Província de Santiago de Cuba
La província de Santiago de Cuba és la segona província de Cuba en número d'habitants. La seua principal ciutat i capital és Santiago de Cuba, la segona en importància del país, que conta en 508 105 habitants. En 2021 contava en 1 040 897 habitants segons la ONEI. Es troba en la zona oriental de l'illa, cridada Regió d'Orient.
La diòcesis de l'Iglésia catòlica que es correspon en el territori de la província es denomina Arquidiócesis de Santiago de Cuba i el seu centre d'alts estudis és l'Universitat d'Orient, fundada en 1947.
Història
[editar | editar còdic]Anteriorment la província tenia major extensió; abans de 1905, l'illa estava dividida en sis províncies i l'actual estava inclosa en el territori de la província que rebia el mateix nom, pero entre eixe any i 1976 va rebre el nom de província d'Orient. La província ocupa el centre-sur de l'antiga província d'Orient.
La Província de Santiago de Cuba ha segut testic i protagonista dels principals acontenyiments històrics de la nació i a on han naixcut tots els processos històrics de la mateixa:
- Santiago de Cuba va ser la primera capital colonial espanyola en Cuba, des de la seua fundació en 1515 fins a 1608.
- La Baïa de Santiago de Cuba va ser per la que per primera volta varen entrar esclaus negres a l'illa en 1522.
- Santiago de Cuba va tornar a ser capital colonial espanyola en Cuba quan La Habana va ser ocupada pels anglesos en 1762.
- Santiago de Cuba va ser la ciutat que més va aportar fills a les guerres d'independència cubana, i la província (anteriorment ocupava tota la regió oriental) va ser el principal escenari de la Guerra de 1895.
- Santiago de Cuba va ser el principal escenari de la Guerra hispà-nortamericana, el resultat de la qual va marcar el fi del domini espanyol en Amèrica i l'inici de l'etapa imperialista dels Estats Units.
- En Santiago de Cuba, més específicament en el seu Ajuntament, va fer pren de possessió com President de Cuba Tomás Estrada Palma el 20 de maig de 1902, fet que va marcar el naiximent de la República de Cuba (1902-1959).
- En Santiago de Cuba, més específicament en el Quarter Moncada, va ser iniciada la Revolució cubana en les accions del 26 de juliol de 1953.
- La pren de Santiago de Cuba per Fidel Castro va ser la que va marcar el triumfo de la Revolució cubana i des de la seua Ajuntament este la va proclamar Capital provisional de la República.
Geografia
[editar | editar còdic]
Està situada en la porció meridional central de la regió oriental de l'illa, llimitada al sur en el Mar Carib i pel nort en la província de Holguín, a l'est en la província de Guantánamo i a l'oest en la província de Granma. Conta en una extensió superficial de 6 156,44 quilómetros quadrats, d'esta 4 100,4 quilómetros quadrats corresponen a les zones d'altures i montanyes que representen el 66,5% del seu territori.
A l'oest, a uns 125 quilómetros es troba la ciutat de Bayamo, al nort a uns 196 quilómetros està la ciutat d'Holguín, cap al sur a 140 quilómetros l'illa de Jamaica; i a l'est a 90 quilómetros la ciutat de Guantánamo.
Els seus extrems septentrionals estan situats a 9 km a l'est del Pique Cristal, i a 0,8 km al suroest del ric Pa d'Aigües. Els extrems meridionals es troben en la desembocadura del Riu Macío i en la Plaja Borracho. Mentres el seu extrem occidental es localisa pròxim a la confluència de la riera Rosario i el riu Macío.
Constituïx una de les porcions del territori nacional de latitut més baixa ya que per ella passa el Paralel 20 nort en la seua part sur i, com a conseqüència, el seu clima és el més tropical, aspecte este que contribuïx a que reba un dels acumulats de radiació solar més significatius del país.
És important també l'existència d'un dels desnivells més pronunciats del planeta en trobar-se front al massiç del Turquino una gran depressió batimétrica coneguda com a Fossa d'Orient, la qual cosa dona lloc a un desnivell des del fondo de la mar al cim del Pico Turquino, en 1 974 metros.
En este territori té naiximent el riu més llarc de Cuba, el Cauto, i la montanya de major altura de l'archipèlec cubà, el Pico Turquino.
Els elements topogràfics i geomorfològics d'esta província es troben entre els de majors diferenciació sobre les seues regions naturals; açò fa que es puguen advertir sis unitats o sistemes en el seu territori, entre planures, altures i montanyes:
- Valle Central: Presenta característiques ondulades. S'estén entre la Serra Mestra al sur i la Serra Cristal al nort; a l'est llimita en el municipi Songo-La Maya i la Província de Guantánamo; i a l'oest s'estén fins al municipi Sant Luis en els llímits en Palma Soriano. En esta vall es desenrolla majorment el cultiu de canya de sucre.
- Planura Aluvial del riu Cauto: S'ubica al nort de la ciutat de Palma Soriano i coincidix en la confluència del Riu Cauto en el Guaninicún, en el municipi de Sant Luis, per a estendre's en rumbo oest a través dels municipis de Palma Soriano, Mella, i Contramaestre, fins als llímits en les províncies de Granma i Holguín. L'economia assentada en este territori és cañera i agropecuaria.
- Cordillera de la Serra Mestra: És el grup orogràfic més important de Cuba. Està ubicada a lo llarc d'esta província i la de Granma. En este sistema es troben les altimetria màximes del país en el Massiç del Turquino en el Pico Turquino; la Sierrita dels Libertadores en altituts que oscilen entre 1400 i 1800 metros; en tercer lloc, a l'est de la ciutat de Santiago de Cuba, la Gran Pedra, punt culminant de la cordillera homònima en 1226 metros, coronada en una mole pétrea de 68 tonellades aproximadament.
