Anar al contingut

Joseph Banks

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Joseph Banks, pintat per Joshua Reynolds en 1773

Joseph Banks ORD baró (Londres, 13 de febrer de 1743-Londres, 19 de juny de 1820) va ser un naturaliste, explorador i botànic britànic que va viajar junt en Cook en el seu primer gran viage (1768-1771). Unes 75 espècies duen el nom de Banks incloent el gènero Banksia L. f..[1] Va ser el primer en introduir en Occident els eucaliptos, acacias i mimoses. Naixcut en la rica família de William i Sarah Bats,[2][3][4] va estudiar en Eton junt en Constantine J. Phipps. Durant els seus estudis en la Universitat d'Oxford en els anys 1760 va adquirir interés per la botànica. En les décades que varen seguir a la revolució iniciada per Linneo i despuix d'heretar la fortuna del seu pare, Banks es va dedicar a temps complet a la botànica. Pronte es va fer un nom en publicar les primeres descripcions d'acort en les ensenyances de Linneo de les plantes i animals de Terranova i Labrador.

Carrera

[editar | editar còdic]

Va ser elegit per a participar en una expedició científica conjunta de la Marina Real Britànica i la Royal Society al sur del oceà Pacífic a bordo del HMB Endeavour entre 1768-1771. Est va ser el primer dels viages d'exploració de James Cook en eixa regió. L'expedició va ser al Brasil i atres parts de Sudamérica, Tahití (a on es va observar el trànsit de Venus, que era la missió principal de l'expedició), Nova Zelanda i finalment a la costa oriental d'Austràlia, a on Cook va cartografiar la costa i va prendre terra en Botany Bay prop de les actuals Sídney i Cooktown en Queensland, a on es varen quedar casi sèt semanes mentres reparaven el barco, que havia sofrit desperfectes en passar la Gran Barrera de Coral. Mentres varen estar en terra, Joseph Banks i Daniel Solander varen realisar la primera recolecció de flora australiana, descrivint moltes espècies noves per a la ciència. Durant la permanència en Brasil, Banks va efectuar la primera descripció científica d'una, ara, coneguda planta de jardí, la bougainvillea (nomenada en honor de l'homòlec francés de Cook, Louis Antoine de Bougainville). En retornar a Anglaterra va ser elegit membre de la Royal Society i posteriorment va ser elegit el seu president entre 1778 i 1820. Abans de deixar Anglaterra, Banks es va introduir en la maçoneria i açò fa que fora el primer francmaçó conegut en visitar en Nova Zelanda i Austràlia. La seua estància en Austràlia va originar en Banks la seua segona gran passió, la colonisació britànica del continent. Va ser el major defensor de la colonisació de Nova Gals del Sur. Linneo inclús va propondre el nom de "Banksia" per a la regió, pero finalment se li va assignar a un gènero de Proteaceae, Banksia. Despuix de la seua tornada, va deixar les illes britàniques únicament una volta, en motiu d'un viage a Islàndia. En esta expedició a Islàndia, portada a terme en el buc de la Marina Real Britànica Sir Lawrence en 1772, va estar acompanyat pel botànic suec Daniel Solander. Va ser nomenat "baronet" en 1781, tres anys despuix d'haver segut elegit president de la Royal Society. Este lloc ho va mantindre durant el récort de 42 anys, i des d'ell va poder dirigir el rumbo de la ciència britànica de la primera part del XIX. Banks va anar directament responsable de vàries expedicions famoses, incloent la de George Vancouver al Pacífic noroest de Norteamérica i els viages de William Bligh per a transplantar el arbre del pa del Pacífic sur al Carib. Esta última expedició es faria famosa per acollir la gresca de la HMS Bounty. El polèmic Bligh va ser nomenat governador de Nova Gals del Sur a proposta de Banks, lo que ocasionaria la Rebelió del Ron de 1808. Durant gran part d'este temps, Banks va ser un conseller informal del rei Jorge III d'Anglaterra en els Reals Jardins Botànics de Kew, un lloc que va formalisar en 1797. Banks va enviar exploradors i botànics a moltes parts del món, i per mig d'eixos esforços, els jardins de Kew es varen convertir en els jardins botànics més importants del món, i de fet moltes espècies varen ser introduïdes en Europa a través d'ells. Per una atra part, Banks també va finançar econòmicament els treballs del geólogo William Smith en el seu treball (que li va dur una década) de crear el primer mapa geològic d'Anglaterra, que va anar el primer mapa geològic d'un país sancer de l'història i va anar també el principal impulsor de la creació de la African Association, creada en l'objectiu de millorar el coneiximent de la geografia del continent africà. Banks va morir en Londres a l'edat de 77 anys. En 1788, Joseph Gaertner es va basar en el seu herbario per a descriure formalment per primera volta la Baeckea imbricata. El principal impacte de Banks en l'història va ser com "sistematizador", molt d'acort en les corrents del seu temps. També va ser un defensor de la naturalea internacional de la ciència, tant mantenint obertes llínees de comunicació en científics del continent durant les Guerres Napoleòniques com introduint als britànics en les maravelles naturals del món. Com a eixemple de la seua influència, podem vore cóm hui apareix el seu nom en els mapes tant en el Pacífic sur: península de Banks, illa sur de Nova Zelanda, illes Banks en Vanuatu, com en l'àrtic canadenc: illa de Banks (una de les 25 majors illes del món). Va ser membre esporàdic de la Societat Llunar.

Algunes publicacions

[editar | editar còdic]
  • The Propriety of Allowing a Qualified Exportation of Wool. Imprés per a P. Elmsly, 1782 - Anònim




[editar | editar còdic]

En la miniserie Capità Cook (1987), Joseph Banks és interpretat per Jeff Gregg.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Suppl. Pl. 15, 126. 1782 [1781 publ. abril 1782] (IK)
  2. ↑ J. Ardagh. Birth-dona't of Sir Joseph Banks. En Notes and Queries 172 ( 19): 334 1937 DOI:10.1093/nq/172.19.334-i.
  3. ↑ R. S. B. Birth-dona't of Sir Joseph Banks. En: Notes and Queries 172 ( 21): 375 1937 DOI:10.1093/nq/172.21.375-b.
  4. ↑ Abans de 1752, en Anglaterra operava el calendari juliano. Ademés, l'any va començar el 25 de marçjul..

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Existix una excelent biografia de Banks realisada per Patrick O'Brian. O'Brian va basar els seus personages de Joseph Blaine i Stephen Maturin en certa mida en la persona de Banks (en la série de llibres Aubrey–Maturin séries).

  • O'Brian, Patrick. 1987. Joseph Banks: A Life. The Harvill Press, London. Paperback reprint, 1989. ISBN 1-86046-406-8
  • Sex, Botany & Empire: The Story Of Carlinnaeus And Joseph Banks. Columbia University Press. Patricia Fara. ISBN 0-231-13426-6 A short book about the exploits of Joseph Banks and his relationship with Carlinnaeus
  • Gascoigne, John, Joseph Banks and the English Enlightenment: Useful Knowledge and Polite Culture, Cambridge University Press, Cambridge, 1994. ISBN Hardback

Banks

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joseph_Banks&oldid=1207391»