Barco de vapor
.JPG){kind=link}
Un barco de vapor és un buc propulsado per màquines de vapor o per turbines de vapor. Consta elementalment d'una caldera de vapor, d'una turbina de vapor o màquina de vapor i d'un condensador refrigerat per aigua. La transmissió es conseguix en un cigonyal en les màquines de vapor o en una caixa reductora en el cas d'usar turbines.
La seua aparició va supondre tota una revolució en la navegació marítima mundial, puix aixina les naus no depenien tant de vents i corrents, com els de vela.
Els primers verdaders bucs transatlàntics eren de vapor i gràcies a ells es va popularisar la paraula "vapor" per a referir-se a un barco de vapor.
Història
[editar | editar còdic]
Antecedents
[editar | editar còdic]Existix un document de 1695 en l'Archiu General de Simancas en el qual hi ha constància d'una tentativa de 1543 per part del espanyol Blasco de Garay de propulsar la galera “Trinitat”, de 300 tonellades de desplaçament, per mig de sis rodes de pala mogudes per mig d'una màquina de vapor. No obstant esta proposta no va obtindre el respal financer de la corona, i va quedar relegada a l'oblit i fins a finals de el XVIII no varen existir màquines de vapor fiables i eficients quan es varen realisar les primeres tentatives séries de propulsió naval per mig del vapor.
En 1707, Denis Papin va dissenyar un barco, propulsado per la força del vapor en l'intenció de realisar la travessia des de Kassel, a la vora del Fulda, fins a Londres i Manchester.
Màquina de vapor
[editar | editar còdic]Entre 1765 i 1790, James Watt va convertir el concepte preexistente de la màquina de vapor atribuït usualment a Thomas Newcomen, en un invent realment eficaç, gràcies a l'incorporació del condensador extern. A partir d'este moment se succeïxen les tentatives de conseguir aplicar la màquina de vapor com a força motriu de tots els mijos de transport i en particular el més alvançat de l'época: el barco.
En 1783, Claude François Dorothée, marqués de Jouffroy d'Abbans, bota el "Pyroscaphe" un barco de vapor de 45 metros de llongitut, en rodes en el que conseguix remontar la corrent del riu Saona, des de Lió a Santa Bàrbara. No obstant, la seua condició noble li obliga a emigrar en esclatar la Revolució francesa i finalment va morir arruïnat en 1832. Curiosament, la Real Acadèmia Espanyola reconeix la paraula piróscafo, la qual significa buc de vapor.[1]
En 1803, John Stevens desenrolla l'aplicació de la màquina de vapor a una transmissió en hèlices, tenint clar que el futur de la propulsió naval mecànica pansa per l'utilisació d'estes en lloc de les rodes de paleta, lo que és molt important per al gremi marítim.
A finals de 1803, Robert Fulton va llançar al Sena un barco el propulsor del qual era una roda en paleta, moguda per una màquina de vapor, va ser mal acollit en França, i Fulton va proseguir els seus experiments en Estats Units, en 1807 bota el seu vapor 240 km que separen Nova York de Albany solcant el riu Hudson. En este mateix barco, s'establiria el primer servici regular a vapor. Este vapor duya unes rodes en paleta a abdós costats del caixco, disseny que durant un temps es va estendre molt. A estos bucs se'ls coneixeria com vapor de rodes i molts duyen màstils en veles al mateix temps. Este tipo de barco de vapor tindria molt èxit en la navegació fluvial, ya que necessitaven poc calat, encara que com a inconvenient aumenten de forma considerable l'esgambi dels barcos, eixemples d'este tipo de nau són els famosos vapors de rodes que varen circular pel Mississipí, eixemples d'este tipo de vapor en Espanya varen ser el vapor de rodes Colón, el Pizarro i el Blasco de Garay.
En 1824, Sadi Carnot publica els seus treballs sobre el segon principi de la Termodinàmica, lo que supon l'envolament definitiu de la propulsió a vapor.
