Somerset

| Somerset | |||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Comtat Ceremonial d'[[[[Image:Erro al crear miniatura: |border|20px|Regne Unit]] Regne Unit]] | |||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||
Somerset ( (🔊 pronunciació); AFI /ˈsʌməsɛt/) és un comtat ceremonial i, excloent les autoritats unitàries de North Somerset i Bath and North East Somerset, un comtat no metropolità[1][2] d'orige històric ubicat en el Suroest d'Anglaterra. La seua capital o county town és Taunton, localitat situada en el sur del comtat. Llimita en Brístol i Gloucestershire al nort, en Wiltshire a l'est, en Dorset al surest i en Devon al suroest. Gran part del seu llímit septentrional està delimitat per les costes del canal de Brístol i del estuari del riu Severn. El seu confín nort ha segut tradicionalment el riu Avon, pero el mateix va ser traslladat al sur en la creació i expansió de la ciutat de Brístol i, posteriorment, en el naiximent del comtat d'Avon i les autoritats unitàries que ho varen succeir despuix de la seua abolició.[3]
Es tracta d'una zona rural que presenta terrenys ondulats com les àrees de Mendip Hills, Quantock Hills i el parc nacional d'Exmoor, aixina com extenses planures com els Somerset Levels. En els seus 4171 km², ocupa el posat número sèt sobre superfície entre els quarantahuit comtats ceremonials d'Anglaterra, mentres que el comtat no metropolità, de 3451 km², es troba en el número dotze entre els trentaquatre comtats no metropolitans de dit país constituent. Existix evidència d'assentaments humans en la zona en el Neolític i de les subsecuentes ocupacions romana i sajona; posteriorment, va jugar un rol important en la consolidació i ascens del rei Alfredo el Gran, en la guerra civil anglesa i en la Rebelió de Monmouth. l'agricultura constituïx una de les seues activitats econòmiques principals. La crío de ganado oví i vacú —els fins de la qual inclouen la producció de llana i dels seus famosos formages— és una activitat tradicional i contemporànea, com també ho és el cultiu del sauce per a la cestería, sent este últim més inusual. Les hortes de pomes varen ser molt abundants en el passat per lo que hui en dia és conegut per elaborar sidras fortes. Mentres que la seua taxa de creiximent poblacional supera la del país, la de desocupació és menor al promig nacional. Els principals sectors empleadores són el comercie minoriste, la manufactura, el turisme, els servicis socials i els de salut.
Toponímia
[editar | editar còdic]El seu nom deriva del anglés antic Sumorsǣet, abreujament de Sumortūnsǣet, que vol dir “la gent que viu o depén de Sumortūn”.[4] Fins a a on se sap, la primera volta que es va utilisar la denominació Somersæet va anar en l'any 845, en acabant de que la regió sucumbira davant l'invasió sajona.[5] Sumortūn era l'antic nom de Somerton i possiblement significara “assentament d'estiu”, és dir, una granja ocupada durant els mesos estivals i abandonada en hivern.[6] No obstant, no està emplaçat en terrenys baixos sol habitables en estiu per les inundacions, sino que se situa sobre un tossal en la quala possibilitat de viure en hivern haguera segut completament factible. Una teoria alternativa explica que el nom deriva de Sèu-mere-saetan que significa una cosa aixina com “pobladors dels llac prop del nivell de la mar”.[7] Algunes denominacions celtes inclouen Gwlad yr Haf en galés, Gwlas an Hav en córnico i Bro an Hañv en bretón; les tres signifiquen "terra d'estiu". En el seu lema, se seguix usant en anglés antic, Sumorsaete ealle, que es traduïx com “tota la gent de Somerset”. Es va adoptar en 1911 després de rescatar-ho de la Crònica anglosaxona. Junt al restant del suroest d'Anglaterra, va formar part de Wessex, un dels sèt regnes de l'heptarquía; elema que ho identifica en l'actualitat fa referència al respal generalisat que el poble de Somerset li va brindar al rei Alfredo el Gran en la seua lluita per evitar una invasió vikinga en el regne.[8][9][10]
Els seus habitants varen ser mencionats per primera volta en la crònica de l'any 845, baix el nom de "Somersæet", pero el comtat pròpiament dit (no els seus pobladors) no va ser citat fins al 1015 baix igual designació. Somersetshire, una versió arcaica del nom modern, es va registrar per primera volta en la crònica en l'any 878. Encara que com a denominació alternativa solia cridar-se-li Somersetshire, esta pràctica va caure en desús a finals d'el XIX, possiblement degut a que es va adoptar com a oficial el nom de "Somerset" en l'establiment del Consell del Comtat en 1889; també és provable que haja tingut que vore el fet de que, tal com va succeir en atres comtats que hui en dia no terminen en el sufix -shire, el mateix era innecessari, ya que no existia dins dels seus llímits cap poble del que es tinguera que diferenciar per mig de dit sufix. La major part de les seues localitats presenten denominacions d'orige anglosaxó. Uns pocs tossals contenen elements celtes en els seus noms; per eixemple, un document de l'any 682 definix a Creechborough Hill com “el tossal que els britànics criden Cructan i que nosatres cridem Crychbeorh".[11] Alguns d'estos noms són d'orige enterament cèltic britànic, com el de la vila de Tarnock, mentres que uns atres conjuguen elements sajones i celtes, sent Pen Hill un eixemple d'açò.[12]
Història
[editar | editar còdic]Prehistòria
[editar | editar còdic]Les coves de Mendip Hills varen estar habitades des del Paleolític i han revelat importants troballes arqueològiques, com els de la gola de Cheddar. Els ossos de Gough's Cave han segut datats al voltant del 12 000 a. C., mentres que un esquelet masculí complet, conegut com l'Home de Cheddar i trobat dins de la mateixa, data de l'any 7150 a. C. aproximadament. Es varen descobrir també eixemples de pintura rupestre en covas tals com Aveline's Hole. L'ocupació d'algunes cavernes es va estendre fins als temps moderns, tal com va succeir en Wookey Hole. Els Somerset Levels —particularment les àrees no inundables com Glastonbury i Brent Knoll— també tenen una llarga història referent a l'assentament humà i se sap que varen ser habitats per caçadores mesolíticos.[13][14] La movilitat en la zona va ser facilitada en la construcció del Sweet Track, un dels camins més antics del món, en l'any 3807 o 3806 a. C.;[15] l'ocupació de tècniques dendrocronològiques va permetre una datació tan precisa. Existixen ademés numerosos castros de l'Edat de Ferro, alguns dels quals, per eixemple el Castell de Cadbury[16] i el d'Ham Hill, que varen ser reocupados durant l'Alta Edat Mija. Es desconeix l'edat exacta del monument prehistòric conformat pels círculs de pedra de Stanton Drew, pero es creu que es tracta d'una construcció neolítica.[17]
Antiguetat i Medioevo
[editar | editar còdic]baix el mando del futur emperador Vespasiano i com a part de l'expansió romana en Britania, la Segona Legió va invadir Somerset des del surest en l'any 47. Des de llavors, va formar part del Imperi romà fins a al voltant del 409, quan l'ocupació estrangera en l'illa va finalisar.[3] Una àmplia varietat de vestigis atesten la dominació per part de la potència en aquella época, incloent el temple romà de Pagans Hill en Chew Stoke,[18] la vila romana de Low Ham i les termes que li varen donar nom a la ciutat de Bath.[19]
Despuix de la retirada dels romans, Gran Bretanya va ser invadida per pobles anglosaxons, els que per a l'any 600 havien establit el seu control sobre la major part de lo que hui és Anglaterra. No obstant, Somerset es trobava encara en mans dels natius britanos, els qui varen resistir l'alvanç sajón en el suroest durant un temps; per a començos d'el VIII, no obstant, el rei Ine de Wessex havia estés els llímits occidentals d'el seu regne per a incloure dins dels mateixos les terres actualment pertanyents al comtat suroccidental.[20] el palau real sajón en Cheddar va ser sèu del Witenagemot (assamblea d'hòmens sapients) en vàries oportunitats durant el X.[21]
Despuix de la conquista normanda, va ser dividit en 700 feus i àmplies àrees de terra varen passar a mans de la corona,[5] existint fortificacions tals com el Castell de Dunster, utilisades per al control i la defensa. Fundada en 1610, HMP Shepton Mallet, ubicada en la vila homònima, constituïx la presó més antiga d'Anglaterra que encara es troba en us.[22] Durant la guerra civil anglesa, Somerset va anar majoritàriament parlamentarista.[23] En 1685, l'infructuosa Rebelió de Monmouth —que intentava derrocar al rei Jacobo II i coronar a James Scout, 1.º Duc de Monmouth— va tindre lloc en est i en el veí comtat de Dorset.[24] Els rebels varen desembarcar en Lyme Regis i varen alvançar cap al nort en l'esperança de capturar Brístol i Bath, pero varen ser derrotats en la batalla de Sedgemoor, en Westonzoyland, la qual va constituir l'última batalla campal lliurada sobre sol anglés. El militar i estadiste[25] Arthur Wellesley va prendre el seu títul, Duc de Wellington, d'un poble local anomenat aixina;[26] és commemorat en un obelisc conegut com Monument de Wellington, d'uns 53 metros d'altura, ubicat sobre un tossal propenc i construït entre 1817 i 1854.
