Referèndum

Erro al crear miniatura:

Referèndum

Segon regrés de les Eleccions Presidencials de França 2007.

Un referend o referèndum és un procediment jurídic i polític pel que se somet al vot popular, lleis o actes administratius per a la seua ratificació. És el mecanisme de democràcia directa per antonomàsia i en l'actualitat també complementa el règim de democràcia participativa, potenciant l'intervenció directa del cos electoral.

Es tracta d'un procediment per a prendre decisions pel qual els ciutadans eixercixen el dret de sufragi per a decidir sobre una decisió de resolució per mig de l'expressió del seu acort o desacort. Per a aplegar a l'acort té que haver la majoria absoluta entre els atres vots.

Classificació

Es poden trobar diferents classificacions. Una classificació no exclou l'atra, es poden donar diferents combinacions.

Segons l'objecte

• Referend constitucional: si l'objecte és tema relacionat en una constitució.
• Referend llegal: Si l'objecte està relacionat en una llei constitucional.
• Referend revocatori: Si l'objecte és revocar un mandat d'elecció popular.
• Referend d'independència: Si l'objecte és la declaració d'independència

Segons el fonament

• Referèndum obligatori o preceptiu: Si el fonament de la seua celebració és l'exigència pròpia de l'ordenament.
• Referèndum facultatiu: Si el fonament és la convocatòria d'un orgue concret. En cas de ser ademés consultiu la figura s'aproximaria al concepte de plebiscit.
• Referèndum decisori: Quan el resultat es fa efectiu i vinculant.
• Referèndum consultiu: Quan el resultat implica únicament la manifestació de la voluntat general o popular de forma no vinculant. En cas de ser ademés facultatiu la figura s'aproximaria al concepte de plebiscit.
• Plebiscit: De plebi (la plebe, plebeus, poble) i scito del llatí (tindre en conte). És una consulta el resultat de la qual implica la manifestació de la voluntat general o popular, de forma no vinculant, pero de caràcter facultatiu, per a llegitimar una acció política de sobirania o transformació d'un Estat. El plebiscit és utilisat per a sometre a consideració del poble accions o decisions tan importants per a la societat, com la seua independència o forma de govern, abans de la seua eixecució. Es diferencia del referèndum, l'alcanç del qual és una decisió molt més restringida, perque es permet al poble emetre el seu vot per a aprovar o rebujar la concepció, modificació o derogació d'una normativa o llei. Un dels eixemples més notables de Plebiscit és el que va ser convocat el 2 de juny de 1946 per a decidir la forma de govern de l'Estat Italià.
• Referèndum constitutiu o de ratificació: Quan l'efecte és aprovar una disposició.

Segons el seu caràcter

• Referèndum propositiu: A través d'ell es podran propondre noves lleis.
• Referèndum abrogatiu: Podrà derogar lleis vigents d'igual o menor jerarquia que les propostes.
• Referèndum aprobatiu: per mig d'este referèndum podran aprovar-se lleis que apleguen al parlament per vies participatives, com les Iniciatives Llegislatives Populars (ILP).

Segons el resultat

• Referèndum vinculant: Quan el resultat té validea jurídica. Pot ser necessari que es complixca un mínim de participació ciutadana (quòrum).

Us en la democràcia directa de Suïssa

Vore també: Política de Suïssa

Segons la Constitució de Suïssa, el poble suís dispon de dos tipos de ferramentes de participació ciutadana: el referèndum (facultatiu o obligatori) i la iniciativa llegislativa popular. Si una iniciativa popular reunix el mínim de firmes, la proposta se somet a referèndum. Tots els referèndums són vinculants. El poble suís pugues derogar una llei ratificada pel Parlament, si es reunixen 50.000 firmes en un espai de cent dies despuix de la promulgació de la llei, per a obligar al govern a sometre l'assunt a votació pública, per mig d'un referèndum facultatiu. Si la decisió parlamentària concernix normes constitucionals o el dret internacional s'usa el referèndum obligatori. A nivell federal, un assunt que està subjecte a una iniciativa popular o a un referèndum obligatori solament és aprovat, si es conseguix una doble majoria, (majoria en electorat i cantones).

També existix la ferramenta de l'iniciativa popular i referèndum a nivell municipal i cantonal.

