Unida en la diversitat

«Unida en la diversitat» és el lema oficial de l'Unió Europea.[1] Té idèntic estatus oficial i jurídic en els 24 idiomes oficials de l'Unió. També s'ampra en moltes ocasions com a versió comuna la traducció al llatí, «In varietate concòrdia».[2][3]
És un dels símbols d'Europa més recents, junt en la bandera i l'himne pero a diferència de la majoria de símbols, és específic de la UE, en lloc de provindre del Consell d'Europa.[4][5] Va ser adoptat en l'any 2000 despuix de ser elegit en un concurs en el que varen participar estudiants dels països membres de l'Unió Europea.[6]
Encara que despuix de l'aprovació del Tractat de Lisboa els símbols de l'Unió Europea no són jurídicament vinculants per als països membres, setze Estats de l'Unió han declarat la seua llealtat a estos símbols en una declaració anexa al document, comprometent-se a la seua utilisació en actes públics i en totes les sèus i edificis nacionals. També el Parlament Europeu va modificar el seu reglament intern a fi d'utilisar els símbols més freqüentment.[7]
Significat
Segons la Comissió Europea, la divisa fa referència a cóm les numeroses cultures, tradicions i llengües que concorren en Europa, són un actiu positiu per al continent. En esta situació, afig també que en la UE els europeus treballen junts per la pau i la prosperitat.[1]
Història
El lema europeu es va adoptar per primera volta en maig de 2000 com Unida en la diversitat, per mig d'un procés no oficial, a saber, un concurs que va contar en la participació de 80 000 estudiants dels 15 països que llavors formaven l'Unió Europea (també coneguda com UE-15): Alemània, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburc, Països Baixos, Portugal, Regne Unit i Suècia.[8]
El proyecte de la Prairie
En abril de 1998, el periodiste[9] Patrick La Prairie va propondre, en el periòdic francés Ouest-France, l'organisació d'un concurs de lemes entre estudiants de secundària dels llavors 15 Estats membres de l'Unió Europea.[6] L'intenció d'este aconteiximent era commemorar els 50 anys de la famosa declaració de Robert Schuman, considerat un dels pares fundadors de l'Unió Europea. Esta declaració versava sobre una comunitat supranacional que va devindre en la creació de l'actual Unió Europea.[6][10]
En 1998, l'Unió Europea tenia ya una bandera i un himne, i estava a punt de posar en marcha l'euro, la seua moneda; no obstant, caria d'un lema, i d'ací que es decidira iniciar el concurs.[8] El periodiste La Prairie era el responsable de l'escola de prensa del diari Ouest-France i va trobar dos patrocinadors: el museu francés Memorial de Cauen sobre la Segona Guerra Mundial i la llavors companyia pública France Telecom. Aixina mateix, es varen afegir a l'iniciativa 40 diaris en França i en els demés països membres de l'Unió Europea.[11] Va haver a lo manco un periòdic per país, entre els quals es trobaven La Repubblica en Itàlia,[12] Li Soir en Bèlgica,[13] el Irish Claves en Irlanda, el Berliner Zeitung en Alemània i The Guardian en Regne Unit.[14]
El proyecte es va iniciar oficialment el 31 de març de 1999 en l'inauguració de la pàgina web oficial del concurs, que va ser denominat Unix devise pour l'Europe (Un lema per a Europa), gestionat per France Telecom.[15] La web contenia documentació pedagògica, creada per l'oficina general del proyecte, situada en el Memorial de Cauen. Va haver professors que varen supervisar i varen traduir la documentació i els formularis d'inscripció disponibles en els onze idiomes oficials d'Europa, ademés del català.[8] La versió en anglés, A motto for Europe, tenia ademés la seua pròpia pàgina web. L'eslògan del concurs va ser «L'únic premi serà escriure una pàgina en el Història d'Europa».[8]
La convocatòria: Un lema per a Europa
En setembre de 1999 es va convocar el concurs coincidint en l'inici del curs escolar, a fi de crear un lema per a l'Unió Europea. Varen participar 80 000 alumnes organisats en 2575 grups escolars[8] d'edats compreses entre 10 i 19 anys.[13] La regla principal era que el lema devia consistir en una frase de no més de dotze paraules, la qual devia acompanyar-se d'una explicació de no més de 1500 caràcters, escrita en l'idioma local del grup. També era necessari incloure una versió en anglés de l'explicació, ya que els professors usaven este idioma per a comunicar-se entre ells.[8] L'any següent es varen designar els guanyadors nacionals i europeus.[8]