Desenroll agrícola i miner
[editar | editar còdic]El XVIII es va desenrollar pacíficament; no obstant, la Revolució Industrial en les Midlands i en el Nort d'Anglaterra va significar el final de la majoria de les seues chicotetes indústries. Per un atre costat, l'agricultura va continuar florint, fins que en 1777 es va fundar la Bath and West of England Society for the Encouragement of Agriculture, Arts, Manufactures and Commerce per a millorar els métodos agrícoles.[27] L'extracció de carbó va consistir en una important activitat en la zona septentrional durant els sigles XVIII i XIX, i per a l'any 1800 la mateixa havia assentat les seues bases en les afores del poble de Radstock.[28] Els jaciments d'este combustible fòssil varen alcançar el seu auge productiu en la década de 1920, pero totes les mines han tancat ya, l'última ho va fer en 1973.[29] La major part de les instalacions en la superfície de les mines de carbó han segut demolides i queda poca evidència de que hagen existit alguna volta. Més cap a l'oest es troben les Brendon Hills, uns tossals que varen ser explotades a finals d'el XIX per la seua abundància en mineral de ferro, el qual es transportava en ferrocarril fins al port de Watchet, en a on era embarcat i enviat als forns d'Ebbw Val, en el sur de Gals.
Guerres mundials
[editar | editar còdic]- Primera Guerra Mundial
Molts soldats originaris de Somerset varen morir en acte de servici durant la Primera Guerra Mundial, la seua infanteria va sofrir prop de cinc mil baixes.[30] La majoria dels seus pobles i viles tenen monuments commemoratius de la guerra; i solament sèt localitats, conegudes com Thankful Villages, no varen sofrir pèrdues d'habitants en el conflicte bèlic.
- Segona Guerra Mundial
Durant la Segona Guerra Mundial, va servir com a base per a les tropes que es preparaven per al desembarque de Normandia (popularment conegut com Dia D). Alguns dels hospitals que varen erigir per a atendre als ferits seguixen encara en us. A fi d'evitar una potencial invasió alemana, varen construir la llínea Taunton Stop Line. Hui en dia, encara poden apreciar-se els restants dels búnkers a lo llarc de la costa, per la seua zona sur, en llocs com Ilminster i com Chard.[31]
En l'objectiu de protegir Brístol i atres localitats adjacents dels bombardejos que portava a terme l'eixèrcit nazi durant la nit, varen edificar un considerable número de “pobles enza”. Els varen dissenyar de manera que imitaren la geometria de carrers obscurs, aixina com la de llínees ferroviàries. Aixina mateix varen construir també estacions com la Temple Meads, alluntant d'esta manera a l'enemic de determinats blancs.[32] Un d'ells va ser construït sobre Black Down,[32][33] havent segut proyectat per Shepperton Studios, basant-se en fotografies aérees de la plaja de maniobres ferroviàries de Brístol.[32] Les enzes es completaven en tènues llums roges que simulaven certes activitats, tals com la càrrega de locomotores de vapor. La crema de balas de palla empapats en creosota, aparentava els efectes de les bombes incendiàries tirades pels avions d'una expedició nocturna anterior; mentrestant, sofocaven en rapidea en a on fora possible, les flames resultants de les bombes incendiàries certeres. Es cremaven també barrils de contingut inflamable per a simular un poble o ciutat en flames, evitant que les subsecuentes ones de bombarders tiraren les seues bombes en a on devien.[32] El poble enza ubicada en les rodalies de Chew Magna va ser atacat en mija dotzena de bombes el 2 de decembre de 1940 i en més de mil proyectils incendiaris el 3 de giner de 1941.[32] En la nit següent, varen bombardejar l'enza emplaçada en les afores d'Uphill, el qual protegia l'aeròdrom de Weston-super-Mare.[32]
Ciutats i pobles
[editar | editar còdic]Despuix d'haver segut county town, o capital del comtat, durant els sigles XI i XII,[34] Ilchester va cedir dit estatus a Somerton a finals d'el XIII,[35] pero l'importància d'eixa última localitat va sofrir un decliu i la capital va ser retransferida a Taunton al voltant de l'any 1366.[36] El comtat posseïx dos ciutats (cities), Bath i Wells, i un chicotet número de pobles (towns). En molts casos, existixen viles (villages) que superen en tamany a pobles lindantes: la vila de Cheddar, per eixemple, casi triplica la població del propenc poble d'Axbridge. Numerosos assentaments varen créixer gràcies a la seua importància estratègica en relació en les característiques del terreny, com a valls en mig d'una cresta de tossals o punts en els que es podia creuar un riu, tal com va succeir en Axbridge sobre el riu Axe, Castle Cary sobre el riu Cary, North Petherton sobre el Parrett, i Ilminster sobre l'Isle. Midsomer Norton, solcada pel riu Somer, i Radstock, travessada pel riu Wellow Brook i per la calçada romana de Fosse Way, varen ser designades parts de la parròquia civil de Norton Radstock. Chard constituïx el poble més meridional i situat a major altitut en tot el comtat, ubicat a 121 m sobre el nivell de la mar.
Geografia física
[editar | editar còdic]Geologia
[editar | editar còdic]Gran part dels seus paisages estan influïts per la geologia subjacent. En la zona nort es troben formacions del jurásico enjorn junt a karsts calizos. En el seu centre, conté valls d'argila i chapulls, en el sur i l'est, existixen oolitos, i en l'oest, es troba arenisca devónica.[37] Al noreste dels Somerset Levels es troben les Mendip Hills, que constituïxen tossals calcàrees moderadament altes. La part central i occidental de dites elevació va ser designada Area of Outstanding Natural Beauty en 1972, cobrint la mateixa una superfície de 197 km².[38] El seu principal hàbitat són els prats calcáreos que contenen terres arables aprofitades en les activitats agrícoles. Les seues mines de carbó formen part d'un extens jaciment que s'estén fins a Gloucestershire. Al nort de les Mendip Hills se situa el Chew Valley i, al sur, sobre un substrat d'argila, s'ubiquen àmplies valls que les seues característiques favorixen l'indústria làctea.
Hidrografia
[editar | editar còdic]Existix una gran ret d'ensenars —incloent la de Wookey Hole—, rius subterràneus i canons, com els de Cheddar i Ebbor.[39] El comtat conta ademés en molts rius en superfície, entre els que poden mencionar-se l'Axe, el Brue, el Cary, el Parrett, el Sheppey, el Tone i el Yeo, els quals irrigan i drenan els plans i páramo del centre i oest de Somerset.[40] En el nort del comtat, el riu Chew confluïx en el Brístol Avon. El nivell del Parrett és afectat per les mareas casi fins a Langport, a on hi ha evidència d'antics molls romans.[41]

Relleu
[editar | editar còdic]Plans i páramo
[editar | editar còdic]Els Somerset Levels —o Somerset Levels and Moors, com són cridats en menys freqüència encara que més correctament— constituïxen una zona de chapulls escassament poblada en el centre de Somerset, entre les Quantock i les Mendip Hills. Consistixen en plans (levels) d'argila marina situats a lo llarc de la costa i páramo (moors) de terra adins rics en turba. Els plans es troben dividits per les Polden Hills, les quals també separen les conques dels tres principals cursos d'aigua d'estes planicies: la del riu Parrett, al sur, i les dels rius Brue i l'Axe, al nort. La superfície total de l'àrea geogràfica és d'unes 64 750 hectàreas i, en térmens generals, es correspon en el districte de Sedgemoor, encara que també inclou el suroest del districte de Mendip. Aproximadament, el 70 % de la mateixa està cobert per prats, mentres que el 30 % restant és aprofitat per l'agricultura. Adinsant-se vint quilómetros des de la costa, esta extensió de terres planes a penes supera el nivell de la mar. Antigament, abans del drenage, gran part de la zona quedava inundada baix les aigües salobres d'una mar poca profunda en hivern i es convertia en una marisma en estiu. El drenage va començar en els romans i va tornar a posar-se en pràctica en vàries ocasions: pels anglosaxons; en l'Edat Mija, des del 1400 a 1770 aproximadament, per l'Abadia de Glastonbury; i durant la Segona Guerra Mundial, en la construcció del riu artificial Huntspill. Encara en l'actualitat, deuen prendre's medides per a controlar el nivell de l'aigua.[42]
Els North Somerset Levels, al nort de les Mendip Hills, cobrixen un àrea menor que la del seu veí meridional i inclouen la zona costera al voltant d'Avonmouth. En la costa oposta, sobre la vora galsa d'l'estuari del riu Severn , yacer una atra extensió de baixa altitut i de similars característiques, coneguda com Caldicot and Wentloog Levels.[43]
En l'extrem occidental del comtat, continuant cap a l'oest ya en Devon, es localisa Exmoor, un páramo devónico d'arenisca que va ser designat parc nacional en 1954, baix el National Parks and Access to the Countryside Act de 1949.[44] El punt més alt de Somerset és Dunkery Beacon, ubicat en Exmoor, en una altitut de 519 metros sobre el nivell de la mar. Més de cent dels seus llocs han segut designats com Llocs d'Especial Interés Científic.
