócesis de Milà, Itàlia i en parts d'algunes diòcesis confrontants en Itàlia i Suïssa. L'idioma actualment utilisat sol ser el italià. És similar al rito romà, en algunes variants en els texts i una llaugera diferència en l'orde de les llectures.

Rito de Braga

El rito bracarense és usat, de forma opcional des del 18 de novembre de 1971 en la arquidiócesis de Braga al nort de Portugal[10]

Rito mossàrap

La llitúrgia hispànica, també cridada rito mossàrap o visigótico, va anar el prevalente a lo llarc d'Espanya en temps dels visigodos, ara és celebrat en contades ocasions, principalment en la catedral de Toledo.

Rito cartujo

El rito cartujo està en us baix una versió revisada en 1981.[11] Aparte dels nous elements en esta revisió, és fonamentalment el rito de Grenoble del XII en algunes añadiduras de vàries fonts.[12] És actualment l'únic rito de la Missa ordinari existent d'una orde religiosa; pero per virtut de l'indult Ecclesia Dei, algun individus o chicotets grups estan autorisats a usar alguns ritos hui ya no usats.


Rito de Lió

El Rito de Lió s'utilisa de forma minoritària en l'Archidiòcesis de Lió, temporalment extint despuix del concili Vaticà II, va trobar el seu renàixer per mig de l'aplicació de l'indult Ecclesia Dei, actualment solament se celebra en dos iglésies, Saint-Georges de Lió i Saint-Just gestionada per la Fraternitat Sacerdotal San Pedro.[13]

Ritos occidentals catòlics en desús

Rito africà

Artícul principal → Rito africà.

Este rito va ser usat, abans de la conquista àrap del VIII, en el nort d'Àfrica, en particular en la província romana d'Àfrica, la qual correspon a l'actual Tunis, de la qual Cartago era la seua capital. És molt similar al Rito romà, tant aixina que les tradicions llitúrgiques occidentals han segut classificades com a pertanyents a dos corrents, la tradició norteafricà-romana i la tradició galicana (en el sentit ampli), comprenent esta al restant del Imperi Romà d'Occident, incloent el nort d'Itàlia.[14]

Rito celta

Artícul principal → Rito cèltic.


L'antic rito celta va ser un compost d'estructures rituals no-romanes (possiblement antioquenas) i texts no exents d'influència romana, que era similar al rito mossàrap en molts aspectes i hauria segut usat per lo manco en algunes parts d'Irlanda, Escòcia, la partix nort d'Anglaterra i tal volta inclús en Gals, Cornualles i Somerset, abans d'haver segut ordenat la seua tongada pel rito romà en la Alta Edat Mija. El calificatiu "celta" és provablement un terme equivocat i pot deure-li el seu orige a la reevangelisació de les illes britàniques per part d'Agustín de Canterbury en el VI. Se sap poc d'ell, a pesar de que sobreviuen varis texts llitúrgics. Alguns grups cristians no en comunió en la Iglésia catòlica, especialment alguns ortodoxos occidentals en comunió en les Iglésies ortodoxes (per eixemple, els ortodoxos celtes), han intentat donar vida a una reconstrucció del rito celta, la precisió històrica del qual ha segut posada en dubte.

Rito galicano

Artícul principal → Rito galicano.


«Galicano» és un terme retrospectiu aplicat a la suma de les variants locals, en llínees similars als dalt designats (com el rito celta o l'hispànic), els quals varen caure en desús en França a finals del primer mileni. No deuen ser confosos en els cridats llibres llitúrgics Neo Galicanos publicats en vàries diòcesis franceses després del Concili de Trento, els quals tenen molt poc o res a vore en ell.


Atres ritos o usos locals extints

Varis ritos locals (més pròpiament usos o variants del rito romà) de distints alcanç varen existir, pero hui dia no s'usen; entre ells podem anotar:

  • Us de Sicília (extint)
  • Us de Paris (extint)
  • Us de Rouen (extint)
  • Us de Metz (extint)
  • Us de Trier (extint)
  • Us d'Esztergom (extint)
  • Us en Eslau eclesiàstic (extint)
  • Missa Índia (orig. "Indian Mass") (extint)

