Nou Món

Nou Món

Archiu:Nuevo Mundo llamado América (1596) por Theodoro de Bry - CAPS 0 .jpg

El Nou Món cridat Amèrica (1596) per Teodoro de Bry.

Primer desembarc de Cristóbal Colón en Amèrica 1492. (Exposició Nacional, Medalla de Primera classe) per Dióscoro Pobla.

El Nou Món és un dels noms històrics en que els europeus han denominat al continent americà des de finals de el XV com a conseqüència de la colonisació d'Amèrica des de 1492. l'adjectiu «nou» s'ampra per a distinguir-ho del Vell Món, és dir, els continents ya coneguts pels europeus: Europa, Àsia i Àfrica.

En principi, Cristóbal Colón va creure que havia aplegat al continent asiàtic, cridat Índies per Marque Pol. Eixa confusió va fer que els europeus denominaren Índies Occidentals a les illes recent descobertes, en oposició a les Índies ya conegudes que des de llavors varen escomençar a cridar-se Índies Orientals. Per açò, als indígenes americans li'ls va denominar indis. No obstant, ya en el seu tercer viage (1498-1500) el mateix Colón va advertir que es tractava d'un nou territori, desconegut fins a llavors. D'esta forma, des de l'any 1507 les cartografias varen començar a mostrar a Amèrica com un nou continent a partir dels treballs d'Americo Vespucio, Juan de la Cosa i Martín Waldseemüller.

Esta designació no deu interpretar-se com a sinònim de món modern o món contemporàneu, ya que estos dos últims conceptes solen referir-se a periodos històrics concrets, i no a una massa de terra o continent específics. Per al posterior descobriment d'Oceania s'utilisa el terme novísimo món.

Actual us

Actualment, l'us del terme Nou Món està circumscrit principalment als següents àmbits: En un context històric en referir-se al descobriment d'Amèrica pels europeus. En biologia per a descriure grups d'espècies que solament es troben en Amèrica front als que es troben en el restant dels continents (sense contar Oceania). En la producció de vis:

• • Per a descriure qualsevol vi produït fòra de les àrees tradicionals que cultiven vi en Europa i el nort d'Àfrica, en particular els de el nort i sur d'Amèrica i Austràlia.
• Per a descriure un estil de vi popularisat per productors del Nou Món. Estereotípicamente produïts en el surest d'Austràlia i Califòrnia (EE. UU.), i descripto per la varietat de raïms més que la vinya, estos vins són madurs, de color més obscur, en més cos, suaus, més frutados i en més alcohol que els productes tradicionals europeus. El terme s'utilisa per a descriure un vi en una o totes estes característiques produïdes en qualsevol regió vitivinícola. A l'inversa, un vi produït en el Nou Món podria ser considerat de l'estil del Vell Món.