Efecte indirecte

La possibilitat de realisar un referèndum vinculant despuix d'aprovar una llei en el parlament, provoca que els partits polítics tinguen més cuidat abans d'aprovar-les, prestant més atenció a l'opinió dels ciutadans, ya que tot el seu treball podria ser inútil.

Regulació i us en Amèrica

L'activació de referends no és una novetat en Iberoamèrica, com tampoc és una particularitat de règims democràtics. Durant el XX, varis països de la regió varen convocar referends, tant durant governs autoritaris (Bolívia 1931, Perú 1919, Uruguai 1942), en democràcies fràgils (Brasil 1963) i en democràcies consolidades o en consolidació (Argentina 1984, Uruguai en numeroses ocasions). No obstant, en les últimes décades hi ha hagut un increment en la cantitat de consultes i també canvis essencials en la creixent regulació de mecanismes de democràcia directa (MDD). La majoria dels referends convocats abans dels noranta i inclús varis dels convocats posteriorment, es varen produir a pesar de no existir marcs regulatorios per a dites activacions. Clar que hi ha excepcions –en Uruguai i Veneçola el referèndum havia segut introduït en les constitucions de 1934 i 1961 respectivament. No obstant, en estos casos, els ciutadans no podien activar MDD “des d'avall”. En 1970 un sol país d'Iberoamèrica regulava l'activació de MDD per part de la ciutadania, via reunió de firmes, entre atres requisits (Uruguay, Constitució de 1967). Per a 2015 de 18 països de l'Amèrica continental i República Dominicana, 9 els inclouen, en una ona iniciada en la Constitució colombiana de 1991. De forma semblant, en l'actualitat són onze els països que regulen el referend obligatori, principalment per a ratificar canvis constitucionals. Solament uns pocs països no permeten a les autoritats (president o congrés) cridar a consulta (El Salvador, Panamà, Paraguai i Perú).

Chile

En Chile es va utilisar el mecanisme del plebiscit per a aprovar o rebujar la Constitució de 1925. En setembre de 1924 el Congrés Nacional recent elegit en març d'eixe any, va ser dissolt. El President, el mandat constitucional del qual terminava en decembre de 1925, va eixir del país i el govern va ser assumit per Juntes Militars. En 1925, la Junta de Govern va cridar en poder novament al President Arturo Alessandri. Este va designar a una assamblea consultiva per a estudiar una àmplia reforma a la Constitució vigent des de 1833. Es va pensar convocar a eleccions per a una Assamblea Constituent, pero en definitiva no es va fer. En l'acort de les principals forces polítiques, es va convocar a un plebiscit per al 30 d'agost de 1925. Va haver acort en casi totes les reformes a la carta, llevat referent al règim polític: presidencial o parlamentari. Els ciutadans varen ser anomenats a optar per un de 3 vots:

a) El vot Rojo, recolzat pel president, en un sistema presidencial, i que va ser el text original de la Constitució de 1925. b) El vot Blau, que era el mateix text, pero en la facultat de la Cámara d'otorgar o negar la seua confiança al Gabinet, i la possibilitat del President per a dissoldre esta corporació. c) El vot Blanco, per mig del com la ciutadania rebujava reformar la Constitució.

Sobre un univers electoral de 302.142 inscrits en els nous registres electorals, varen votar 134.421 ciutadans. D'ells, 127.483 ho va fer per la cèdula o vot roig (94,8%); 5.448, pel vot blau (4,4%); i 1.490 pel vot blanc (0,8%). L'abstenció va ser de 167.721 electors.

La constitució de 1925 en el seu artícul 109, contemplava la possibilitat d'un plebiscit per a resoldre les diferències entre el president i el Congrés, a propòsit d'una reforma constitucional, pero eixe mecanisme mai es va utilisar. Durant la dictadura militar, es va utilisar 3 voltes el plebiscit; una per a aprovar la Constitució, en setembre de 1980; la segona per a aprovar o rebujar un nou periodo presidencial per a Augusto Pinochet, el 5 d'octubre de 1988, en el qual va guanyar l'opció NO; i la tercera per a introduir-li les primeres 54 reformes a la Constitució de 1980, en juliol de 1989. Durant l'etapa democràtica només va vindre a utilisar-se novament en 2020, en el plebiscit cridat "d'entrada", per a decidir si es convocava a una assamblea o convenció constitucional. Es va realisar el 25 d'octubre de 2020. Es va contemplar un atre plebiscit per a aprovar o rebujar la proposta constitucional de la Convenció, que ha segut cridat plebiscit "d'eixida". Tot això està regulat en la Llei 21.200, i les seues reformes posteriors.

