Concili Vaticà II

Francesc Casanovas i Martí

Francesc Casanovas i Martí (Barcelona 11 de setembre de 1938 - Vic 15 de juliol del 2002) va ser el fundador del Seminari del Poble de Deu.

Biografia

Infància i joventut

Naix l'11 de setembre de 1938 en Barcelona, sent el tercer fill d'una família acomodada. El seu pare, Francesc Casanovas Viloca, era ingenier de camins, per lo que la família canvia a sovint de domicili i viaja molt. Sent adolescent expressa el desig d'aplegar a ser millonari o sant.

Experiència religiosa

En l'any 1957, en 19 anys, entra en el convent dels Dominicos de Cardedeu i cursa estudis de filosofia i teologia. Mentres està en els dominicos viu unes experiències d'oració contemplativa, que marcaran tota la seua vida. Reflexiona sobre una renovació de la vida religiosa i eclesial. Per este motiu els seus superiors decidixen invitar-ho a marchar-se per a que puga trobar una congregació més adequada a les seues inquietuts. Fa el servici militar en Jaén i en Pedralbes (Barcelona) durant els anys 1963 i 1964.

En eixe temps s'entrevista diverses voltes en l'abad de Monserrat, Cassià Just, qui li aconsella considerar el matrimoni com a possible vocació. D'eixe modo coneix a Conxita Torres, en la que ixen durant tres mesos, com a nóvios, fins que es dona conte de que no és la seua vocació, i es decidix a entrar en el convent dels capuchinos en Arenys de Mar. Despuix del seu vestición canvia al convent de Sarrià (Barcelona).

L'ideal que canvia la seua vida

En l'any 1967 coneix el Moviment dels Focolares (Obra de Maria) a on se li invita a participar de l'Escola Sacerdotal en Grottaferrata (Roma). Accepta sense el permís dels superiors del convent. Fent servicis de cuiner i jardiner en el Centre Mariapolis, està prop de Chiara Lubich. En l'any 1968, Francesc Casanovas és enviat al centre de formació de l'Obra en Loppiano.

En l'any 1969 comunica les seues intuïcions de realisar la vida de l'Ideal, que coneix en el Moviment del Focolar, en unitat directa en el bisbe de l'iglésia local. Poc despuix és invitat a deixar l'Obra de Maria. A lo llarc de la seua vida sempre buscarà la relació en el Moviment del Focolar, declarant la seua filiació espiritual en Chiara Lubich. Torna a Barcelona.

Fundació del Seminari del Poble de Deu

Un conegut seu, Vicenç Maria Farré, vicari de la parròquia de Llefiá (Badalona), li acull en el pis parroquial a on escomença una experiència de vida comunitària que pronte atrau a jóvens de l'entorn de la parròquia i del barri. L'arribada d'un nou retor, que no vol que el seu vicari convixca en un llaic, els impulsa a dirigir-se a l'arquebisbe de Barcelona, D. Marcelo González, l'incipient experiència. Elli demana a Francesc Casanovas que seguixca en la formació de jóvens i autorisa la vida comunitària. Escoltant les intuïcions del fundador, expressa que eixa nova realitat de vida comunitària sembla un seminari per al poble de Deu.

En 1970 s'inicia la vida comunitària masculina en un pis en la Passejada de Sant Joan de Barcelona. Un any més vesprada s'obri un atre pis, per a chiques, en el carrer Valéncia, també en Barcelona. Les primeres dònes del Seminari del Poble de Deu són Conchita Torres, que havia trobat en Francesc Casanovas a l'home de la seua vida i Rosa Campi, que també desenrollarà un paper important en l'història de la comunitat. Durant les décades següents la comunitat va creixent i s'òbrin nous pisos de vida comunitària en diverses ciutats. Francesc Casanovas seguix molt de prop a tots els jóvens i matrimonis que van incorporant-se al Seminari del Poble de Deu, oferint-els una formació exigent en un espai de llibertat i un ambient de família. "No era tasca fàcil dur avant una comunitat d'hòmens i dònes, en la complexitat de totes les vocacions: presbíteros, matrimonis, célibes, en comunió fraterna i evolució constant. La seua creativitat espiritual ho va dur a fundar com una «maqueta» del poble de Deu, una chicoteta llavor regada dia despuix de dia". (Catalunya Cristiana Núm: 1222, p. 20)

Aprovació eclesial

1977 s'aproven els estatuts de l'associació, que és erigida en l'archidiòcesis de Barcelona per la Moradura Narcís Jubany i Arnau. En vida del fundador, el Seminari del Poble de Deu va ser aprovat en les diòcesis de Vic, Urgel, Sogorb-Castelló, Valledupar (Colòmbia) i Bilbao. El bisbe d'Urgel i copríncipe d'Andorra, Joan Martí i Alanis, és el primer que ordena com presbítero un membre del Seminari del Poble de Deu, reconeixent la formació que va rebre de la comunitat, completada pels estudis en una Facultat de Teologia. Els bisbes Miquel Moncada i Noguera (Solsona), la moradura Narcis Jubany i Arnau i la moradura Ricart Maria Carles i Gordó (Barcelona), Agustín Valbuena Jáuregui (Valledupar-Colòmbia), Josep Maria Guix i Ferreres (Vic), Ramon Malla i Call (Lleida) i Josep Maria Cases (Sogorb-Castelló) també varen ordenar presbíteros per a les seues diòcesis.

