Santiago de Cuba
Santiago de Cuba és la segona ciutat més important de Cuba per la seua història, economia i població. Va ser històricament capital de la província d'Orient (1878-1976) i capital del país durant els primers anys del domini Colonial espanyol; és en l'actualitat capçalera de la província que du el seu nom. El conquistador espanyol Diego Velázquez de Cuéllar la va fundar en 1515, sent una de les sèt primeres viles de Cuba.
Com a segona ciutat de Cuba, per la seua densitat demogràfica i pes econòmic i industrial és una de les urbs més importants de l'Illa. Entre les seues indústries es destaquen la de Refinación de Petròleu en la planta "Germans Diaz", la termoelèctrica "Antonio Maceo, "Renté", la planta d'prefabricar i pre mesclat (Indústria de materials de construcció), les drassanes de Damex (Damex Shipyard), la molinera Frank País, etc. El seu port posseïx una gran base de contenidors.
Història
[editar | editar còdic]
Des de la seua fundació en 1515 fins a 1608, Santiago va ser la capital de la Capitania General de Cuba, dependent del Virreinato de la Nova Espanya. És coneguda com la Ciutat Héroe de Cuba,[1] títul que va ser concedit pel respal de separatistes cubans i també com a Capital del Carib. Cristóbal Colón ya havia avistar la seua abrigada baïa en els seus primers viages a Amèrica. Els primers conquistadors i colonizadores espanyols de Cuba varen fixar en ella la seua capital des de 1515, i va ser declarada oficialment “ciutat” en 1522 quan es convertix en sèu catedralicia. L'Iglésia catòlica va tindre igualment la sèu primada del arzobispado en l'illa, títul que encara ostenta.
El conquistador Hernán Cortés va ser el primer alcalde de la ciutat i d'allí va partir cap a la conquista de Mèxic. De Santiago va marchar també el conquistador i explorador Pànfil de Narváez en els títuls d'alvançat i governador rumbo a les costes de Florida en viage exploratori, que va terminar en fracàs i li va costar la vida.
Santiago de Cuba va ser atacada per corsarios, piratas i filibusteros, que anaven en busca de riquees que formaven part de lo que havia heretat este territori. En 1554 el pirata francés François Li Clerc també conegut com "Jambe de Bois" (Pata de Pal) va saquejar la ciutat de Santiago de Cuba, fugint d'ella en un botí de 80.000 pesos.
En el XVIII, va ser construït el Castell de Sant Pedro de la Roca, considerada la major construcció militar espanyola en el Nou Món, declarat Patrimoni de la Humanitat en 1997.
En 1718 es funda en esta ciutat el Colege-Seminari Sant Basilio Magne, la primera casa d'alts estudis del país; 10 anys abans que l'Universitat d'La Habana i 54 anys abans que el Seminari de Sant Carlos i Sant Ambrosio de la capital cubana.
Per l'ocupació britànica d'La Habana, Santiago de Cuba va tornar a erigir-se com a capital de la Cuba espanyola del 7 de setembre de 1762 a juliol de 1763.[2]
L'arribada de colon francesos de Saint-Domingue en els seus esclaus a raïl de la Revolució haitiana (1791-1804), va provocar en tota la regió de Santiago de Cuba un fort creiximent demogràfic i un notable desenroll de la seua economia cafetalera i, sobretot, azucarera, dependent del treballe esclau. La ciutat va ser també lloc d'acolliment de mils de realistes que varen fugir de les devastadores guerres d'independència de l'Amèrica espanyola. Debido a ello, en 1822 la Corona espanyola li va otorgar el títul de "Ciutat Hospitalària de les Américas".[1]
Durant les décades centrals de el XIX, Santiago va seguir rebent a mils d'immigrants peninsulars, destacant els catalans, que varen aplegar a dominar el comerç local. Un d'ells, Facundo Bacardí, natural de Sitges, va crear en Santiago el mundialment famós Ron Bacardí en 1862.
