Motocròs

Motocross

Ken Roczen, pilot professional de motocross i supercross

Motocross, o motocrós, és una modalitat de competició de motocicletes tot-terreny que es disputa en circuits tancats específicament acondicionats. El deport es va desenrollar a partir de les proves organisades en el Regne Unit al començament de el XX. Es tracta d'un deport físicament exigent que es practica baix una àmplia varietat de condicions de terreny i clima.

Història

Les primeres carreres de motocross varen sorgir en Regne Unit tals com Auto-Cycle Clubs en 1906 i el Scottish Six Days Trial que va escomençar en 1909. Quan un delicat equilibri i una estricta puntuació dels assaigs varen ser dispensats a favor d'una carrera per a ser el pilot més ràpit en aplegar a la meta, fon anomenat scramble; es diu que es va originar en la frase «una rara baralla vella» que descrivia una d'eixes carreres primerenques. Originalment conegut com a carreres d'scramble en el Regne Unit, a mida que el deport va créixer en popularitat, les competicions es varen fer conegudes internacionalment com a carreres de motocròs, per mig de la combinació de la paraula francesa per a motocyclette, moto abreujadament, en «cross country» o «camp a través». La primera carrera d'scramble va tindre lloc en Camberley, Surrey en 1924. Durant els anys 30, este deport va obtindre gran popularitat, especialment en Gran Bretanya a on els equips de Birmingham Small Arms Company (BSA), Norton, Matchless, Rudge, i AJS varen competir en els events. L'intensa competència sobre terreny accidentat va conduir a les millores tècniques en motocicletes. Els marcs rígits varen adquirir suspensió en els anys 30, i les forquetes i la suspensió atrassera varen aparéixer en els 50, varis anys ans que s'incorporaren a la majoria de les motos de carrer. El periodo despuix de la Segona Guerra Mundial va ser dominat per BSA la qual s'havia convertit en la major companyia de motocicletes del món Els competidors de BSA varen dominar les competències en els quaranta.

Una Maico 36 0cc en sistema de refredat per aire i doble suspensió atrassera

En 1952, la Federació Internacional de Motociclisme (FIM), orgue rector internacional del motociclisme, va crear un Campeonat Europeu individual que va ser actualisat a un títul de Campeonat del Món en 1957. A medida que el diseño y la potencia del motor mejoraban, la competencia por las máquinas de 250cc - la categoría en la que el dos tiempos se convirtió en algo propio - comenzó a ganar en popularidad. En 1958 la FIM creó un título de Campeonato Europeo para la clase de 250cc, y lo elevó a Campeonato Mundial en 1962. La categoría de 250cc fue la categoría más pequeña de las compañías de motocicletas que contaban con un motor de dos tiempos debido a su brillantez y agilidad. Compañías como Husqvarna de Suecia, CZ de la antigua Checoslovaquia y Greeves de Inglaterra, se hicieron populares. En los 60, los avances en la tecnología de los motores de dos tiempos significaba que el motor de 4 tiempos más pesado fuera ocupando otros nichos. Motociclistas de Bélgica y Suecia empezaron a dominar las competencias durante este periodo. El motocrós fue introducido en los Estados Unidos en 1966 cuando el campeón sueco Torsten Hallman montó una exhibición contra los motociclistas americanos en el Corriganville Movie Ranch, conocido también como Hopetown, en Simi Valley, California. El año siguiente Hallman fue seguido por otras estrellas del motocrós incluyendo Roger De Coster, Joël Robert, y Dave Bickers. Ellos dominaron el evento colocando su peso ligero de dos tiempos en las primeras 6 posiciones. El motocrós va escomençar a créixer en popularitat en els Estats Units durant este temps, lo que va fomentar un gran creiximent del deport.

