L'orige de la ciutat, en la vall de Kanata, data de 1571.[5] Va ser fundada 4 voltes, inicialment en el nom de Kanata pels aborigen Kanas, després pels incas en el nom en quechua Qhochapampa, d'a on prové el nom actual castellanizado Cochabamba, posteriorment, durant la colonisació espanyola, la tercera refundació va ser feta pel capità Gerónimo Osorio en nom del virreyFrancisco de Toledo en el nom de Vila Real d'Oropesa,[6] i una quarta refundació menor va ocórrer durant el periodo virreinal. La seua ubicació estratègica en la vall fèrtil i productiu la va destinar a ser una ciutat fonamental en l'abastiment de productes agraris per a les poblacions de l'altiplano.[7] Rodejada per camps de cultius i valiosos vestigis pre-incaicos i incaicos, Cochabamba conserva la seua personalitat precolombina i virreinal; es constituïx com un important centre agropecuario, manufacturero, comercial i industrial. Aixina mateix, és una de les quatre ciutats principals de Bolívia, formant part del eix troncal del país, junt en les ciutats de Santa Creu de la Serra, La Pau i L'Alt.[8]
Toponímia
El nom de Cochabamba té el seu orige en dos vocablos quechuas: q'ucha = toll i panpa = lloc pla/pla, planicie, traduint-se com a pampa o vall plana en molts tolls. Posteriorment, en el pas del temps, encara que no se sap en precisió en quin moment es va posar oficialment el nom ya castellanizado de Cochabamba, possiblement en fer registres de batisme. Té 4 fundacions, originalment va ser fundada i cridada Kanata,<o>primera fundació</o>, per la presència dels originaris, els Kanas. Posteriorment el inca Huayna Capac, expandint l'obra civilizatoria inca va fundar la "llajta" de Q'ochapanpa o Kochaj-pampa, <o>segona fundació</o>, convertint l'àrea en un centre clau de producció agrícola.[9]
Durant la época espanyola va ser refundada dos voltes, la primera fundació hispana, en realitat la <o>tercera refundació</o> (històricament parlant) , en el nom de Vila Real d'Oropesa, com a part del Virreinato del Perú, el 15 d'agost de 1571 pel capità espanyol Gerónimo d'Osorio, segons órdens del quint virrey, Francisco Álvarez de Toledo qui era originari d'Oropesa, en la finalitat de crear un centre de producció agrícola i proporcionar aliments a les ciutats mineres de la zona, principalment la ciutat minera de Potosí. La segona refundació espanyola, va ser portada a terme l'1 de giner de 1574 per Sebastián Barba de Padilla per encàrrec també del virrey Francisco Álvarez de Toledo.
La vall de Cochabamba va ser poblat, segons els vestigis arqueològics, per caçadors i recolectors; un atre periodo del que es té vestigis o restants és de lo que va anar una civilisació millor formada de fa més de dos mil anys.[10] Es creu que varen triar poblar estes valls pels seus fèrtils sols i el clima templat. Els vestigis arqueològics atesten que els primers habitants de la vall de Cochabamba varen ser diferents grups ètnics com els Kanas, Qutas, Chuwis i uns atres. La vall va estar permanentment habitat per estos grups abans de l'arribada dels espanyols.
Época incaica
Posteriorment, el imperi dels Incas es va expandir en gran part per esta vall, alcançant a formar una poderosa civilisació, instruïda i desenrollada en vàries disciplines, com l'agricultura, ganaderia, militar, metalúrgia, astronomia i lo cultural.
Época virreinal
Una volta produïda la conquista de l'Imperi Incario per Espanya, el virrey del Perú, Francisco Álvarez de Toledo, va ordenar la fundació de la Vila Real d'Oropesa, al peu del cerro Sant Sebastià, a Gerónimo Osorio el 15 d'agost de 1571.[6]
Per raons que encara hui els historiadors no han sabut explicar de forma satisfactòria, a l'any següent de la mort del fundador, en 1573, Sebastián Barba de Padilla, qui aparentment ya havia segut funcionari durant el govern d'Osorio, va demanar al Virrey que li concedira la vènia per a tornar a fundar la ciutat. No se sap en quins arguments va convéncer a Álvarez de Toledo, pero est li'l va permetre. Va ser aixina que l'1 de giner de 1574 es va portar a terme la segona fundació en l'actual plaça 14 de Setembre. Un dels primers espanyols en establir-se en la vall va ser García Ruiz d'Orellana en 1542,[11] qui va comprar la major part de les terres als líders ètnics de la regió, segons el testimoni d'un títul registrat en 1552 en la ciutat de Potosí, al preu convingut de 130 pesos. La seua residència coneguda com la Casa de Mayorazgo seguix en peu en el barri de Cala Cala.
