Concili Vaticà II
El Concili Vaticà II va ser el vigèsim primer concili ecumènic de l'Iglésia Catòlica, convocat pel papa Joan XXIII en 1959 i celebrat en la Basílica de Sant Pere del Vaticà en quatre sessions entre el 11 d'octubre de 1962 i el 8 de decembre de 1965, sent clausurat pel papa Pau VI.
Objectius i desenroll
El concili es va convocar en l'objectiu de promoure l'actualisació pastoral (aggiornamento) de l'Iglésia en el món contemporàneu, renovar la llitúrgia —permetent l'ús de les llengües vernàcules junt en el llatí—, impulsar el diàlec ecumènic en unes atres confessions cristianes i definir la relació de l'Iglésia en la societat moderna i la llibertat religiosa.
Documents principals
El Concili Vaticà II va aprovar setze documents doctrinals i pastorals, encapçalats per quatre constitucions:
- Sacrosanctum Concilium, sobre la sagrada llitúrgia.
- Lumen gentium, constitució dogmàtica sobre l'Iglésia.
- Dei Verbum, constitució dogmàtica sobre la divina revelació.
- Gaudium et spes, constitució pastoral sobre l'Iglésia en el món actual.