Parc nacional Desembarc del Granma

Parc nacional Desembarc del Granma

El Parc nacional Desembarc del Granma és un àrea ecològica de la flora i la fauna del municipi de Niquero, Cuba. Es troba localisat en l'extrem surest de la província de Granma. El parc adquirix el seu nom pel yate Granma en el que Fidel Castro, el Che Guevara, Raúl Castro i 79 dels seus partidaris varen navegar des de Mèxic fins a Cuba en 1956 i varen incitar la Revolució cubana, els qui varen desembarcar en estes costes un 2 de decembre de 1956.

És declarat i inscrit en la llista de Patrimoni de la Humanitat de l'UNESCO l'1.º de decembre de 1999 durant la XXIII Reunió del Comité de Patrimonis Mundials de la UNESCO celebrat en Marroc, convertint-ho en el primer lloc natural de Cuba en rebre tal distinció.

Constituïx de conjunt en el sistema de Maisí també en l'orient del país, el major i més conservat exponent mundial dels sistemes de terrats marins (emergides i sumergides) sobre roques calcáreas, considerant-se un dels llocs més notables de l'archipèlec cubà, tant pels seus valors naturals, com per haver segut escenari de rellevants acontenyiments de la nostra vida històric cultural.

Descripció

El parc nacional "Desembarc del Granma" ocupa part dels municipis de Niquero i Pilón en la partix sur de la província de Granma Des del punt de vista natural l'àrea ocupa l'extrem occidental del districte físic geogràfic de les montanyes d'i conforma la regió dels terrats marins de Veta Cruz.

L'extensió total de l'àrea geogràfica és de 32 576 ha (9 287 ha en la zona de amortiguación), de les quals el 73% són terrestres i el restant estan associades a superfícies marines. Va ser aprovat com a parc nacional en 1986, és la primera àrea protegida en esta categoria que funciona com a tal en Cuba.

Pocs llocs de Cuba desperten tant la curiositat i imaginació de geógrafos, geólogos, naturalistes o simplement visitants, com el sistema de terrats de Veta Cruz. La seua forma, com jagantescs escalons pétreos, constituïx un dels paisages més singulars que puguen ser vists. Els seus sistemes de terrats marins aplega alcançar una altura de 360 m s. n. m. i fins a 20 nivells emergits, alguns d'ells en 100 m de desnivell.

Terrat marí

Este singular parage va ser descobert per Cristóbal Colón durant el seu segon viage en maig de 1494, «…I va anar a demandar una província a que criden Macaca, que és molt bella i poblada…»

El registre de numerosos llocs arqueològics en l'àrea donen fe de lo narrat per el "Gran Almirant" de les infinites poblacions aborigen que en ella existien, la qual varen cridar província índia de Macaca". La lluntea d'esta regió a la vila de Sant Salvador i els impenetrables boscs, rius i recursos, varen propiciar que en la segona mitat de el XVI es convertira en guarida segura de corsarios i pirates com John Hawkins, sir Henry Morgan entre uns atres, fins a el XIX.

Durant el XIX en lo intens de la navegació comercial per la costa sur de Cuba es va evidenciar la necessitat de construir un far en Veta Cruz, lo que es va materialisar entre les décades del 50, 60 fins a la seua obertura el 5 de maig de 1871. L'element natural més significatiu del parc nacional Desembarc del Granma ho constituïx el seu sistema de terrats marins en les que es definixen de 8 nivells regionals de terrats (emergides), que apleguen fins a 20 nivells en 6 meso blocs i 29 micro blocs, alcançant una altura màxima d'en la zona d'Alegria de Pío. En la part submarina es definixen 3 nivells regionals (-9m, -18–180 m) i deuen existir més nivells locals, la qual cosa no ha segut encara estudiat. Les majors altures i cantitat de nivells s'alcancen en la zona de Punta Escalereta en un total de 20. Estos terrats s'alcen sobre calcàrees orgue- detrítiques i coralinas massices de les Formacions Veta Cruz (Mioceno mig a superior), Maya (Pliopleistoceno) i Jaimanitas (Pleistoceno o Pleistoceno superior).