Costes
[editar | editar còdic]El seu llímit septentrional està format per sesenta y cuatro quilómetros de llínea costera que s'estén pel canal de Brístol i l'estuari del riu Severn.[45] El canal presenta la segona major oscilació en els nivells de les mareas del món, sent superat solament per la baïa de Fundy, en Canadà: en Burnham-on-Siga, per eixemple, dita variació pot sobrepassar els dotze metros.[46][47] S'han presentat diferents propostes per a la construcció d'una assut hidroelèctric sobre el Severn, que aprofitarà l'energia d'estos moviments de les masses d'aigua. Les principals localitats costeres inclouen, d'oest a noreste: Minehead, Watchet, Burnham-on-Siga, Weston-super-Mare, Clevedon i Portishead. La zona llitoral ubicada entre Minehead i l'extrem nort-oriental de la costa del comtat no metropolità, (prop de Brean Down) és coneguda com Bridgwater Bay i constituïx una Reserva Natural Nacional.[40] Més al nort, la costa forma Weston Bay i Sand Bay; la llínea que s'estén entre Sand Point —ellímit septentrional d'esta última baïa— i Lavernock Point (Gals) separa l'estuari del Severn del canal de Brístol.[48] Els terrenys costers del centre i del nort, pertanyents als Somerset Levels, presenten una baixa altitut, mentres que les costes occidentals són més altes i accidentades, ya que en l'oest, la replanell d'Exmoor es troba en la mar, originant penya-segats i cascadas.[40]
Clima
[editar | editar còdic]Junt en el restant del Suroest d'Anglaterra, Somerset goja d'un clima templat. El comtat es caracterisa per les seues condicions climatològiques de major humitat i menor cruor en relació en el restant del país. la temperatura mija anual ronda els 10 °C i revela variacions estacionals i diürnes, encara que, per l'efecte moderador de la mar, l'amplitut tèrmica és inferior a l'existent en la major part del Regne Unit. Giner és el més més fret en temperatures mínimes promig que van des de 1 °C a 2 °C. Juliol i agost són, en canvi, els mesos més càlits, duent a la regió temperatures màximes promig de 21 °C aproximadament. El Suroest d'Anglaterra posseïx un emplaçament favorit sobre l'anticiclón de les Azores, quan el mateix estén la seua àrea d'influència en direcció noreste, cap al Regne Unit, particularment en estiu. No obstant, a sovint es formen núvols convectives terra adins, en especial prop dels tossals, reduint la cantitat d'hores de sol. El promig anual d'hores en llum solar ronda les 1600. Les precipitacions solen estar associades en depressió atlàntiques o en la convecció. Les depressió són més notòries en autumne i hivern, i la major part de la pluja que cau en el suroest durant esta época de l'any té eixe orige. El promig anual de precipitacions és d'entre 787 i 889 mm, i és normal que neu entre 8 i 15 dies per any. Entre novembre i març els vents, que bufen predominantment des del suroest, alcancen les seues màximes velocitats, mentres que entre juny i agost presenten les més baixes.[49]
Economia
[editar | editar còdic]- Somerset conta en pocs centres industrials, pero té una gran varietat de comerços relacionats en l'indústria llaugera i l'alta tecnologia, ademés d'una agricultura d'importància tradicional i una creixent activitat turística, que resulten en una taxa de desocupació d'a penes 2,5 %.[50] Durant la Revolució Industrial, Bridgwater es va desenrollar com el principal port del West Country, navegant fins a allí barcos de gran calat a través del riu Parrett. Posteriorment, els carregaments eren transferits a embarcacions més chicotetes en Langport Quay, junt al pont del citat poble, per a ser transportats riu dalt fins a Langport;[51] o be, podien prendre un atre rumbo en Burrowbridge per a ser duts a Taunton a través del riu Tone, un afluent del curs d'aigua anteriorment mencionat.[41] En l'actualitat, no obstant, el Parrett és navegable solament fins a Dunball Wharf. Durant els sigles XIX i XX, Bridgwater va ser un centre de manufactura de teixixcas d'argila i rajolas, i més vesprada de celofán, pero estes indústries han tancat ya.[51] Degut en part a les seues conexions en el sistema d'autopistes, la localitat s'ha convertit en un punt de distribució de productes per a companyies tals com Argos, Toolstation i Gerber Juice. AgustaWestland fabrica helicòpters en Yeovil,[52] i Normalair, fabricant d'equips d'oxigen per a avions, també produïx en eixe lloc.[53] Molts pobles han fomentat l'indústria llaugera, com per eixemple Crewkerne, en a on es troba Arieltd, una de les empreses manufactureras automotrices més chicotetes del Regne Unit.
Indústries defensives
[editar | editar còdic]El comtat és un important proveïdor de tecnologia i equipaments defensius. ROF Bridgwater va ser construïda al començament de la Segona Guerra Mundial, entre Puriton i Woolavington,[54] per a l'elaboració d'explosius. En abril de 2008 elloc estava sent desmantellat, i s'espera que tanque finalment en juliol del mateix any.[55] Templecombe és sèu de la companyia productora de sonars Thals Underwater Systems,[56] aixina com Taunton lo és de l'Oficina Hidrogràfica del Regne Unit. En dos oportunitats (en 2006 i 2007), es va anunciar que cessarien les activitats manufactureras en la fàbrica de Taunton de Thals Optics;[57] no obstant, els sindicats i el Consell del Districte de Taunton Deane estan treballant per a revertir o mitigar dites decisions. Atres empreses d'alta tecnologia inclouen la companyia òptica de Gooch and Housego, en Ilminster. Existixen oficines del Ministeri de Defensa en Bath, i Norton Fitzwarren és sèu dels 40 Commando Royal Marines. L'estació del Royal Naval Air Service de Yeovilton (Royal Naval Air Station Yeovilton), ubicada en Yeovil, és una de les dos úniques bases actives de la Fleet Air Arm i elloc en a on es guarden els helicòpters Westland Lynx de la Marina Real Britànica i Westland Siga Kings del Royal Marines Commando. Uns 1675 militars i 2000 civils treballen en l'estació de Yeovilton, i les activitats principals comprenen l'entrenament del personal a bordo de les aeronaus, ingeniers, controladors de combat de la Marina Real i controladors d'aeronaus en terra.