La ciutat de Cochabamba es troba ubicada en el centre geogràfic del Valle Central de la regió subandina de Bolívia, entre el altiplano i els plans orientals del país en coordenades 17°23′37″S66°09′25″O / -17.39361, -66.15694</noinclude>. La ciutat es troba en la província de Tancada, una de les 16 províncies pertanyents al departament de Cochabamba, que a la seua volta constituïx el centre geogràfic de Bolívia, sent considerara per això el cor de Bolívia.[14] Forma part de la Regió Metropolitana de Kanata, la tercera més gran del país i està situada directament al sur de la cordillera del Cerro Tunari pertanyent al Parc Nacional Tunari. L'urbs rodeja a la estany Alay, un cos d'aigua dolça subandino ubicat en la zona sur de la ciutat i a la serranía de Sant Pedro, una zona de reserva ecològica, en el cim de la qual es troba el Crist de la Concòrdia. La ciutat té una altitut de 2570 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar). El seu territori comprén 32 253 84 hectàrees, de les quals el 50% correspon a la zona urbana. Administrativamente, està dividida en 15 districtes: 12 urbans, 2 mixts (urbans i rurals) i un àrea protegida corresponent al Parc Nacional Tunari. Cochabamba es troba als peus de la cordillera del Tunari, en una vall que es troba en el centre del departament de Cochabamba i del país, sent considerada per això com el cor de Sudamérica, lo que oferix interessants paisages naturals als visitants.Plantilla:Ubicació geogràfica
El riu Rocha és la corrent hidrogràfica més important de la ciutat i la dividix en la seua major part de nort a sur, té una extensió aproximada de 70 quilómetros des del seu naiximent fins a la seua desembocadura i cobrix una superfície d'al voltant de 500 km2. El seu cabal comença en la localitat de Trea i travessa els municipis de Cochabamba, Colcapirhua, Quillacollo, Vinto i Sipe Sipe, fins a la seua desembocadura en la localitat de Capinota, a on confluïx en el riu Arque, formant el riu Gran.[15] La ret hidrològica s'origina principalment en les cordilleres, a partir del desgel, bofedals i estanys oligotróficas dels glaciars, situades a altituts propenques als 4000 m s. n. m.. A lo llarc del seu curs, el riu rep l'aporte de vàries rieres i quebrades provinents de la cordillera Tunari (com Taquiña i Janko Khala), aixina com dels rius Viloma, Tamborada i Tapacarí, que són els seus principals afluents.[16] En 1574, el capità Martín de la Rocha, un dels primers asentadores de Cochabamba, va realisar la desviació del cabal natural del riu en fins agrícoles, unint-ho al riu Tamborada en la part centre-sur de la vall. Este proyecte va alterar l'ecosistema natural de la vall creant àrees pantanosas i conjunts de camps fèrtils ideals per a l'agricultura, complementats pel clima templat d'altitut de les valls de Cochabamba.
Relleu
La ciutat està assentada en una vall plana, encara que destaquen dos cerros: el cerro de la "Coronilla" o tossal de "Sant Sebastià" que adquirix una importància històrica per la batalla del 27 de maig de 1812; l'atre cerro que destaca és el de Sant Pedro, en el que s'emplaça el Crist de la Concòrdia, visible des de qualsevol zona de la ciutat.
Clima
Posseïx un clima sec i templat, en una temperatura mija que varia entre 12 °C a 24 °C. Les temperatures en hivern no baixen més de -2 °C i en estiu no pugen més de 35 °C.
En escomençar l'época republicana, Cochabamba es posicionava com la segona ciutat més poblada de Bolívia segons el cens de 1846, en un total de 30 396 habitants, darrere de la Pau, que albergava a més de 60 000 habitants en aquella época.[18]
La ciutat supera els llímits polític-administratius del municipi de Cochabamba, formant una conurbación en els municipis de Colcapirhua, Quillacollo, Trea, Sipe Sipe, Tiquipaya i Vinto, que junts conformen la Regió metropolitana de Kanata, sent la tercera àrea metropolitana més gran de Bolívia i un important centre turístic, econòmic, industrial i poblacional. De la mateixa manera que els atres centres urbans bolivians, Cochabamba no és excepció a la tendència boliviana de creiximent de les àrees urbanes en detriment de la població rural, este procés d'urbanisació accelerat no es deu exclusivament a l'industrialisació, ya que existixen unes complexes raons polítiques i socials com la pobrea, el decliu del sector agricultor i les oportunitats de treball en les ciutats.
Cochabamba és la capital del departament de Cochabamba i és sèu del Govern Autònom Departamental de Cochabamba, l'entitat política i administrativa del departament. Despuix de la promulgació de la Llei de Participació Popular N.º 1551 en 1994, i junt a la Llei de Descentralisació Administrativa N.º 1654, es permet iniciar un procés de reconfiguración entre Estat i societat civil, transferint atribucions i recursos a nivells subnacionals, com el govern municipal. Per lo tant, els departaments de Bolívia gogen d'estatuts d'autonomia que establixen la seua estructura interna. A nivell parlamentari funciona en el poder eixecutiu en un governador i en el poder llegislatiu en una assamblea llegislativa departamental. Ademés del despaig de la governació i vàries direccions, el govern autònom departamental de Cochabamba està compost per huit secretaries departamentals. [19] La capitalitat constituïx un element diferenciador en relació en el restant de les ciutats cochabambinas, per una major concentració de funcionaris públics i una major població flotant que acodix a Cochabamba per a realisar tràmits davant les diferents secretaries i direccions. Cochabamba és també capital de la província de Tancada, ubicada en el centre del departament, des de la seua fundació el 15 d'agost de 1571 pel capità espanyol Gerónimo d'Osorio en el nom original de Vila Real d'Oropesa.[6][20] Açò implica que es troben ubicades en la ciutat les diferents delegacions provincials de les conselleries del govern autònom departamental i institucions del Govern de Bolívia.
L'administració de la ciutat es realisa a través de la gestió democràtica els components de la qual s'elegixen cada quatre anys per sufragi universal. El cens electoral està compost per tots els residents empadronats en Cochabamba majors de 18 anys i nacionals de Bolívia. L'alcalde de Cochabamba és el cap de Govern i de l'administració municipal, representant llegal, judicial i extrajudicialmente al municipi. L'alcalde ademés presidix sobre l'orgue eixecutiu de la ciutat. Según lo dispuesto en l'artícul 283 de la Constitució Política de l'Estat i la Llei n.º 482 de governs autònoms municipals, el govern municipal consistix del Concejo Municipal que eixercix facultats llegislatives, delliberatives i fiscalizadoras, en cooperació en l'orgue eixecutiu. [21]El Concejo Municipal de Cochabamba està compost per onze regidors elegits per mig de vot directe en eleccions municipals i representen la màxima instància llegislativa del govern municipal. Les decisions i resolucions s'adopten per vot majoritari o per dos terços, segons el reglament general. Des del 3 de maig de 2021, el alcalde de Cochabamba és el excandidato presidencial i empresari Manfred Reis Vila (APB Suma't).[22]
Economia
Vista aérea de Cochabamba
Cochabamba ocupa el tercer lloc en importància econòmica a nivell nacional. Històricament, l'economia de Cochabamba va estar sustentada per l'agricultura. Actualment, s'ha diversificado i se sustenta més en la producció petrolífera i manufacturera. L'economia del municipi se centra principalment en el sector terciario, destacant activitats com el comerç, transport, almagasenament i atres servicis, seguit per l'indústria manufacturera. En 2021, es va estimar que el Producte Intern Brut (PIB) municipal va alcançar aproximadament 17.535 millons de bolivians (equivalents a USD $6.710 millons en térmens de paritat de poder adquisitiu), en un PIB per càpita de 20.844 bolivians (USD $7.977 PPA).[17] Segons estes sifres, l'economia del municipi aporta el 43,6% del valor agregat del departament i el 6% de l'economia nacional. Durant l'apogeu de l'indústria minera en Bolívia, Cochabamba va tindre un desenroll sostingut, per a després entrar a un periodo de decliu durant el XVIII, a mida que l'indústria minera de la argent va escomençar a decaure. No obstant, durant la segona mitat d'el XIX es va establir com un centre agrícola en el país.