El 4 de setembre de 2022 es va realisar el plebiscit abans senyalat. Varen votar poc més de 13.021.000 de ciutadans. L'opció rebuge va obtindre 7.882.958 vots, corresponent al 61,86%; i l'opció aprove, 4.860.093 vots, que representa el 38.14%. La participació va ser de l'orde del 85 a 86%, sobre un univers de prop de 15 millons de ciutadans habilitats per a votar. Conforme a la Constitució, el vot per a este plebiscit va ser obligatori, ya que des de 2012 en Chile el vot és voluntari.

Perú

En Perú va existir un antecedent de referèndum per al cas de la reincorporació de Tacna al Perú. En 1913 es va realisar un plebiscit per part del president Guillermo I. Billinghurst per a reformar la constitució de 1860, acció que es va repetir en el govern d'Óscar Raimundo Benavides. La Assamblea Constituent de 1978 va propondre incloure el terme «referèndum», cas que es va conseguir en la Constitució de 1993.

Actualment, com a part de la seua Estat de Dret, conta en la Llei dels Drets de Participació i Control Ciutadà. Esta llei va ser reactivada en 2001 per iniciativa de Javier Dèu Canseco i Daniel Estrada després de la seua derogació en els anys 1990. No obstant, en 2022, el Congrés de la República va aprovar una controvertida restricció per a que l'Estat puga promulgar referends sense contar la seua prèvia supervisió, que va entrar en una posterior demanda d'inconstitucionalitat. Mesos despuix, el Tribunal Constitució va declarar infundada la demanda perque «no vulnera la competència del Poder Eixecutiu de dirigir la política general de govern».

Us extraordinari

Alguns països en els seus òrguens representatius (parlaments), també utilisen l'us del referèndum vinculant per a casos d'extrema importància per al país. Alguns eixemples són:

