Anar al contingut

Província de Granma

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Granma és una de les 15 províncies de Cuba. Esta sorgix a raïl de la divisió polític administrativa de 1976.

La diòcesis de l'Iglésia catòlica que es correspon en el territori de la província es denomina Diòcesis del Santíssim Salvador de Bayamo-Manzanillo i el seu centre d'alts estudis és l'Universitat de Granma, fundada en 1976.[1]

Denominació

[editar | editar còdic]

Assumix el seu nom en honor al desembarc en plaja Les Colorades del yate Granma, usat per Fidel Castro, el seu germà Raúl Castro, el Che Guevara i atres 79 expedicionarios per a desembarcar en Cuba i donar inici a la guerrilla de la Serra Mestra que desembocaria en el triumfo de la Revolució cubana en 1959.

L'adopció d'este nom va tindre lloc ademés per la controvèrsia existent entre les ciutats de Manzanillo i Bayamo, sobre el nom definitiu que deuria dur la província que incloguera a abdós, geogràficament propenques. Encara que Manzanillo, durant tot el XX fins als anys 70 havia tingut major població i importància econòmica que la ciutat de Bayamo, esta última va ser triada per l'Assamblea nacional del Poder Popular per a capital de la província, atenent a la seua ubicació geogràfica, precedència i significació històrica en la formació de la nacionalitat cubana, acordant-se propondre esta denominació neutral, nom arreplegat en l'història de Cuba. Granma va ser el yate que va dur a Fidel i els expedicionarios que varen començar la Revolució des de la Serra Mestra en 1956.

Descripció

[editar | editar còdic]

En la porció suroest de la regió oriental de l'illa de Cuba, es troba la província Granma. Llimita al nort en les províncies de Les Tunas i Holguín, a l'est en les de Holguín i Santiago de Cuba, al sur en Santiago de Cuba i el mar Carib i a l'oest en el golf del Guacanayabo.

El seu territori comprén una extensió de 8 362 km² - no inclou els cayos que tenen una extensió de 9,6 km² -, la qual cosa constituïx el 7,5 % del total de la superfície del país.

El rostre físic de Granma està caracterisat per l'harmònic contrast entre el pla i la montanya. En els seus llímits es tanquen moltes dels cims més alts del territori cubà, junt a l'incommensurable vastedad de la planura del Cauto, una de les més extenses i uniformes del país.

Al sur, ocupant una tercera part del seu territori, s'alça la Serra Mestra, verdadera espina dorsal de la geografia oriental. L'elevació màxima de Granma és el pico La Bayamesa a 1 730 m s. n. m. . De la Serra aboquen tots els rius més importants de la província. Entre ells, en primer lloc, el Cauto, el més llarc dels rius cubans, i els rius Cautillo, Bayamo, Bou, Jicotea, Yara, Jibacoa, i Vicana, entre uns atres. En la vertent sur de la serra es destaquen els rius Mota i Macío.

El contrast físic que caracterisa a la província s'aplica igualment a les seues costes i mars: de les vores baixes i cenagosas, poblades de manglars i pantans, les aigües poc profundes i les cayerías del Guacanayabo a l'àrida majestad dels terrats del Sur, a on es localisa el punt més meridional de l'illa de Cuba, la punta de l'Inglés.

Divisió administrativa

[editar | editar còdic]

La seua capital, Bayamo, és la capital, ciutat més poblada, i la seua principal urbs industrial en el dia de hui; considerada Breçol de la Nacionalitat Cubana. La ciutat de Manzanillo (132 000 hab.) va ser la principal urbs industrial. La província inclou atres 11 municipis.

Municipis

[editar | editar còdic]

La província de Granma està subdividida en 13 municipis.

