Natació

Natació

La natació és el moviment i el desplaçament a través del aigua per mig de l'us de les extremitats corporals i per lo general sense utilisar cap instrument o respal per a alvançar.

La natació és consistentemente una de les principals activitats recreatives públiques,i en alguns països les lliçons de natació són una part obligatòria del currículum educatiu. Com un deport formal, la natació té competències locals, nacionals i internacionals. Els Jocs Olímpics són els més importants, a on la natació és una disciplina acompanyada d'un comportament adequat.

Ciència de la natació

La natació es basa en la flotabilitat natural del cos humà. En promig, el cos té una densitat relativa de 0,98 en comparació a l'aigua, que fa que el cos sure. No obstant, la flotabilitat varia en funció de la composició corporal i la salinitat de l'aigua. Nivells més alts de densitat del cos o aigua més salada en un cos de densitat menor fa que aumente la seua flotabilitat en esta.

ya que el cos humà solament és llaugerament menys dens que l'aigua, l'aigua soporta el pes del cos durant la natació. Com a resultat, la natació és un "impacte baix" en comparació a les activitats que es poden realisar en terra com córrer. La densitat i la viscosidad de l'aigua també creen resistència per a objectes que es mouen a través de l'aigua. Els moviments que el cos deu fer per a nadar aprofiten esta resistència per a crear propulsió, pero esta mateixa resistència també genera resistència en el cos.

La hidrodinàmica és una important tècnica per a nadar més ràpit; és utilisada per nadadors que volen nadar més ràpit o reduir la fricció del moviment del cos a través de l'aigua. Per a ser més hidrodinàmics, els nadadors poden aumentar la potència dels seus colps, o reduir la resistència a l'aigua, encara que l'energia deu aumentar per un factor de tres per a conseguir el mateix efecte que reduir resistència. La natació eficient es pot conseguir reduint la resistència a l'aigua; consistix en una posició horisontal en l'aigua, balancege del cos per a reduir l'amplitut del cos en l'aigua i estendre els braços tant com siga possible per a reduir la resistència d'ona.

Just abans de sumergir-se en la alberca, els nadadors poden realisar eixercicis tals com cuclillas. Posar-se en cuclillas ajuda a millorar l'eixida d'un nadador per calfament dels músculs de la cuixa.

Natació infantil

Els bebés poden mostrar una natació innata i reflexos de bucege fins a l'edat d'aproximada de sis mesos.Atres mamífers també mostren este fenomen (pel reflex d'immersió mamífer). Els bebés immersos en aigua espontàneament contenen la seua respiració, disminuïxen la seua freqüència cardíaca i reduïxen la circulació de sanc a les extremitats (tots els dits).

Es pot recolzar l'ensenyança en métodos pedagògics com la motivació i incentivament. Contar en ells, fer jocs o crear didàctiques al seu nivell de comprensió per a conseguir majors alvanços. Major efectivitat en chiquets entre 2 a 4 anys d'edat.

Beneficis: per als bebés, els beneficis són molts. La natació millora les seues capacitats cardiorrespiratòries. En este deport es treballen i eixerciten els músculs, la coordinació motora i el sistema circulatori i el sistema respiratori. Ademés contribuïx en el desenroll de l'independència i autoconfianza del beu o del chiquet. També millora la coordinació, l'equilibri i el coneiximent de l'espai.

Tècnica

La natació pot realisar-se utilisant una àmplia gama d'estils, coneguda com "strokes", i estos moviments s'utilisen per a diversos propòsits, o per a distinguir entre les classes de natació competitiva. No és necessari utilisar un traç definit per a la propulsió en l'aigua, alguns nadadors inexpertos utilisen un "Nade estil gos", este estil es trau del moviment de braços i cames, similar al que fan els animals de quatre pates en nadar.

Hi ha quatre moviments principals que són utilisats en competicions de natació i en activitats de recreació de natació: el crol o estil lliure, l'estil pit (estil braça), l'estil esquena i l'estil palometa. La natació competitiva en Europa va començar al voltant de l'any 1800, usant principalment l'estil de brazada. En 1873, John Arthur Trudgen va introduir una tècnica de natació anomenada trudgen en competicions de natació occidentals, l'estil crol va ser copiat dels indis americans, pero substituint una patada de tijera per la tradicional patada aleteo que reduïa les salpicaduras. L'estil palometa es va fer en la década dels 30 i es va introduir en la mateixa década, era considerat una variant de la brazada fins que en 1952 va ser acceptada com un estil separat. L'estil palometa és per a molts l'estil més difícil, l'estil palometa crema més calories en comparació als atres 3 estils. L'estil palometa no és fàcil i té un nivell de complexitat molt alt, pero és tal volta per això que nadar palometa és un repte. Està clar que la figura de Michael Phelps ha contribuït a que este estil s'haja popularisat en l'última década, en especial despuix de les seues medalles d'or en els Jocs Olímpics, (2008 i 2012).

Pero llunt de les piscines olímpiques,també està el fet de que si lo que es busca és cremar calories este és l'estil recomanat ya que es posa a treballar una cantitat similar de muscúlos que el crol, pero obliga a les persones a exigir-se més en els moviments.

Història de la natació

La natació ha segut registrada des dels temps prehistòrics, els expedients més antics de la natació són pintures fetes en l'Edat de Pedra, fa aproximadament 7000 anys. Referències escrites sobre la natació daten de l'any 2000 a. C. Algunes de les referències més primerenques de la natació es troben en, La Ilíada, L'Odissea, La Bíblia (Ezequiel 47:5, fets 27:42, Isaías 25:11), Beowulf i atres històries.