• En Irlanda, quan la Constitució de l'Estat irlandés Lliure va ser substituïda per la Constitució d'Irlanda pel plebiscit l'1 de juliol de 1937.
• El 6 de decembre de 1978, el referèndum per a la ratificació de la Constitució espanyola.
• En 1980, el primer referèndum sobre l'independència de Quebec.
• El referèndum de 1980 en Chile a on es va votar per l'aprovació de la Constitució de 1980, firmada i redactada per la dictadura d'Augusto Pinochet, que és la que rig actualment. En Chile esta Constitució ha segut objecte de dubtes pel seu caràcter antidemocràtic i illegítim del seu orige, ya que ademés es considera que el seu referèndum va ser fraudulent. No obstant, per aplicació del principi de Seguritat Jurídica s'ha consolidat, inclús per detractors de la dictadura de Pinochet.
• El referèndum sobre la permanència d'Espanya en l'OTAN en 1986.
• El referèndum de 1988 en Chile a on es va votar per la no continuïtat en la presidència d'Augusto Pinochet. Un any despuix, en el referèndum de 1989 s'aprovaria una reforma constitucional que introduiria 54 modificacions a la Constitució de 1980.
• En 1992, el referèndum en Canadà sobre l'Acort de Charlottetown.
• En 1993, el referèndum en Perú per a aprovar la nova constitució creada pel Congrés Constituent Democràtic.
• En 1995, el segon referèndum sobre l'independència de Quebec.
• En 1999, es varen produir 2 referèndum, un per a convocar una Assamblea Nacional Constituent i un atre per a l'aprovació de la nova constitució de Veneçola.
• En 2003, quan Andrés Manuelópez Obrador va convocar als habitants del Districte Federal (Mèxic) a votar sobre la continuïtat del seu govern 3 anys més i va guanyar el referèndum en més del 75% dels vots. Dit eixercici va ser organisat pel seu propi Govern i no per l'autoritat electoral.
• En 2004, el difòs referèndum revocatori convocat en Veneçola per a que els votants evaluaren l'eixercite del President Hugo Chávez, a on va resultar guanyador.
• Els diversos referèndum de ratificació del Tractat pel que s'establix una Constitució per a Europa en varis països de la Unió Europea.
• En 2006, l'important Referèndum d'ampliació del Canal de Panamà, el qual va ser aprovat.
• En 2007, referèndum en Costa Rica per a aprovar un tractat de lliure comerç en América Central, República Dominicana i Estats Units conegut com CAFTA-RD aprovat en un 51.62% a favor i un 48.38% en contra.
• En 2007, referèndum en Veneçola per a aprovar la reforma constitucional proposta pel president de la República Hugo Chávez el qual no va ser aprovat.
• En 2008, es va realisar en Equador, el referèndum aprobatorio, elaborada per la Assamblea Nacional Constituent, creada en l'any 2007.
• En 2008 es varen realisar en Bolívia quatre referèndum regionals, pero illegals, per a aprovar els estatuts autonòmics en els departaments de Santa Creu, el 4 de maig; Beni i Pando, l'1 de juny; Tarija el 22 de juny, en estos departaments els estatuts varen ser aprovats; També es va realisar un atre nacional per a ratificar o destituir al president i als prefectos el 10 d'agost, resultant destituïts els prefectos de Cochabamba i La Pau, i ratificats el president i els prefectos de Beni, Chuquisaca, Oruro, Pando, Potosí, Santa Creu i Tarija.
• En 2009 en Bolívia es va realisar el referèndum aprobatorio, elaborada per la Assamblea Constituent de Bolívia, creada en l'any 2006.
• En 2009, en Veneçola es va realisar el referèndum per a aprovar l'esmena constitucional proposta pel president de la República Hugo Chávez. Hugo Chávez va guanyar el referèndum per a esmenar la Constitució i suprimir el número de mandats per a governar. Ho va fer per una ventaja de casi 10 punts (54,36% front a 45,63%).
• En 2011, el Referèndum sobre l'independència de Sudan del Sur de 2011, realisat entre el 9 i el 15 de giner de 2011, en lo que el govern autònom va promulgar una constitució transitòria, efectiva des del 9 de juliol de 2011, data en que l'independència va ser declarada oficialment. Este referèndum establix el primer antecedent mundial d'independència a través del vot popular.
• En 2011 en Paraguay per a decidir el dret al vot dels paraguayans que viuen en l'estranger.
• En 2015 en Equador per a exigir drets als equatorians.
• En 2016 en Regne Unit per a desvincular-se de la Unió Europea.
• En 2016 en Colòmbia per a finalisar el conflicte en les Forces Armada Revolucionàries de Colòmbia.
• En 2017 en Veneçola la Assamblea Nacional facultada per l'artícul 71 de la Constitució veneçolana realisa un plebiscit en resposta a la crisis institucional sofrida en el país a causa de la ruptura de l'orde constitucional comés pel Tribunal Suprem de Justícia i per la assamblea nacional constituent convocada pel President violant l'artícul 347 Constitucional.
• En 2018 en Perú per a intentar crear una estabilitat política i jurídica en mig de la crisis política el govern va pressionar per a que es portarà a terme un referèndum de reforma a la Constitució.
• El referèndum de 2020 en Chile a on la ciutadania vote sobre la possibilitat de redactar una nova constitució, i conformar un orgue redactor constituent que podia ser una «Convenció Mixta Constitucional» o «Convenció Constitucional». Originalment previst per a abril de 2020, el plebiscit es va realisar en octubre d'eixe any, per la pandèmia pel Covid 19.
• El referèndum de 2022 en Chile va rebujar la proposta constitucional emanada de la Convenció Constitucional de 2022. Per lo tant, es va ratificar la Constitució vigent.