Comerç
És en la zona central a on es concentra la majoria dels negocis i activitat comercial de la ciutat. Un gran cantitat de comerç formal i informal present en els carrers de Cochabamba, entrant en la popular àrea Comercial coneguda com La Cancha, conformada per varis mercats tant privats com a públics. No obstant, el seu creiximent ha començat a desplaçar el centre comercial cap al noroest de la ciutat, tradicionalment considerat una zona residencial. Conta en una activeu vida nocturna cosmopolita, sobretot al voltant del Carrer Espanya i també a lo llarc del bulevar o alameda El Prat. En la ciutat s'ubiquen moltes de les sèus de les empreses més grans i importants del país com ser Boliviana d'Aviació, ELFEC, Comteco, MotorParts, IC Nort i establiments extensos com Hipermaxi, Passejada Aranjuez, Hupermall, Supermall, Mall Oragets del Sur, entre unes atres. Sent Cochabamba la tercera economia en Bolívia, és la més estable pel dinamisme del seu mercat i consum intern i el seu bon sistema de transports, que permet traslladar mercaderies cap a totes les províncies del departament. A finals del més d'abril i inicis del més de maig de cada any obri les seues portes per onze dies el Recint Ferial d'Alay per a realisar exclusivament events ferials de tot tipo, sent FEICOBOL (Fira Internacional de Cochabamba), un dels més grans events comercials de Bolívia i les seues activitats varen congregar empreses a nivell mundial, que varen ajudar en l'economia del departament i en el creiximent del turisme. Actualment va ser reemplaçat per la Fira Exposició Internacional de Cochabamba o FEXCO en un acort entre el Govern Autònom Municipal de Cochabamba i la Cambra de comerç, Indústria i Servicis de Cochabamba (ICAM), que va tindre inici de les seues activitats en la seua primera versió, realisat l'any 2023.[23]
Agricultura
La vall de Cochabamba cap a 1987
La agricultura en la ciutat de Cochabamba era molt important pero esta s'ha reduït per l'expansió de l'àrea urbana que ha reduït les terres de cultiu al sur de la ciutat, a la zona de la Maica i la Tamborada. Pero en els mercats de la ciutat es poden adquirir productes que poden variar segons la zona d'a on són duts de regions de clima i geografia distant:
El Tròpic, en esta zona es troben principalment els cultius de banana, taronja, mandarina, margallonera, papaya, pinya, cacao etc.
Fa pocs anys que en Cochabamba s'han trobat important reserves de gas naturalo que convertix a Cochabamba en un dels principals departaments productors d'este energètic en Bolívia. En Cochabamba també es troba una de les principals plantes de producció d'energia elèctrica, en la possibilitat de ser ampliat en el proyecte Misicuni, un proyecte cochabambino de llarga duració.
Indústria
La vall de Cochabamba
L'indústria està basada en la manufactura, en la indústria automotriz, en la química i alimentària. En la ciutat s'ubiquen les plantes d'Unilever, a on són produïts productes de neteja, sabons, perfums, etc. L'indústria automotriz es basa en la producció de carrosseriasMotorParts per al mercat intern de tota Bolívia, també existix una planta d'ensamblage de tractors. L'indústria de producció de begudes és encapçalada per la Cerveseria Boliviana Nacional en les plantes de Taquiña i Pepsi entre unes atres, establides en Cochabamba. Finalment l'indústria manufacturera en Cochabamba es dedica a la producció de ceràmica, mobles, plàstics, tot tipo de cables i textils.
La seua àrea metropolitana es caracterisa per tindre servicis de relativa calitat. El sistema d'aigua i aigüeral en l'actualitat està present en la totalitat de la ciutat. La majoria de la ciutat conta en servicis d'aigua, llum, aigüeral, gas domiciliari, servicis de neteja, entre uns atres. Els proveïdors d'electricitat, aigua, netea i gas són ELFEC, SEMAPA, EMSA i la gerència regional de YPFB. Els operadors de telefonia fixa són Entel, AXS i Comteco.
A finals de la década de 1990, a l'ampar de les polítiques econòmiques neolliberals vigents i per pressions d'organismes com el Banc Mundial, el Banc Interamericà de Desenroll i el Fondo Monetari Internacional, es va privatizar SEMAPA, l'empresa encarregada de la distribució d'aigua local buscant-se transferir la propietat a favor d'Aigües del Tunari S. A., consorci privat en accionistes com Bechtel Corporation, ISSE i SOBOCE. Això va desnugar una série de violentes protestes en Cochabamba a principis del 2000, les quals es varen enardir en la brutal repressió, provocant la fugida dels eixecutius d'Aigües del Tunari i cancelant inexorablemente un contracte de concessió de 20 anys de duració. El president Hugo Banzer abrogó la Llei 2026. En anys posteriors Bolívia, va gastar enormes sumes de diners resarcint a Bechtel en un juí davant el CIADI, cort del Banc Mundial.
Turisme i arquitectura
Cochabamba rep i ha rebut diferents renoms vinculats a la seua vegetació: “La ciutat jardí” i “la ciutat de l'eterna primavera”.[24]
De la mateixa manera el centre de la ciutat conserva el típic aire colonial que és contrastat en els alvanços arquitectònics i construccions modernes, transformació que es deu en gran part als progressos i millores econòmiques que mostra en general tot el departament. Un dels edificis representatius de la ciutat Cochabamba és el edifici Colón, que es troba en la plaça homònima, de casi 100 m d'altura. També destaca, entre atres edificis cridaners, el conglomerat d'edificis cridat "Torres Sófer", en el que es troba un centre comercial i les instalacions d'un supermercat que abastix de productes a la zona nort i al centre de la ciutat.
