Valbanera
El vapor Valbanera va ser un gran buc correu transatlàntic de vapor espanyol, propietat de la companyia de navegació Naviera Pinillos. El seu naufragi en 1919, en 488 morts (la totalitat dels tripulants i passagers), constituïx el pijor desastre marítim espanyol en temps de pau fins a la data, superant el naufragi del vapor Príncip d'Astúries en 1916 que va provocar 457 fallits. Abdós pertanyien la mateixa companyia: Naviera Pinillos.
Història
[editar | editar còdic]
Va ser construït per la Charles Connell & Co., en Scotstoun, Glasgow (Escòcia), i entregat a la Naviera Pinillos en novembre de 1906. Va ser batejat com Valbanera en honor a la Verge de Valvanera, de La Rioja encara que per algun error es va modificar el nom canviant la v per b.[1] Va ser assignat a la llínea entre els ports mediterràneus i atlàntics espanyols de Canàries, a Puerto Rico, Cuba i els ports nortamericans del Golf de Mèxic. També va navegar en la ruta entre Espanya, Brasil i Argentina. Tenia capacitat per a 1200 passagers. En 1917 va sofrir un incendi que va afectar a dos dels seus cellers.[2]
Naufragi
[editar | editar còdic]El 10 d'agost de 1919 el Valbanera va partir del port de Barcelona al mando del capità Ramón Martín Corder en destí a les Antilles. Despuix de realisar escala en les illes Canàries hi havia a bordo 1142 passagers i 88 tripulants. El 5 de setembre va arribar a Santiago de Cuba, despuix d'una recorregut marcat per la tranquilitat.[3] A pesar de que la majoria dels passagers tenien billet per a L'Habana, 742 passagers varen decidir desembarcar en Santiago (molts passagers solien baixar-se en aplegar a Santiago de Cuba pese a dur billet fins a L'Habana, per ser el preu d'este últim menor).
El 7 de setembre de 1919 va salpar de Santiago de Cuba en destí L'Habana coneixent-se l'inminencia d'un huracà. El buc esperava aplegar a port a temps per a esquivar-ho. El 9 de setembre es comunica a l'altura de Matances, en l'Observatori de Belén en el Havana, per a cerciorar-se de l'estat del temps indicant que es trobava en vent dur del Noroest.[4]
El 9 de setembre el vapor va tractar d'entrar en el port en L'Habana pero el temporal li'l va impedir. La nau va naufragar a causa de la forta tormenta el 10 de setembre, notablement alluntada de la seua ruta, prop de Rebecca Shoals, en la costa de Florida.[5] 488 persones varen perdre la vida en el naufragi, que és considerat la major tragèdia marítima espanyola en temps de pau.
El 12 de setembre el cazasubmarinos nortamericà USS SC-320 va detectar un naufragi sumergit en solament els màstils sobre l'aigua en les rodalies de Rebecca Shoal (aproximadament 45 milles (72 km) a l'oest de Cayo Os), pero ho va identificar com una goleta de dos màstils. Atres dos barcos de la Marina americana que varen passar per l'àrea el 13 de setembre no varen notar res d'un naufragi. Un atre cazasubmarinos enviat el 16 de setembre va retornar al sendemà en la confirmació de que un gran barco va naufragar en Half Moon Shoal. El 19 de setembre el guardacostas Tuscarora i el cazasubmarinos 203 varen poder vore el nom de "Valbanera" en els restants del naufragi. Al sendemà, l'oficial que havia informat de la goleta naufragada el 12 de setembre va confirmar que lo que hi havia vist era al Valbanera. El naufragi estava a 6 milles (9,7 km) a l'est de Rebecca Shoal, en solament els màstils i un parell de pots salvavides sobre l'aigua. El Valbanera s'havia afonat a penes a dotze metros de profunditat, per lo que el pal es trobava emergit.
Entorn al naufragi d'este transatlàntic s'ha especulat prou, en algunes fonts indicant que, misteriosament, no es va trobar cap cadàver a pesar de que totes les llanches salvavides estaven en el seu lloc.[6][7] Atres fonts indiquen que els buços varen trobar uns 200 cadàvers en les seues lliteres.[8]
Vore també
[editar | editar còdic]- Naufragis per número de víctimes
- Príncip d'Astúries
- Infanta Isabel
- Infanta Isabel de Borbón
- Reina Victoria Eugenia
- Patricio de Satrústegui
- Carlos d'Eizaguirre
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ El Vapor Valbanera en 20minuts.és
- ↑ «[1]».
- ↑ Diari ABC (26 de decembre de 2019): «El Valbanera, el Titanic espanyol arrasat per una epidèmia de grip i afonat per un cicló»
- ↑ «[2]». Consultat el 11/01/2026.
- ↑ «El Vapor Valbanera de la Naviera Pinillos». Bucs.org.
- ↑ El Misteri del Valbanera per Escobén
- ↑ Javier Bolaños (29 d'abril de 2012): «Valbanera, el Titanic canari», laprovincia.és. Consultat el 15 de juliol de 2020.
- ↑ «[3]».
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1997) El Misteri del Valbanera (Desaparició i naufragi), Agualarga Editors, S.L.. ISBN 978-84-88959-85-0.
- García Echegoyen (2019). Retorne al Valbanera. Història Visual d'un Naufragi Espanyol, Edició digital de l'autor. ASIN: B08C41P3Z9 (en Amazon)
- Santervaz, Isabel. Ataüts d'arena. Cam-PDS Editors. Novela històrica (2017). ISBN: 978-84-16754-25-0
- Naufragi del vapor espanyol Valvanera en el Golf de Mèxic.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Valbanera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.