Durant la Guerra de Sant Dumenge (1863-1865), Santiago es va convertir en el principal centre llogístic d'operacions de l'Eixèrcit espanyol en Cuba, per la seua rodalia en L'Espanyola.
En motiu de la Guerra dels Dèu Anys (1868-1878), primera guerra d'independència cubana, Santiago de Cuba es va convertir en el bastió de les forces lleals a la Corona en l'orient cubà, mentres que la seua jurisdicció va estar dominada pels mambises. No obstant, la ciutat va ser breçol de notables caudillos separatistes, destacant Antonio Maceo, José Maceo, Quintín Bandera, Guillermo Moncada, Flor Crombet, o Pío Rosat Lorié, entre uns atres.
Any i mig despuix de la Pau del Zanjón, que va posar fi a la Guerra dels Dèu Anys, va escomençar en Santiago de Cuba un nou alçament separatiste en agost de 1879, que donaria lloc a la Guerra Chiquita (1879-1880), de curta duració per l'agotament del país i a l'escassa preparació de la sublevació.
El 24 de febrer de 1895, en un poble de la jurisdicció de Santiago, Baire, es va donar inici a una nova guerra d'independència, que va tindre en la zona oriental el seu principal teatre d'operacions, fortament dominat per les forces mambisas.
Entre juny i juliol de 1898, la zona de Santiago es va convertir en l'escenari principal de la guerra entre Espanya i els Estats Units en fets d'armes com el combat de la Loma de Sant Joan i la batalla naval de Santiago de Cuba, el resultat de la qual va marcar el fi de la sobirania espanyola en Amèrica i l'inici de l'expansió imperialista dels Estats Units en Iberoamèrica.
Despuix de la capitulació de la guarnició espanyola, va ser ocupada militarment per Estats Units el 16 de juliol de 1898, mentres que el restant de Cuba va seguir baix jurisdicció espanyola fins que l'1 de giner de 1899 es va fer oficial l'inici de l'ocupació militar nortamericana en Cuba.
És considerada el breçol del Ron llauger.
L'1 de giner de 1901 es va convertir en la primera ciutat en issar la Bandera de Cuba en un edifici públic com a inici del nou any, donant començ a la tradicional Festa de la Bandera, en protesta a la continuïtat indefinida de l'Ocupació militar nortamericana.
El 20 de maig de1902 va ser la protagonista de les celebracions pel naiximent de la República de Cuba, en fer pren de possessió el primer President de Cuba Tomás Estrada Palma en l'Ajuntament d'esta ciutat.
En 1917 la facció de l'eixèrcit en la regió va protagonisar un colp d'Estat en la ciutat, independisant a l'antiga Província d'Orient, en protesta per l'inestabilitat política en La Habana. Esta situació va durar casi un més.[2]
El 26 de juliol de 1953 es produïx l'assalt al Quarter Moncada, portat a terme per jóvens revolucionaris dirigits per Fidel Castro, en protesta al Colp d'Estat de 1952. Encara que l'acció revolucionària va fracassar, es va complir el seu objectiu immediat.
El 30 de novembre de 1956 es produïx l'alçament de Santiago de Cuba. Ixen als carrers per primera volta les milícies verda olivera del Moviment 26 de Juliol, en braçalet roig i negre, per a recolzar el desembarc de Fidel, provinent de Tuxpan (Mèxic) en 81 acompanyants.
Posteriorment al desembarc del Granma, el 2 de decembre de 1956, es reunix Frank País en Fidel en la Serra Mestra i li promet enfortir la guerrilla en els combatents de la clandestinitat. Este pla va contribuir a que es conseguira la victòria.