Fins a la data llímit de la convocatòria, 15 de juny de 2000, es varen rebre 2016 lemes.[16] Taylor Nelson Sofres va realisar un anàlisis lèxic d'esta amalgama de 400 000 paraules per a descobrir quins varen ser els térmens més usats pels jóvens europeus, que varen anar: «___protected_title_0___», «___protected_title_1___», «___protected_title_2___», «___protected_title_3___», «___protected_title_4___», «___protected_title_5___», «___protected_title_6___», «___protected_title_7___», «___protected_title_8___», «___protected_title_9___», «___protected_title_10___», «___protected_title_11___», i «___protected_title_12___».[16] Este estudi es va utilisar posteriorment per a realisar la selecció nacional del text per part del jurat.[8]
Durant el més de febrer de 2000, les entitats colaboradores de cada país membre de la UE-15 varen seleccionar els millors 10 lemes nacionals, per a despuix remetre'ls a un segon jurat encarregat de la selecció europea. Estos 142 lemes es varen traduir als 11 idiomes oficials europeus.[8]
Els dies 11 i 12 d'abril de 2000, el Jurat de Prensa Europeu, establit en el Memorial de Cauen, va elegir 7 lemes d'entre els triats en febrer (cada país contava en una opció de vot). Estos lemes es varen remetre al Gran Jurat Europeu en Brusseles.[8]
Ratificació en el Parlament Europeu
El 4 de maig de 2000, casi 500 escolars de quinze classes de la UE-15 (els guanyadors de cada una de les 15 seleccions nacionals) es varen reunir en el Parlament Europeu en Brusseles per a assistir a la proclamació del lema elegit eixe dia pels 15 membres del Gran Jurat, incloent l'excanceller d'Àustria Franz Vranitzky, l'exministra d'Assunts Exteriors d'Itàlia Susanna Agnelli, l'exastronauta belga Dirk Frimout, l'exministre d'Assunts Exteriors de Dinamarca Uffe Ellemann-Jensen, l'historiador luxemburgués Gilbert Trausch, l'expresidenta del Bundestag d'Alemània Rita Süssmuth, la senadora irlandesa Mary Henry, l'expresident de la Comissió Europea britànic Roy Jenkins i l'expresident de la Comissió Europea francés Jacques Delors.[16]
El lema es va mostrar sobre fondo blau darrere de la 24.ª presidenta del Parlament Europeu Nicole Fontaine. Unité dans la diversité, en francés Unida en la diversitat es va traduir als onze idiomes oficials de la UE i al llatí, In varietate concòrdia, com va expressar la presidenta Nicole Fontaine.[8][13] Este lema va ser concebut pels jóvens luxemburguesos i modificat pel president Delors, qui va colocar «Europa:» precedint al lema.[17]
Ya que encara devia ser ratificat oficialment pels quinze caps d'Estat del Consell Europeu en Santa Maria dona Feira (Portugal) els dies 19 i 20 de juny de 2000, la presidenta Nicole Fontaine va expressar: «Desig que es convertixca en el lema de totes les institucions, de la mateixa forma que tenim una bandera i un himne».[13]
Els sis lemes que es varen rebujar finalment varen ser «Pau, Llibertat, Solidaritat», «Les nostres diferències són la nostra força», «Units per la pau i la democràcia», «Units en llibertat», «Un vell continent, una nova esperança», i «¡Tots diferents, tots europeus!».[16]
Lemes semblats ya existien en atres països del món. Bhinneka Tunggal Ika, en antic javanés (Units en la diversitat, en castellà), ha segut el lema d'Indonèsia des de 1945[11] i el 27 d'abril de 2000 una Suràfrica post-apartheid va adoptar un lema similar. El lema !ke i: ǀxarra ǁke, en idioma bosquimano (una llengua joisana extinguida), també es traduïx com a Unitat en la diversitat.[11]
Discurs en el Consell Europeu
El 19 de juny de 2000, en Santa Maria dona Feira (Portugal), Nicole Fontaine va concloure el seu discurs oficial d'inauguració del cim del Consell Europeu en l'introducció del lema de l'Unió Europea:[18]
“A l'espera de que concloga una reflexió molt més àmplia sobre el futur d'una Europa dels 28, estos ciutadans necessiten idees clares: institucions inteligibles i duradores que garantisen l'unitat en la diversitat, per citar la divisa adoptada fa vàries semanes per 80 000 jóvens dels nostres països.[18]”
Constitució Europea

En 2004 l'Unió Europea es basava en els tractats constitutius (Tractat de París, mentres va existir la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, i els Tractats de Roma) i els tractats i actes que els modifiquen (Brusseles, Acta Única Europea, Maastricht, Ámsterdam, Niça i els successius Tractats d'Adheriment) que fixen les seues normes de funcionament i actuació.