La relació home-dòna

A partir de 1984, Francesc profundisa en la relació home-dòna, com a base antropològica de l'espiritualitat i experiència cristiana. Fa unes reflexions carismàtiques sobre l'identitat del Seminari del Poble de Deu en el context de l'Iglésia local. El mateix any, entra en la comunitat el matrimoni Roig-Campi. A Lourdes Campi Sirvent, la germana menor de la segona dòna de la comunitat, la reconeixerà més alvance com a fundadora junt en ell. El seu marit, Joan Roig, sent membre de la comunitat, es convertix en un bon amic del fundador.

Al servici del pensament i la cultura

En 1991 Francesc Casanovas inaugura el ^{[enllaç trencat]} com un espai de pensament cristià, en Camprodon i constituïx un claustre de professors per a la aprofundiment i la docència d'un pensament, frut de la mentalitat nova del Evangelio. En 1994 vares agarrar junt en el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, i l'arquebisbe Joan Martí Alanis a l'inauguració del Casal Sant Martí en Campelles (Ripollés), Casa d'Espiritualitat i Cultura.

Decés

El 2 de juliol de 2002, Francesc Casanovas ingressa en un hospital en Vic a on li és diagnosticat un càncer. Mor el 15 de juliol de 2002. Les exequias se celebren al sendemà en l'iglésia de les Carmelitas Descalces de Vic, presidida per Josep M. Guix, bisbe de Vic, concelebrada per l'arquebisbe Joan Martí, bisbe de Urgel i diversos presbíteros de les diòcesis catalanes.

El pensament de Francesc Casanovas

Francesc Casanovas elabora i expressa el seu pensament a sovint en relació directa en les experiències, dificultats i gràcies que viu la comunitat. L'experiència de l'ideal de l'Unitat, que coneix en el Moviment del Focolar, li ajuda a comprendre i transformar la realitat en una espiritualitat de comunió. La seua reflexió es basa en la tradició cristiana, transmesa per les famílies religioses de les que ha participat: dominicana i franciscana. La mística carmelita, en les obres de Sant Joan de la Creu i Santa Teresa d'Àvila constituïx una atra font del seu pensament. Entre els teòlecs d'el XX, dedica una atenció especial a H. O. von Balthasar.

Francesc Casanovas ha volgut reflexionar la fe i la tradició cristiana a partir del Concilie Vaticà II, encarnades en una vida comunitària radical, exigent i generosa. Ha engendrat ambients de caritat cristiana, que fomenten el cultiu d'una humanitat profunda i lliure. En este nou ambient de família el Bisbe de l'iglésia local és el punt de l'unitat i comunió de tots els carisma. Aixina descobria la llum i la base teològica, humana i cultural per a regenerar la vida de l'iglésia.

Unes frases del pensament de Francesc Casanovas i Martí

. Fiar-nos del saber diví fa que nos ho passem be, ya que trobem benestar i pau en els chicotets detalls de cada dia, font de la tendrea, del sacrifici i de l'alegria. Seguir a Jesús i practicar el Evangelio no és frut del compliment d'unes lleis per a salvar l'ànima, sino una resposta d'amor. (UDA 99 BD)

. Els discípuls de Jesús i batejats en el seu nom, formem un sol cos, el cos de Crist resucitat. Som, puix, una sola cosa: som un en el Misteri trinitario. És en esta unitat que cal interpretar els signes dels temps i oferir un remei, d'acort en el apostolado universal discernit per l'Iglésia, unida als seus bisbes en comunió en el bisbe de Roma. (UDA 297 BD)

. Cal recuperar, en l'àmbit de la fe, el sentit de l'existència home-dòna, fa falta allumenar i humanisar la condició sexuada humana en mig d'un món que fàcilment la manipula i “cosifica”. El ser humà complet, revestit de llum pascual, és qui dona testimoni de Crist.

. L'encant que eixercim davant els més pobres és ser persones normals, que es prenen la vida com un joc, en responsabilitat i interés, duent en el seu cos la misericòrdia divina. Jugar supon deixar-ho tot en mans del Pare i dedicar-se només a gojar de lo que ell nos regala en Crist. (UDA 60 BD)