Taula de referends

Suïssa

SUÏSSA
Cantón.	Hab. Any 1888	Idioma.	Forma d'aprovar les lleis.	Any
Uri	17 249	Ger. i italià.	Landsgemeinde.	1291
Schwyz	50 307	Alemà.	Obligat Àrbit.	1291
Unterwald		Alemà.	Obligat Àrbit.	1291
Obvaldo	15 041	Alemà.	Landsgemeinde.	1291
Niwald	12,538	Alemà.	Landsgemeinde.	1291
Alfalfa	135,36	Alemà.	Referència opcional.	1332
Zuric	337 183	Alemà.	Obligat Àrbit.	1351
Glaris	33 825	Alemà.	Landsgemeinde.	1352
Zug	23 029	Alemà.	Referència opcional.	1352
Berna	536 679	Ger. i francés.	Obligat Àrbit.	1353
Friburgo	119 155	francés i alemà.	Llegislatura.	1481
Soleura	85 621	Alemà.	Obligat Àrbit.	1481
Bala		Alemà.	Obligat Àrbit.	1501
Ciutat	73 749	Alemà.	Referència opcional.	1501
País	61 941	Alemà.	Obligat Àrbit.	1501
Schaffhausen	37 783	Alemà.	Referència opcional.	1501
Apenzell		Alemà.	Referència opcional.	1573
Exterior	54 109	Alemà.	Landsgemeinde.	1573
Intern	12 888	Alemà.	Landsgemeinde.	1573
Sant Gal	228,16	Alemà.	Referència opcional.	1803
Grisones	94 810	Ger., ital., rom.	obligat Àrbit.	1803
Argovia	19 358	Alemà.	obligat Àrbit.	1803
Turgovia	104 678	Alemà.	obligat Àrbit.	1803
Tesino	126 751	Italià.	Referència opcional.	1803
Vaud	247 655	francés i alemà.	Referència opcional.	1803
Valais	101 985	francés i alemà.	Ref. de finances	1814
Neuchâtel	108 153	Francés.	Referència opcional.	1814
Ginebra	105 509	Francés.	Referència opcional.	1814

Estats Units

ESTATS UNITS
Estat	Si	No	Estat	Any
Dakota del Sur	23 816	16 483	Aprovat	1898
Utah	19 219	7,786	Aprovat	1900
Oregó	62 024	5,688	Aprovat	1902
Illinois	428 469	87 654	Aprovat	1902
Misuri	115 741	169 281	Fallanc	1904
Nevada	4,393	792	Aprovat	1905
Montana	36 374	6,616	Aprovat	1906
Delaware [4]	17 405	2,135	Aprovat	1906
Oklahoma	180 333	73 059	Aprovat	1907
Misuri	177 615	14 729	Aprovat	1908
Maine	51 991	23 712	Aprovat	1908
Míchigan	244 705	130 783	Aprovat	1908
Illinois	443 505	127 751	Aprovat	1910
Colorat	89 141	28 698	Aprovat	1910
Arkansas	91 363	39,68	Aprovat	1910
Califòrnia	138 181	44,85	Aprovat	1911
Arizona	12 534	3,92	Aprovat	1911
Nou Mèxic	31 724	13 399	Aprovat	1911
Nebraska	189,2	15 315	Aprovat	1912
Idaho	38 918	15 195	Aprovat	1912
Idaho	43 658	13,49	Aprovat	1912
Nevada	9,956	1,027	Aprovat	1912
Ohio	312 592	231 312	Aprovat	1912
Washington	110,11	43 905	Aprovat	1912
Wyoming	20 579	3,446	Fallanc	1912
Mississipi	25 153	13 383	Fallanc	1912
Míchigan	204 796	162 392	Aprovat	1913
Míchigan	219 057	152 388	Aprovat	1913
Mississipí	19 118	8,718	Aprovat	1914
Dakota del Nort	43 111	21 815	Aprovat	1914
Dakota del Nort	48 783	19 964	Aprovat	1914
Minnesota	162 951	47 906	Fallanc	1914
Wisconsin	84 934	148 536	Fallanc	1914
Texas	62 371	66 785	Fallanc	1914
Maryland	33,15	10 022	Aprovat	1915
Minnesota	187 713	51 546	Fallanc	1916
Massachusetts	170 646	162 103	Aprovat	1918
Dakota del Nort	47 447	32 598	Aprovat	1918
Alaska	17 447	8,18	Aprovat	1956
Florida	645 233	518,94	Aprovat	1968
Wyoming	72 009	24 299	Aprovat	1968
Illinois	1 122 425	838 168	Aprovat	1970
Washington D. C.	27 094	5,627	Aprovat	1977
Minnesota	970 407	854 164	Fallanc	1980
Rhode Island	129 309	139 294	Fallanc	1986
Mississipí	592 536	251 276	Aprovat	1992
Rhode Island	165 347	145 808	Aprovat	1996