Patrimoni
Entre els atractius naturals de Cochabamba pot destacar-se el Parc Tunari, situat a escassa distància de la ciutat i que constituïx un pulmó vert per a la mateixa. Igualment, es troba la Estany Alay en la zona sur, la qual, com el citat parc, és un enclavament ric en fauna i flora.
El Crist de la Concòrdia és una estàtua monumental de Jesucristo, ubicada sobre el cerro de Sant Pedro en la ciutat de Cochabamba, Bolívia, a una altitut de 265 m sobre la ciutat. L'estàtua medix 34,20 m d'altura, sobre un pedestal de 6,24 m, en una altura total de 40,44 m. L'estàtua és llaugerament més chicoteta que l'estàtua d'Estàtua de Crist Rei (Świebodzin), 36 m, contant els 2 m de la corona, i és més alta que l'estàtua de Crist Rei en Cali (28 m), de la mateixa manera que l'estàtua de Crist Redentor en Riu de Janeiro, que té 30 m, pero menor al Crist Protector d'Encantat, de 43 m, en el sur de Brasil.
Ubicada en el tossal de Sant Sebastià, al sur de la ciutat de Cochabamba, és una zona històrica, emblemàtica, a on es troba un monument erigit en commemoració a la batalla per la independència de Bolívia que varen lliurar les valentes dònes conegudes com "Heroïnes de la Coronilla" en este tossal es va realisar la defensa de la llibertat contra el eixèrcit realiste espanyol en 1812.
Ubicada al centre sur de la ciutat, és una zona ecològica, en aus, peixos i vegetació única, conta en una ciclovía d'aproximadament 15 km,[25] una sendera per a donar el regrés per l'estany en una caminada i àrees verdes d'espargiment natural. És un àrea que va ser recuperada de la contaminació urbana i de la mateixa manera que el riu Rocha, també en procés de recuperació, que passa per mig de la ciutat, constituïxen
Plaça 14 de Setembre: ocupa el centre històric de Cochabamba. Conta en accessos peatonals pels quatre cantons, a l'interior té vàries divisions en espais per a reunió de persones alliure albir, s'ha usat els espais centrals per a diferents actes commemoratius i libertarios, en la part sud de la mateixa té una font d'aigua de característiques romàniques. En general, està adornat per jardins permanentment atesos.
Jardí Botànic Martín Cárdenas: espai protegit de vegetació, en plantes de vàries espècies, classificades per al seu reconeiximent, es permet l'entrada del públic en horaris específics i per llocs adequats.
Plaça del Granat: plaça colonial ubicada en el centre històric, en el racó en el que confluïxen els carrers Baptista i Equador. En ella, es troben el temple i convent de Santa Teresa, i s'ubica el monument a "El Tata" Granat, sant bisbe de l'Iglésia catòlica d'el XIX, que és venerat per la població i en la tomba de la qual de la catedral de Sant Sebastià fins al dia d'hui no falten flors, vés-les enceses i fins a ex vots.
Plaça Quintanilla: plazuela de tipo circular en vegetació típica de la zona i en espais per a recreació i espargiment. És el punt de trobada de vàries rutes de la ciutat com les Avingudes Papa Paulo, Oquendo i Daniel Salamanca.
Parc Lincoln
Plaça Colón: segona plaça en importància i dedicat al descobridor d'Amèrica, Cristóbal Colón. Té espais de vegetació i arbres ancestrals, molt cuidats, es caracterisa per la seua gran font d'aigua en la mitat de la mateixa i un típic pont peatonal, molt adequat per a l'espargiment.
Parc aquàtic Mariscal Andrés de Santa Creu: parc de temàtica ecològica i aquàtica, va anar un espai àrit que es va remodelar i va adequar totalment per a complir una finalitat recreativa i de descans. Per als menors té espais de diversió i activitat apropiades, siguen estos espais aquàtics, que són els que més predominen i espais a l'aire lliure i entre mig de la vegetació. En la seua àrea està compost de piscines, estanys, fonts d'aigua, espais de recreació, parròquia i actualment es construïx un complex de natació com a escenari per als
La Plaça de les Banderes en l'escultura "Diversitat en Equilibri"
Plaça de les banderes: espai circular en una font d'aigua en l'escultura “Diversitat en Equilibri” de l'escultor bolivià Andrés Gavilano. Esta escultura està tallada en un sol bloc de granit de 22 tonellades i està suspés dona a 3 m d'altura, tot un desafiu a la llei de la gravetat. La moderna escultura creada l'any 2001 representa les distintes cultures i ètnia que componen l'identitat nacional. La Plaça s'ha convertit en un lloc emblemàtic de la ciutat i està ubicada al final del Passejada del Prat, a on flamean permanentment les banderes dels països americans.
Parc del Bicentenario: el parc més gran de la Tancada, té àrees de gimnàsia a l'aire lliure, àrees aquàtiques, àrees infantils i àrees de Paintball.
Parc de les aigües danzantes
Parc Ollantay, ubicat en la zona de Vila Coronilla és l'únic parc de la ciutat que va ser dissenyat en la participació dels i les jóvens de la zona, organisacions socials com les que participen dins del proyecte mARTadero i participació de veïns en general. Té espais dedicats al skateboard, breakdance, parkour i atres disciplines urbanes.[26][27]
Barris i zones
Zona Nort: en esta zona es troben la majoria dels barris residencials de Cochabamba com Cala Cala, Tupuraya, Queru Queru, Alt Queru Queru, Aranjuez, Recoleta, Mirador, Lomas d'Aranjuez, entre uns atres; es caracterisa per ser un dels llocs més vistosos i atractius de la ciutat, es troba emplaçat en les faldes del Tunari, en jardins i parcs molt ben mantinguts. Aixina també conta en varis centres comercials com el IC Nort de l'avinguda Amèrica este, a on trobem gimnasis i discoteques, també es troba en esta zona la UCB Sant Pablo (Universitat Catòlica Boliviana).