El desenroll de formes cársicas i tectónico-cársicas del relleu en estos terrats és molt considerable, destacant-se els sistemes d'dolina inundades de Punta Escalereta, el Clot de Morlotte, segons alguns un Blue Hole emergit de 77 m de profunditat i de diàmetro; el canó fluvial del ric Boca del Bou, la cova del Fustete i decenes d'atres de menor extensió. L'estat de conservació d'este sistema (escarpes, casetes de marea, dunes fòssils, camellones de tormentes, secs fòssils, formes cársicas, etc.) és significatiu. Les formes del relleu, producte a la durea de les roques i el clima sec es troben en perfecte estat de conservació. Els ecosistemes que ací es desenrollen es troben també molt conservats, donada l'inaccessibilitat d'estes àrees i la no existència de comunitats dins de l'àrea (sola Veta Cruz i Alegria de Pío).

Clima

El clima d'estos territoris és tropical sec, en precipitacions que oscilen entre 700 i 120 mm. Aixina mateix, la temperatura promig és de 26°C, aplegant a màximes promig de 28°C, una de les més càlides del país.

Flora i fauna

La flora i la fauna d'este territori revisten gran importància nacional, per ubicar-se en planures cársicas aterrazadas de clima sec, condicions extremes estes que han permés una evolució diferenciada i la especiación i irradiació d'estes espècies. De les formacions vegetals existents es destaca el complex de vegetació de terrats, definit recentment, el qual junt a la xara Xeromorfo coster alberguen el major número d'espècies endèmiques.

Segons senyes encara incompletes, en estes àrees apareixen prop de 600 espècies de flora, en un 60% d'endemisme, d'ells més de 12 locals. Presenta una alta biodiversitat alt nivell d'endemisme i micro localisació d'espècies (14 espècies endèmiques). Dins d'estes últimes es destaquen per la seua importància: Amyris polimorpha, Cordia dumosa, Catalpa brevipes, Rhytidophyllum minus, Rondeletia apiculata, entre unes atres. Les regularitat geólogo-geomorfològica i climàtiques hídriques de l'àrea varen condicionar l'existència de 8 formacions vegetals entre les quals la xara xeromorfo coster i el Bosc semicaducifolio ocupen la major part de l'àrea.

En la fauna estes sifres són de 13 mamífers (23% d'endemisme), 110 aus (22.7% d'endemisme), 44 reptils (90.9% d'endemisme) i 7 amfibis (85.7% d'endemisme). No es posseïxen sifres confiables d'invertebrats pero s'estimen importants, destacant-se dins d'ells les poblacions de moluscs i palometes. Entre les espècies més importants d'estos sistemes, pel seu nivell d'endemisme local o grau d'amenaça, es deuen destacar una espècie de Polymita (P. venusta). Una atra espècie de gran importància és de Fulleram, (Crycosaura typica), gènero endèmic monotípic i en perill d'extinció de la família Xantusidae, els parents de la qual més propencs (gènero Klauberina) habiten en les illes del canal del sur de Califòrnia –archipèlec del Nort–. Esta espècie és endèmica local del Parc Desembarque del Granma.

Atres espècies importants que habiten en el Parc Desembarque del Granma són: (Ligus vittatus), bell molusc endèmic local dels terrats; Rabijunco (Phaeton lepturus) au marina que solament nidifica en Cuba en Punta de l'Inglés, parage del parc; (Starnoenas cyanocepphala) gènero endèmic monotípic cubà en perill d'extinció, en molt bones poblacions ací; el Manatí (Trichechus manatus manatus), mamífer marí en perill d'extinció; (Amazona leucocephala). També en Desembarc del Granma existixen les 4 espècies de quelonios marins reportats per a Cuba (Caretta caretta, Chelonia mydas, Lepidochelis olivacea i Eretmochelis imbricata).

