Per a atres usos d'este terme vore Crònica (diari).

La crònica és una informació interpretada sobre fets actuals on es narra un aconteiximent passat, que es relaciona en un d'actual. Les característiques de la crònica són molt semblants a les del reportage periodístic, malgrat que a la crònica, l'autor o el periodista es presenta al text i manifesta la seua visió personal. El seu estil, per tant, es nota més que a atres gèneres periodístics on no tenen cabuda les valoracions, com ara la notícia.

Tipos de cròniques

Hi ha diferents tipos de crònica. Pel que fa a la temàtica podem trobar les cròniques de societat, espectacles, política, etc. Quant al subjecte, este pot estar implícit o explícit, fent un ús lliure del llenguage i del seu estil personal. Les classificacions de les cròniques són diverses i ben variades.

Antecedents històrics

Les primeres cròniques daten del XII, tot i que no són encara periodístiques. Estes cròniques tractaven relats històrics sobre les vides dels reis; naixements i morts de famílies en cert renom... Estes primeres cròniques suposen l'embrió de l'historiografia. Durant l'edat mijana i el Renaiximent, la crònica era l'eina més utilisada per difondre els aconteiximents de l'época. D'entre les més conegudes en la nostra llengua, destaquen les nomenades quatre grans Cròniques:

Crònica i literatura

La crònica està molt lligada a la literatura. No debades, els grans cronistes del sigle han combinat la tasca periodística en la literària. En llengua castellana, trobem el cas de Gabriel García Márquez, un dels cronistes millor valorats de tot el món. En la nostra llengua, Vicent Andrés Estellés va conrear també este gènere, i va erigir-se com un dels poetes i periodistes més reconeguts. Atres cronistes catalans van ser Joan Fuster i Josep Pla.

Vore també

Commons

Plantilla:Viccionari-lateral Plantilla:Teoria de la història

Plantilla:ORDENA:Cronica