El Mirador: Es troba en un sector elevat, lo que li otorga vistes panoràmiques sobre la ciutat. Despuix del auje del desenroll urbanístic, la zona de va omplir en vivendes modernes i espais destinats a us habitacional, consolidant-se com un àrea d'interés immobiliari i residencial.
Lomas d'Aranjuez: És una zona residencial ubicada en l'extrem nort de la ciutat. Es caracterisa per la seua topografia elevada i el seu desenroll urbanístic modern, en vivendes d'alta gama i àrees verdes. En els últims anys ha experimentat un notable creiximent immobiliari, consolidant-se com un dels sectors residencials de major prestigi de la ciutat.
Vista aérea de Queru Queru
Queru Queru: és una zona residencial d'alta cotisació que és caracterisada per la seua ubicació en la zona nort de la urbs i pel seu desenroll urbanístic de tipo mig i alt, en edificis moderns, condominis i àrees de servicis d'alt nivell. Aixina mateix s'ha consolidat com una de les zones comercials i d'oci més importants de la ciutat.
Els Oragets: S'ubica en el sector nort i es distinguix per la seua urbanisació planificada, en vivendes modernes, condominis i àrees destinades a servicis i recreació. En els últims anys ha experimentat un creiximent sostingut, consolidant-se com un sector habitacional de classe mija i alta dins del desenroll urbà de la ciutat.
L'iglésia de Santa Ana de Cala Cala en el Barris del mateix nom
Cala Cala: un dels barris residencials més antics, ubicat a 10 minuts de "el centre" i pese a l'expansió i desenroll de la ciutat este barri, va mantindre la seua característica residencial. En Cala Cala es troba ubicat l'Estadi Suramericà "Félix Capriles".
Vista aérea en la parròquia La Recoleta en el centre
La Recoleta: És una zona tradicional i residencial de la ciutat de Cochabamba, Bolívia. S'ubica en el sector nort i combina àrees habitacionals en una important oferta comercial, gastronòmica i d'entreteniment. És considerada un punt de referència urbà, en espais culturals i de recreació que la convertixen en una de les zones més concorregudes de la ciutat.
Sarco - Noroest
Mayorazgo - Noroest
Barri Professional - Noroest
America Oest: Una de les zones més comercials de la ciutat que alberga tot tipo de concessionàries, supermercats, restaurants entre tot tipo de comerços departaments de classe alta. Colquiri - Noroest
Muyurina: És una zona residencial i comercial de la ciutat. Està ubicada en el sector nort i es caracterisa per la seua mescla de vivendes, edificis moderns, institucions educatives i centres de salut. La seua localisació estratègica i la presència de servicis l'han consolidat com un àrea d'importància dins del desenroll urbà de la ciutat.
Caixco Vell: És l'històric centre antic de la ciutat, en l'actualitat alberga museus, iglésies, comerços i edificis importants, com l'Alcaldia Municipal, la Catedral metropolitana, l'edifici de la Governació, etc.
Zona Central: coneguda popularment com "el centre" a on trobem el mercat de "la Cancha", també es troba el barri de les Quadres, a on s'ubica l'Universitat Major de Sant Simón; és ací a on es aglomeran els principals comerços, hotels i avingudes de la ciutat; ademés, es troba el prat o alameda cochabambina (Avinguda José Ballivián). Tenim el riu Rocha en varis ponts a desnivell cap al centre nort i cap al centre sur per l'avinguda 6 d'agost, lo que definitivament li dona un aire de modernitat i bellea a la ciutat. Existixen també edificis de gran envergadura, ademés de restaurants, cafens, pubs i discoteques.
Zona Sur: es caracterisa per ser un sector molt àrit. En esta zona es varen establir la majoria dels residents que varen aplegar d'atres departaments com La Pau, Oruro, Potosí, en esta zona es troba la FEICOBOL, l'Estany Alay, la Refineria Gualberto Villarroel de YPFB i els centres d'abast més grans de Cochabamba, com el mercat llaurador.
Tupuraya - Nordest
Hippodromo - Oest
Vila Busch - Oest
Temporal - Nort
La Chimba - Suroest
Aeroport - Suroest
Ticti Nort - Franja Nort
L'iglésia de Sant Joaquín de Jaihuayco en la zona del mateix nom
Jaihuayco: És un dels barris més populars de la ciutat, este barri és considerat un dels més antics junt a Cala Cala, va començar a ser poblat en 1940 i conserva casi intacta la seua història i les seues tradicions.
Ticti - Sur
Vall Bella - Sur
Transport i vialidad
Transport terrestre
Viaducte vehicular de les avingudes Melchor Pérez i avinguda Blanco Galindo. Vista a la vespradeta.
La ciutat conta en innumerables avingudes en ponts que es conecten en tots els barris i districtes de la ciutat:
De sur al nort: Avinguda Ayacucho, avinguda Oquendo, avinguda José de Sant Martín (un sol sentit), avinguda Antezana, i avinguda Rubén Darío.
Riu Rocha: Avinguda Beneméritos de la Guerra del Chaco, avinguda Juana Azurduy de Padilla (entrada a l'Aeroport), avinguda Costanera (Parc de la família i complex deportiu Olympic), avinguda 23 de Març, avinguda Villazón (ruta nacional a Santa Creu) i avinguda Uyuni (conclou en l'intersecció en avinguda Amèrica i avinguda Circumvalació).
Sur: Avinguda Petrolera (ruta nacional a Potosí, Sucre i Santa Creu), avinguda Suècia, Circuit Bolívia (Estany Alay), avinguda XX, avinguda Panamericana (ruta municipalajma-Santiváñez), avinguda Siles, avinguda Panamericana, avinguda Independència, avinguda República.
Nort: Avinguda Libertador Simón Bolívar (Barri Cala Cala), Avinguda Atahuallpa (Barri Temporal) Avinguda Segona Circumvalació (ruta al parc nacional Tunari), avinguda Gualberto Villaroel, avinguda Juan de la Rosa, avinguda Simón López (ruta municipal a Tiquipaya).