En la part sumergida d'estos sistemes de terrats es destaquen, per la seua diversitat i grau de conservació, els secs frontals profunts dels escarpes submarins del talús insular; la presència d'abundants poblacions de peixos de plataforma i pelágicos; la cresta arrecifal de Veta Cruz i les poblacions de Cobo (Strombus gigues). La gran profunditat de la mar en la rodalia de la costa provoca l'existència de corrents d'aigües molt netes que permeten un gran desenroll de la vida submarina i fa d'estos llocs llocs privilegiats per al bucege contemplativo, comparables als millors del món (Punta Francés, Bonaire, etc.). Dins del Parc és possible trobar casi totes les espècies de corals i peixos del Carib donades les característiques de les aigües d'esta àrea i l'existència de secs coralinos i gran transparència de les seues aigües.

En l'aspecte històric i cultural esta àrea presenta també grans valors. Existixen àmplies evidències del poblament aborigen d'estos territoris per grups agroalfareros i preagroalfareros, que es manifesten en decenes de llocs arqueològics. En particular apareixen com a llocs de primera magnitut a nivell nacional el lloc arqueològic del Guafe, en un conjunt de coves ceremoniales i funeràries i un extens lloc habitacional, en els quals existixen 7 ídols entre els que es destaca l'Ídol de l'Aigua, possible representació de la deidad antillana Atabey.

Del periodo colonial espanyol perdura en perfectes condicions i encara en us un far de finals del sigle passat: el «far Vargas» (Veta Cruz).

Resenya històrica

Esta àrea de gran valor per la seua inapreciable riquea natural, històrica i cultural va prendre el nom de "parc nacional Desembarc del Granma" en honor a l'èpica ardit ocorregut el 2 de decembre de 1956. Els seus valors es multipliquen en cada soplido de vent, en cada gota d'aigua, en cada llavor o en cada vora d'au; lo que li conferix el privilegi de la renovació, que és dir, de la imperecedera novetat, per lo que el "parc nacional Desembarc del Granma" és patrimoni suprem d'els qui amen la natura.

Característiques Rellevants

• Els terrats marins, per la seua altura, número i grau de conservació dels sistemes de terrats sobre roques calcáreas, són màxims exponents mundials.

Constituïxen rellevants eixemples mundials de relleus formats per la combinació de moviments tectónicos i glacioeustáticos. Magnífics eixemples de formes de relleu d'un periodo geològic (plio-pleistoceno) d'evolució de la Terra, d'un estil (platafórmico) i d'una regió que com el Carib és una de les zones més complexes del Planeta des del punt de vista geològic.

• El grau de conservació dels sistemes de terrats, que apleguen a alcançar una altura de sobre el nivell de la mar en alguns dels 20 nivells emergits, les fa d'espectaculars i excepcionals. Dels terrats submarins, entre elles a lo manco 3 nivells de terrats sumergits, alcancen una profunditat de fins a 180 metros.
• El sistema de terrats marins de Veta Cruz forma un dels millors llocs del món per a l'estudi i comprensió dels canvis climàtics globals en llarcs periodos de temps i l'influència de la diferenciació morfoestructural dels territoris insulars por cuanto estos sistemes instituïxen indicadors morfocronológicos de la seua evolució.
• La presència d'una de les poques falles actives del món a on s'han determinat els paràmetros bàsics d'evolució d'estes estructures.
• El desenroll d'accidents del relleu (escarpes, furnias, dolina, sistemes cavernarios coves, canons fluvials) de gran rellevància per la seua magnitut, destacant-se els farallones dels terrats i el Clot de Morlotte, impressionant furnia de profunditat i de diàmetro.
• La representació de 5 formacions geològiques cubanes, dos de les quals (Veta Cruz i Maya), descrites per a estos territoris, alcancen ací el seu major desenroll.