A finals de 1960, les empreses de motocicletes japoneses varen començar a desafiar les fàbriques europees per la supremacia en el món de motocrós. Suzuki va celebrar el primer campeonat del món per a una fàbrica japonesa quan Joël Robert va guanyar el campeonat 1970 250 cc. El primer event de motocrós baix estadi es va portar a terme en 1972 en el coliseu de Los Àngeles. En 1975, es va introduir un campeonat del món de 125 cc.Los pilotos europeos siguieron dominando el motocrós a lo largo de la década de 1970, pero, por la década de 1980, los pilotos estadounidenses mejoraron su nivel y comenzaron a ganar competiciones internacionales.

Durant les décades dels 70 i 80, l'indústria de motocicletes de Japó va travessar per un periodo de gran expansió tecnològica. Les típiques màquines de dos temps refrigerades per aire de doble choc de suspensió atrassera varen donar pas a noves màquines que tenien refrigeració líquida i estaven equipades en una sola descàrrega de suspensió atrassera absorbidor. Per a l'any 2003, les lleis migambientals, que eren cada volta més estrictes en Ca lifornia, varen obligar a alguns fabricants a desenrollar tecnologia favorable al mig ambient que era de quatre temps. Per al 2004, els principals productors havien començat a fabricar les màquines de quatre temps. Les empreses europees també varen experimentar un resorgiment en Husqvarna, Husaberg i en KTM guanyadors de campeonats del món en màquines de quatre temps.

El deport va començar a anar evolucionant i es va dividir en subdisciplinas, tals com els events d'estadi, a saber, el supercross i el arenacross realisades en arenes baix sostre. També es varen crear categories per a motociclisme estil lliure, que són events a on els motociclistes no competixen en carreres sino que són jujats pels bots i les #acrobàcia que realisen i que han guanyat molta popularitat, aixina com la categoria de supermoto, a on les màquines de motocrós disputen carreres fòra de la pista, en l'asfalt. Les carreres de motocrós VMX, per lo general, es realisen en motocicletes d'un model anterior a l'any 1975.Moltes carreres VMX també inclouen una part "de l'anunci del vintage", que per lo general inclouen a les motocicletes que daten fins a 1983.

Pilots destacats

Joël Robert	6 voltes campeó del món MX 250cc (1964, 1968 i 1960 – CZ- 1970, 1971 i 1972 -Suzuki)
Roger De Coster	5 voltes campeó del món MX 500cc (1971, 1972, 1973, 1975 i 1976 –Suzuki)
Eric Geboers	5 voltes campeó del món MX 125cc (1982 i 1983 –Suzuki) 250cc (1987 –Fonda) 500cc (1988 i 1990 –Fonda)
Georges Jobé	5 voltes campeó del món MX 250 (1980 i 1983 –Suzuki) 500 (1987, 1991, 1992 –Fonda)
Georges Jobé	5 voltes campeó del món MX 500 (1995, 1997 i 1998 –Husaberg-, 2000 –KTM)
Maurici Vázquez	2 voltes campeó del món MX 250 (2017, 2019)
Stefan Everts	6 voltes campeó del món MX 125cc (1991 -Suzuki RM 125) 250cc (1995 -Kawasaki KX 250-, 1996 i 1997 -Fonda CR 250) 500cc (2001 i 2002 -Yamaha YZF 450) MX1 (2003 Motocross GP, 2004, 2005 i 2006 –Yamaha YZF 450)
Antonio Cairoli	9 voltes campeó del món MX MX2 (2005 i 2007 –Yamaha YZ 250F) MX1 (2009 –Yamaha YZ 450F-, 2010, 2011, 2012, 2013 –KTM SXF 350) MXGP (2014 –KTM SXF 350)
Jorge Prat	Pilot espanyol de motocross pertanyent a l'equip de KTM. Ha guanyat 2 campeonats mundials (2018, 2019) En 2011 va ser el campeó del món més jove de l'història (65 cc). En 2015 va ser Campeó d'Europa de 125 cc en sol catorze anys. En el seu primer Gran Premi en el Mundial de MX2 va pujar al podi en sol quinze anys. En el seu primer any en el Mundial va guanyar 3 grans premis. En 2018 va conquistar el títul mundial de MX2. En 2019 va revalidar el títul de Campeó del Món de MX2. És el bicampeó més jove de l'història. És el campeó del món de MXGP dels anys 2023 i 2024.

