Anar al contingut

Robert Fulton

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Robert Fulton
Per a atres persones en el mateix nom vore Robert Fulton (desambiguación).


Robert Fulton (Quarryville, 14 de novembre de 1765 - Nova York, 24 de febrer de 1815) va ser un ingenier, empresari i inventor nortamericà, conegut per haver desenrollat el primer barco de vapor, que es va convertir en un èxit comercial, el buc North River Steamboat. (també conegut com Clermont). En 1807, eixe vapor va recórrer el riu Hudson en passagers des de la ciutat de Nova York fins a Albany i regrés, un viage d'anada i regrés de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist., en 62 hores. L'èxit del seu barco de vapor va canviar el tràfic fluvial i el comerç en els principals rius americans. En 1800, Napoleón Bonaparte, líder de França, va encarregar a Fulton que intentara dissenyar un submarí; llavors va produir buc submarí, el Nautilus, el primer submarí pràctic de l'història.[1] A Fulton també se li atribuïx l'invenció d'alguns dels primers torpedos navals del món per a us de la Royal Navy.[2]

Fulton va escomençar a interessar-se per les màquines de vapor i l'idea dels barcos de vapor en 1777, quan tenia uns 12 anys i va visitar al delegat estatal William Henry de Lancaster, Pennsilvània, que estava interessat en este tema. Henry havia conegut a l'inventor James Watt i el seu màquina de vapor de Watt en una visita anterior a Anglaterra.

Primers anys

[editar | editar còdic]

Robert Fulton va nàixer en una granja en Little Britain, Pennsilvània, el 14 de novembre de 1765. El seu pare, Robert Fulton, es va casar en Mary Smith, filla del capità Joseph Smith i germana del coronel Lester Smith, una família relativament acomodada.[3] Va tindre tres germanes, Isabella, Elizabeth i Mary, i un germà menor, Abraham.[4]

Durant sis anys va viure en Filadèlfia, a on va pintar retrats i paisages, va dibuixar cases i maquinària, i va poder enviar diners a casa per a ajudar a mantindre a la seua mare. ¡En 1785, Fulton va comprar una granja en Hopewell Township en Washington County prop de Pittsburgh per 80 lliures esterlines (equivalent a $9956 en 2018), i va traslladar a la seua mare i a la seua família a viure allí.

Vida i carrera

[editar | editar còdic]

Robert Fulton va nàixer en Quarryville, Pensilvana. Va poder haver-se interessat per primera volta en les màquines de vapor en 1777 quan, a l'edat de 12 anys, va visitar al delegat de Láncaster William Henry, que havia estudiat la màquina de vapor de James Watt en una visita a Anglaterra. Al seu regrés, Henry va construir la seua pròpia màquina i en 1763 (dos anys abans del naiximent de Fulton) va intentar colocar-la com a motor d'un barco, que va terminar afonant-se. Quan Fulton va alcançar la majoria d'edat, en 1786, va partir a Anglaterra per a estudiar pintura. En este país va fer el seu primer invent, que consistia en un sistema d'elevadors aplicat a la navegació interna.


Ya en 1793 havia propost plans per a la construcció de barcos de vapor als governs britànic i nortamericà, i en Anglaterra va conéixer al duc de Bridgewater, el canal del qual usaria poc temps despuix per a fer les proves d'una barcaça a vapor, i qui més tart compraria barcos de vapor a William Symington. Symington havia conseguit en èxit fer navegar barcos de vapor en 1788, i és molt provable que Fulton estiguera al tant d'estos desenrolls.

Pioner en el disseny de submarins

[editar | editar còdic]