Flora del parc nacional

• Sendera interpretativa Cova del Fustete

Esta caverna es troba ubicada al sur d'Alegria de Pío, en el quart nivell de terrats marins en la sendera interpretativa Morlotte-Fustete, la seua boca s'obri a 87 sobre el nivell de la mar, i alcança més de 5 d'extensió.

El recorregut comença en les Güiras, la boca de la cova s'obri ací a uns de profunditat, orientant-se cap al surest la galeria principal. En rumbo noroest, es troba la galeria del rat penat, en una enorme colónia de (Natalus epidus) i a on és possible observar el Majá de Santa María, (Epicrates angulifer).

Seguint en rumbo Surest es dalt a la primera eixida de la cova (Dolina del Bicho) a on es troba un chicotet llac subterràneu i estalagmites que per la seua forma assemblen pagodes chinenques, sent la de major atractiu una que està una miqueta inclinada, es coneix com "Torre de Pisa".

Ací la espelunca es desenrolla seguint patrons locals de agrietamiento en rumbo noreste, a on apareix el saló de la solsida, cavitat que com ya ho indica el seu nom, posseïx una enorme solsida pétreo de més d'altura, que té el seu orige potser pel desenroll de fenomens sísmics molt freqüents en l'àrea.

Seguint sempre en rumbo al surest localisem l'entrada cap al sur del saló del batiste, saló de gran bellea i enlluernant color blanc en profusió de formacions secundàries com: columnes, estalagmites, estalactites, gours i caprichoses helictitas, que per la seua retortillada forma constituïxen un repte a la força de gravetat. A partir d'ací es desenrollen nivells superiors de encavernamiento, i partixen tres galeries per la planta principal de la cova, riques en el desenroll de les formacions secundàries conegudes i bells gours reblits en arena de calcita i zinolita d'aspecte lechoso, conegudes per MOON MILK, en este sector existixen tres eixides més a l'exterior de la espelunca.

La presència de cristals d'algeps, Aragonito i calci provoquen centelleigs/centellejos en les formacions secundàries imprimint un sagell particular a l'exploració d'este paraís subterràneu.

La cova del Fustete va ser refugi de comunitats aborigen que varen deixar en ella prova de l'art rupestre, les pictografías en lo fonamental, estan construïdes per motius naturalistes, geomètrics i traços. Dins de les naturalistes resalten, en un mural ubicat en el sector "24 de febrer", la figura d'un peix loro i un mamífer embrujado, abdós molt relacionats en el producte de les seues activitats econòmiques fonamentals. Podria inferirse que esta galeria va deure estar relacionada en el seu pensament mític-religiós de propiciar a través de la creació artística, el domini de les forces de la naturalea per a que li permetera obtindre resultats en la seua llabor productiva i de subsistència.

• Sendera interpretativa geomorfològica Clot de Morlotte

Esta cavitat es forma per processos mixts, d'dolina de corrosió i desplome, que actuen de dalt cap a avall, i de processos d'erosió inversa, provocats pel moviment turbulento de les aigües subterrànees en zones de saturació profunda del mant freàtic. Analisant estos processos es té com a resultat final l'existència d'una cavitat de profunditat i de diàmetro, en forma de campana (més ample el fondo que la part superior), per lo que el extraplomo de les seues parets, la convertixen en un gran atractiu per a alpinistes i espeleòlecs.

Descoberta en 1938 per un pilot d'orige francés, de llinage Morlotte, del com va prendre el seu nom, va ser explorada per primera volta pel Grup "Humbolt" de geografia i història d'Orient el 31 d'agost de 1941, i posteriorment pel Grup "Martel" en 1979 i 1980, el Guacanayabo en 1984, 1985 i 1991.

