Anar al contingut

Serra Mestra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Serra Mestra
Mapa de Cuba.

La Serra Mestra és una cadena montanyosa en la regió suroriental de Cuba, principalment en les províncies de Granma i Santiago de Cuba. El seu punt més alt és el Pico Turquino en 1.974 m s. n. m..

Cascada en riu Braç de Bou, Serra Mestra.
Les falagueres arborescentes abunden en este territori: Compare's l'altura d'estos en l'estatura de les persones en l'image.
La Gran Pedra en la Serra Mestra.

Esta serra constituïx la major cordillera del país en forma d'un vert bastió que voreja la costa sur oriental de Cuba des de Veta Cruz fins a la baïa de Guantánamo,[1] té al voltant de 250 km de llarc per 35 d'ample. La seua altura mija està entre els 300 i 1500 m s. n. m., també el Pico Cuba es destaca per la seua altura en 1872 m i el Pico Suècia en 1734 m s. n. m.

La Serra Mestra és un dels escenaris naturals més importants de tota Cuba. En ella es troben reserves naturals com el Parc Pique Turquino, Parc nacional Desembarc del Granma, Parc Sant Dumenge-La Sierrita, Parc Mareja del Portillo. Tot açò convertix a la Serra Mestra en un gran destí ecoturístico en Cuba. En 1980 una part va ser declarada parc nacional.

Valor natural

[editar | editar còdic]

Entre els atractius naturals de Serra Mestra es troba la Gran Pedra, una roca de 70 000 tonellades ubicada a 1225 metros d'altura. Es tracta de la tercera roca més gran del món i es troba registrada en el Llibre Guinness dels Récorts.[2]

Ornitologia

[editar | editar còdic]

Cuba va informar cridades per a l'extinció del pardal carpintero de pico de marfil, pero en 1998 no es va poder confirmar l'extinció. La Serra Mestra seguix sent l'hàbitat en major provabilitat de contindre la població de l'espècie.[3]

Pardals carpinteros de pico de marfil, Arthur A. Allen (abril de 1935)

La cordillera és també el lloc de invernada per a les migracions d'aus i l'hàbitat del zorzal de Bicknell (Zordo de Bicknell).[4]

Història

[editar | editar còdic]

La Serra Mestra en la década de 1950, va tindre un gran reconeiximent nacional i internacional per ser l'assentament per als guerrillers de la revolució cubana, també pel manifest de la Serra Mestra, document firmat per Fidel Castro, Felipe Pazos i Raúl Chibás.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «La nostra Serra Mestra (I)» (en és). Granma.cu. Consultat el 2024-05-19.
  2. «La Gran Pedra, Mig ambient en Ràdio Havana Cuba, prensa cubana en Internet». Archivat des d'el original, el 2007-02-17. Consultat el 2024-05-19.
  3. Campephilus mainis, BirdLife International, p. i.T22681425A182588014. doi:10.2305/IUCN.UK.2020-3.RLTS.T22681425A182588014.en.
  4. (2020) Catharus bicknelli, BirdLife International. doi:10.2305/IUCN.UK.2020-3.RLTS.T22728467A180783383.en.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]