Principals competicions

Campeonat Mundial de Motocross de la FIM

Artícul principal → Campeonato Mundial de Motocross.

Campeonat Mundial de Motocross

El Campeonat Mundial de Motocross de la FIM s'ha celebrat principalment en països europeus, no obstant, varis events d'este campeonat també s'han realisat en distintes parts del món. Esta és la major série de motocross en el món, i per tant, també és la competició de major importància. En el torneig es disputen quatre categories: MXGP per a màquines de 450cc, MX2 per a màquines de 250cc, MX3 per a màquines de 450/250 cc i MX femenil. Les competicions consten de dos carreres de motos en una duració de 30 minuts ademés de 2 regressos.

Campeonat de Motocross AMA

El Campeonat de Motocrós AMA es realisa tots els anys entre maig i mediats de setembre. El torneig es desenrolla en dotze rondes en dotze grans pistes al voltant de tot el territori dels Estats Units. Hi ha tres categories: la classe 250 de motocross per a 0–125 cc de dos temps o 150–250 cc de quatre temps de maquinària, la classe 450 de motocross per a 150–250 cc de dos temps o 251–450 cc quatre temps de maquinària i la categoria femenil. Temporalment en l'història del motocross va ser tancada per les lesions dels competidors.

Motocross entre països

Motocross

També s'organisa una competició entre distints països que es realisa al final de l'any quan les séries nacionals i el Campeonat Mundial de Motocross ya han conclós. El torneo consiste en equipos conformados por tres motociclistas que representan a sus respectivos países. Cada motociclista compite en diferentes categorías (MX1, MX2, y "Abierto"). La sede del campeonato cambia cada año y los países que han tenido mayor éxito a lo largo de las ediciones han sido los Estados Unidos, Bélgica y el Reino Unido.

Hispanoamèrica contínua acollint els deports extrems i d'alt risc. És allí a on el motocròs fa acte de presència en el 2018 en diversos actes en diferents països. El calendari del motocròs en esta part del món per a lo que resta d'enguany és atapeït, ya que Argentina, Colòmbia, Bolívia i Mèxic seran seus de grans competicions.

Campeonat Britànic de Motocross

El Campeonat Britànic de Motocross és la principal competició d'este deport en el Regne Unit i s'organisa en les categories MX1 i MX2. MX1 és per a 250 cc a 450 cc (quatre temps) i MX2 per a 175 cc a 250 cc motocicletes de quatre temps.En el 2007 es va afegir una categoria jovenil de classe MXY2.

Les séries de veterans varen ser introduïdes en 2009 en sol dos rondes pero com la demanda de participants era tan alta a partir de 2011 la série conta en tres rondes celebrades en sis carreres.

Deports derivats del motocross

Molts atres deports que usen motocicleta s'han derivat del motocross.

Estil lliure

Artícul principal → Motociclismo estilo libre.

Un competidor canadenc realisant un "superman seat-grab".

L'estil lliure o “freestyle” del Motocross (FMX), és una variació relativament nova del supercross, a on no es realisen carreres i es basa més be en realisar #acrobàcia mentres el motocicliste està en l'aire. El guanyador ho elegix un jurat de juges. Es valora als motociclistes tenint en conte el seu estil, el nivell de dificultat, el millor eixercite durant el bot en la moto i les seues reaccions.

Una acrobàcia principal, que deriva a moltíssimes més és el backflip, que és un truc o maniobra que consistix en girar completament els 360° cap a arrere i va ser originat en el deport del BMX per Mat Hoffman, sent el primer en realisar este truc junt en la seua bicicleta, i li va anar menys dificultoso que realisar-ho en una motocross, ya que la bicicleta és molt més llaugera i maniobrable que una moto.