- Conca de Santiago de Cuba: Depressió d'orige tectónico de 400 quilómetros quadrats llimitada per l'amfiteatre que integren d'oest a est les Serres del Coure, de Boniato i de la Gran Pedra. L'accident geogràfic més notable d'esta conca topogràfica ondulada, ho constituïx la Baïa de Santiago de Cuba. Ací és a on es troba la ciutat de Santiago de Cuba.
- Serra de Nipe i Serra Cristal: Constituïdes per les vertents sur d'abdós serres, que formen els llímits de la província en la direcció nort pels municipis Mella i Segon Front; el punt culminant és el Pique Cristal en 1241 metros. L'economia en estos sistemes montanyosos la constituïxen els recursos forestals, la plantació cafetalera i la ganaderia vacuna.
- Planura costera: Esta és una estreta i discontínua franja de topografia plana, constituïda per terrats marins que s'estenen al sur de la Serra Mestra des de Punta Morrillo Chic, en el municipi Santiago de Cuba, en direcció este de la província en la de Guantánamo i fins a la desembocadura del Riu Macío en el municipi de Guamá, que llimita en direcció oest en la Província de Granma.
El territori de la província s'estén, aproximadament, per 222 quilómetros de costa, que inclouen el llitoral de la Baïa de Santiago de Cuba. D'ells 157 quilómetros en el municipi de Guamá i 65 quilómetros en el municipi Santiago de Cuba.
Clima
[editar | editar còdic]El seu clima és el més tropical, aspecte este que contribuïx a que reba un dels acumulats de radiació solar més significatius del país. La temperatura mija anual oscila de 24 a 26 graus Celsius en les zones planes; en les zones montanyoses descendix a un promig de 16 a 14 graus Celsius. Lo complex de l'orografia influïx notablement sobre els processos causals sobre la cantitat de precipitacions, per a una mija anual de 1375 milímetros.
Flora
[editar | editar còdic]La flora d'esta província s'ubica dins de la regió Cuba oriental, a on es destaquen el subsector Veta Cruz-Maisí, que comprén tot el llitoral sur de la província. Ací s'agrupa una flora xeròfila en abundància de captáceas, xares, yerbazales de ciènaga i vegetació aquàtica. Ademés presenta els complexos de vegetació de mogote, costa arenenca i rocosa, aixina com uverales i manglars. El territori provincial és el més ric en espècies endèmiques en 32 gèneros, localisat sobretot en les zones montanyoses.
Fauna
[editar | editar còdic]Les característiques de la fauna natural de la regió, està regida pels patrons generals de la fauna cubana, que es caracterisa per la pobrea de vertebrats i un alt percentage d'espècies endèmiques donat, de manera principal, per les nostres condicions insulars. Per açò es considera a la Serra Mestra, i en particular el seu vertent sur, com una de les zones de més alt per cent d'endemisme en el país (en més del 50%), a on aproximadament exiten unes 30 espècies com la Jutía conga, la Jutía Andaraz, l'Almiquí i el rat penat fruter.
Economia
[editar | editar còdic]La província és rica en recursos miners com el ferro i el coure. No obstant, l'economia està basada primordialmente en l'agricultura, en grans plantacions de canya de sucre, banana, cacao i café. Posseïx una important indústria en les afores de la capital representada per les fàbriques de ciment, la refineria de petròleu i productores de diversos aliments, aixina com el turisme. La bellea natural de la regió és un fort atractiu per al fluix de turistes del restant de Cuba o de l'estranger.
Divisió administrativa
[editar | editar còdic]La província conta en nou municipis i 131 consells populars (20 urbans, 66 rurals i 45 semiurbanos). Cas rellevant resulta el municipi Santiago de Cuba, el més poblat del país, a on s'assenta la ciutat homònima que per ser la segona en importància de la nació es dividixca en sis districtes: el José Martí, el 26 de Juliol, l'Antonio Maceo, l'Abel Santamaría, el René Ramos i el Frank País.
Atres ciutats importants de la província són Palma Soriano, Contramaestre, Sant Luis i La Maya.
Municipis
[editar | editar còdic]
| Municipi | Població (2005) |
Població (2021) |
Superfície (km²)[1] |
Localisació | Capital[1] |
|---|---|---|---|---|---|
| 1. Contramaestre | 104.657 | 104.721 | 610,3 | </noinclude>||Contramaestre | |
| 2. Guamá | 34.851 | 34.146 | 965 | </noinclude>||Chivirico | |
| 3. Mella | 35.034 | 34.158 | 335,2 | </noinclude>||Mella | |
| 4. Palma Soriano | 123.301 | 120.676 | 845,8 | </noinclude>||Palma Soriano | |
| 5. Sant Luis | 88.943 | 78.067 | 765 | </noinclude>||Sant Luis | |
| 6. Santiago de Cuba | 494.913 | 508.105 | 1023,8 | </noinclude>||Santiago de Cuba | |
| 7. Segon Front | 40.003 | 40.324 | 540 | </noinclude>||Mayarí Dalt | |
| 8. Songo-La Maya | 93.893 | 90.344 | 721 | </noinclude>||La Maya | |
| 9. Tercer Front | 29.742 | 30.356 | 364 | </noinclude>||Creuament dels Banys |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Gwillim Law. «Municipis of Cuba» (en anglés). Statoids. Consultat el 19 de novembre de 2008.
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Província de Santiago de Cuba.- Mapa de la província
- Santiago de Cuba
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Provincia de Santiago de Cuba» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.