En 1955 es va convertir en Municipi de Benemérito de les Américas, per decisió d'un Congrés Iberoamericà de Municipis.[1]
En els dies finals de 1958, les tropes dirigides pel comandant Fidel Castro i les que estaven al mando dels comandants Huber Matos i Juan Almeida varen sitiar la ciutat. El 31 de decembre d'este mateix any, l'eixèrcit rebel es trobava preste a l'assalt fina, recolzat pels grups que operaven en la clandestinitat. Al final de la nit de l'1 de giner des del balcó central del Ajuntament, situat actualment front al parc Herbes, Fidel va proclamar el triumfo de la Revolució cubana; convertint-se Santiago novament en capital de Cuba. Allí es va portar a terme el Juí dels aviadors.
En 1984 per decisió del Consell d'Estat va rebre el títul d'Héroe de la República de Cuba (la major condecoració del país) i l'Orde Antonio Maceo de tres estreles (la major condecoració militar).[1]
Va ser subede dels Jocs Panamericanos de 1991 i eixe mateix any va acollir a el IV Congrés del Partit Comuniste de Cuba, el principal orgue de poder en Cuba.
En 1995, va rebre el premi del turisme Poma d'or (Golden Apple).[3][1]
En 2008 la Tomba francesa La Caritat d'Orient, en sèu en esta ciutat es va convertir en Patrimoni de la Humanitat.
En 2021 va rebre el títul de Ciutat Creativa de la Música per l'Unesco.
Títuls[1]
[editar | editar còdic]A lo llarc de la seua història Santiago de Cuba ha rebut varis títuls, sent la ciutat cubana més condecorada:
- "Molt Noble i Molt Lleal", per Real Cèdula datada el 14 de febrer de 1712.
- "Hospitalària de les Américas" en maig de 1822 per iniciativa de mils d'emigrats provinents de vàries parts de Llatinoamèrica.
- "Fidel Ciutat" en març de 1874 per Real Orde.
- "Municipi Benemérito de les Américas" en 1955 per acort dels delegats del Primer Congrés Iberoamericà-Filipí de Municipis.
- "Héroe de la República de Cuba" l'1 de giner de 1984 per acort del Consell d'Estat de Cuba.
- "Orde Antonio Maceo" l'1 de giner de 1984 per acort del Consell d'Estat de Cuba.
- Premi del Turisme "Poma d'Or" en 1993.[3]
- "Ciutat Creativa de la Música" en 2021 per l'Unesco.
Arquitectura
[editar | editar còdic]En la ciutat coincidixen estils arquitectònics múltiples, des del colonial i barroc, fins al neoclàssic i el racionalisme més depurat, passant pel vanguardismo i l'art decó, és per això que generalment es califica com una ciutat d'estil eclèctic.
A pesar de l'inclemències del temps i els importants sismes registrats en la regió oriental de Cuba, es conserven importants mostres de l'arquitectura colonial santiaguera. En els carrers del caixco històric es poden apreciar cases colonials en les característiques parets d'atobó, techumbres a dos aigües de teixixques ceràmiques, grans finestrals i patis interiors ajardinats.
El castell de Sant Pedro de la Roca va ser declarat per l'Unesco en 1997 com Patrimoni de la Humanitat, a on se cita com el més complet i millor preservat eixemple de l'arquitectura militar hispanoamericana, basat en principis de disseny italià i renaixentista».[4]
L'image que es coneix hui de l'anell fundacional de la ciutat i els seus edificis circumdants, com la frontera principal de la catedral —la primera de l'illa—, l'Ajuntament, l'Hotel Casa Granda i el Club Sant Carlos, són obra de l'arquitecte i ingenier civil santiaguero Carlos Segrera, qui anara durant molts anys arquitecte municipal. En ell es va iniciar el progrés urbanístic i arquitectònic en Santiago de Cuba. Les seues obres van des del caixco històric fins a l'aristocràtic barri Vista Alegre.
Són d'especial interés els parcs arborats, els carrers escalonats i les construccions colonials en immensos finestrals i apretats balcons. D'estil eclèctic són els hotels Casa Granda i Imperial, construïts entre els anys 1914 i 1916 i ubicats prop de la baïa.