SuperMoto

Artícul principal → Supermoto.

Un corredor de supermoto en la pista.

La Supermoto consistix en usar la motocicleta del motocross per a realisar carreres fòra de la pista baix terrenys bruts. Les motocicletes estan equipades en neumàtics de carreres especials en ranurado tread per a soportar tant el paviment com la brutea. Algunes pistes per a estos events de carreres tenen bots i bermas de la mateixa manera que les verdaderes pistes de motocross. Per a events especials, la pista de Supermoto pot incorporar rampes metàliques per als bots que es poden desmontar i ser dutes a atres llocs. Les carreres de Supermotard poden tindre lloc en les pistes modificades de karts, pistes de carreres de carretera o pistes de carreres, inclús en el carrer. També hi ha categories per als chiquets com la classe 85 cc.

La variant del Supermoto va sorgir cap a la década dels setanta en un divertit proyecte de varis corredors de motocicletes. La primera exposició d'este event va gojar d'una gran audiència en el programa de televisió Wide World of Sports dels Estats Units en la cadena ABC´s transmés en l'any de 1979. Temps despuix, un corredor britànic Gavin Trippe va dissenyar una competició per a demostrar qui era el millor pilot de motocicletes i de 1980 a 1985 va organisar l'event cridat "The Superbikers", que va enfrontar als principals corredors de motocross en motocicletes especials que havien segut modificades i va ser transmés en un show de televisió. Despuix de 1985 el deport pràcticament va desaparéixer i va rebre molt poca exposició en els Estats Units pero en Europa va guanyar gran popularitat i en 2003 el deport va resorgir en el país nortamericà en el nou nom de “Supermoto”.

ATV/Quad Motocross

Artícul principal → Cuatrimoto.

Corredor professional de ATV Tim Farr en el Glen Helen MX national, 2006.

A lo llarc dels Estats Units i el Regne Unit existixen molts clubs de carreres quad en enduro i seccions de enduro Quadcross. GNCC Racing va començar a principis de 1980 i inclou rebatiña llebre i carreres de tipo enduro. Fins a la data, els events es porten a terme principalment en la part oriental dels Estats Units. Comissió Nacional del Chiquet de carreres conta en molts tipos d'obstàculs com, escalada tossal, cala i de registre dels creus, camins de terra i senderes arborats. ATV National Motocross Championship es va formar al voltant de 1985. ATVMX events s'organisen en els hipòdroms de motocrós en els Estats Units. ATVMX consta de varis grups, entre ells el Pro (AMA Pro) i Amateur de la série (ATVA). Championship mud racing (CMR) va vore els seus inicis en 2006 com a líders de l'indústria de ATV varen reconéixer la necessitat d'uniformitat de les classes i regles de varis events locals de mud bog. Proporcionant normes estandardisades varen crear la necessitat d'un orgue de govern que tant els corredors i promotors d'events podrien recórrer i CMR va nàixer. Una volta unificada, es va establir una série de punts verdaders i varen donar lloc a un campeonat nacional de lo que solament va ser un hobby per a la majoria. En 2007 es va crear la junta de directors i finalisat es varen portar a terme les primeres carreres en 2008. En l'actualitat, el programa de CMR inclou huit dates de competència que comprén de març a novembre. Els punts es concedixen durant tota la temporada en vàries classes diferents de competència de ATV i SxS Mud Racing. L'any 2008 varen incloure Mud Bog i competicions Mudda-Cross, pero les temporades 2009 i futures solament tindran competicions Mudda-Cruz. Les classes van des de 0 fins a 499 cc, a una classe Modified-Super que permetrà a qualsevol tamany de vehícul tot terreny participar en la competència.

Supercross

Artícul principal → Supercross.