Centre: Avinguda Heroïnes de la Coronilla, avinguda Aroma, carrer Punata, Avinguda Belzu, Avinguda Ramón Rivero, Avinguda José Ballivián (passejada del Prat) i Avinguda Daniel Salamanca.
Del Centre a l'oest: Avinguda Blanco Galindo, avinguda Melchor Pérez d'Olguín, avinguda Víctor Ustáriz, avinguda Arquímedes, avinguda Alcide d'Orbigny i avinguda Tadeo Haenke.
Distribuïdors vehiculares: Manuela Gandarillas (Av. 6 d'agost i av. República), Acarona (avingudes Alcide d'Orbigny, Tadeo Haenke, Humboldt, Costanera i carrer José de la Resa), Humberto Rivas (Avingudes 6 d'Agost, Petrolera i Barrientos), Muyurina (avingudes 23 de març, Villazón, Rubén Darío i General Galindo).
Ponts d'accés: Riu Rocha (Killman, 6 d'agost, Huayna Kapac, 14 de Giner o Quillacollo, Acarona, Cala Cala, Antezana, Recoleta, Muyurina, Villazón), Riu Tamborada (Av. Panamericana). La ciutat de Cochabamba conta en una terminal que rep eixides i arribades de busos nacionals i internacionals. La ciutat ademés conta en carreteres importants:
El principal aeroport de Cochabamba és el Aeroport Internacional Jorge Wilstermann (Còdic IATA: CBB; OACI: SLCB), situat al suroest de la ciutat a 4,3 quilómetros del centre del centre. En estar ubicat en el centre geogràfic de Bolívia, l'aeroport és el centre de conexions principal de l'aerollínia estatal Boliviana d'Aviació per a vols domèstics i va ser la base d'operacions principal de l'ex-aerollínia bandera Lloyd Aéreu Bolivià, la segona més antiga de Sudamérica, fundada en 1925. Algunes de les aerollínies que operen en l'aeroport són:
La majoria de la població de la ciutat utilisa el transport públic com a mig de transport principal. Cochabamba conta en numerosos sindicats que oferixen servicis de transport a la ciutadania en tarifes establides per l'alcaldia. Els sindicats representen vàries llínees que circulen les vies principals través en busos o colectius, depenent de l'associació. Certes llínees s'estenen cap als municipis de la Regió metropolitana de Kanata. El segon mig transport més comú és l'us de vehículs particulars. En el municipi de Cochabamba, se circulen més de 120 llínees de transport entre lliure i federat, en servicis completament privats i sense corporacions ni empresa pública, de les quals 100 llínees circulen per rutes del centre històric, i La Cancha, en les avingudes Sant Martín, Ayacucho, Aroma, i Barrientos; els carrers Antezana, Punata, Uruguai i Tarata. Eixe desorde provoca problemes en la circulació de vehículs com el "congestionamiento vehicular", contaminació acústica, contaminació de l'aire, perduda de combustible, i conflicte social en els ciutadans i gremialistas. Fins a l'any 2017, Cochabamba contava en més de 250000 vehículs circulant pels seus estrets carrers.[31]
Bicicletes
Cochabamba també en una ret de ciclovías que constituïx una ret de rutes identificades formant un anell al voltant de la ciutat. [32]
Busos i colectius
Un de varis colectius que circulen en la Regió Metropolitana
Esta modalitat és operada per sindicats i associacions de transportistes. Les tarifes són establides dits sindicats i associacions en l'aprovació de l'Alcaldia. Els vehículs recorren distints punts de la ciutat, i alguns conecten en municipis com Tiquipaya, Colcapirhua, Quillacollo i Trea. Solen identificar-se en números (6, 102, 260), lletres (G) o combinacions d'estos (3V).[33]Cada vehícul sol conéixer-se vernáculamente com micro o trufi (taxis de ruta fixa). El passage general és de dos bolivians en cinquanta centaus (0,35 dólars americans segons el canvi oficial del Banc Central de Bolívia en l'any 2025).[34]
Els autobusos (cridats micros) són els que duen major cantitat de passagers i ampren a sovint busos Dodge (de les décades de 1940 i 1950) sent part del patrimoni del transport cochabambino i Toyota Coaster micros més chicotets. Els minibuses duen una cantitat de passagers menor als micros i major als trufis, i ampren a sovint minivans.Els taxis colectius duen fins a sèt passagers en vehículs menors. A pesar de la seua pintoresca carrosseria, dits colectius tenen defectes en la seua mecànica, aixina com el seu incompliment a les normes de calitat, que provoquen accidents de trànsit fatals, sent un risc per a usuaris i ciutadans en general.[35]
Taxis
Són operades per empreses privades o sindicats, alguns dels quals s'agrupen en l'Associació de Ràdio Mòvils de Cochabamba (ARAMCO), la qual establix tarifes de taxi en coordinació en l'Alcaldia. En Cochabamba també operen els taxis en llínea Ktaxi, Yango, inDriver i Urbà.
Defensa civil
Sismicidad
La sismicidad de l'àrea és poc freqüent i d'intensitat baixa-mija, no obstant, la zona pot ser propensa a sismes.[36] Es poden destacar els següents sismes:
Terremot d'Aiquile de 1998: de 6,8 en l'escala de Richter, va causar numerosos morts i grans danys, va anar el pijor sisme de la història de Bolívia coneguda en 120 anys[37]
Sisme de Colomi: De 4,3 en l'escala de Richter, va causar l'evacuació de molts edificis[38]
Cultura
Vestimenta típica de Cochabamba
En Cochabamba es realisa una de les més importants festivitats religioses de Bolívia: la de la Verge d'Urkupiña, denominada també Patrona de l'Integració Nacional. La festivitat dona cita a catòlics de tot el país i peregrins estrangers, els qui participen com a observadors o ballarins de l'entrada folórica del mateix nom, sumint-se en la dualitat d'una celebració religiosa i tradicional. Una atra festivitat és la fira de les Alasitas i el Cors de Cors.
