Anar al contingut

Anex:Lemes d'Estat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Esta pàgina és una relació de lemes nacionals d'Estats independents, i, quan és aplicable, els estats que els componen. Alguns dels lemes llistats poden no ser els llegals en l'actualitat. També es relacionen els lemes d'alguns estats extints i alguns estats sense reconeiximent internacional.

Alguns lemes nacionals:

B

Avís referències

Este artícul o secció necessita referències adicionals que apareguen en una publicació acreditada.
Pots colaborar afegint cites a fonts fiables. El material sense referenciar pot ser qüestionat i eliminat.

C

  • Erro al crear miniatura: Cap Vert: Unidade, Trabalho, Progresso" (Portugués, "Unitat, treball, progrés")
  • Camboya Camboya: ជាតិ សាសនា ព្រះមហាក្សត្រ (cheate sasanea preahmhaksaat) (jemer, "Nació, religió, rei")[34]
  • (República Jemer): សេរីភាពសមភាពភាតរភាពវឌ្ឍនភាពនិងសុភមង្គល (seripheap sampheap pheatarpheap vodthonpheap ning sophomongkol) (jemer, "Llibertat, igualtat, fraternitat, progrés i felicitat")
  • (República Popular de Kampuchea): ឯករាជ្យ សន្តិភាព សេរីភាព សុភមង្គល (ekreachy santiphap seripheap sophomongkol) (jemer, "Independència, Pau, Llibertat, Felicitat")
  • Erro al crear miniatura: Camerún: Paix -- Travail -- Patrie (francés, "Pau, Treball, Pàtria")[35]
Avís referències

Este artícul o secció necessita referències adicionals que apareguen en una publicació acreditada.
Pots colaborar afegint cites a fonts fiables. El material sense referenciar pot ser qüestionat i eliminat.

Avís referències

Este artícul o secció necessita referències adicionals que apareguen en una publicació acreditada.
Pots colaborar afegint cites a fonts fiables. El material sense referenciar pot ser qüestionat i eliminat.

D

  • Dinamarca Dinamarca: cap. Lema real: Guds hjælp, Folkets kærlighed, Danmarks styrke (danés, "L'ajuda de Deu, l'amor de la gent, la força de Dinamarca")
  • Dominica Dominica: Apres Bondie, C'est La Ter (criollo dominiqués, "Despuix de Deu és la Terra")[42]

I

F

G

Avís referències

Este artícul o secció necessita referències adicionals que apareguen en una publicació acreditada.
Pots colaborar afegint cites a fonts fiables. El material sense referenciar pot ser qüestionat i eliminat.

H

I

  • (Regne d'Itàlia): FERT, lema de la Casa de Saboya i més tart del Regne d'Itàlia, interpretat diversamente com: Fortitudo Eius Rhodum Tenuit (llatí: "La seua força va conquistar Rodas") en referència a la victòria d'Amadeo V, comte de Saboya, en el lloc de Rodas (1310); Foedere et Religione Tenemur (llatí, "Lligats pels tractats i la religió"); Fortitudo Eius Rempublicam Tenet (llatí, "La seua força [o valor] preserva la República"); Fides Est Regni Tutela (llatí, "La Fe és la protecció de [nostre] Regne")[54]. A voltes escrit tres voltes: FERT, FERT, FERT.
  • (Itàlia fasciste): Credere, obbedire, combattere (italià, "Creure, obedir, combatre")

J

  • Jamaica Jamaica: Out of many, one people (anglés, "D'entre molts, una gent")[55]
  • [[Image:Japó|border|20px|Japó]] Japó: 平和と進歩 (Heiwa To Shinpo) (japonés, '"Pau i Progrés")
  • (Imperi del Japó): 五箇条の御誓文 (Gokajō no Goseimon) (japonés, "Jurament en cinc artículs") o 八紘一宇 (Hakkō ichiu) (japonés, lliteralment "Un concorde de huit cordes baix un sol sostre", interpretable com "Tot lo món Baixe un Sol Sostre", modernamente reinterpretat com "Germandat Universal") o 天皇陛下万歳 (Tennōheika Banzai!) (japonés, "¡Dèu mil anys de vida al Emperador!")
  • Jordània Jordània: الأردن أوّلاً (al'urdun awwlaan) (àrap, "Jordània en primer lloc"); الله، الوطن، الملك (Allah Al-Watan Al-Malek) (àrap, "Deu, la Pàtria, el Rei")
Avís referències

Este artícul o secció necessita referències adicionals que apareguen en una publicació acreditada.
Pots colaborar afegint cites a fonts fiables. El material sense referenciar pot ser qüestionat i eliminat.

