Anar al contingut

Planura

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Planura
Per a per al grup polític de la Revolució francesa vore Plaine (Revolució francesa).
Archiu:FILE 0
La regió pampeana cita requerida
Archiu:FILE 1
Planura en la província meridional d'Escania, en Suècia.

En geografia, una planura o planicie és una gran extensió de terra plana o en llaugeres ondulacions.[1][2] Les planures es poden trobar en terres baixes, generalment per baix dels 200 metros sobre el nivell de la mar o en el fondo de valls. També es troben replanells, en altituts superiors als 500 m i a elevació superiors, en altiplanos.

Descripció

[editar | editar còdic]

En un vall, les planicies poden estar delimitades per dos costats, o en atres casos estar rodejades, total o parcialment, per un anell de tossals, montanyes o penya-segats. En les regions a on hi ha més d'una planura, estes solen estar conectades per un pas o una brecha. La seua formació va poder deure's a lava, aigua o gèl depositats que varen ser fluint des de tossals i montanyes circumdants com en el cas de les fajanas, o per erosió del vent.[3]

En moltes zones i històricament, les planures han segut un motor econòmic decisiu per al desenroll del ser humà per la fàcil movilitat que permeten i el major aprofitament agrícola i ganader del seu sol sobre el de zones montanyoses o escarpadas. Els sediments depositats en el seu terreny les convertixen en llocs fèrtils i de sol suau i pastoso, propici per al desenroll de cultius i pastures; el seu baix o nul relleu facilita la mecanisació de les collitas.[4]

Els biomas de les planures inclouen pasturages (templat o subtropical), estepa (semiárido), sabana (tropical) o tundra (polar). En alguns casos, els deserts i les selves tropicals també poden considerar-se planures.[5]

Les planures en moltes àrees són importants per a la agricultura perque a on els sols varen ser depositats com sediment poden ser profunts i fèrtils, i la planicie facilita o be la mecanisació de la producció de cultius, o be sustenten praderies que proporcionen bones pastures per al ganado.[6]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El vocablo «planura» es forma a partir de «pla» (del llatí planus) i -ura (sufix llatí -ūra).[1] «Planicie» prové aixina mateix del llatí planities.[2]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Planura». Diccionari de la llengua espanyola Edició del Tricentenario Actualisació 2023. RAE. Consultat el 2 de giner de 2024.
  2. 2,0 2,1 «Planicie». Diccionari de la llengua espanyola Edició del Tricentenario Actualisació 2023. RAE. Consultat el 2 de giner de 2024.
  3. Rood, Stewart B. (1 de febrer 2008). “Declining summer flows of Rocky Mountain rivers: Changing seasonal hydrology and provable impacts on floodplain forests”. Journal of Hydrology 349 (3–4): 397–410. doi:10.1016/j.jhydrol.2007.11.012. Bibcode2008JHyd..349..397R.
  4. (1992) Understanding the Earth, 2nd edició, Cambridge University Press, p. 93. ISBN 978-0-521-42740-1.
  5. Encyclopedia of Paleoclimatology And Ancient Environments, Dordrecht: Springer, p. 665.
  6. Powell, W. Gabe. 2009. Identifying Land Use/Land Cover (LULC) Using National Agriculture Imagery Program (NAIP) Data as a Hydrologic Model Input for Local Flood Plain Management. Applied Research Project, Texas State University.