Tomba francesa La Caritat d'Orient

La Tomba francesa La Caritat d'Orient, és un espai musical i danzario, originat en l'orient de Cuba, la qual va ser fundada el 24 de febrer de 1862. El 7 de novembre de 2003 va ser declarada per l'UNESCO, com Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de l'Humanitat, en París, França. Este moviment cultural està present també en la província de Guantánamo com la Tomba Francesa Santa Catalina de Ricci o Pompadour, i en Sagua de Tánamo, Holguín, la Tomba Francesa de Bejuco.

Orígens

La tomba francesa va aplegar procedent de la propenca illa d'Haití, va ser duta pels esclaus haitianos que varen acompanyar als seus amos, els colon francesos que fugien de la Revolució haitiana. Apareix per primera volta en els cafetales orientals, a on evoluciona fins a adoptar diferents estructures que cristalizan en la forma de societat en que hui es coneix.

Este moviment cultural és resultat del procés transculturaació que a llarc de l'existència va tindre, compost per : tomba pels tambors africans, mentres que el gentilici se li va aplicar a tot lo relacionat en els immigrants franc-haitiano. Entre els balls trobem el francmaçó, el yubá i el frentec. El primer, dansa en parelles que imita al ball de saló dels amos francesos: el composé (canta i compon) escomença en una alabanza, mentres un cor femení ho secunda en el estribillo.

Instruments

Els instruments amprats són : 3 grans tambors denominats premier o tallador, bulá i second; el catá, una fusta de tronc ahuecado, es toca en 2 palitos; la tambora es penja al coll i els chachse utilisen per a aumentar la sonoritat. En la tomba santiaguera s'agrega un quint per a que la percussió siga més penetrant.