K

Avís referències

Este artícul o secció necessita referències adicionals que apareguen en una publicació acreditada.
Pots colaborar afegint cites a fonts fiables. El material sense referenciar pot ser qüestionat i eliminat.

Avís referències

Este artícul o secció necessita referències adicionals que apareguen en una publicació acreditada.
Pots colaborar afegint cites a fonts fiables. El material sense referenciar pot ser qüestionat i eliminat.

L

  • Laos Laos: ສັນຕິພາບ, ເອກະລາດ, ປະຊາທິປະໄຕ, ເອກະພາບ ແລະ ຄວາມຈະເລີນຮຸ່ງເຮືອງ (santiphab ekalad pasathipatai ekaphab lae khuaam chaloen hungheuong) (lao, "Pau, independència, democràcia, unitat i prosperitat")
Avís referències

Este artícul o secció necessita referències adicionals que apareguen en una publicació acreditada.
Pots colaborar afegint cites a fonts fiables. El material sense referenciar pot ser qüestionat i eliminat.

  • Lesotho Lesotho: Khotso, Polixca, Nala (sesotho, "Pau, Pluja, Prosperitat")
  • Letònia Letònia: Tévzemei un brívibai (letó, "Per la Pàtria i la Llibertat")
Avís referències

Este artícul o secció necessita referències adicionals que apareguen en una publicació acreditada.
Pots colaborar afegint cites a fonts fiables. El material sense referenciar pot ser qüestionat i eliminat.

Avís referències

Este artícul o secció necessita referències adicionals que apareguen en una publicació acreditada.
Pots colaborar afegint cites a fonts fiables. El material sense referenciar pot ser qüestionat i eliminat.

M

N

  • Namíbia Namíbia: Unity, liberty, justice (anglés, "Unitat, llibertat, justícia")[58]
  • Nauru Nauru: God's will first (anglés, "La voluntat de Deu davant tot")
  • Nepal Nepal: जननी जन्मभूमिष्च स्वर्गादपि गरियसि (ananī canpabhūel meuśca svargādapī garīyasī) (Sánscrito, La mare i la terra mare/pàtria valen més que el regne del cel)
  • (Regne de Nepal): Dolç et decorum est pro pàtria mori (Llatí, És dolç i honorable morir per la pàtria)

O

P

Avís referències

Este artícul o secció necessita referències adicionals que apareguen en una publicació acreditada.
Pots colaborar afegint cites a fonts fiables. El material sense referenciar pot ser qüestionat i eliminat.

R

|border|20px|Anglaterra]] Anglaterra: Dieu et mon droit (francés, "Deu i el meu dret")

S

Avís referències

Este artícul o secció necessita referències adicionals que apareguen en una publicació acreditada.
Pots colaborar afegint cites a fonts fiables. El material sense referenciar pot ser qüestionat i eliminat.

Avís referències

Este artícul o secció necessita referències adicionals que apareguen en una publicació acreditada.
Pots colaborar afegint cites a fonts fiables. El material sense referenciar pot ser qüestionat i eliminat.

T

Avís referències

Este artícul o secció necessita referències adicionals que apareguen en una publicació acreditada.
Pots colaborar afegint cites a fonts fiables. El material sense referenciar pot ser qüestionat i eliminat.

Avís referències

Este artícul o secció necessita referències adicionals que apareguen en una publicació acreditada.
Pots colaborar afegint cites a fonts fiables. El material sense referenciar pot ser qüestionat i eliminat.

; Ne mutlu Türk'üm diyene (turc, "Quin feliç és aquell que diu yo soc turc")

Avís referències

Este artícul o secció necessita referències adicionals que apareguen en una publicació acreditada.
Pots colaborar afegint cites a fonts fiables. El material sense referenciar pot ser qüestionat i eliminat.

O

|border|20px|Unió Europea]] Unió Europea: In varietate concòrdia (llatí "Unida en la Diversitat")[78]