En la ciutat es troba la Universitat Major de Sant Simón sent una de les més antigues i més grans de Bolívia, ademés de ser l'universitat pública en tots els requisits en educació professional.[39]
Les universitats privades en la ciutat són la Universitat Catòlica Boliviana "Sant Pablo", l'Escola Militar d'Ingenieria (EMI), la Universitat Privada del Valle (UNIVALLE), l'Universitat Privada Oberta Llatinoamericana (UPAL), l'Universitat Adventista de Bolívia, la Universitat NUR, l'Universitat Franz Tamayo, l'Universitat Central (UNICEN), l'Universitat Tècnica Privada Cosmos (UNITEPC), l'Universitat d'Aquino Bolívia, l'Universitat Simón I. Patiño, la Universitat Santiago del Granat, l'Universitat Privada Boliviana (UPB) i l'Universitat de Ciències Administratives i Tecnològiques (UCATEC). Aixina mateix, té instituts d'educació de molta trayectòria com la Fundació IDEA.
Instituts
Institut Tècnic Nacional De Comerç Federico Álvarez Argent, Institut Catec, Institut Eduardo Laredo i l'Institut d'Educació Bancària (IDEB).
El Estadi Félix Capriles és el estadi principal de Cochabamba, que té capacitat per a 32 000 espectadors i està situat a 2567 m s. n. m. Aparte de ser sèu per als diferents events deportius servix també com a escenari per a les presentacions d'artistes nacionals i internacionals que apleguen a esta ciutat. L'estadi va inaugurar els Jocs Suramericans de 2018 que es varen portar a terme en Cochabamba. La ciutat conta també en un hipòdrom, ubicat en l'avinguda Blanco Galindo, el Coliseu de la Coronilla, circuits de motocross. En la zona Surest de la ciutat es troba el velòdrom Edgar Cueto, junt en el circuit de bicicrós en el parc Mariscal Santa Creu. . Footing, piscines i balnearis, componen l'escenari deportiu que alberga esta ciutat. Aixina mateix, les universitats conten en els seus coliseus tancats, com la Universitat Major de Sant Simón, Universitat Catòlica Boliviana "Sant Pablo" i la Universitat Privada del Valle en capacitat per a 3500 espectadors.
Events
La ciutat de Cochabamba va ser sèu dels Jocs Suramericans realisats en 2018. Ademés, la ciutat ha segut sèu de varis events deportius com la Ruta a Bolívia, finals de Copa Simón Bolívar del fútbol bolivià, proves d'atletisme i campeonats regionals de voleibol de plaja en avinguda Costanera.
Activitats culturals i entreteniment
En Cochabamba es construïx el Centre Cultural Bicentenario, també cridat Complex Cultural Clòchines,[40] que dispondrà de salons d'exposició d'arts plàstiques temporals i permanents, un teatre, una audioteca i una sala de dansa, en un total de 20 espais o sals distribuïts en dos plantes.[41]
La cuina de Cochabamba es caracterisa per tindre una gran varietat de plats culinaris. Des del 2017, Cochabamba és part de la Ret de Ciutats Creatives de l'Unesco, en la categoria de gastronomia.[42]
Chicharrón: plat fet en carn de porc cuit durant aproximadament 5 a 6 hores, acompanyada de malnom de dacsa cuita i papes.
P'ampaku: plat realisat en carn de pollet, porc, ànet, papa, camote, i banana. Tots estos ingredients són colocats en un recipient herméticamente tancat i enterrat en una fossa, la que és recoberta en pedres i rajoles prèviament calfades per mig de fòc de llenya o carbó, al grau de rebentar la pedra. Es cobrix en fulls frescs d'herba o fulls de banana, i després és tapada completament en fanc. El punt de cocció es produïx quan es bada i ix fum de l'herba fresca cremada. Se servix acompanyat en ensalada de verdures fresques.
Pichón de Cliza: plat fet en carn de pichón (crío de coloma), hervir i dorada a la brasa. S'acompanya en arròs i papa cuita.
Sillp'ample: plat sec en carn de res apanada, fregida al paella, acompanyada d'ou fregit i ensalada crua de ceba, carlota, tomata i locoto. Se servix en arròs i papa cuita que després es talla en rodajas per a que posteriorment siguen fregides.
Jak'a Lawa: plat de choclo (dacsa fresc en mazorca) mòlt, acompanyat en trossos de carn i cuiro de chancho. Se servix en un plat fondo.
Ch'aqchu: plat fet en chuño, carn cuita en aigua en papa i faves, ou cuit a l'aigua, formage fresc tallat en rodajas i ensalada de tomata en ceba crua, tot banyat en un ají roig i picante.
Jawas Piqtu: plat fet en faves, mesclades en ou i tomata. Se servix acompanyat de papa.
Pique macho cochabambinoPique Macho: originalment és un plat carn de llom de res fregida en el seu suc, en papes fregides, i ensalada de tomata, ceba i locoto i ou dur cuit a l'aigua rebanado en rodajas, tot servit en un plat, les papes fregides se servixen en el plat primer, després es posen la carn i el chorizo mesclats damunt de la papa, i l'ensalada i l'ou al final. Un acompanyant per a este plat és una mescla que consta d'oli, vinagre, sal, llajua i per últim cervesa es mescla tot en un got i després s'escampa sobre el plat.
Chank'a de conill: carn de conill cuy despresado i hervir junt en una sopa blanca en ceba verda (cebollín), papa blanca, verdures, i adreçada en la tradicionallajwa.
Uchuku Aiquileño: plat que consta d'ají colorat, papa, arròs, chuño, carns (llengua de res, ànet i pollet). Se servix la sopa de pollet en ají (espesada en dobladillos o pa mòlt), acompanyada en pastiç d'arròs, ch'uñu phuti, pastiç de papa, fregits de flors de ceibo (chilliqchi), papa blanca, carn de pollet, llengua de res, ànet dorat.
Llajua: salsa picante feta en locoto, tomata i quilquiña (herba aromàtica). Gran majoria dels plats típics de Bolívia són acompanyats per esta salsa.