Agricultura i indústria alimentària
[editar | editar còdic]l'agricultura i la producció d'aliments i begudes continuen sent indústries importants en el comtat, brindant ocupació a unes 15 000 persones.[58] Les hortes de pomas varen ser alguna volta molt abundants, i encara hui en dia Somerset és un destacat productor de sidras. Els pobles de Taunton i Shepton Mallet elaboren esta beguda alcohòlica, descollant la marca Blackthorn Cider, venuda en tot el país; existixen ademés productors especialistes com Burrow Hill Cider Farm i Thatchers Cider. Gerber Products Company, en Bridgwater, és el major fabricant de sucs de fruta en Europa i elabora productes coneguts tals com el Sunny Delight i el Ocean Spray. El desenroll de les indústries basades en la llet —com Ilchester Cheese Company i Yeo Valley Organic— ha resultat en l'elaboració d'una àmplia gama de darrerias, yogurts i formages,[59] alguns dels quals tenen denominació d'orige, incloent el formage Cheddar. El cultiu tradicional del sauce per a la seua posterior utilisació en cestería i en la fabricació de fèretres ya no és una activitat tan comuna com solia ser-ho, pero seguix portant-se a terme i és commemorat en el Willows and Wetlands Visitor Centre, en Stoke St Gregory.[60][61][62][63]
Manufactura de roba
[editar | editar còdic]Certes localitats, com Castle Cary i Frome, varen créixer gràcies a l'indústria medieval de la tejeduría. Street es va desenrollar com un centre de producció de pantuflas de llana i, posteriorment, de botas i sabatas, havent segut fundada en el poble la companyia C&J Clark en 1825. Les sabates d'esta empresa ya no són manufacturados allí, sino que en l'actualitat eixe treball es realisa en l'Índia, China i Vietnam per l'aument dels costs de confecció, encara que el disseny se seguix fent en el Regne Unit predominantment.[64] En 1993, els edificis que havien quedat en desús a causa de dita deslocalisació varen ser convertits en un centre comercial cridat Clarks Village. La companyia havia tingut a la seua volta fàbriques de calcer en Bridgwater i Minehead que donaven ocupació als treballadors locals anara de la temporada alta turística en estiu, pero estos tallers satèlit varen ser tancats a finals de la década de 1980, abans que les instalacions de Street. Dr. Martens va elaborar sabates en Somerset en personal calificat desocupat despuix del tancament de la planta de C&J Clark, pero també en este cas la manufactura va terminar sent transferida a Àsia.[65]
Mineria i construcció
[editar | editar còdic]El comtat té una llarga història referent al suministrament de pedra per a la construcció. Les pedreras de Doulting varen proveir el material necessari per a erigir la Catedral de Wells. Aixina mateix, la pedra de Bath era molt utilisada, havent segut promogut el seu us per Ralph Allen al començament d'el XVIII i per Hans Price en el XIX, encara que ya havia segut aprofitada com a recurs molt abans de llavors; era extreta baix terra en les mines de Combe Down i Bathampton Down i, com a resultat de l'excavació del Box Tunnel, en alguns llocs de Wiltshire, com per eixemple la vila de Box.[66][67][68] Hui en dia, la pedra de Bath és usada a chicoteta escala i més a sovint com a recobriment que com a material estructural.[66] Hamstone és el nom coloquial en que es designa la pedra explotada en Ham Hill, més al sur, també amprada significativament en esta indústria. La Blue Lias ha segut utilisada a nivellocal com a material de construcció i com matèria primera del morter i del ciment de Portland. Fins a la década de 1960, Puriton va tindre pedreres de Blue Lias, de la mateixa manera que moltes atres localitats de les Polden Hills, i suministrava una fàbrica de ciment en Dunball. Les seues ruïnes, restants de començos d'el XX, varen ser eliminades quan es va edificar l'autopista M5 a mitan de la década de 1970.[69] Des dels anys 1920, Somerset ha produït granulados, sent Foster Yeoman el major proveïdor de granulados de pedra calcàrea de tota Europa; dita empresa opera la pedrera de Torr Works (també coneguda com Merehead Quarry), en East Cranmore, prop de Shepton Mallet. La companyia ferroviària de Mendip Rail s'encarrega de transportar en ferrocarril els granulados extrets en un grup de mines ubicades sobre les Mendip Hills.
Turisme
[editar | editar còdic]el turisme, que en 2001 brindava ocupació a al voltant de 23 000 persones,[70] també constituïx una activitat econòmica important. Les atraccions per als visitants comprenen els pobles costers, part del parc nacional d'Exmoor, el West Somerset Railway (un heritage railway) i el museu de la Fleet Air Arm en RNAS Yeovilton. Numerosos mits giren entorn a la localitat de Glastonbury, incloent la llegendària visita de José d'Arimatea en l'any 63, qui hauria dut conseguixc el Sant Grial; uns atres es relacionen en el Rei Arturo i Camelot, el qual, segons l'opinió d'alguns, es tracta del Castell de Cadbury, un castre de l'Edat de Ferro situat en els voltants de la vila de Sparkford. Glastonbury també dona el seu nom a un festival anual d'arts escèniques portat a terme a l'aire lliure en el propenc Pilton. Existixen coves obertes al públic en la gola de Cheddar i cal destacar ademés el formage local.
Demografia
[editar | editar còdic]| Cens nacional de 2001 | Comtat no metropolità[71] | A. O. de North Somerset[72] | A. O. de BANES[73] | Suroest d'Anglaterra[73] | Anglaterra[73] |
|---|---|---|---|---|---|
| Població total | 498 093 | 188 564 | 169 040 | 4 928 434 | 49 138 831 |
| Estrangers | 7,6 % | 9,5 % | 11,2 % | 9,4 % | 9,2 % |
| Blancs | 98,8 % | 97,1 % | 97,3 % | 97,7 % | 91 % |
| Asiàtics | 0,3 % | 1,7 % | 0,5 % | 0,7 % | 4,6 % |
| Negres | 0,2 % | 0,9 % | 0,5 % | 0,4 % | 2,3 % |
| Cristians | 76,7 % | 75,0 % | 71,0 % | 74,0 % | 72 % |
| Musulmans | 0,2 % | 0,2 % | 0,4 % | 0,5 % | 3,1 % |
| Hindús | 0,1 % | 0,1 % | 0,2 % | 0,2 % | 1,1 % |
| Irreligiosos | 14,9 % | 16,6 % | 19,5 % | 16,8 % | 15 % |
| > 75 anys | 9,6 % | 9,9 % | 8,9 % | 9,3 % | 7,5 % |
| Desocupats | 2,5 % | 2,1 % | 2,0 % | 2,6 % | 3,3 % |
En 2001, el comtat no metropolità tenia una població de 498.093 habitants,[74] més 169.040 en Bath and North East Somerset,[75] i atres 188 564 en North Somerset,[76] lo que significa que el comtat ceremonial contava en un total de 855.697 habitants. S'estima que per al 2006 dita sifra hauria ascendit a 895 700 residents.[77]
el creiximent poblacional de Somerset és major al promig nacional, en un aument del 6,4 % des de 1991 i d'un 17 % des de 1981 en la població del comtat no metropolità. la densitat poblacional és de 140 habitants per quilómetro quadrat, menor a la del Suroest d'Anglaterra en conjunt, en 207 habitants per quilómetro quadrat. Entre els seus districtes, la densitat varia entre els 50 (West Somerset) i els 220 habitants per quilómetro quadrat (Taunton Deane). El percentage de població econòmicament activa és superior al regional i al nacional, i la taxa de desocupació, inferior a abdós.[78]
Els chinencs representen el grup ètnic minoritari de major importància i, encara que no existixen registres oficials sobre açò, es creu que els gitanos conformen una atra minoria ètnica significativa.[45] Més del 25 % de la població de Somerset es concentra en Taunton, Bridgwater i Yeovil; el restant del comtat és principalment rural i està poblat de manera escampada.