V

I

Z


Referències

  1. ↑ De fet és el títul del himne nacional de Abjasia
  2. ↑ 2,0 2,1 Malise Ruthven (giner de 2004). Historical Atles of Islam, Harvard University Press, p. 14. ISBN 978-0-674-01385-8. Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre «Ruthven2004» está definido varias veces con contenidos diferentes
  3. ↑ 3,0 3,1 Richard C. Martín. Encyclopedia of Islam & the Muslim World, Granite Hill Publishers, p. 723. ISBN 978-0-02-865603-8.
  4. ↑ Vers d'un poema de Naim Frashëri, poeta nacional d'Albània.
  5. ↑ Cornis-Pope, Marcel (2004). History of the literary cultures of East-Central Europe: junctures and disjunctures in the 19th and 20th centuries, John Benjamins Publishing Company, pp. 291. ISBN 90-272-3453-1.
  6. ↑ Zemrashqiptare. En albanés. Consultat 19/08/2016
  7. ↑ Pearson, Owen. Albània in Occupation and War: From Fascism to Communism 1940–1945. Pàgina 272. I.B.Tauris, 2006 ISBN 9781845111045
  8. ↑ Com es mostra per eixemple en les monedes de 2 €: «BCE: Monedes d'euro, cares nacionals - Alemània». Archivat des d'el original, el 17 d'abril de 2001. Consultat el 21 de setembre de 2006.
  9. ↑ «[1]». Consultat el 15 de març de 2018 (en és-ÉS).
  10. ↑ Lema de la màxima condecoració prusiana. A voltes considerat el de l'Estat: Davies, Norman. God's Playground A History of Poland: Volume II: 1795 to the Present. Pàgina 101. OUP Oxford, 2005ISBN 9780199253401
  11. ↑ Haldon, John; (1999). Warfare, State and Society in the Byzantine World, Taylor & Francis, Inc., p. 24. ISBN 978-1-85728-495-9.
  12. ↑ Davies, Alan T. (1988). Infected Christianity: A Study of Modern Racism, McGill-Queens University Press, p. 42. ISBN 978-0-7735-0651-0.
  13. ↑ Joseph W. Bendersky (2007). A Concise History of Nazi Germany: 1919-1945, Rowman & Littlefield, pp. 105–6.
  14. ↑ «Constitució del Principat d'Andorra». Consultat el 7 de febrer de 2010.
  15. ↑ «Caribbean Community (CARICOM) Secretariat - Antiga and Barbada». Consultat el 2 d'agost de 2006.
  16. ↑ Apareix escrit en la bandera d'Aràbia Saudita.
  17. ↑ Constitution du 28 novembre 1996. Chapitre III. De l'État. Article 11.
  18. ↑ Este lema va aparéixer en les primeres monedes de les Províncies Unides adoptat per l'Assamblea de l'any XIII. Va deixar d'usar-se des dels anys 30 del sigle XIX i habia segut falcat en les monedes des dels anys 90 del sigle XX. Cap llei o costum ho sanciona
  19. ↑ «Prime Minister Andranik Margaryan's Welcome Message on the Occasion of the 70-anniversary of the Establishment of the Union of Armènia's Writers». Consultat el 3 d'agost de 2006.
  20. ↑ En la part de les melancolies, figura en eminència la divisa –indivisibiliter ac inseparabiliter- d'Àustria-Hongria.[2]
  21. ↑ «Azərbaycana niyə Odlar Yurdu deyilir?» (en azerí). musavat.com. Consultat el 19 d'agost de 2016.
  22. ↑ http://www.mammadaminrasulzade.com/#home. Consultat: 19/08/2016
  23. ↑ «Caribbean Community (CARICOM) Secretariat - The Bahames». Consultat el 2 d'agost de 2006.
  24. ↑ Belgium - Landmarks and reference points
  25. ↑ «Caribbean Community (CARICOM) Secretariat - Belize». Consultat el 2 d'agost de 2006.
  26. ↑ «La Constitution de la République du Bénin». Consultat el 2 d'agost de 2006.
  27. ↑ «Birmània, el país de les ombres | MICROPOLIS». Consultat el 12 de març de 2016.
  28. ↑ As shown on the coins; see for example «Banc Central de Bolívia : Moneda de 10 Centaus». Consultat el 4 d'agost de 2006.
  29. ↑ http://www.brasilemb.org/profile_brazil/brasil_ejournal_maxwell.shtml
  30. ↑ «The Government of Brunei Darussalam - National Flag and Crest». Consultat el 5 d'agost de 2006.
  31. ↑ «About Bulgària: National Symbols - Flag, coat of arms, anthem». Consultat el 5 d'agost de 2006.
  32. ↑ «Présidence du Burkina Faso - Els armoiries». Consultat el 5 d'agost de 2006.(en francés)