Supercross és un deport de carreres de cicle que implica la participació de motocicletes en les carreres especialisades d'alt rendiment fòra de la carretera en pistes de terra fetes artificialment consistents en bots abruptes i els obstàculs. Concurs de carreres Professionals de Supercross es porten a terme casi exclusivament dins dels estadis de béisbol i fútbol professional. Existixen moltes diferències notables de motocross regular. Pistes de Supercross generalment tenen rectes més curtes i curves més tancades, són més tècniques que les pistes de motocross per l'espai llimitat d'un pabelló deportiu. La temporada de supercross té lloc durant els mesos d'hivern i primavera, parcialment pels climes interiors més controlables implicats.

La temporada de supercross viaja al voltant de tot Estats Units, passant a una ciutat diferent cada fi de semana per a la pròxima carrera. Existixen 17 carreres en el 2011 i 2012 Monster Energy AMA/FIM Supercross schedule. La série de pilots de Supercross Lites es dividix en dos séries: l'Est i la Costa Oest. La classe de Supercross té una gran série a on viagen d'est a oest per la carrera i inclús van a Canadà per un parell de rondes fòra de la série. Els corredors solament tenen un o dos mesos fora de l'any entre la série Supercross i motocross. Racers soporten bots locos i obstàculs en les seues carreres de Supercross ademés que tenen que resistir una carrera de calor i un event principal.

SideJeep's

Una Zabel l.

Sidecar racing, conegut com Sidecarcross ha existit des de la década dels 50, pero ha disminuït en popularitat des de mediats dels 80. Esta variant és comuna en Europa, en pocs seguidors en els Estats Units, Nova Zelanda i Austràlia. La competició de primer nivell, el Campeonat del món de Sidecarcross, es disputa en les pistes europees sol i casi exclusivament pels europeus. Motocross sidecars tenen el propòsit de construir marcs que s'assemblen a un cicle normal de motocross en una plataforma plana per a parar-se sobre ella unida a cada costat i un manubrio a l'altura de la cintura per a agarrar-se. El costat de la "cadira" (slang for the platform)per lo general seguix el costat de la carretera de la nació en qüestió d'unitats, pero no sempre. El passager equilibra la bicicleta per ser un contrapeso, especialment en els cantons i en els bots. És impulsat en crosstracks.

És molt exigent físicament, especialment per al passager. Açò es reflectix en la major part en el terme suec per a passagers, burkslav, que podria traduir-se com a tronc / cos / barril-esclau. Este nom prové dels primers coches laterals, a on la plataforma semblava un verdader road-sidecar i no com a plataforma de hui. Els principals constructors d'estructura hui són VMC, BSU, AYR, EML and Woodenleg. Motors comuns poden ser utilisats, pero el tamany importa i dos motors tenen el propòsit de ser construït per a sidecars, Zabel (Alemània) i MTH Racing engines (MTH) (Àustria) són els més comuns. Four-strokes són cada volta més comú, per lo general KTM (Àustria).

Pit bikes i minimotocross

Pit bikes són menudes motos que els participants en els events powersports utilisen per a passejar pels pits, que són les zones de descans a on es troben els vehículs de respal de l'equip. Més recentment, ells han utilisat en carreres celebrada en qualsevol pista de supercross i motocross. Numerosos rendiments i millores estètiques a sovint s'apliquen en pit bikes.

Originalment, solament hi havia una manera d'adquirir una pit bike. Un motocicliste compraria una minimoto d'un chiquet, per lo general una Fonda CRF 50 o Kawasaki KLX110, i va aplicar totes les millores necessàries i modificacions per a construir una bicicleta de pit competitiva. Per supost, el motocicliste també podria comprar una bicicleta usada. Des de 2004, els fabricants han començat el disseny, la fabricació, importació i venda completa i bicicletes pits. Estes bicicletes són menys costoses, i requerixen menys temps per a completar.