En el seu interior existix un con de solsida que aplega fins a poc més de la mitat de la paret surest de l'alvenc, en 30 graus d'inclinament, cobert de vegetació pròpia del lloc com el Hayte (Grimnanthes lluïda), Cuaba (Amyris elemifera) i falagueres de l'espècie cheilonthes (xerófila).

En la paret noroest de la cavitat aflora entre les pedres de la solsida, el mant freàtic, constituït per un chicotet llac d'uns de profunditat i uns d'espill d'aigua, a on s'han colectado peixos i camarones encara sense identificar.

Els amants a la paleontologia poden ací fer colectas de fòssils en les parets de la cavitat. La fauna observada en el seu interior està representada pel Sijú cotunto (Glaucidium sijú), Oroneta de Cuevas (Petrochelidon fulva) les quals ascendixen descrivint un círcul en sentit contrari a les agulles del rellonge, i colmenas d'abelles (Apis melifera) en els clavills de les parets de l'alvenc.

Alguns investigadors sostenen que la cavitat constituïx un "Blue-Hole" emergit, puix les conegudes en Bahames i en l'Estat de Quintana Rosegue, Mèxic, estan inundades, pero tenen més o menys la mateixa profunditat i diàmetro.

• El gran desenroll i diversitat de formacions coralinas(fonamentalment Secs frontals profunts i crestes coralinas) i la fauna (platafórmica i pelágica), en aigües d'alt nivell de transparència. Es destaca la presència de 4 espècies de quelonios marins (Caretta caretta, Chelonia mydas, Lepidochelis olivacea, Eretmochelis imbricata ) i les colónies de cobos (Strombus gigues).
• Un dels principals centres d'endemisme florístico de Cuba
• Centre d'endemisme i diversificació dels moluscs.
• La gran extensió i desenroll de formacions vegetals xerófilas, que alcancen en estos sistemes el seu major esplendor per al país. El fet de que dos formacions vegetals cubanes (Xara espinosa semidesértico coster i el complex de vegetació de terrats) hagen segut definides per a estes àrees, que és a on únic pràcticament existixen o a on alcancen el seu major desenroll.
• Les estretes relacions biogeográficas en atres illes del Carib, en particular i Jamaica.
• La presència de destacats valors arqueològics de la cultura agroalfareracaribeña (Taína), preagroalfarera (decenes de llocs arqueològics, petroglifos, pictografías, etc.) i de l'etapa colonial espanyola (sistema de fars).
• Els successos de fets històrics rellevants de la Revolució cubana.

Llocs d'interés turístics

• Portada de la Llibertat, d'interés històric – cultural. Conté la ruta seguida pels expedicionarios del Yate Granma i el seu primer contacte en terra ferma fins a Alegria de Pío.
• Veta Cruz, lloc idòneu per a l'exploració i la fotografia submarina.
• Sendera arqueològica natural el Guafe, sendera interpretativa.
• Barrera Coralina de Veta Cruz
• Cova del Fustete, sendera aborigen en les parets de la qual apareixen interessants pictografías.
• Clot de Morlotte, impressionant furnia de més de profunditat en parets verticals i boca de diàmetro.
• Cova de Samuel. (Connotado lloc de la permanència de la cultura espiritual dels antepassats).
• Estany dels cocodrils. (Lloc propici per a l'observació de la flora i la fauna de chapulls).
• Boca del ric Bou, plaja verge sorgida en la desembocadura del riu, en enormes penya-segats que rodegen la vora coberta de vores rodades.(Lloc històric relacionat en els màrtirs de la epopeya del Granma).
• Farallón del Blanquizal, paret calcàrea, els estrats de la qual s'eleven casi sobre el nivell de la mar que cau verticalment a la vall del ric Bou. Mirador Natural.
• Cova d'o del Bojeo, una de les majors coves marines del país.