Ritos d'órdens religioses

Algunes órdens religioses celebraven la Missa d'acort al seu propi rito, els quals dataven de més de 200 anys abans de la Bula papal Quo primum. Estos ritos estaven basats en usos locals i combinaven elements dels ritos romà i galicano. Les órdens religioses d'orige recent, jamai han tingut ritos especials. Despuix del Concili Vaticà II, la majoria d'ells varen ser abandonats, llevat el cartujo, el dominico i el carmelita. Els ritos d'órdens religioses que han segut abandonats són:

  • Rito benedictino
  • Rito capuchino
  • Rito franciscano
  • Rito servita

En canvi els següents ritos s'han recuperat, encara que el seu us es dona de forma llimitada per algunes comunitats:

Vore també

Referències

  1. ↑ Nesmith, D. Div (2008-02). google. es/books? id=iT7VAgAAQBAJ&pg=PA24&dq=old+catholic+church+union+of+utrecht+tridentine+mass&hl=ca&newbks=1&newbks_redir=0&source=gb_mobile_search&sa=X&ved=2ahUKEwjM9evY_u2KAxVRA9sEHTawGM8Q6AF6BAgIEAM The History and Beliefs of Old Catholicism and the Old Catholic Church of North America (en en). ISBN 978-0-615-17849-3.
  2. ↑ Plummer, John P. (2006-05-30). google. com/books/edition/Many_Paths_of_the_Independent_Sacramenta/4wyUzgEACAAJ? hl=ca Many Paths of the Independent Sacramental Movement (Apocryphile) (en en), Apocryphile Press. ISBN 978-1-955821-47-6.
  3. ↑ Meyendorff, John (1996). google. es/books? id=E16XzwPdJtsC&pg=PA170&dq=western+rite+orthodox+church&hl=ca&newbks=1&newbks_redir=0&source=gb_mobile_search&sa=X&ved=2ahUKEwiDlliO6KAxX6Q_EDHb4IDrUQ6AF6BAgKEAM The Orthodox Church: Its Past and Its Role in the World Today (en en), St Vladimir's Seminary Press. ISBN 978-0-913836-81-1.
  4. ↑ Wainwright, Geoffrey (2006). google. es/books? id=h5VQUdZhx1gC&pg=PA311&dq=the+oxford+history+of+christian+worship+reforms+protestant+and+catholic&hl=ca&newbks=1&newbks_redir=0&source=gb_mobile_search&sa=X&ved=2ahUKEwi56_v5ge6KAxVfBtsEHYEDNtkQ6AF6BAgGEAM The Oxford History of Christian Worship (en en), Oxford University Press, USA. ISBN 978-0-19-513886-3.
  5. ↑ vatican. va/archive/hist_councils/ii_vatican_council/documents/vat-ii_const_19631204_sacrosanctum-concilium_sp. html Sacrosanctum Concilium, 22 §2
  6. ↑ Sacrosanctum Concilium, 38–40]
  7. ↑ Messale Romà 3ra edició, 2020, pp. VII–VIII]
  8. ↑ cultodivino. va/content/dam/cultodivino/notitiae/1988/264.pdf Notitiae, 264 (juliol de 1988), pp. 454–472
  9. ↑ cultodivino. va/content/cultodivino/it/rivista-notitiae/indici-annate/1987/247. html "Rencontre au Zaïre avec la Conférence épiscopale" en Notitiae, 247 (febrer de 1987), pp. 139–142
  10. ↑ archive. org/web/20060911122934/http://apostolicos. en. telepolis. com/9-BRAGA_%28Portugal%29. html Braga - Capital de Districte (en portugués)
  11. ↑ El text del Missal Cartujo i atres llibres llitúrgics de l'orde poden consultar-se en archive. org/web/20100822045408/http://www. chartreux. org/es/frame. html Pàgina de monges i monges cartujos
  12. ↑ newadvent. org/cathen/03388a. htm L'Orde de la Cartuja en l'Enciclopèdia Catòlica(En anglés). El text de l'anterior Ordo Missae del Missal Cartujo es pot consultar en uncu. edu. ar/departamentos/filosofia/centros/cefim/Missale%20Carthussiense.pdf este lloc.
  13. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Saint-Georges. Consultat el 2026-02-08.
  14. ↑ liturgica. com/htmlitWLEarly. jsp? hostname=nulllitúrgies occidentals primerenques liturgica. com/htmlitWLEarly. jsp? hostname=null archivat en Wayback Machine.


Enllaços externs

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rito_llatí&oldid=1575902»