Cultura
[editar | editar còdic]
Santiago de Cuba és considerada el breçol de la música cubana, ya que els primers gèneros varen nàixer en la Catedral basílica de La nostra Senyora de l'Asunción, de mans del compositor Esteban Sales. Ha segut reconeguda com el «Breçol del Són cubà, el bolero cubà i la Conga», la trova tradicional i l'expressió coral tenen una profunda arraïlada. Allí varen nàixer grans músics com Ibrahim Ferrer Planes, Sindo Garay, Ñico Saquito, Eliades Ochoa, Compay Segon, Olga Guillot, per solament mencionar alguns. Les festes populars de major importància són el Carnestoltes santiaguero i la Festa del Fòc. Resulta important destacar que la conga (expressió de ball i música) unix a mils de santiagueros en els carrers durant varis dies de l'any.
El Tívoli constituïx un dels barris més importants i històrics de la ciutat. És alcanzable gràcies a l'Escalinata Pare Pique, molt coneguda pels santiagueros i composta de 52 escalons. En este lloc es varen assentar els immigrants haitianos per a escapar de la situació política del seu país important també les seues cultures i les seues costums. Des d'un punt de vista arquitectònic, el barri consta de cases molt altes que miren en direcció a l'mar. El carnestoltes santiaguero va començar en este lloc, per la mescla de celebracions paganes haitianas i balls de saló procedents de França.[5]
Santiago de Cuba posseïx varis centres d'educació superior. Entre els més importants estan l'Universitat d'Orient, l'Institut Superior de Ciències Mèdiques i l'Institut Superior Pedagògic "Frank País". És important resaltar que en esta ciutat es va fundar la primera casa d'alts estudis del país, el Colege-Seminari Sant Basilio Magne. La seua principal institució cultural és el Teatre Heredia, sèu polivalent que du el nom del célebre poeta santiaguero, reconegut per molts com el primer poeta romàntic d'Amèrica.
Per la seua rellevància artística és coneguda com a breçol de la música cubana, i va ser declarada Ciutat Creativa de la Música per l'UNESCO en 2021.
Religió
[editar | editar còdic]Vore Arquidiócesis de Santiago de Cuba.
Des de l'any 1522 Santiago de Cuba ha segut capital eclesiàstica de la nació, de 1522 a 1787 com a sèu de la Catedral, i de 1803 a 1925 com a sèu metropolitana. Actualment és la Arquidiócesis Primada de Cuba, a on es venera a l'image de la Verge de la Caritat del Coure, la Patrona nacional. Va ser visitada el 24 de giner de 1998 pel papa Juan Pablo II, el 26 de març de 2012 pel papa Benedicto XVI i el 22 de setembre de l'any 2015 pel papa Francisco. La ciutat està dividida en 11 parròquies.
Geografia
[editar | editar còdic]Santiago de Cuba es troba en el surest de l'illa, en les coordenades 20°1′17.42″ N, 75°49′45.75″ O. Històricament, Santiago de Cuba ha segut la segona ciutat més poblada de Cuba, per darrere de La Habana. Conta en una baïa conectada en el mar Carib i és un important port. El municipi Santiago de Cuba, en a on es troba la seua ciutat capital, és el més poblat de Cuba.
La ciutat ha anat creixent al fondo de la seua baïa i està rodejada, en terra ferma, per la Serra Mestra. Açò condiciona el clima càlit i humit del lloc. Posseïx un relleu irregular, la qual cosa va contribuir al desenroll d'un escenari urbà a on les avingudes i carrers s'empinen o descendixen.
El Parc Baconao en Santiago de Cuba va ser inscrit en 1987 per l'Unesco en la Ret Mundial de Reserves de la Biosfera.[6] És un parc nacional que comprén una àmplia regió de montanya i costa a uns 20 km a l'est de la ciutat comprenent una superfície d'unes 84 600 hectàrees.