Descripció dels atractius

Portada de la Llibertat

El Monument "Portada de la Llibertat "constituïx l'entrada al parc nacional Desembarc del Granma, està situat a 21 km de la ciutat de Niquero, en el barri de les Colorades, a 10 de Veta Cruz; a de 2 de Campismo Vila Plaja les Colorades i distant a 7 km de la sendera arqueològica natural El Guafe.

Al lloc encara que es pot arribar per via marítima, lo més usual és per via terrestre, prenent la carretera que unix a Niquero en Veta Cruz.

El lloc revela tots els fets històrics que caracterisen l'acontenyiment del desembarc dels 82 expedicionarios que varen vindre en el yate Granma en decembre de 1956 per a donar inici al periodo de lluita armada que va conduir al triumfo revolucionari el primer de giner de 1959. La sendera concep passadiços que indiquen la ruta presa pels expedicionarios en la seua trayectòria en busca de la Serra Mestra

En el lloc es presenta una rèplica del yate, l'original és exhibit en una urna de cristal al buit en el Museu de la Revolució en La Habana.

La representació simbòlica del bohío del primer llaurador Ángel Pérez que va brindar ajuda solidària als expedicionarios, és una construcció similar a la casa que existia eixe 2 de decembre de 1956, a on varen arribar Fidel i els seus companyers eixe matí. Del lloc es pren un passadiç que té una extensió 1.7 km travessant la ciènaga i manglars fins a la llínea de la costa, a on es va edificar una placeta, la qual s'identifica en una tarja que denomina el lloc "Els Cayuelos" com a Monument Nacional, distinció otorgada en 1978. La plaça, que pot acollir fins a 20 mil persones, està adornada en jardineria i té un asta en; està dissenyada a un mateix nivell en tota la seua llongitut i acondicionada en allumenament artificial lo que permet activitats nocturnes.

Alegria de Pío

Lloc històric situat a 28 km al surest de la ciutat de Niquero i a 6 km aproximadament de la sendera Morlotte -Fustete, és el lloc a on es va produir el primer combat dels expedicionarios del Granma, constituïx el batisme de fòc del naixent Eixèrcit Rebel, el 5 de decembre de 1956.

El seu historicidad prové perque tres dies despuix d'haver-se produït el desembarc, en acampar els revolucionaris en esta zona, agotats i sedientos per l'àrdua caminada, es produïx l'inesperada sorpresa de l'atac, despuix de la afanosa busca de l'eixèrcit batistiano per a aniquilar als expedicionarios.

El visitant podrà observar vàries tarjas alegóricas: la guardarraya per a on varen arribar procedent de les Colorades; el montecito a on varen acampar, que encara conserva un tronc gros d'un arbre a on es va ubicar l'Estat Major; els llocs a on varen estar sepultats els primers expedicionarios caiguts, aixina com els camps de canya que varen servir d'abric a la tropa dispersa.

Propenc a este lloc es podrà visitar la cova a on es varen refugiar el segon dia despuix del Combat els Comandants Juan Almeida Bosc, Ernesto Guevara d'i atres tres expedicionarios.

Veta Cruz

S'ubica geogràficament en l'extrem sur occidental de Granma, en els pseudopericlinales dels massiços montanyosos de Cuba Oriental, en la zona d'interacció entre les plaques del Carib i Amèrica del nort. S'inscriu en el grup de paisages denominat Planura del Cauto - Guacanayabo, la principal formació del qual geològica és la cridada veta Cruz del Pleistoceno superior. És un poblat del municipi de Niquero. Entre els seus accidents geogràfics més significatius podem mencionar La Punta de l'Inglés, que constituïx l'extrem més meridional de Cuba, el sec Coralino de Veta Cruz en més de 1500 metros llongitut, en el que s'observa gran part de les espècies caribenyes de corals i una de les majors del Carib, que es destaca ademés per la seua gran preservació i endemisme.

• Granma, el yate dels revolucionaris que va arribar en este lloc.

Vore també

• Golf de Guacanayabo