En 1797 Fulton es va anar a França, a on el marqués Claude de Jouffroy havia construït un barco de vapor propulsado per mig de rodes de #paleta en 1783. Ahí va començar a experimentar en submarins i torpedos navals. Va dissenyar el seu primer submarí d'hèliç, denominat el Nautilus, per encàrrec de Napoleón Bonaparte. El Nautilus va ser provat per primera volta en 1800, sent dissenyat com un arma capaç de ser usada per a derrotar a una potència, com Gran Bretanya (per aquells anys Estats Units i Gran Bretanya estaven enemistados). Els oficials anglesos, en saber del proyecte ho varen desestimar, a la qual cosa Fulton va respondre que la destrucció d'una potència naval com Gran Bretanya terminaria en els tirans, assegurant la llibertat de les mars i protegint la seua terra natal, els Estats Units. Junt al Nautilus, per estos anys Fulton va dissenyar una bomba flotant, denominada Carcassa (en anglés: Carcass), la qual pesava 30 lliures, consistent en un cilindre de coure que portava la càrrega de pólvora negra i era remolcat pel submarí. Tant el Nautilus com la Carcassa varen ser provats en mar oberta, en agost de 1800, en Li Havre. Una nova prova va ser realisada en setembre, en La Hougue, i si be en un moment forts corrents varen forçar el submarí cap a la costa, Fulton va conseguir l'objectiu de provar la validea del seu invent, conseguint passar unes 6 hores sumergit. Açò va ser clau per a que en febrer de 1801 li aplegara un premi de 10 000 francs en concepte de realisar noves proves, sumat a un abonaments per afonar qualsevol buc britànic. En agost d'eixe any, en les afores de Brest, Fulton va conseguir aproximar-se, soltar una càrrega explosiva de 20 lliures i afonar un chicotet buc designat com a blanc, marcant un nou inici en l'Història sobre guerra submarina es referix. Havent testeado definitivament la seua arma, Fulton va recórrer la costa buscant bucs anglesos, pero no va poder trobar cap. Posteriorment, de tornada en París, va ser informat dels desijos de Napoleón de vore el submarí, pero Fulton es va negar, argumentant que havia segut desguazado i que no desijava divugar coneiximent sobre la seua arma. Açò va terminar la relació en el govern de França i si ben Fulton va permanéixer allí fins a 1804, va partir, baix un fals nom, cap a Gran Bretanya. En juny de 1804 el ministre britànic va crear una comissió per a evaluar un sumergible de Fulton. La comissió l'integraven Sir Joseph Banks, Mr. Canvesdih, Sir Home Riggs Popham, el Major Congreve i Mr. John Rennie. Despuix de vàries semanes de treball la comissió va determinar que el proyecte era inviable.[5] No obstant, Fulton testeó el seu nou sumergible, cridat Messenger, tant en proves en aigües angleses com en combat contra la flota francesa, fins a inicis 1805, sent abdós poc exitosos. En 1805 va tindre un experiment exitós, conseguint afonar al buc Dorothea, el qual havia segut comprat per a usar-se com a blanc; açò va impressionar al govern britànic, pero la victòria anglesa en Trafalgar en octubre i la derrota francesa va fer innecessari majors despeses en defensa i, com els seus servicis ya no eren requerits, va partir en 1806 cap a Estats Units.

El primer barco de vapor comercial

[editar | editar còdic]

En 1800 va conéixer a Robert R. Livingston, embaixador dels Estats Units (pare de la que després fora la seua esposa), i varen decidir construir un barco de vapor i provar-ho en el riu Sena. Fulton va experimentar en la resistència a l'aigua de diferents quillas de barcos, fent dissenys i models i inclús va fer construir un barco de vapor complet. El seu primer prototip es va afonar, pero ho va reconstruir i va enfortir l'armassó. El 9 d'agost de 1803, el barco va navegar riu dalt baix l'atenta mirada d'una multitut de persones. El barco tenia 20 metros d'eslora, 2,4 m de mànega i alcançava una velocitat de 5 a 6 km/h contra corrent i a corrent normal de 7 a 9 km/h.

En 1802, el Charlotte Dundas de Symington havia remolcat dos barcaces de 70 tonellades pel canal Forth i Clyde, en Escòcia, demostrant l'utilitat de la potència desenrollada per la màquina de vapor. Encara que Fulton provablement mai va aplegar a vore este barco, segons pareix mantenia correspondència en Henry Bell, que sí estava prenent-se un cert interés en això. Fulton treballava ara en els experiments en torpedos, ajudant també a William Murdoch en el disseny i detalls tècnics de la seua màquina de vapor. Quan va estar terminada, la va fer enviar a Nova York, a a on va retornar en 1806. Ahí es va construir el barco que es convertiria en el primer barco de vapor a #paleta comercialment viable.