Símbols
Escude
L'escut d'armes de la ciutat de Cochabamba és l'emblema més antic de la ciutat i té els seus orígens en la Casa d'Oropesa, un linaje nobiliario espanyol.[43]Segons el director de l'Archiu Històric de Cochabamba, don Adolfo de Morals i demés historiadors, l'escut de Cochabamba es remonta a la figura que yacer en la llosa sepulcral de l'II comte d'Oropesa, Francisco Álvarez de Toledo i Pacheco, pare del quint virrey del Perú, Francisco Álvarez de Toledo, qui va otorgar l'escut provinent del seu casa noble al moment de fundar la Vila Real d'Oropesa en 1571. La descripció de l'escut és la següent:
“... Un escut d'huit punts d'azur equipolados a sèt d'argent. Cimera; un àngel en el corfoll jaquelada d'azur i argent, i, en la seua mà dreta, una espasa d'argent en empuñadura d'or i, en l'esquerra, un món d'azur superat d'una creu d'or. Lema “El teu in ea et ego pro ea...”
El Governador Intendent de la Província de Santa Creu de la Serra, don Francisco de Viedma, en l'informe que va remetre en 1788 al Virrey del Riu de l'Argent don Nicolás d'Arredondo, en referir-se a la ciutat de Cochabamba, va expressar: [44]
“... Esta ciutat, capital del govern, la va fundar el senyor D. Francisco de Toledo, Virrey del Perú, en el títul de Vila d'Oropesa en memòria de la seua casa, com a germà que era dels comtes d'eixe nom, i per este motiu les armes de que usa són les mateixes de la dita casa d'Oropesa...”
Bandera
La bandera de Cochabamba issada sobre l'alcaldia municipal
L'actual bandera de Cochabamba consistix d'un pany íntegrament celest clar i carix de representacions simbòliques.[45] Mentres que es desconeix la data de la seua creació, els orígens de la bandera daten de la batalla d'Aroma i la defensa del Tossal de Sebastián. El seu color celest clar representa l'anhel de llibertat. Este símbol va ser testic i sudario de les lluites, aixina com de la valentia de les dònes cochabambinas que varen combatre per l'independència de l'Alt Perú. Segons historiadors, el celest de la bandera actual es remonta al general Esteban Arze, qui seg, a la seua volta, està inspirada en els colors utilisats en les Províncies Unides del Riu de l'Argent, de les que Bolívia va fer part en gran part de l'época colonial.[46]
Pedro Blanco Soto, (1795-1829), quint president de Bolívia del 26 de decembre de 1828 a l'1 de giner de 1829
José María Achá Valent, (1810-1868), catorzé president de Bolívia del 4 de maig de 1861 al 28 de decembre de 1864
Mariano Melgarejo, (1820-1871), (Província Esteban Arze - Tarata) quinzé president de Bolívia del 28 de decembre de 1864 al 15 de giner de 1871
Mariano Baptista Caserta, (1832-1907), vigesimotercer president de Bolívia, de l'11 d'agost de 1892 al 19 d'agost de 1896
Eliodoro Villazón Montaño, (1848-1939), vigesimoséptimo president de Bolívia del 12 d'agost de 1909 al 14 d'agost de 1913
Daniel Salamanca Urey (1868-1935), trigèsim tercer president de Bolívia del 5 de març de 1931 a l'1 de decembre de 1934
Carlos Quintanilla Quiroga (1888-1964), trigèsim sèptim president de Bolívia del 23 d'agost de 1939 al 5 d'abril de 1940
Gualberto Villarroelópez (1908-1946), (Província Punata - Vila Rivero) trigèsim nové president de Bolívia del 20 de decembre de 1943 al 21 de juliol de 1946
René Barrientos Ortuño, (1919-1969), (província Esteban Arze - Tarata) quadragèsim sèptim president de Bolívia
1.ª. Del 5 de novembre de 1964 al 26 de maig de 1965.
2.ª. Del 26 de maig de 1965 al 2 de giner de 1966
3.ª. Del 6 d'agost de 1966 al 27 d'abril de 1969
Juan José Torres Gonzalés (1920-1976), quinquagèsim president de Bolívia del 7 d'octubre de 1970 al 21 d'agost de 1971
Walter Guevara Arze (1912-1996), quinquagèsim quart president de Bolívia del 8 d'agost de 1979 a l'1 de novembre de 1979
Lidia Gueiler Tejada (1921-2011), presidenta de Bolívia del 16 de novembre de 1979 al 17 de juliol de 1980
Jaime Pau Zamora (1939), sexagèsim president de Bolívia del 6 d'agost de 1989 al 6 d'agost de 1993
Jorge Quiroga Ramírez (1960), sexagèsim segon president de Bolívia del 7 d'agost de 2001 al 6 d'agost de 2002
Eduardo Rodríguez Veltzé (1956), sexagèsim quart president de Bolívia del 9 de juny de 2005 al 21 de giner de 2006.
Els Kjarkas (1965 - actual) Grup Musical Folórico, el més representatiu de la música boliviana, intérprets i creadors del famós tema musical «Plorant es Va ser» reeditat per varis artistes internacionals.
Proyecció (grup folòric) Grup Musical Folórico cochabambino, intérprets i autors del famós tema musical «Secret Amor».
Rosario Riu Bou, Miss Cochabamba 1990 i Miss Bolívia del mateix any, la boliviana que més llunt ha aplegat en el Miss Univers, ubicant-se com 3.º Finaliste de dit event.
Gildaro Antezana, (1938-1976) Famós pintor nacional en més de 50 exposicions individuals i colectiva en més de 10 països d'Amèrica Llatina i Europa. [47]
Aniversaris i festivitats
14 de giner: Aniversari de l'última revolució cochabambina (1.825).
Febrer: Senyor de Compadres (data movedora, se celebra en els mercats de la ciutat).
Febrer o març: Carnestoltes, Takipayanakus (data movedora).
↑ 17,017,1Governe Autònom Municipal de Cochabamba. Carlos Andrés López Duc, Javier Zárate Taborga (ed.): «Reporte Voluntari Local, Cochabamba» (PDF). ONU Habitat. Consultat el 2025-01-01.
↑Acort d'agermanament i integració entre el Govern Autònom Municipal de Cochabamba i el Governador Autònom de Sant Josep de Chiquitos. Octubre de 2017.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cochabamba.