  33. ↑ Article 7 of «Constitution de la République du Burundi (en francés)» (PDF). Archivat des d'el original, el 9 de març de 2005. Consultat el 5 d'agost de 2006.
  34. ↑ «Constitució de Camboya». Consultat el 5 d'agost de 2006.
  35. ↑ «Constitució de Camerún (en francés)». Consultat el 5 d'agost de 2006.
  36. ↑ «The Canada Encyclopedia: A Mari usque ad Mare». Consultat el 5 d'agost de 2006.
  37. ↑ «Constitution de la République du Tchad 1996». Consultat el 8 d'agost de 2006.(en francés)
  38. ↑ 38,0 38,1 Govern de Chile. «Primer Escut Nacional». Consultat el 21 de novembre de 2007.
  39. ↑ «Lliberteu i orde». Consultat el 30 de setembre de 2006.
  40. ↑ «La Constitutioni de la République de Côte d'Ivoire». Consultat el 8 d'agost de 2006.(en francés)
  41. ↑ https://www.prensa-latina.cu/index.php?o=rn&aneu=431062&SÈU=el-crit-de-cuba-sera-sempre-pàtria-o-mort-video
  42. ↑ «Caribbean Community (CARICOM) Secretariat - Dominica». Consultat el 2 d'agost de 2006.
  43. ↑ Assamblea Llegislativa del Salvador, Bandera Nacional
  44. ↑ Llei 33/1981, de 5 d'octubre, de l'Escut d'Espanya
  45. ↑ «National Symbols ) Fiji Govenment Online». Consultat el 2 d'agost de 2006.
  46. ↑ http://www.info-france-usa.org/atoz/libeqfra.asp
  47. ↑ «Caribbean Community (CARICOM) Secretariat - Grenada». Consultat el 2 d'agost de 2006.
  48. ↑ Christian Fogd Pedersen (1971). The International Flag Book in Color. Morrow Ed. p. 166.
  49. ↑ Encyclopædia Britannica: Greek Independence Day.
  50. ↑ Haiti Referència. Els Symboles d’Haiti: Armes et Devise d’Haiti.
  51. ↑ «State Emblem - National Symbols - Know Índia: National Portal of Índia». Índia.gov.in (en anglés).
  52. ↑ Santoso, Soewito Sutasoma, a Study in Old Javanese Wajrayana 1975:578. New Delhi: International Academy of Culture
  53. ↑ «To Lead is To Serve». Solomon Claves.
  54. ↑ I segreti del motto sabaudo FERT (en italià)
  55. ↑ Independence
  56. ↑ ResumeNiv2
  57. ↑ «Monaco en un clin d'œil!». Consultat el 3 d'agost de 2006. (en francés)
  58. ↑ «The National Symbols of Namíbia» (en en).
  59. ↑ Apareix en l'anvers de les monedes de córdoba
  60. ↑ Frase d'Augusto C. Sandino en telegrama de resposta a Gilbert D. Hatfield, Cap. O.S. Marine Corps, datat el 12 de juliol de 1927
  61. ↑ «The Dutch royal house: The royal coat of arms». Consultat el 2 d'agost de 2006.
  62. ↑ Vore Escut de Paraguai
  63. ↑ «Information of Pakistan: The State Emblem». Consultat el 2 d'agost de 2006.
  64. ↑ http://en.numista.com/catalogue/pieces28356.html FREIE STADT DANZIG · 1935 ·FÜNF GULDEN·En Numista
  65. ↑ «Coats of arms». The Official Website of the British Monarchy. Consultat el 19 d'agost de 2016.
  66. ↑ The Progress and Public Processions of Queen Elizabeth, by John Nichols
  67. ↑ The Fourth part of the Institutes of Laws of England: Concerning the Jurisdiction of Courts, by Edward Coke
  68. ↑ (1841) Numismatology article in The Popular Encyclopedia.
  69. ↑ Coin from reign of James VI , retrieved 17 August 2014
  70. ↑ «Cymru am byth! The meaning behind the Welsh motto». WalesOnline. Consultat el 19 d'agost de 2016.
  71. ↑ Téllez, Juan JoséYanitos. Viage al cor de Gibraltar (1713-2013) Centre d'Estudis Andalusos, 2013 ISBN 8494181750, 9788494181757 Pàgina 83.
  72. ↑ "The World Factbook," CIA. Washington, Potomac Books, Inc., 2010. ISBN 1612344011, 9781612344010. Appendixes s.v.
  73. ↑ Heraldry of the world, British Indian Ocean Territory. consultat 19/08/2016
  74. ↑ Talocci, Mauro (revised and updated by Whitney Smith) Guide to the Flags of the World (ISBN 0-688-01141-1), p. 145.
  75. ↑ «Czech Republic - Constitution». Servat.unibe.ch. Consultat el 6 de novembre de 2011.
  76. ↑ «How Our State Emblem Was Created».Nauka i Zhizn.
    20–24.ISSN 0028-1263.
  77. ↑ Constitució de l'Unió Soviètica 1936, artícul 143.
  78. ↑ EUROPA. «Unida en la diversitat». Consultat el 8 d'octubre de 2011.

Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Lemes_d%27Estat&oldid=1483871»