A este barco se li crida a sovint Clermont, encara que de fet mai va aplegar a cridar-ho aixina, i se solia referir a ell com el barco de vapor del riu Nort. Clermont era el nom del lloc al que el barco de vapor es va dirigir en el seu primer viage, a 177 km de distància pel riu Hudson. El viage a Albany va continuar despuix d'una parada de 20 hores en Clermont.

El viage inicial del mònstruo de Fulton es va descriure en una publicació de 1870 [2]:

La sorpresa i la por es varen manifestar entre els tripulants d'estos barcos, ya que l'apariència de l'navío era extrema. Estes persones simples, la majoria de les quals no havien sentit parlar dels experiments de Fulton, veen lo que els semblava un mònstruo immens, vomitant fòc i fum per la seua gola, colpejant l'aigua en les seues aletes i fent al riu tremolar en el seu rugit. Alguns es varen tirar al sol de la coberta dels seus navío, mentres que uns atres varen prendre els seus pots i varen fugir a la costa, deixant als seus barcos surant a la deriva de la corrent. El terror no ho varen sentir només els navegants. Les persones que passejaven per les vores s'amontonaven per a observar al barco de vapor quan passava.

Fulton va patentar el seu disseny del barco de vapor l'11 de febrer de 1809, va construir més barcos i va dissenyar el primer barco de guerra impulsat a vapor, que es cridaria Demologos. No aplegaria a vore-ho completat. Va ser batejat finalment Fulton the First, en el seu honor.

Últims anys

[editar | editar còdic]

La palesa va garantisar a Fulton el privilegi de ser durant trenta anys l'únic proveïdor per al tràfic de bucs de vapor de Nova York. La competència estava prohibida per llei. Thomas Gibbons, un empresari que es dedicava als barcos de vapor, va contractar a Cornelius Vanderbilt per a dur passagers entre Nova York i Nova Jersey per un preu més barat durant uns sis mesos. En 1824, en el cas Gibbons vs. Ogden, la Cort Suprema va suprimir el monopoli de Fulton, entenent que els estats no poden regular llegalment el comerç interestatal. Els preus dels passages varen caure de forma immediata de sèt a tres dólars i el tràfic es va incrementar dramàticament. Fulton va ser incapaç de competir en els preus tan baixos oferits per Gibbons i Vanderblit, per lo que va terminar en bancarrota. Burton W. Folsom, Jr. acusa a Fulton en la seua obra The Myth of the Robber Barons de ser lo que denomina un empresari polític: un home de negocis que busca guanyar benefici a través de subsidis, proteccionisme, contractes governamentals o atres acorts favorables en governs a través de l'influència política en lloc de la competència justa en el mercat.

Va morir de pleuritis a l'edat de 49 anys. Està enterrat en el Cementeri de l'Iglésia de la Trinitat, en Manhattan, N.I.

USS Nautilus (SSN-571)

[editar | editar còdic]

En els primers anys de la Guerra Freda, en Estats Units es va construir el primer submarí de propulsió nuclear de l'història, el USS Nautilus (SSN-571), de 3.533 tonellades, nomenat igual que el primer submarí de Fulton i que el submarí fictici de Juliol Verne en el seu llegendari llibre 20.000 llegües de viage submarí (1869). El SSN-571 va tindre la particularitat de ser el primer de propulsió nuclear en navegar (17 de giner de 1955), com aixina ser el primer en penetrar el dur gèl de l'Àrtic i alcançar el Pol Nort (1958).

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Tesors Americans de la Biblioteca del Congrés: "Fulton's Submarine" [1] archivat en Wayback Machine.
  2. Best, Nicholas (2005). Trafalgar: The Untold Story of the Greatest Siga Battle in History. London: Phoenix. ISBN 0-7538-2095-1.
  3. (2003) Robert Fulton: A Biography (en és), iUniverse, p. 3. ISBN 9780595262038.
  4. Buckman, David Lear (1907). org/diglib/oldsteam/chapter1.html Vells dies de vapor en el riu Hudson, The Grafton Press.
  5. The Life of Robert Fulton. autor: Cadwallader David Colden (1817) Nova York

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

40–75.


Referències

[editar | editar còdic]