| Any | 1801 | 1851 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1941 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Comtat no metropolità[79] | 187 266 | 276 684 | 277 563 | 280 215 | 282 411 | 284 740 | 305 244 | 327 505 | 355 292 | 385 698 | 417 450 | 468 395 | 498 093 |
| A. O. de BANES[80] | 57 188 | 96 992 | 107 637 | 113 732 | 113 351 | 112 972 | 123 185 | 134 346 | 144 950 | 156 421 | 154 083 | 164 737 | 169 045 |
| A. O. de North Somerset[81] | 16 670 | 33 774 | 60 066 | 68 410 | 75 276 | 82 833 | 91 967 | 102 119 | 119 509 | 139 924 | 160 353 | 179 865 | 188 556 |
| Total | 261 124 | 407 450 | 445 266 | 462 357 | 471 038 | 479 758 | 520 396 | 563 970 | 619 751 | 682 043 | 731 886 | 812 997 | 855 694 |
Política i govern
[editar | editar còdic]El comtat es dividix en nou districtes electorals per a les eleccions de Membres del Parlament de la Cámara. En novembre de 2007, les circumscripcions de Bridgwater, Wells, Weston-super-Mare i Woodspring eren representades per MPs conservadors, mentres que els assents corresponents a Bath, Somerton and Frome, Taunton i Yeovil eren ocupats per lliberals demócrates.[82] el Partit Laborista va guanyar solament en Wansdyke, el nom del qual serà canviat al de North East Somerset a partir de les pròximes eleccions, en 2009. Somerset forma part del districte electoral del Suroest d'Anglaterra del Parlament Europeu.[83]
el comtat ceremonial en qüestió consta del comtat no metropolità homònim i dos autoritats unitàries. Els districtes de govern local del comtat no metropolità són West Somerset, South Somerset, Taunton Deane, Mendip i Sedgemoor. Les dos autoritats unitàries, administrativamente independents, són North Somerset i Bath and North East Somerset, establides l'1 d'abril de 1996, despuix de l'abolició del comtat d'Avon. Estes autoritats unitàries inclouen àrees que havien pertanygut a Somerset abans de la creació d'Avon en 1974.[84] En 2007, la proposta d'abolir els cinc districtes interns per a crear una autoritat unitària que es corresponguera en l'actual comtat no metropolità va ser rebujada per l'oposició local. (Vejau: Autoritat unitàriaCreació de les autoritats unitàries)[85]
Districtes de govern local
[editar | editar còdic]- South Somerset
- Somerset West and Taunton
- Sedgemoor
- Mendip
- Bath and North East Somerset (autoritat unitària)
- North Somerset (autoritat unitària)
Cultura
[editar | editar còdic]- Somerset té una llarga tradició en art, música i lliteratura. Els poetes romàntics William Wordsworth i Samuel Taylor Coleridge varen escriure mentres es trobaven en Coleridge Cottage, en Nether Stowey,[86] i el noveliste Evelyn Waugh va passar els seus últims anys de vida en la vila de Combe Florey.[87] la música tradicional, tant la cançó com la dansa, ha segut molt important en les comunitats agrícoles. Les cançons de Somerset varen ser recopilades per Cecil Sharp i incorporades en treballs tals com A Somerset Rhapsody, del compositor Gustav Holst. Halsway Manor, prop de Williton, és un centre internacional de música folórica. La tradició continua fins a hui en grups com The Wurzels, especialisat en la música Scrumpy and Western.[88]
Festivals
[editar | editar còdic]
El Glastonbury Festival of Contemporary Performing Arts, conegut com Festival de Glastonbury, té lloc casi tots els anys en Pilton, en les rodalies de Shepton Mallet, i atrau a més de 170 000 visitants de tot el planeta, aixina com a artistes reconeguts a nivell mundial.[89] El Big Green Gathering, un festival d'enfocament migambiental, és portat a terme cada estiu en les Mendip Hills, entre Charterhouse i Compton Martin.[90] El Bath Literature Festival és un dels tants festivals locals del comtat, que també inclouen el Frome Festival i el Trowbridge Village Pump Festival, el qual, a pesar del seu nom, és realisat en Farleigh Hungerford. El circuit anual del West Country Carnival, que té lloc en autumne, engloba a varis pobles de Somerset i constituïx una celebració de transcendència regional.[91]
Religió, abadies i catedrals
[editar | editar còdic]
En la llegenda artúrica, Ávalon es va vore associada a Glastonbury Tor quan els monges de l'Abadia de Glastonbury varen afirmar haver descobert els restants del Rei Arturo i la seua reina.[92] Lo cert és que Glastonbury ya era un important centre religiós per a l'any 700, i segons es creu ostenta “l'iglésia cristiana per damunt del nivell del sol més antiga del món”[93] ubicada “en la terra mística de Ávalon”. Esta suposició es basa en el fet de que la comunitat de monges va ser fundada en el 63, any de la llegendària visita de José d'Arimatea, qui hauria dut fins a allí el Sant Grial.[93] Durant l'Edat Mija, el Priorat de Woodspring i l'Abadia de Muchelney varen constituir atres llocs religiosos destacats. En l'actualitat, la diòcesis de Bath i Wells cobrix Somerset i una chicoteta àrea de Dorset. l'assente episcopal del bisbe de dita diòcesis es troba hui en dia en la Catedral de Sant Andrés de la ciutat de Wells, havent-se trobat prèviament en l'Abadia de Bath. Abans de la Reforma protestant, va ser una diòcesis catòlica. L'abadia del monasteri benedictino de Sant Gregorio, comunament coneguda com Abadia de Downside, està localisada en Stratton-on-the-Fosse, i l'Abadia Cisterciense de Cleeve s'ubica prop de Washford.
Museus i propietats d'interés cultural
[editar | editar còdic]
El comtat conta en numerosos museus; els de Bath inclouen el American Museum in Britain, el Building of Bath Museum, el Herschel Museum of Astronomy, el Jane Austen Centre i les termes romanes. Atres atraccions turístiques que reflectixen el patrimoni cultural de Somerset comprenen la Claverton Pumping Station, el Dunster Working Watermill, el Fleet Air Arm Museum (RNAS Yeovilton, Yeovil), el Castell de Nunney, The Helicopter Museum (Weston-super-Mare), el King John's Hunting Lodge (Axbridge), el Radstock Museum, el Somerset County Museum (Taunton), el Somerset Ruralife Museum (Glastonbury) i la Westonzoyland Pumping Station Museum.
- Somerset té 11 500 monuments classificats, 523 scheduled monuments, 192 àrees de conservació,[94] 41 parcs i jardins —incloent els de Barrington Court, Holnicote Estigues, Prior Park Landscape Garden i Tintinhull Garden—, 36 llocs del English Heritage i 19 propietats de la National Trust,[3] com Clevedon Court, Fyne Court, Montacute House, Tyntesfield i Stembridge Tower Mill, l'últim molí de vent en sostre de palla que subsistix en Anglaterra.[3] Atres cases històriques, de propietat privada o utilisades per a atres propòsits, comprenen Halswell House i Marston Bigot. Les torres de les iglésies medievals conformen un distinguit aporte a l'arquitectura del comtat. Simon Jenkins va escriure al respecte: “Estes estructures, en les seues contraforts, tracerías i corones, constituïxen junt al alabastre de Nottinghamshire les contribucions més fines d'Anglaterra al art medieval”.[95]
Deport
[editar | editar còdic]L'equip Bath Rugby juga en el Recreation Ground de Bath, mentres que el Somerset County Cricket Club ho fa en el County Cricket Ground de Taunton. Se celebren carreres de cavall en eixe últim poble i en Wincanton. El comtat va tindre un equip de fútbol en la Footballeague per primera volta en 2003, quan el Yeovil Town F. C., campeó de la Football Conference eixa temporada, va ser ascendit a la Footballeague Third Division.[96] El club havia obtingut numeroses victòries en la FA Cup en els últims 50 anys, i, havent-se consagrat campeó de la League Two en 2005, va passar a la League One. Va estar a punt de conseguir una nova ascensió (a la League Championship) en 2007, pero va perdre eixa oportunitat davant el Blackpool F. C. en el recentment reobert Estadi Wembley.
Mijos de comunicació
[editar | editar còdic]Ademés dels periòdics nacionals, rep un de regional cridat Western Daily Press. Conte també en la publicació de diversos periòdics locals, tals com el The Weston & Somerset Mercury, la Bath Chronicle, la Chew Valley Gazette, el Clevedon Mercury i el Mendip Claves. Els servicis de ràdio i televisió els proveïxen l'emissora BBC Somerset, la GWR FM Bristol, l'Orchard FM Taunton, i l'Ivel FM Yeovil i ITV Wals & West.[97]
Transport
[editar | editar còdic]- Somerset té 6.531 km de carreteras. Les principals vies de transport terrestre, que inclouen l'autopista M5 i les rutes A303, A37, A38 i A39, permeten aplegar a grans àrees del comtat, encara que moltes unes atres són accessibles només gràcies a estrets camins.[45] Els servicis ferroviaris estan a càrrec de la West of England Main Line a través de Yeovil, la Bristol to Taunton Line, la Heart of Wessex Line —que s'estén entre Brístol i Weymouth—, i la Reading to Plymouth Line. Vols nacionals i internacionals ixen i apleguen al Aeroport Internacional de Brístol. En viages vacacionals de llarga distància des d'i cap a Devon o Cornualles, freqüentment es passa per Somerset. El tràfic que es movilisa en direcció nort-sur travessa el comtat per mig de l'autopista M5.[98] El que es dirigix a l'est o procedix d'allí recorre la seua extensió a través de la ruta A303; una atra opció possible seria encaminar-se cap al nort per la M5 i prendre l'autopista M4 en Bristol o viceversa.