En eixe any, es va propondre un nou document, el Tractat pel que s'establix una Constitució per a Europa o Tractat constitucional, l'objectiu del qual seria reemplaçar dits tractats i seria similar a la constitució d'un país. El text incorporava el Artícul I-8, sobre els símbols de l'Unió:[19]
El tractat va ser somés a referèndum obtenint resultats distints, i mentres en Espanya els electors ho varen aprovar en una baixa participació (44 %), en França i Holanda en una alta participació (69 i 63 %, respectivament) va ser rebujat,[20][21] lo que va provocar una crisis institucional europea[20] estancant aixina el proyecte, que finalment seria repres/représ tres anys despuix en diverses modificacions baix la forma d'un tractat.[22]
Dia d'Europa de 2005
El 9 de maig de 2005, la Comissió Europea va emetre artículs promocionals com una targeta postal mostrant els símbols d'Europa: la bandera, el himne, el lema (ara Unida en la diversitat) i el dia d'Europa.[23] Solament faltava la moneda europea, que estava inclosa en el Tractat de 2004, pero encara no era constitucional.[23] El cartell del dia oficial d'Europa també va amprar el lema Unida en la diversitat.[24]
El mateix dia, 1000 jóvens varen proclamar el nou lema Unie dans la diversité en el Memorial de Cauen com a celebració del quint aniversari.[25] Esta frase apareix escrita en el proyecte de Constitució Europea,[26] que no obstant va ser rebujada per referèndum pocs dies despuix.
Tractat de Lisboa

En 2007, el Tractat de Lisboa no contenia cap artícul dedicat als símbols de l'Unió Europea. Va conservar gran part del contingut del tractat de 2004, pero ometia els artículs que definien els símbols d'Europa, a saber: la bandera, el himne i el lema. No obstant, sí que incloïa una declaració d'alguns països que reconeixien dits símbols. En resposta a l'omissió dels símbols en el text principal del tractat, el Parlament Europeu va prendre l'iniciativa en usar-los en primer lloc.[27]
El Parlament va modificar el seu reglament intern a fi d'utilisar els símbols més freqüentment. En el cas del lema, s'imprimiria en tots els documents del Parlament.[7][28]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Direcció general de Comunicació - Union Europea. «El lema de la UE». Archivat des de l'original, el 2025-02-10. Consultat el 2026-12-21.
- ↑ Pérez Benítez, Germán. «PROGRAMA DE DESARROLLO DEL COMERCIO I PROMOCIÓN DE LAS INVERSIONES EN BOLIVIA». Archivat des de l'original, el 7 de setembre de 2012. Consultat el 9 d'octubre de 2011. «L'Unió Europea té com a lema “In varietate concòrdia” o “Units en la diversitat” i basa la seua raó de ser en l'Estat de Dret i en la democràcia»
- ↑ Van Eemerem, Frans H.; Garssen, Bart. «In Varietate Concòrdia - United in Diversity: European Parliamentary debat as an argumentative activity type» (en inglés). Archivat des de l'original, el 2025-12-15. Consultat el 9 d'octubre de 2011.
- ↑ El Consell d'Europa. «El himne europeu». Archivat des de l'original, el 2025-09-10. Consultat el 2026-01-21. «Des de 1972 el himne europeu és un extracte del preludi de el “Himne a l'alegria” de la 9ª Simfonia de Beethoven [...] Professionals i particulars poden accedir a les diferents versions del Himne Europeu. Els fragments que figuren a continuació s'han extret de la “Rapsòdia sobre el Himne Europeu” i varen ser composts per Christophe Guyard a solicitut del Consell d'Europa, en la finalitat d'ilustrar documentals, notícies i programes audiovisuals sobre el Consell d'Europa.»
- ↑ Consell d'Europa. «Els símbols del Consell d'Europa». Archivat des de l'original, el 17 de juny de 2012. Consultat el 9 d'octubre de 2011. «La bandera i el himne europeus varen ser elegits i adoptats pel Consell d'Europa abans de convertir-se aixina mateix en els símbols de l'Unió Europea»
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Patrick La Plairie (5 d'octubre de 2000). «Els élèves donnent unix devise à l'Europe'» (en francés). Archivat des de l'original, el 6 d'octubre de 2011. Consultat el 8 d'octubre de 2011.
- ↑ 7,0 7,1 «'Sovereignty threat' after European parliament adopts flag and anthem», The Telegraph, 9 d'octubre de 2008. Consultat el 9 d'octubre de 2011 (en anglés).
- ↑ 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 La Prairie, Patrick. «Unix devise pour l'Europe», Ouest-France, 27 de febrer de 2009. Consultat el 8 d'octubre de 2011 (en francés).