Hui en dia ya no són molt comuns els barcos de vapor pel món, llevat els submarins nuclears que usen turbines a vapor a alta pressió com a plantes motrius o plantes generadores. No obstant, se seguixen practicant proves en velles màquines a vapor en la finalitat de que siguen un mig de transport marí turístic, per a les persones que ho desigen i vullguen saber cóm es vivia i es viajava abans en un barco a vapor. I és aixina en 1772 per Màquina de vapor
Perfeccionament
[editar | editar còdic]
Al voltant de 1860, s'estenen les calderes cilíndriques, inspirades en les primeres locomotores a vapor, que varen permetre resoldre el problema del vapor a baixa pressió, que proporcionava un espente molt modest. El vapor a alta pressió obtingut per estes calderes va permetre incrementar molt notablement la potència desenrollada per les màquines de vapor, lo que va significar un aument notable de velocitat. Posteriors millores com la caldera de triple i cuádruple expansió varen conseguir atallar un dels principals inconvenients de la propulsió per vapor, el consum de carbó. D'esta manera es conseguia una eficiència energètica molt superior. Estes millores reflectides en una major velocitat i un menor consum varen fer que els vapors es feren en la pràctica totalitat de les rutes comercials. Els alvanços de la metalúrgia varen permetre la construcció de barcos de ferro i posteriorment d'acer, en estos elements es varen escomençar a construir naus de tamany que no podia alcançar la fusta. Els caixcos es varen fer més sòlits i més llaugers al mateix temps, sense perill de resquebrajamientos.
No obstant, encara que els vapors donaven velocitats similars o inclús inferiors a alguns barcos (els últims clippers aplegaven als 17,5 nucs), no estaven somesos al caprig dels vents que no sempre bufaven en la direcció o en la força requerides, ademés de ser aquells molt manco vulnerables que estos a les tormentes en carir de la fràgil arboladura, punt dèbil de qualsevol barco de vela.
Els barcos a vapor varen supondre un notable alvanç en la conquista de les rutes marítimes en independència de la climatologia. Ademés varen canviar per complet la fisonomia dels barcos, fent desaparéixer les veles, un element invariable dels navío des de que feya més de 7000 anys havien aparegut les primeres vés-les en el Nilo. En 1894, s'introduïx la turbina de vapor de mans de Charles Algernon Parsons, posada en servici en el Turbinia alcançant una velocitat de 18 nucs, i substituïda en 1896 per tres turbines de pressió alta, mija i baixa, accionando sengles hèlices que li varen permetre alcançar els 35 nucs. En esta velocitat quedaven definitivament derrotats els velers.
Ya en 1836, Smith i Ericsson varen dur a la pràctica el primer barco en hèliç, que varen vindre a substituir a les rodes de paleta. Josef Ressel va donar en el disseny definitiu i eficaç d'hèliç, que seria utilisat fins als nostres dies, lo que permet un aprofitament més eficient de l'energia proporcionada pel motor de vapor. Molt pronte, els bucs de vapor varen ser equipats en hèlices sumergides i els vapors de rodes varen ser desarmats i daus de baixa.
En 1897, Rudolf Dièsel desenrolla el motor que durà el seu llinage, basat en la combustió interna d'un atre combustible fòssil, esta volta derivat del petròleu: el gasoil. Esta fita supondrà el principi del fi dels vapors de la mateixa manera que el motor de vapor va supondre el de la vela, per molt valor de la segona revolució industrial francesa.
Conclusió
[editar | editar còdic]
cal resenyar que en el segon quart de el XIX apareixen els últims intents dels partidaris dels barcos de vela de crear nous dissenys que pogueren competir en els propulsados per vapor. Els abanderats d'esta vora de cisne de la propulsió eòlica varen ser els clippers que permaneixeran en actiu i sent rendables fins a principis de el XX.
Alguns barcos se seguixen coneixent carinyosament com "vapors" a pesar de funcionar en motors d'explosió des de fa anys, com el Vaporcito, la motonave que unia les ciutats espanyoles de Càdis i El Port de Santa María.
Pocs vapors estan en actiu, dedicats a viages turístics, o conservats com a bucs museu. Entre ells es troba restaurat l'antic buc cisterna Hidria Segon, o Hidria II, construït en Vigo, que en els últims anys ha navegat en diferents ports.[2] En realitat es tracta d'un buc mixt, de vela i vapor, en capacitat per a 120 passagers en viages curts.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ El vapor Hidria Segon retorna a O Grove despuix del seu periple per la costa espanyola. Far de Vigo, 4 de setembre de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Barco de vapor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.