Canals
[editar | editar còdic]El Somerset Coal Canal va ser construït al començament d'el XIX per a reduir els costs de transport del carbó.[41] Els primers 16 km, des d'un creuament en el canal del Kennet i del Avon, a lo llarc de la vall del Cam, fins a Paulton, estaven en us per a 1805, junt en varis tramvias. Es va planejar un segon tram de 12 km fins a Midford que mai es va dur a la pràctica, pero en el seu lloc es va instalar un tramvia d'igual recorregut. En 1871, este últim va ser comprat pel Somerset and Dorset Joint Railway (S&JR),[99][100] el qual ho va operar fins a la década de 1950. Durant el XIX, va haver notables millores en les rutes i el transport del comtat per l'introducció de peages i la construcció de canals i ferrovías. Els canals del sigle en qüestió comprenen els de Bridgwater i Taunton, Westport, Glastonbury i Chard.[13][41] Es va propondre també la realisació d'una estructura d'este tipo que comunicara Dorset i Somerset, pero solament una chicoteta part d'ella va ser eixecutada.[41] Dites vies de transport aquàtic varen ser utilisades durant poc temps, encara que algunes han segut restaurades en fins recreatius.
Transport ferroviari
[editar | editar còdic]En el XIX, es varen construir ademés ferrovías cap a i dins del comtat. Abans de la reorganisació ferroviària de 1923, les següents empreses estaven a càrrec dels viages en ferrocarril: el Great Western Railway (GWR);[101][102] una branca del Midland Railway (MR) a l'estació Bath Green Park (i una atra a Brístol);[103] el Somerset and Dorset Joint Railway (S&DJR),[102][104][105] i el London and South Western Railway (L&SWR).[102][106] La quinta companyia, el Weston, Clevedon and Portishead Railway, manejava una ferrovía llaugera que va operar durant un periodo relativament curt. Les que alguna volta varen ser les llínees principals del GWR seguixen en us encara en l'actualitat. Les antigues llínees del S&DJR varen tancar completament,[107] de la mateixa manera que la branca del MR a Bath Green Park (i a l'estació Bristol St Philips); per un atre costat, el&SWR va sobreviure com a part de la moderna West of England Main Line. Cap d'estes llínees, en Somerset, està electrificada. Dos llínees secundàries, els West i East Somerset Railways, varen ser rescatades i privatizar com heritage railways. El West Somerset Mineral Railway transportava el mineral de ferro des de les Brendon Hills fins a Watchet.
Transport marítim
[editar | editar còdic]Fins a la década de 1960, els molls de Weston-super-Mare, Clevedon, Portishead i Minehead eren freqüentats per bucs de vapor de la companyia P and A Campbell, que oferien servicis regulars a Barry i Cardiff (abdós localitats en Gals), aixina com també a Ilfracombe i a l'illa de Lundy. El moll de Burnham-on-Siga era usat per als bens econòmics, lo que va constituir una de les raons per a que el Somerset and Dorset Joint Railway proporcionara una conexió entre el canal de Brístol i el de la Taca. En els anys 1970, es va edificar el Royal Portbury Dock (“Atracadero Real de Portbury”) per a dotar al Port de Brístol de capacitat adicional.
Educació
[editar | editar còdic]| Percentage d'alumnes que en 2006 varen obtindre a lo manco 5 calificacions entre A* i C, incloent anglés i matemàtica, en el GCSE[108] (Promig d'Anglaterra: 45,8 %) | |
|---|---|
| Bath and North East Somerset (autoritat unitària) | 52,0 % |
| West Somerset | 51,0 % |
| Taunton Deane | 49,5 % |
| Mendip | 47,7 % |
| North Somerset (autoritat unitària) | 47,4 % |
| South Somerset | 42,3 % |
| Sedgemoor | 41,4 % |
Tres autoritats d'educació local s'encarreguen de l'educació pública: Bath and North East Somerset, North Somerset i el Consell del Comtat. Cap de les escoles estatals selecciona als seus estudiants segons els seus guanys o aptituts acadèmiques. En algunes zones, assistixen a les escoles primàries, d'infants i junior alumnes d'entre 4 i 11 anys, i despuix són transferits a escoles secundàries. Mentres que en West Somerset existix un sistema de tres nivells que inclou educació primària, secundària i superior, la major part del comtat es maneja en un sistema de dos nivells.[109] Somerset té 30 escoles secundàries estatals i 17 independents;[110] Bath and North East Somerset, 13 estatals i 5 independents;[111] i North Somerset, 10 estatals i 2 independents, excloent els coleges de sixth form.[112]
Determinades escoles secundàries posseïxen l'estatus d'escola especialista. Algunes conten en centres de sixth form, mentres que unes atres transferixen els seus estudiants d'eixe nivell a coleges especials. Certes institucions ostenten una llarga trayectòria, com The Blue School (Wells), el Richard Huish College (Taunton) i la Oldfield School (Bath).[113][114] Unes atres han canviat els seus noms a través dels anys: per eixemple, la Beechen Cliff School, que havia segut fundada en 1905 com la City of Bath Boys' School, per a ser rebatejada en 1972, quan l'escola de gramàtica es va fusionar en una escola secundària moderna local. Moltes unes atres varen ser establides i construïdes des de la Segona Guerra Mundial. En 2006, 5.900 alumnes varen rendir el GCSE i el 44,5 % d'ells va obtindre a lo manco 5 calificacions entre A* i C, incloent anglés i matemàtica, comparat al 45,8 % en el promig d'Anglaterra.[108]
Sexey's School és un internat estatal ubicat en Bruton al que concorren també estudiants de la zona que no passen la nit en el colege.[115] L'autoritat d'educació local de Somerset té al seu càrrec aixina mateix escoles especials, com el Farleigh College, situat prop de Mells, al com assistixen chics d'entre 10 i 17 anys en necessitats educatives especials;[116] les escoles convencionals també oferixen servicis educatius a estos alumnes. Existix una gran cantitat d'escoles públiques i independents. Moltes d'estes són per a estudiants d'entre 11 i 18 anys, com el King's College (Taunton) i la Taunton School. La King's School (Bruton) va ser fundada en 1519 i va rebre l'estatus de fundació real al voltant de trenta anys més vesprada, durant el regnat d'Eduardo VI. Millfield (Street) és l'escola independent i internat mixt més gran del comtat, en 1.260 alumnes, dels quals 910 són pupils.[117] Hi ha també escoles preparatòries per a chiquets de menor edat, com All Hallows Preparatory School (East Cranmore) i Hazlegrove Preparatory School (prop de Sparkford). Atres institucions eduquen a chics des dels 3 o 4 anys fins als 18, com la King Edward's School (Bath), el Queen's College (Taunton) i la Wells Cathedral School, una de les cinc escoles de música establides en el Regne Unit per a chics en edat escolar.[118] Algunes tenen afiliació religioses, com la Monkton Combe School (Monkton Combe); el Prior Park College (Bath); la Sidcot School (Winscombe), que està associada a la Societat Religiosa dels Amics;[119] la Downside School, una escola estatal catòlica en Stratton-on-the-Fosse, situada junt a l'Abadia Benedictina de Downside,[120] i la Kingswood School, fundada en 1748 per John Wesley en Kingswood, prop de Brístol, originalment per a l'educació dels fills dels ministres itinerants (clero) de l'Iglésia Metodista, i traslladada a Bath en 1851.[121]
Educació superior i universitària
[editar | editar còdic]Existix una àmplia gama de cursos d'educació superior que s'estudien en Somerset en escoles, universitats i atres llocs. Dites universitats inclouen el Bridgwater College, el Frome Community College (Frome), el Richard Huish College, el Somerset College of Arts and Technology (Taunton), el Strode College (Street) i el Yeovil College.[122] Les universitats de Bath i Bath Spa són establiments d'educació per a adults ubicats en l'extrem noreste del comtat ceremonial. L'Universitat de Bath va obtindre la seua Royal Charter en 1966, encara que els seus orígens es remonten a la Bristol Trade School, fundada en 1856, i la Bath School of Pharmacy, fundada en 1907.[123] Posseïx un campus en Claverton, en les afores de Bath, i conta en 12 000 estudiants.[123] L'Universitat de Bath Spa, situada en Newton Saint Lloe, va conseguir el seu estatus d'universitat en 2005, i els seus orígens es vinculen a la Bath Academy of Art —fundada en 1898—, el Bath Teacher Training College i el Bath College of Higher Education.[124] Té varis campus i 5500 estudiants.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Office for National Statistics. «United Kingdom: Counties and Unitary Authorities» (en anglés). Consultat el 24 de febrer de 2013.