- ↑ Jets d'encre. «Els entretiens Jets d'Encre» (en francés). Archivat des de l'original, el 13 de novembre de 2008. Consultat el 8 d'octubre de 2011.
- ↑ Encarna Hernández (4 de maig de 2010). «60 Aniversari de la Declaració Schuman». Consultat el 11 d'octubre de 2011. «La Declaració Schuman va ser el pistoletazo d'eixida a la marcha de l'Europa dels Sis, la “menuda Europa”, de caràcter supranacional, en la que per primera volta els Estats sobirans cedien competències a un orgue de nou cunye: la primigènia Comissió Europea»
- ↑ 11,0 11,1 11,2 «note 8: A. RIZZO, Europa futura un motto togliattiano, in La Stampa», 14 de juliol de 2003 (en italià).
- ↑ «I ora l'Europa prop un motto», La Repubblica, 7 de març de 2000. Consultat el 8 d'octubre de 2011 (en italià).
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 «Unix devise de compromis pour l’Europe», Li Soir, 5 de maig de 2000. Consultat el 8 d'octubre de 2011 (en francés).
- ↑ Centre Virtuel de la Connaissance sur l'Europe. «Members of the European Mija Jury and of the European Grand Jury for the ‘Motto for Europe' competition» (en inglés). Consultat el 8 d'octubre de 2011.
- ↑ Académie de Clarmont-Ferrand. «Unix devise pour l’Europe» (en francés). Archivat des de l'original, el 24 de setembre de 2009. Consultat el 11 d'octubre de 2011. «Els technologies de l’information et de la communication ont relié tous els participants: li site web « unix devise pour l’Europe », réalisé parell l’entreprise partenaire France Télécom, a créé, au delà dones frontières, un réseau de partage et de solidarité»
- ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 Ecole Privée Fieldgen. «Unix devise pour l'Europe» (en francés). Consultat el 9 d'octubre de 2011.
- ↑ "The Symbols of the European Union: the origin of the motto" (I Simboli dell'Unione europea, Bandiera - Inno - Motto - Moneta - Giornata), by Carlo Curti Gialdino, Professor of International Law at the University of Rome "La Sapienza" and Llegal Secretary at the Court of Justice of the European Communities from 1982 to 2000, 2005, pages 130132. English versió translated by the CVCE
- ↑ 18,0 18,1 Nicole Fontaine (19 de juny de 2000). «Intervenció de la Sra. Fontaine Presidenta del Parlament Europeu». Consell Europeu de 19 de juny de 2000 Santa María dona Feira. Consultat el 8 d'octubre de 2011.
- ↑ «De la definició i els objectius de l'Unió». Tractat pel que s'establix una Constitució per a Europa. Consultat el 9 d'octubre de 2011.
- ↑ 20,0 20,1 «França rebuja la Constitució i provoca una greu crisis en Europa», El Món, 30 de maig de 2005. Consultat el 8 d'octubre de 2011.
- ↑ «Holanda rebuja la Constitució Europea en un 'no' encara més rotunt que França», El Món, 2 de juny de 2005. Consultat el 8 d'octubre de 2011.
- ↑ «Naix el Tractat de Lisboa que substituïx a la Constitució i desatasca la paràlisis de la UE», El País, 19 d'octubre de 2007. Consultat el 8 d'octubre de 2011.
- ↑ 23,0 23,1 Unió Europea. «Postcard showing the symbols of the European Union» (en inglés). Consultat el 9 d'octubre de 2011.
- ↑ Unió Europea. «Cartell oficial del Dia d'Europa de 2005» (en anglés). Archivat des de l'original, el 25 d'octubre de 2012. Consultat el 9 d'octubre de 2011.
- ↑ Fundació Robert Schuman. «Carta de la Fundació Robert Schuman - Unida en la Diversitat». Consultat el 9 d'octubre de 2011. «on motiu de el "Dia d'Europa", 1000 jóvens van a proclamar el lema d'Europa "Unida en la Diversitat", el 9 de maig a les 11h30, durant una cerimònia que tindrà lloc en l'esplanada del Memorial de Cauen»
- ↑ Unió Europea. «Projet de traité établissant unix Constitution pour l'Europe» (en francés). Consultat el 9 d'octubre de 2011. «La devise de l'Union est: Unie dans la diversité»
- ↑ Beunderman, Mark. «MEPs defy member states on EU symbols», EUobserver, 11 de setembre de 2007. Consultat el 9 d'octubre de 2011 (en anglés).
- ↑ Kubosova, Lucia. «No prolonged mandate for Barroso, MEPs warn», EUobserver, 9 d'octubre de 2008. Consultat el 9 d'octubre de 2011 (en anglés).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Unida en la diversidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.