Baeckea imbricata
Baeckea imbricata, conegut comunament com el mirto petorra, és un arbust, que normalment forma part d'un brezal, trobat en les zones costeres i els rancs propencs en Nova Gales del Sur i Queensland, en Austràlia. Creix fins a 1 metro d'altura i té menuts fulls ovalats que són de 3-6 mm de llarc i de 2,5 a 5 mm d'ample. Florixen en ell flors blanques entre la primavera i finals d'estiu.[1]
L'espècie va ser descrita formalment pel botànic alemà Joseph Gaertner en 1788, basat en un espècimen en el herbario de Joseph Banks. Gaertner va donar a la nova espècie el nom de Jungia imbricata.[2] En 1917, l'espècie va ser transferida al gènero baeckea pel botànic britànic George Claridge Druce.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ New South Wales Flora Online: Baeckea imbricata por Wilson, Peter G., Royal Botanic Gardens & Domain Trust, Sydney, Australia
- ↑ «Jungia imbricata Gaertn.». Australian Plant Name Index (APNI), IBIS database. Centre for Plant Biodiversity Research, Australian Government.
- ↑ «Baeckea imbricata (Gaertn.) Druce». Australian Plant Name Index (APNI), IBIS database. Centre for Plant Biodiversity Research, Australian Government.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Baeckea imbricata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.