Món

MÓN
País	Governe	Contingut	Utilitat	Any
França		Plebiscits Napoleón Bonaparte		1800
Canadà		Alcohol Prohibition referendum		1898
Austràlia		Esmena constitucional		1900
Islàndia		Alcohol Prohibition referendum		1908
Islàndia		Community service referendum		1916
Islàndia		Sovereignty referendum		1918
Perú	Dictadura			1919
Luxemburc		Dret a Referends		1919
Grècia		Abolició de la monarquia		1920
Bulgària		Jujar criminals de guerra		1922
Suècia		Alcohol Prohibition referendum		1922
Letònia		Dret a Referends		1923
Chile	Democràcia	Constitucional	Aprobatorio	1925
Bolívia	Dictadura			1931
Finlàndia		Prohibició d'alcohol		1931
Islàndia		Prohibition referendum		1933
Uruguay	Democràcia	Dret Constitucional	Sense pràctica	1934
Irlanda	Democràcia	Constitucional		1937
Irlanda		Dret a Referends		1937
Uruguay	Dictadura			1942
Canadà		Reclutament per a la guerra		1942
Islàndia		Constitutional referendum		1944
Bulgària		Monarquia o República		1946
Itàlia		Dret a Referends		1946
Alemània		Baden-Württemberg	Acceptat	1951
Dinamarca		Dret a referends		1953
Alemània		Saar Referendum		1955
França		Dret a referends		1958
Veneçola	Democràcia	Dret a Referends	Sense pràctica	1961
Singapur		Adeshión a Malàsia		1962
Brasil	Autoritari	Parlamentari o Presidencialisme		1963
Malta		Dret a Referends		1964
Uruguay	Democràcia	Dret Constitucional	Sense pràctica	1967
Puerto Rico		Independència		1967
Grècia		Referend constitucional		1968
Bulgària		Constitució		1971
Regne Unit		chicotet grup de votants		1972
Regne Unit		Plebiscits		1973
Suècia		Dret a referends		1974
Regne Unit		Entrada a l'Unió Europea		1975
Espanya		Democràcia		1976
Àustria		Energia nuclear		1978
Aniran		Referend consultiu	República Islàmica	1979
Chile	Dictadura	Constitucional	Aprobatorio	1980
Quebec	Democràcia	Independència		1980
Argentina	Democràcia			1984
Indonèsia		Consulta		1985
Espanya	Democràcia	Permanència en l'OTAN	Aprobatorio	1986
Espanya		Constitució		1986
Philipinas		Dret a Referends	Reforma Constitucional	1987
Chile	Dictadura	Continuïtat del càrrec	Aprobatorio	1988
Chile	Democràcia	Reforma Constitucional	Aprobatorio	1989
Iran		Dret a Referends		1989
Hongria		Dret a Referends		1989
Uruguay		Amnistia a militars		1989
Uruguay		Incrementar les pensions		1989
Eslovènia		Independència		1990
Colòmbia	Democràcia	Dret a Referends	Sense pràctica	1991
Bangladés		Constitucional		1991
Estònia		Independència		1991
Lituània		Dret a Referends		1991
Romania		Referend Constitucional		1991
Canadà	Democràcia	Acorde Chalottetown	Aprobatorio	1992
Estònia		Dret a referends		1992
Uruguay		Privatisació d'utilitats públiques		1992
Perú	Democràcia	Dret a Referends		1993
Eritrea		Independència		1993
Rússia		Dret a Referends		1993
Brasil		Parlamentari o Presidencialisme		1993
Puerto Rico		Independència		1993
Nova Zelandia		Dret a Referends		1993
Finlàndia		Entrada a l'Unió Europea		1994
Alemània		Berlin-Brandenburg	Rebujat	1996
Polònia		Dret a Referends		1997
Noruega		Entrada a l'Unió Europea		1998
Portugal		Referend per iniciativa presidencial		1998
Puerto Rico		Independència		1998
Veneçola	Democràcia	Dret a Referends	Sense pràctica	1999
Timor Oriental		Independència		1999
Croàcia		Dret a referends		2001
Pakistan		Continuïtat del càrrec		2002
Mèxic	Democràcia	Continuïtat del càrrec	Aprobatorio	2003