Atres localitats
[editar | editar còdic]El municipi, ademés de la ciutat de Santiago de Cuba, conta en moltes atres localitats que conformen l'àrea metropolitana de la ciutat, entre ells el poblat del Coure (famós per albergar la Basílica Santuari Nacional de La nostra Senyora de la Caritat del Coure, el lloc religiós més important de Cuba), el poblat del Crist, el poblat de Siboney, el poblat de Sevilla i molts més. També conta en el Parc Baconao, Reserva Mundial de la Biosfera, a on es troba el Paisage arqueològic de les primeres plantacions de café de Cuba, declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en l'any 2000.
És important resaltar que els antics poblats de Boniato i El Caney, des de fa uns anys, són considerats part de la ciutat de Santiago de Cuba, degut a que el creiximent dels poblats i la mateixa ciutat haja generat una trobada.
Població
[editar | editar còdic]En 2010, Santiago de Cuba tenia una població (urbana) de 445 399 habitants.[7] Segons la mateixa font el municipi, en el mateix any, contava en 492 891 habitants.
| 1861 | 1899 | 1907 | 1919 | 1931 | 1943 | 1953 | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 36.752 | 43.090 | 45.470 | 62.083 | 101.508 | 118.266 | 163.237 | ||||
| 1970 | 1981 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | ||||
| 277.600 | 347.279 | 423.392 | 424.031 | 424.905 | 425.780 | 426.199 | ||||
| 2007 | 2008 | 2009 | 2010 | 2012 | 2017 | 2022 | ||||
| 426.618 | 426.679 | 446.233 | 445.399 | 431.272 | 433.498 | 507.167 | ||||
| Censos fins al 2002; estimacions entre 2003 i 2010 | ||||||||||
Subdivisions
[editar | editar còdic]Pel seu gran tamany esta ciutat, Santa Clara, Camagüey i Holguín, són les úniques del país que es dividixen en districtes. (Recordem que la ciutat La Habana té estatus de Província i per lo tant es dividix a sí mateixa en Municipis).
Els sis districtes en els que es dividix la ciutat són:
- Districte José Martí
- Districte 26 de Juliol (Centre de la Ciutat)
- Districte Antonio Maceo
- Districte Abel Santamaría
- Districte René Ramos
- Districte Frank País
Els districtes a la seua volta es dividixen en Consells Populars que contenen Centres Urbans, barris, barriades i repartiments.
Per lo que la població queda distribuïda de la següent manera:
| CONCEPTO | Total
Extensió superficial (km²) |
Cayos Adjacents
Extensió superficial (km²) |
Àrea de terra Ferma
Extensió superficial (km²) |
Població Resident
(O) |
Densitat de població
(hab/km²) |
| Municipi Santiago de Cuba | 1 031,74 | 0,10 | 1 031,64 | 510 037 | 494,3 |
| Ciutat de Santiago de Cuba | 641,40 | - | 641,40 | 433 253 | 675,5 |
| Districte Urbà #1 José Martí | 74,53 | - | 74,53 | 129 758 | 1 741,0 |
| Districte José Martí Nort
(Micro 9 i 10, La Riseña, Sant Pablo 1 i 2, Els Cocos, Baix Rancho Club, Alts de Quintero i 13 d'agost) |
5,70 | - | 5,70 | 31 221 | 5 477,4 |
| Agüero - Mar Vert
(Nou Vista Alegre, Agüero, Marimón, zona de Mar Verda) |
60,50 | - | 60,50 | 30 679 | 507,1 |
| Districte José Martí Sur (Blocs A-H, L i J; Repartiment Novoa i Micro 8) | 1,39 | - | 1,39 | 27 072 | 19 476,3 |