Archiu:Provincia Granma municipios.png
Municipis de la província de Granma.
Municipi Població
(2017)
Àrea
(km²)
Ubicació Capital Atres localitats
1. Bartolomé Masó 40.089 657.10 20°10′7″N 76°56′33″O / 20.16861, -76.9425 (Bartolomé Masó)</noinclude>|| ||Les Mercés, Caney de les Mercés, Providència, Sant Dumenge
2. Bayamo 238.544 965.78 20°22′54″N 76°38′33″O / 20.38167, -76.6425 (Bayamo)</noinclude>|| Capital provincial || Les Tamaras, Cautillo, El Entronque de Guisa, El Forn, Mabay-Julia, Les Mànegues, El Datil, Peralejo, Guasimilla, Molino Rojo, Entronque de Bueycito, Barranca
3. Bou Dalt 31.463 452 20°10′25″N 76°44′57″O / 20.17361, -76.74917 (Bou Dalt)</noinclude>||Bueycito, Sant Pablo de Yao, Nou Yao, La Piñuela
4. Campechuela 43.648 577 20°14′0″N 77°16′44″O / 20.23333, -77.27889 (Campechuela)</noinclude>|| Israel Licea, Sant Ramón, Ceiba Hueca, Ceiba Hueca Dalt, Cienaguilla, Realengo, Alt de Jo, La Glòria, Miguel Sánchez
5. Cauto Crist 20.556 550 20°33′44″N 76°28′10″O / 20.56222, -76.46944 (Cauto Crist)</noinclude>|| ||Babiney.
6. Guisa 46.879 596 20°15′40″N 76°32′17″O / 20.26111, -76.53806 (Guisa)</noinclude>||Victorino, Corralillo, Monjaras, La Nenita
7. Jiguaní 60.163 646 20°22′24″N 76°25′20″O / 20.37333, -76.42222 (Jiguaní)</noinclude>|| ||Santa Rita, Cautillo, Mines de Harlem, Dos Rius
8. Manzanillo 128.667 498 20°20′23″N 77°06′31″O / 20.33972, -77.10861 (Manzanillo)</noinclude>|| ||Troya, Santa Úrsula, Sant Francisco,Calicito,L'Arremate, El Lloc, Les Novillas
9. Mija Lluna 32.967 376 20°08′40″N 77°26′10″O / 20.14444, -77.43611 (Mija Lluna)</noinclude>||Vicana, Els Guayos
10. Niquero 42.485 582 20°02′50″N 77°34′41″O / 20.04722, -77.57806 (Niquero)</noinclude>|| ||Belic, Veta Cruz, Hondón, Les Colorades, Guanito, Alegria de Pío, Riu Nou, La Ricardo, Estacadero, Piloncito, Pou Empalao. Montero, etc
11. Pilón 29.546 462 19°54′20″N 77°19′15″O / 19.90556, -77.32083 (Pilón)</noinclude>||Sevilla, Marea del Portillo, Mota
12. Riu Cauto 46.804 1539.10 20°33′50″N 76°55′2″O / 20.56389, -76.91722 (Ric Cauto)</noinclude>|| ||Vau de l'Algeps, Cauto Embarcadero, Guamo Embarcadero, Crit de Yara, Guamo Vell
13. Yara 56.100 576 20°16′37″N 76°56′49″O / 20.27694, -76.94694 (Yara)</noinclude>|| ||Veguitas, Sofia, José Martí, Mateo Romás, Cayo Redó, Paquito Rosers, Els Cayos, Les Caobes i Bou de Gallego.

Atres assentaments urbans

[editar | editar còdic]

Ademés de les capçaleres municipals, són Veguitas (Municipi de Yara), Cayo Redó (Municipi de Yara), Troya (Municipi de Manzanillo), Santa Úrsula (Municipi de Manzanillo), Sant Francisco (Municipi de Manzanillo), Les Mercés (Municipi de B. Masó), Santa Rita (Municipi de Jiguaní), Vau de l'Algeps (Municipi de Riu Cauto), Babiney (Municipi de Cauto Crist), Cauto Embarcadero, Cauto El Pas, Bueycito, Calicito (Municipi de Manzanillo), Sant Ramón (Municipi de Campechuela), Ceiba Hueca (Municipi de Campechuela), Les Tamaras (Municipi de Bayamo), Sevilla, Cautillo, El Entronque de Guisa (Municipi de Bayamo).

Demografia

[editar | editar còdic]

La província Granma conta en una població de 833 600 habitants, d'ells 480 987 residixen en assentaments urbans i 352 613 en assentaments rurals, en un 57,7% d'urbanisació, trobant-se entre les províncies menys urbanisades del país.

Està considerada com la quinta província més densament poblada del país en 99,5 hab./km² . El 49,23% de la població està representada pel sexe femení i la composició pel color de la pell representa un dels majors per centenars de mestiçage.

El creiximent de la població és de 0,9 per cada mil habitants, existint una disminució de la fecunditat, a pesar de trobar-se entre els valors més alts del país en una Taxa Global de Fecunditat d'1,47 fills/dòna, només superada per Guantánamo, Pinada del Riu i l'Illa de la Joventut.

La mortalitat exhibix un baix nivell en una taxa bruta de 6,2 per cada mil habitants i la taxa de mortalitat infantil és una de les més baixes, sent de 5 defunció de menors d'un any per cada mil naixcuts vius.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons



Referències

[editar | editar còdic]