Hivern
L'hivern és una de les quatre estacions de les zones temperades. La paraula hivern prové del llatí hibernum. Esta estació es caracterisa per dies més curts, nits més llargues i temperatures més baixes. En les àrees més alluntades de l'equador, les temperatures són més baixes, de la mateixa manera, mentres més prop, més calor fa, la seua temperatura és de 40ºC i la baixa és de 39ºc.
Astronòmicament, escomença en el solstici d'hivern vora el 21 de juny en l'hemisferi sur i el 21 de decembre en l'hemisferi nort, acaba en l'equinocci de primavera, vora el 21 de setembre en l'hemisferi sur i el 21 de març en l'hemisferi nort (encara que les dates varien segons l'any).
El fet de que l'òrbita de la terra siga elíptica, se traduïx en una duració menor en l'hemisferi nort i major respecte ad est en l'hemisferi sur, puix en juliol se produïx l'afeli, durant l'hivern austral, i en giner el periheli durant el boreal. En resum, l'hivern dura aproximadament 4 dies més en l'hemisferi austral respecte al boreal. Meteorològicament, en canvi, se solen considerar hivernals els mésos sancers de juny, juliol i agost en l'hemisferi sur i decembre, giner i febrer en l'hemisferi nort.
La cultura europea ha identificat tradicionalment els últims dies de decembre i mesos de giner, febrer i març com a temporada d'hivern. No obstant dir que en "giner és hivern" requerix una matisació, atenent a l'hemisferi en que nos trobem, puix en l'hemisferi sur és estiu.
Explicacions mitològiques de l'hivern[editar | editar còdic]
En la mitologia grega, Hades, deu de l'inframón, seqüestra a Persèfone per a fer-la la seua esposa. Zeus li ordena a Hades que la torne i se l'entregue a Deméter, deesa de la terra i sa mare. No obstant, Hades enganya a Persèfone i li fa menjar el menjar dels morts, per lo que Zeus li ordena a Persèfone que passe sis mesos en Deméter i sis mesos en Hades. Durant el temps en que la seua filla està en Hades, Deméter s'entristix i provoca la primavera d'hivern i l'hivern.