| Els Oms
(René Ramos Latour i Sorribe) |
0,81 | - | 0,81 | 23 735 | 29 302,5 |
| Mariana Grajales
(Els Pins i Sant Pedrito) |
1,63 | - | 1,63 | 11 118 | 6 820,9 |
| Manuel Illa Pérez
(Micro 7) |
4,50 | - | 4,50 | 5 933 | 1 318,4 |
| Districte Urbà #2 26 de Juliol (Centre de la Ciutat) | 3,11 | - | 3,11 | 51 773 | 16 647,3 |
| Guillermón Moncada
(Pegat al Ferrocarril, Barracons, El Tivolí) |
1,42 | - | 1,42 | 17 977 | 12 659,9 |
| Els Maceo
(la mitat del centre pegada a Martí) |
0,72 | - | 0,72 | 18 788 | 26 094,4 |
| José María Heredia
(La mitat del centre pegat a Trocha) |
0,97 | - | 0,97 | 15 008 | 15 472,2 |
| Districte Urbà #3 Antonio Maceo | 35,48 | 0,10 | 35,38 | 112 917 | 3 182,6 |
| Altamira | 6,50 | - | 6,50 | 20 122 | 3 095,7 |
| Vista Bella | 2,18 | - | 2,18 | 23 227 | 10 654,6 |
| Veguita de Gal | 2,40 | - | 2,40 | 15 011 | 6 254,6 |
| Chicharrones | 4,90 | - | 4,90 | 21 707 | 4 430,0 |
| Flors | 1,10 | - | 1,10 | 24 257 | 22 051,8 |
| Ciudamar | 18,40 | 0,10 | 18,30 | 8 593 | 467,0 |
| Districte Urbà #4 Abel Santamaría | 80,80 | - | 80,80 | 98 638 | 1 220,8 |
| Somi | 3,56 | - | 3,56 | 15 941 | 4 477,8 |
| Vista Alegre | 3,24 | - | 3,24 | 12 537 | 3 869,4 |
| 30 de novembre | 1,50 | - | 1,50 | 19 687 | 13 124,7 |
| Santa Bàrbara | 3,30 | - | 3,30 | 18 064 | 5 473,9 |
| Abel Santamaría
(Micro 1 i 2 del Salao) |
22,60 | - | 22,60 | 17 879 | 791,1 |
| Haydee Santamaría | 46,60 | - | 46,60 | 14 530 | 311,8 |
| Districte #5 René Ramos Latourt | 248,36 | - | 248,36 | 65 906 | 265,4 |
| El Coure | 163,20 | - | 163,20 | 18 347 | 112,4 |
| El Crist | 42,66 | - | 42,66 | 14 214 | 333,2 |
| Boniato | 42,50 | - | 42,50 | 33 345 | 784,6 |
| Districte #6 Frank País García | 589,46 | - | 589,46 | 51 045 | 86,6 |
| El Caney | 18,10 | - | 18,10 | 28 847 | 1 593,8 |
| Siboney | 98,80 | - | 98,80 | 11 725 | 118,7 |
| El Ramón | 160,40 | - | 160,40 | 3 875 | 24,2 |
| El Escandel | 78,50 | - | 78,50 | 1 903 | 24,2 |
| Sigua | 233,66 | - | 233,66 | 4 695 | 20,1 |
Galeria
[editar | editar còdic]
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Ciutats germanes
[editar | editar còdic]Persones destacades
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Castro Monterrey. «La Ciutat i els seus Títuls», León Estrada (ed.). Santiago de Cuba. Cinc Sigles d'Història., Santiago de Cuba: Edicions Alqueza, pp. 132-136. ISBN 978-959-7181-11-8.
- ↑ 2,0 2,1 Caserón.
- 15-23.ISSN 1994-9248.
- ↑ 3,0 3,1 «Golden Apple Award» (en anglés). Consultat el 5 de decembre de 2015.
- ↑ UNESCO World Heritage Centre. «Sant Pedro de la Roca Castle, Santiago de Cuba». unesco.org.
- ↑ viajescuba.org. «Santiago de Cuba». Consultat el 24 de febrer de 2022.
- ↑ «UNESCO - MAB Biosphere Reserves Directory». unesco.org. Archivat des d'el original, el 9 d'octubre de 2006.
- ↑ Anuari Estadístic de Santiago de Cuba 2010. Edició 2011[enllaç trencat]
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Santiago de Cuba.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Santiago de Cuba» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.