- ↑ Office for National Statistics. «Counties, Senar-metropolitan Districts and Unitary Authorities» (en anglés). Consultat el 24 de febrer de 2013.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Around a county in 40 facts: A (very) brief history of Somerset».Independent on Sunday.Consultat el 21 d'octubre de 2007.
- ↑ Watts (2004). The Cambridge Dictionary of English Plau-Names, Cambridge University Press. ISBN 0-521-36209-1.
- ↑ 5,0 5,1 «Somersetshire». Archivat des d'el original, el 3 de giner de 2008. Consultat el 21 d'octubre de 2007.
- ↑ «Mesolithic hunters and fishermen». Archivat des d'el original, el 15 d'agost de 2006. Consultat el 28 de maig de 2006.
- ↑ Whitlock, Ralph (1975). Somerset, London: B. T. Batsford Ltd. ISBN 0713429054.
- ↑ «The Danish Invasions». Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2012. Consultat el 18 d'octubre de 2007.
- ↑ «Manuscript I: Bodleian MS Laud 636. The Anglo-Saxon Chronicle: An Electronic Edition (Vol 5) literary edition». Consultat el 21 de giner de 2006.
- ↑ «The Anglo-Saxon Chronicle by Unknown». Consultat el 21 de giner de 2006.
- ↑ «Somerset, England». Archivat des d'el original, el 7 d'octubre de 2008. Consultat el 22 de giner de 2006.
- ↑ «A word to the wise». Consultat el 22 de giner de 2006.
- ↑ 13,0 13,1 Dunning, Robert (1983). A History of Somerset, Chichester: Phillimore & Co. ISBN 0-85033-461-6.
- ↑ «Somerset». Consultat el 28 de maig de 2006.
- ↑ Brunning, Richard (2001). "The Somerset Levels". In: Current Archaeology, Vol. XV, (No. 4), Issue Number 172 (Wetlands Special Issue), (febrer 2001), pp 139-143. ISSN 0011-3212.
- ↑ «Mendip Hills An Archaeological Survey of the Area of Outstanding Natural Beauty» (pdf). Consultat el 28 d'octubre de 2006.
- ↑ «Stanton Drew Stone Circles». Archivat des d'el original, el 30 de juny de 2006. Consultat el 8 de juliol de 2006.
- ↑ Hucker, Ernest (1997). Chew Stoke Recalled in Old Photographs, Ernest Hucker.
- ↑ «Roman Baths Treatment Centre». Archivat des d'el original, el 15 de juny de 2009. Consultat el 15 de novembre de 2006.
- ↑ «Narative History of Saxon Somerset». Archivat des d'el original, el 11 de maig de 2008. Consultat el 21 d'octubre de 2007.
- ↑ «The Saxon and Medieval Palaces at Cheddar, Somerset-an Interim Report of Excavations in I 960-62» (PDF). Archaeology Data Service. Consultat el 31 de març de 2008.
- ↑ «Historic Buildings of Shepton Mallet». Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2007. Consultat el 30 d'agost de 2007.
- ↑ Rodgers, Colonel H. C. B. (1968). Battles and Generals of the Civil Wars, Seeley Service & Co..
- ↑ «Sedgemoor Battle and the Monmouth Rebellion Campaign» (PDF). Consultat el 14 de decembre de 2007.
- ↑ En la segona accepció de dita paraula citada pel Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola: Persona en gran saber i experiència en els assunts de l'Estat.
- ↑ «History and Chronology of Arthur Wellesley Wellington in Great Britain». Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2007. Consultat el 14 de decembre de 2007.
- ↑ «Society History». Archivat des d'el original, el 10 de decembre de 2007. Consultat el 14 de decembre de 2007.
- ↑ «A Brief History of the Bristol and Somerset Coalfield». Consultat el 22 de giner de 2006.
- ↑ Cornwell, John (2005). Colleries of Somerset & Bristol, Ashborne: Landmark Publishing. ISBN 1-84306-170-8.
- ↑ «Somerset Light Infantry (Prince Albert's)». Archivat des d'el original, el 7 d'agost de 2007. Consultat el 23 de decembre de 2007.
- ↑ «Taunton Stop Line». Archivat des d'el original, el 28 d'octubre de 2007. Consultat el 25 d'octubre de 2007.
- ↑ 32,0 32,1 32,2 32,3 32,4 32,5 Brown, Donald (1999). Somerset v Hilter: Secret Operations in the Mendips 1939 - 1945. Newbury: Countryside Books. ISBN 1-85306-590-0.
- ↑ «Mendip Hills An Archaeological Survey of the Area of Outstanding Natural Beauty». Consultat el 28 d'octubre de 2006.
- ↑ Dunning, Robert (1983). A History of Somerset, Chichester: Phillimore & Co. ISBN 0-85033-461-6.
- ↑ «Somerton by Miranda Richardson». Archivat des d'el original, el 28 de març de 2005. Consultat el 7 de giner de 2006.
- ↑ «A town pla for Somerton» (PDF). Archivat des d'el original, el 27 de febrer de 2008. Consultat el 7 de giner de 2006.
- ↑ «Somerset Geology». Archivat des d'el original, el 16 de maig de 2006. Consultat el 30 d'octubre de 2006.
- ↑ «Frequently Asked Questions». Archivat des d'el original, el 12 de febrer de 2009. Consultat el 14 de decembre de 2007.
- ↑ «Somerset». Consultat el 30 d'octubre de 2006.
- ↑ 40,0 40,1 40,2 «Somerset Topography». Archivat des d'el original, el 30 de setembre de 2007. Consultat el 28 de maig de 2006.
- ↑ 41,0 41,1 41,2 41,3 41,4 Hadfield, Charles (1999). Canals of Southern England. London: Phoenix House Ltd.
- ↑ Williams, Michael (1970). The Draining of the Somerset Levels. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-07486-X.
- ↑ Rippon, Stephen (1997). The Severn Estuary: Landscape Evolution and Wetland Reclamation. London: Leicester University. ISBN 0-7185-0069-5
- ↑ «Exmoor National Park Authority». Everything Exmoor. Archivat des d'el original, el 10 d'octubre de 2007. Consultat el 16 d'octubre de 2007.
- ↑ 45,0 45,1 45,2 «About The Service». Archivat des d'el original, el 2 de novembre de 2007. Consultat el 20 d'octubre de 2007.
- ↑ «Severn Estuary Barrage» (PDF). Consultat el 3 de setembre de 2007.
- ↑ «Coast: Bristol Channel». Consultat el 27 d'agost de 2007.
- ↑ Plantilla:Cita mapa
- ↑ «About south-west England». Consultat el 22 de giner de 2006.
- ↑ «Somerset Key Figures for 2001 Census: Key Statistics». Archivat des d'el original, el 12 de febrer de 2009. Consultat el 14 de decembre de 2007.
- ↑ 51,0 51,1 Lawrence, J. F. (2005). A History of Bridgwater. (revised and complied by J. C. Lawrence) Chichester: Phillimore & Co. ISBN 1-86077-363-X.
- ↑ «History». Archivat des d'el original, el 8 de decembre de 2007. Consultat el 14 de decembre de 2007.
- ↑ Bednall, M. P.. Celebrating fifty years of Normalair - A brief history.
- ↑ Cocroft, Wayne D. (2000). Dangerous Energy: The archaeology of gunpowder and military explosives manufacture, Swindon: English Heritage. ISBN 1850747180.
- ↑ «Sad day as firm sheds workforce».Bridgwater Mercury.Consultat el 15 d'abril de 2008.
- ↑ «From the origins of the company in 1893 to 2007 and the "New Thals"». Archivat des d'el original, el 9 de decembre de 2007. Consultat el 14 de decembre de 2007.
- ↑ «Shock at factory closure news». Archivat des d'el original, el 25 d'octubre de 2008. Consultat el 29 d'octubre de 2007.
- ↑ «Somerset Industry of Employment - All People (KS11A)». Archivat des d'el original, el 13 de febrer de 2009. Consultat el 14 de decembre de 2007.
- ↑ «Mini profiles of the key industrial sectors in Somerset». Archivat des d'el original, el 15 de setembre de 2008. Consultat el 26 d'octubre de 2007.
- ↑ Willow Coffins
- ↑ Willow Baskets
- ↑ «Somerset Levels Basket and Craft Centre Ltd». Archivat des d'el original, el 13 de maig de 2008. Consultat el 16 de maig de 2008.
- ↑ Willows
- ↑ «Clarks ends shoemaking in Somerset». Consultat el 29 d'octubre de 2007.