Bicicletes pits són impulsats per 4 temps, motors horisontals, d'un sol cilindre que van en qualsevol lloc de desplaçament de 49 cc a 195 cc. Una típica bicicleta de pit és per lo general una menuda motocross, pero s'ha tornat comuna per a poder comprar bicicletes pit en rodes d'estil calle i neumàtics. Bicicletes Pit en neumàtics de carrer, a diferència de knobby tires, són usades en Mini Supermoto Racing.

Bicicletes Pits són freqüentment personalisades en #decoració en complements i peces per a millorar el rendiment. Molts pilots i mecànics varen reemplaçar els motors en la finalitat d'aumentar el desplaçament i per lo tant la potència d'eixida. Sistemes de suspensió de servici pesat, a sovint són un complement necessari, ya que la suspensió d'accions mini-bici es varen dissenyar per a un chiquet menut. Actualisacions sobre rodes, frens i neumàtics en ocasions es porten a terme per a millorar el maneig.

Bicicletes Pit també tenen les seues pròpies competicions separades celebrada en classes que generalment correspon al tamany de la roda. Esta és una diferència notable front a la competència de motocross i Supercross, a on les classes estan separades pel desplaçament del motor. Carreras de motos Pit és relativament una nova caseta de motocross, i com a tal, no existix un organisme oficial de govern similar a l'AMA.

Equipament

Motocicleta per a motocross

La motocicleta per a motocross és una motocicleta de competició dissenyada per a grans bots i terrenys àrits difícils de recórrer. Estes motocicletes tenen les suspensions en més recorregut que un atre tipo de motocicletes per a tindre major suavitat en els bots i millor estabilitat en els terrenys difícils (terra, fanc, etc).

Fabricants

Yamaha YZF-450 cc Circuit de Phillip Island.

10 voltes campeó mundial , Stefan Everts.

Vore també: Anexo:Marcas de motocicletas

• Fonda (Japó)
• Kawasaki (Japó)
• KTM (Àustria)
• Husqvarna (Suècia, hui en dia propietat de KTM)
• Gas Gas (Espanya, hui en dia propietat de KTM)
• Suzuki (Japó)
• Yamaha (Japó)

Els 7 de dalt són els majors fabricants del mercat, els fabricants d'avall tenen una quota de mercat més menuda (2024).

• Triumph (Regne unit)
• Ducati (Itàlia)
• Fantic (Itàlia)
• Aprilia (Itàlia)
• Benelli (Itàlia)
• Beta (Itàlia)
• BMW Motorrad (Alemània)
• CCM (Regne Unit)

Cobra (EE. UU.)

• Dinamarca (Malàsia)
• Derbi (Espanya)
• GPX Racing (Tailàndia)
• Husaberg (Àustria, originalment de Suècia, ara de KTM)

Mulle Motorcycles (Austràlia)

• Polini (Itàlia)
• Pitster Pro (Estats Units)
• Cagiva (Itàlia)
• OSSA (Espanya)
• Montesa (Espanya)
• Stallions (Tailàndia)
• TM (Itàlia), Té la major quota del mercat descontant als 5 més grans.
• Cannondale, ara de ATK (EE. UU.)

Fabricants que han deixat de produir

BSA (Regne Unit) – fins a 1971, despuix la divisió tot-terreny va continuar com CCM Bultaco (Espanya) Ca-Am (Canadà) CCM (Regne Unit) Cooper (Mèxic) CZ (Chequia abans Checoslovàquia) DKW (abans Alemània Oriental) Fabrique Nationale (Bèlgica) Greeves (Regne Unit) Hodaka (Japó)

Harley-Davidson (EE. UU.) Maico (Alemània) Monark (Suècia) Penton (EE. UU.) Puch (Àustria) Rickman (Regne Unit) SWM (Itàlia) Zündapp (Alemània) Wilcomoto (Regne Unit)

Referències

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Motocross de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.