Anar al contingut

Castell de Sant Pedro de la Roca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Castillo del Morro by Glogg 4.jpg
Castell de Sant Pedro de la Roca
Per a atres usos d'este terme vore Castell de Sant Pedro (desambiguación).

El Castell de Sant Pedro de la Roca del Morro o Castell del Morro, com també se li coneix, és una fortalea militar situada en el Districte Antonio Maceo de Santiago de Cuba, Cuba, declarada per l'Unesco en 1998 com Patrimoni de la Humanitat.

No se li deu confondre en el Fort Sant Felipe del Morro en Sant Joan, Puerto Rico, que ademés d'estar situats en ciutats de dos illes antillanas i compartir noms pareguts, també en apariència són molt similars.

Història

[editar | editar còdic]

Esta fortificació militar renaixentista va ser construïda en l'any 1638 en l'objectiu de protegir la ciutat de Santiago de Cuba contra un atac naval.

L'idea va sorgir de part del que llavors era governador de la província Pedro de la Roca i Borja.

El famós ingenier italià Batiste Antonelli va ser qui va dirigir els treballs de construcció i disseny, de manera que es pogueren aprofitar les possibilitats defensives i ofensives del terreny sobre el que s'alçava.

El Morro de Santiago ha segut intervingut en numeroses ocasions a lo llarc de la seua història. La reforma més important va tindre lloc despuix del terremot de 1766. Llavors, i pesar de lo repetit per alguns autors, no es varen documentar danys molt reseñables,[1] si be la conjuntura va servir d'excusa per a replantejar la defensa del castell. Per a això es va comissionar a l'ingenier Agustín Crame, qui es va desplaçar a Santiago i va proyectar chicotetes reparacions aixina com la configuració de noves bateries i obres exteriors. A pesar de que en el proyecte va intervindre l'ingenier Juan Martín Cermeño com a supervisor,[2] recents investigacions han identificat cóm les seues consideracions no varen anar finalment eixecutades, sent part de lo dispost per Crame lo que finalment es construiria en algunes modificacions posteriors.[3]

Va ser protagoniste de significatius fets en els que varen participar corsarios i pirates, en els sigles XVII i XVIII. Durant les guerres independentistes es va eixercitar com a presó. El 3 de juliol de 1898 va ser testic d'un de lo fets més importants de l'història d'Amèrica: la Batalla naval de Santiago de Cuba, fet que va definir el fi del domini espanyol en el continent.

La seua arquitectura resulta impressionant per la superposició coherent de còdics medievals i renaixentistes, que definixen la seua image en diferents terrats a desnivell, les quals a vista de pardal semejan una punta de llança que apunta a l'mar.

Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1997, anteriorment ya havia segut declarat Monument nacional per Resolució 09/1979.[4]


És considerat pels entesos com el major i més complet eixemple de les construccions militars renaixentistes espanyoles en el Nou Món.

  1. Temes Americanistas.(46)
    396–421.ISSN 0212-4408.doi:10.12795/temes-americanistas.2021.i46.17.Consultat el 2022-01-11.
  2. (2010) Antonio de Lizaur i de Utrilla (ed.). LA ILUSTRACIÓN EN CATALUÑA: L'obra dels Ingeniers Militars, Barcelona: Ministeri de Defensa, pp. 180-181.
  3. Quiroga. Revista de patrimoni iberoamericà.
    88–101.ISSN 2254-7037.doi:10.30827/quiroga.v0i17.0008.Consultat el 2022-01-11.
  4. Portuondo Zúñiga, Olga (coord), Morales Tejeda, Aida Liliana (2015). «Monuments Nacionals de Santiago de Cuba», León Estrada (ed.). SANTIAGO DE CUBA. Cinc Sigles d'Història., Santiago de Cuba: Edicions Alqueza, p. 151. ISBN 978-959-7181-11-8.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]