- ↑ News artícul
- ↑ 66,0 66,1 Hudson (1971). The Fashionable Stone. Bath: Adams & Dart. ISBN 0-239-00066-8
- ↑ Bezzant, Norman (1980). Out of the Roc... London: William Heinemann Ltd. ISBN 0-434-06900-0
- ↑ Perkins, J. W., Brooks, A. T. and McR. Pearce, A. I. (1979). Bath Stone: a quarry history. Cardiff: Department of Extra-mural Studies, University College Cardiff. ISBN 0-906230-26-8
- ↑ (n/a)(1998).Images of England: Bridgwater (Complied from the collections at Admiral Blake Museum). Stroud: Tempus Publishing. ISBN 0-7524-1049-0
- ↑ «Employers in Somerset». Archivat des d'el original, el 4 de setembre de 2006. Consultat el 28 de maig de 2006.
- ↑ United Kingdom Census 2001. «Key Figures for 2001 Census: Census Area Statistics: Area: Somerset (Education Authority)». statistics. gov. uk. Archivat des d'el original, el 12 de febrer de 2009. Consultat el 12 de decembre de 2007.
- ↑ United Kingdom Census 2001. «Key Figures for 2001 Census: Census Area Statistics: Area: North Somerset». statistics. gov. uk. Archivat des d'el original, el 13 de febrer de 2009. Consultat el 12 de decembre de 2007.
- ↑ 73,0 73,1 73,2 United Kingdom Census 2001. «Key Figures for 2001 Census: Census Area Statistics: Area: Bath and North East Somerset». statistics. gov. uk. Consultat el 12 de decembre de 2007.
- ↑ «Somerset». Consultat el 20 d'octubre de 2007.
- ↑ «Bath and North East Somerset UA». Consultat el 20 d'octubre de 2007.
- ↑ «North Somerset UA». Consultat el 20 d'octubre de 2007.
- ↑ «T 09: Quinary age groups and sex for local authorities in the United Kingdom; estimated resident population Mid-2006 Population Estimates». Consultat el 20 d'octubre de 2007.
- ↑ «Demographic Information». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 20 d'octubre de 2007.
- ↑ «Somerset: Total Population». Great Britain Historical GIS Project. Consultat el 12 de decembre de 2007.
- ↑ «Bath and North East Somerset: Total Population». Great Britain Historical GIS Project. Consultat el 13 de decembre de 2007.
- ↑ «North Somerset: Total Population». Great Britain Historical GIS Project. Consultat el 13 de decembre de 2007.
- ↑ «Alphabeticalist of Members of Parliament». Archivat des d'el original, el 11 de giner de 2006. Consultat el 11 de giner de 2006.
- ↑ «UK MEPs for the South West». Archivat des d'el original, el 28 de decembre de 2005. Consultat el 11 de giner de 2006.
- ↑ «The Avon (Structural Change) Order 1995». Consultat el 9 de decembre de 2007.
- ↑ «A unitary council for Somerset». Archivat des d'el original, el 30 de setembre de 2007. Consultat el 29 de juny de 2007.
- ↑ «William Wordsworth: Biography». Consultat el 7 de giner de 2007.
- ↑ Waugh, Auberon (decembre de 1991). Will this do?, Century, pp. [1]. ISBN 0712637338.
- ↑ «Review: The Wurzels' Big Summer Party». Consultat el 21 d'octubre de 2007.
- ↑ «Extra Glastonbury Tiquets Snapped Up». Consultat el 22 d'octubre de 2007.
- ↑ Mark Adler(2006).«It's my party».2(3)
- 14–15.
- ↑ Evans. Somerset Carnivals: A Celebration of 400 Years. ISBN 1841144835.
- ↑ «King Arthur and Glastonbury». Consultat el 23 d'octubre de 2007.
- ↑ 93,0 93,1 «Welcome to Glastonbury Abbey's Official Website». Consultat el 23 d'octubre de 2007.
- ↑ «Somerset Local Transport Pla 2006-2011». Archivat des d'el original, el 6 de juny de 2008. Consultat el 11 de giner de 2006.
- ↑ Jenkins, Simon (2000). England's Thousand Best Churches, Penguin Books. ISBN 0-14-029795-2.
- ↑ «Yeovil Town». Consultat el 11 de giner de 2006.
- ↑ «Wals and West ITV». Archivat des d'el original, el 13 de juliol de 2007. Consultat el 11 de giner de 2006.
- ↑ Charlesworth, George (1984). A History of British Motorways. London: Thomas Telford Limited. ISBN 0-7277-0159-2.
- ↑ «Rivers and Canals». Archivat des d'el original, el 8 de setembre de 2012. Consultat el 29 d'octubre de 2006.
- ↑ Athill, Robin (1967). The Somerset & Dorset Railway. Newton Abbot: David & Charles. ISBN 0-7153-4164-2.
- ↑ HM Government. «Railways Act 1921». (originally published by HMSO). Consultat el 25 de novembre de 2006.
- ↑ 102,0 102,1 102,2 St. John Thomas, David (1960). A Regional history of the railways of Great Britain: Volume 1 - The West Country. London: Phoenix House.
- ↑ Smith, Martin (1992). The Railways of Bristol and Somerset. Sheperton: Ian Allan Ltd. ISBN 0-7110-2063-9.
- ↑ Awdry, Christopher (1990). Encyclopaedia of British Railway Companies. Patrick Stephens Ltd. Page 237.
- ↑ Casserley, H. C. (1968). Britain's Joint Lines. London: Ian Allan. ISBN 0-7110-0024-7.
- ↑ Williams, R. A. (1968) The London & South Western Railway, v. 1: The formative years, and v. 2: Growth and consolidation, David and Charles, ISBN 0-7153-4188-X; ISBN 0-7153-5940-1
- ↑ Atthill, Robin and Nock, O. S. (1967). The Somerset & Dorset Railway. Newton Abbot: David & Charles. ISBN 0-7153-4164-2.
- ↑ 108,0 108,1 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}. (Excel). Archivat des d'el original, el 4 de maig de 2015. Consultat el 14 de decembre de 2007.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Archivat des d'el original, el 11 de febrer de 2009. Consultat el 26 d'octubre de 2007.
- ↑ «Education and Learning». Archivat des d'el original, el 29 d'agost de 2009. Consultat el 18 de decembre de 2007.
- ↑ «Primary, Secondary and Specialist Schools». Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2007. Consultat el 18 de decembre de 2007.
- ↑ «Schools». Archivat des d'el original, el 2 de novembre de 2007. Consultat el 18 de decembre de 2007.
- ↑ «Richard Huish College». Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2008. Consultat el 18 de decembre de 2007.
- ↑ «Welcome». Consultat el 18 de decembre de 2007.
- ↑ Sexey's School. «Sexey's School - A Brief History». Archivat des d'el original, el 7 de juliol de 2007. Consultat el 1 de juliol de 2007.
- ↑ «Farleigh College». Archivat des d'el original, el 9 d'octubre de 2007. Consultat el 18 de decembre de 2007.
- ↑ «PS Series wins plau at Millfield school». Archivat des d'el original, el 2 de novembre de 2007. Consultat el 26 d'octubre de 2007.
- ↑ «Wells Cathedral School». Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2007. Consultat el 18 de decembre de 2007.
- ↑ «About Sidcot». Archivat des d'el original, el 3 de decembre de 2007. Consultat el 18 de decembre de 2007.
- ↑ «About Downside School». Archivat des d'el original, el 29 de maig de 2007. Consultat el 18 de decembre de 2007.
- ↑ «A Christian Ethos». Archivat des d'el original, el 14 de decembre de 2007. Consultat el 18 de decembre de 2007.
- ↑ «Somerset Colleges». Archivat des d'el original, el 14 de decembre de 2007. Consultat el 18 de decembre de 2007.
- ↑ 123,0 123,1 University of Bath. «History of the University». Archivat des d'el original, el 12 de novembre de 2007. Consultat el 2 de giner de 2008.
- ↑ Bath Spa University. «Our History». Archivat des d'el original, el 9 de febrer de 2008. Consultat el 2 de giner de 2008.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Somerset.- (en anglés) Official Somerset Tourism Web Site
- (en anglés) County Council
- (en anglés) Somerset
- (en anglés) Mercury
- (en anglés) Somerset's towns and villages (Anaglyphs)
- (en anglés) [2] en GENUKI
- (en anglés) Somerset
- (en anglés) Photographs of Somerset
- Este artícul conté una traducció derivada de «Somerset» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.