Taiwan		Llei sobre referends		2003
República Checa		Entrada a l'Unió Europea		2003
Estònia		Entrada a l'Unió Europea		2003
Veneçola	Democràcia	Revocatori Presidencial	Negada	2004
Europa	Democràcia	Constitucional	Aprobatorio	2004
Chipre		Unificar l'illa		2004
Regne Unit		Constitució de l'Unió Europea		2004
Uruguay		Estatisació de l'aigua		2004
Kènia		Referend consultiu		2005
Brasil		Prohibició de portar armes		2005
Panamà	Democràcia	Ampliació del canal	Aprobatorio	2006
Bolívia	Democràcia	Referend	Assamblea Nacional Constituent	2006
Sèrbia		Dret a Referends		2006
Costa Rica	Democràcia	Tractat CAFT-RD	Aprobatorio	2007
Veneçola	Democràcia	Constitució Socialista	Negada	2007
Romania		Sistema de votació		2007
Equador	Democràcia	Reforma Constitucional	Assamblea Nacional Constituent	2008
Bolívia	Democràcia	Referend regionals	Illegals	2008
Bolívia	Democràcia	Referend aprobatorio	Constituent	2008
Tailàndia		Continuïtat del govern		2008
Veneçola	Autoritari	Reelecció Indefinida	Aprovada	2009
Romania		Referend parlamentari		2009
Hong Kong		Constitucional		2010
Islàndia		Lloen guarantees referendum		2010
Sudan	Democràcia	Referend aprobatorio	Independència	2011
Paraguay	Democràcia	Referend aprobatorio	Vot estrangers	2011
Egipte		Constitucional	Constituent	2011
Marroc		Constitucional		2011
Islàndia		Lloen guarantees referendum		2011
Islàndia		Icelandic constitution senar-binding referendum		2011
Regne Unit		Vote alternatiu		2011
Puerto Rico		Independència		2012
Àustria				2013
Bulgària		Energia nuclear		2013
Ucrània		Adheriment  a Crimea		2014
Regne Unit		Independència d'Escòcia		2014
Mèxic		Consulta parlamentària		2014
Equador	Democràcia	Referend aprobatorio	Drets	2015
Moldàvia		Dret a Referends		2015
Eslovènia		Matrimoni homosexual		2015
Regne Unit	Democràcia	Referend consultiu	Desvincular-se de l'Unió Europea	2016
Colòmbia	Democràcia	Referend consultiu	Grups beligerants en partits	2016
Bulgària		Eleccions presidencials		2016
Veneçola	Autoritari	Constitucional	Assamblea Nacional Constituent	2017
Perú	Democràcia	Constitucional	Assamblea Nacional Constituent	2018
Chile	Democràcia	Constitucional	Assamblea Nacional Constituent	2020
Chile	Democràcia	Constitució indigenista	Denegada	2022

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Dret|20px|Vore el portal sobre Dret]] Portal:Dret. Contingut relacionat en Dret.
• Democràcia participativa
• Democràcia semidirecta
• Iniciativa llegislativa popular
• Llistes obertes
• Política de Suïssa
• Referends en Espanya
• Referèndums en Costa Rica
• Referèndum obligatori
• Referèndum facultatiu
• Secessio plebis
• Constitution de la Suisse (en francés)

Bibliografia

• Ordás, D., (2012). Espanya es mereix... Democràcia Directa. Zumaque. ISBN 978-84-938222-86.
• wipo. int/wipolex/es/text. jsp? file_id=179792 Constitució Federal de la Confederació Suïssa de 18 d'abril de 1999 (situació en data de 27 de setembre de 2009) Véasen artículs 138 a 142.

Enllaços externs

Referèndum en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..

• swissworld. org/es/politica/derechos_del_pueblo/derechos_politicos/ Drets polítics del ciutadà, Departament Federal d'Assunts Exteriors, Portal de Suïssa
• hls-dhs-dss. ch/textes/f/F10387. php Référendum populaire,Dictionnaire historique de la Suisse