Nadal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Decoració nadalenca en la plaça de l'Ajuntament de Valéncia

El Nadal és una de les festes més importants del cristianisme, junt a la Pasqua i Pentecostés, que celebra el naiximent de Jesucrist en la ciutat palestina de Belem.

Esta festa es celebra el 25 de decembre per l'Iglésia Catòlica, l'Iglésia Anglicana, algunes atres Iglésies protestants i l'Iglésia ortodoxa Romanesca; i el 7 de giner en atres Iglésies Ortodoxes, ya que no varen acceptar la reforma feta en el calendari julià, per a passar al nostre calendari actual, nomenat gregorià, del nom del seu reformador, el Sum pontífex Gregori XIII.

Orígens del Nadal[editar | editar còdic]

Els orígens poden variar d'acort a la festivitat. Encara que la data exacta del naiximent de Jesús de Nazaret no es troba registrada ni en l'Antic Testament ni el Nou Testament (Bíblia), el 25 de decembre ha segut significatiu en els pobles de l'antiguetat que celebraven durant el solstici de l'hivern en l'hemisferi nort (des del 21 de decembre). L'adopció d'eixa data es va realisar sigles despuix.

Tradicions nadalenques[editar | editar còdic]

Artícul principal → Tradicions nadalenques.

Les tradicions i costums són una forma de fer present, lo que va ocórrer en el passat. Són fets i obres que es transmeten d'una generació a una atra de forma oral o escrita. La paraula tradició ve del llatí "traditio" que ve del verp "tradere" que significa entregar, aixina que, es podria dir que tradició és lo que els nostres antepassats nos han entregat.

En el cas del Nadal, lo més important de les tradicions i costums no és només l'aspecte exterior, sino el seu significat interior. Es deu conéixer per qué i para qué es porten a terme les tradicions i costums per a aixina poder viure-les intensament.

Existixen moltes tradicions i costums del Nadal que nos ajuden a viure l'esperit nadalenc.

El Nadal, és una data molt important per als cristians, puix tanca un número considerable de tradicions arraïlades a través de sigles; despuix s'han incorporat el màrqueting i l'consumisme a estes dates, que distrauen la seua real raó de ser i les transformen en una celebració més, pero havent perdut ya gran part del seu autèntic sentit.

Les tradicions nadalenques varien d'un país a un atre. Alguns dels elements comuns a varis països són l'arbre de Nadal, les corones d'advent, els calcetins penjats en el fumeral, els bastons de caramelo i els belems o naiximents que representen el naiximent de Jesús. Entre les principals tenim:

12 grans de raïm en la Nit de Cap d'Any Adorns nadalencs Arbre de Nadal Belem Casca
Corona d'Advent Cap d'any Dia de Nadal Estrela de Nadal Estrenes i Cistella de Nadal
Flor de Pasqua Loteria de Nadal Massapà Nadalenques Papa Noel
Pinyates Posades Reis Macs Sants Inocents Targetes de Nadal
Tio o Tronc de Nadal Tortell de Reixos Torró Visc i Agrévol

Felicitem el Nadal en Llengua Valenciana[editar | editar còdic]

A voltes, per influència d'unes atres llengües veïnes, no usem correctament les expressions genuïnament valencianes per a referir-nos a les festes nadalenques. Per això, és molt important recordar algunes de les més comunes en llengua valenciana:

  • La denominació de Nadal se referix tant al dia 25 de decembre, Dia de Nadal, com a tot el periodo festiu en conjunt. És sempre en masculí i en singular. En valencià no felicitem els Nadals, sino el Nadal, en singular.
  • La nit del dia 24, vespra de Nadal, és la Nit de Nadal, equivalent a la Nochebuena del castellà.
  • El primer dia de l’any, 1 de giner, és el dia de Cap d'Any: el cap, el primer de l'any. No s'ha de dir dia d'Any Nou per calc del castellà.
  • Paralelament a lo que ocorre el dia 24, la nit del dia 31, vespra de Cap d'Any, és la Nit de Cap d'Any, equivalent a la Nochevieja del castellà.
  • És també típicament valencià celebrar la festivitat del dia 6 de giner, dia de l'Epifania o de Reixos. Els Reixos són els reis d'Orient: Melchor, Gaspar i Baltasar, que adoraren a Jesucrist en el pesebre. Si be el plural regular Reis també se'ls aplica en algunes comarques i no és incorrecte, convé usar sempre la denominació ben nostra de Reixos (plural de "reix", paraula antiga que volia dir "rei" i que ve directament del llatí rex) per a referir-nos ad estos personages.
  • Per a felicitar el Nadal, diem Bon Nadal (i no Feliç Nadal). Igualment, la felicitació més correcta i genuïna per al nou any que escomença és la de Bon Any (i no Feliç Any, que és un calc del castellà) o la de Bon Ninou (bon any nou), també genuïnament valenciana i que, si be ha caigut en desús els últims temps, convé usar per a que no es perga.

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]