Les tribus costeres que vivien en a on actualment és Països Baixos eren conegudes com a excelents tribus nadadores pels romans. Els bátavos podien creuar al riu Rin sense perdre la formació, segons Tácito. Va donar Cassius va descriure una tàctica sorpresa amprada per Aulo Plaucio contra els celtes en la batalla del Medway:

Els celtes britànics varen pensar que els romans no eren capaços de creuar sense un pont i varen acampar de forma descuidada en la vora oposta; pero els romans varen enviar a un destacament de bátavos, que estaven acostumats a nadar fàcilment en armadura completa a través dels rius més turbulentos... Els bátavos varen creuar fàcilment perque sabien que la terra ferma i els passos fàcils en esta regió devien ser trobats; pero els romans en intentar seguir-los no varen tindre tant èxit. No obstant, els batavii varen nadar i uns atres varen creuar per un pont que es trobava més dalt, despuix ells varen atacar als britànics per tots els costats.

En 1538, Nikolaus Wynmann, un professor alemà d'idiomes, va escriure el primer llibre de la natació, El nadador o un diàlec en l'art de nadar (Die Zweigespräch Der Schwimmer oder ein über Schwimmkunst).

A les persones que eren analfabetes se'ls dia que no podien ni nadar, ni llegir i per als militars era un art indispensable. Per als egipcíacs l'art de nadar era un dels aspectes més elementals de l'educació pública, la qual cosa va quedar reflectit en alguns jeroglífics que daten del 2500 a. C.

Propòsits

Ocupació

Alguns treballs requerixen persones que sàpien nadar be. Per eixemple, els buceadores que busquen estreles de mar en el fondo de la mar o els peixcadors submarins per a obtindre un benefici econòmic, entre uns atres.

La natació s'utilisa per a rescatar a persones en dificultats o en situació de ahogamiento. La majoria de les ciutats i països moderns conten en socorristes entrenats en piscinas i plajas. Hi ha una série d'estils de natació especialisats, particularment per a fins de salvament (vejau la llista d'estils de la natació), els quals són depresos pels socorristes o membres de la Guàrdia Costera.

La natació és utilisada en la biologia marina per a observar distintes espècies en el seu hàbitat natural. Atres àrees d'estudi utilisen la natació per a conseguir diversos objectius; per eixemple, el mege i zoólogo austríac Konrad Lorenz va nadar en els ocas, com a part dels seus estudis sobre el comportament animal.

La natació té fins militarés. La natació militar és realisada habitualment per forces especials, com els Navy SEAL en Estats Units; esta s'utilisa per a acostar-se a un objectiu, reunir informació d'inteligència, actes de sabotage o de combat i per a alluntar-se d'una ubicació, també pot incloure l'inserció des de l'aire a l'aigua o en eixir d'un submarí. Per l'exposició regular als grans cossos d'aigua, tots els reclutes de la Marina dels Estats Units Cos de Marines i la Guàrdia Costera deuen completar la natació de base o d'entrenament de supervivència en l'aigua.

La natació és un deport professional. Les empreses patrocinen als nadadors que estan en el nivell internacional, encara que molts nadadors competixen en la finalitat de representar al seu país d'orige en els Jocs Olímpics. Els premis en efectiu per batre marques també es donen en moltes de les competicions més importants ^{cita requerida}. Els nadadors professionals també poden guanyar-se la vida com a artistes, en el cas de la natació sincronisada.

Viages

Quan no existixen més alternatives, les persones poden optar per realisar viages de curta distància a nade. Innumerables emigrants varen creuar a nade rius i mars; són famosos per això el riu Bravo i el riu Bug Occidental. Hi ha casos coneguts de refugiats polítics que varen nadar en el mar Bàltica, i de gent que va botar d'embarcacions per a aplegar a nade a destins als que no es planejava anar. En la década de 1980 mils de soldats iraquí en retirada varen creuar a nade el riu Shatt al-Arab. El president de EE. UU. John F. Kennedy va dirigir als seus mariners nadant d'una illa a una atra en acabant de que la seua torpedero fora afonat en la Segona Guerra Mundial. El seu germà, el senador Ted Kennedy va afirmar haver abandonat l'illa de Chappaquiddick a nade.^{cita requerida}

Eixercici i activitat lúdica

Els propòsits més comuns de la natació són la recreació, l'eixercici, l'entrenament atlètic i deportiu. La natació recreativa és una bona manera de relaixar-se, mentres es goja d'un eixercici complet.

La natació és una excelent forma d'eixercici, degut a que la densitat del cos humà és molt similar a la de l'aigua, esta soporta el cos per lo que les articulacions i els oss reben menor impacte. La natació s'utilisa en freqüència com un eixercici de rehabilitació despuix de lesions o per a persones en discapacitat. És ideal per a la dòna durant l'embaràs. En efecte, existix la natació terapèutica usada com medicina alternativa.

La natació en resistència és una forma d'eixercici de natació. Es porta a terme, ya siga en fins de formació, per a mantindre al nadador estacionario per a l'observació de la brazada o per a poder nadar en un espai tancat per raons deportives o terapèutiques. La natació en resistència es pot fer front a una corrent d'aigua en moviment en una màquina de natació o mantenint al nadador estacionario en cintes elàstiques.

La natació és principalment un eixercici aeròbic, per les característiques intrínseques de l'eixercici, lo que requerix un suministrament constant d'oxigen als músculs, a excepció de carreres curtes, a on prima l'intensitat i la velocitat, i a on els músculs treballen anaeróbicamente. Com la majoria dels eixercicis aeròbics, la natació reduïx els efectes amoladors del estrés, pot millorar i corregir la postura i desenrollar un físic característic, a sovint cridat "silueta de nadador".

En els últims anys hi ha hagut un creiximent en la popularitat de la natació en aigües obertes, també conegut com "wild swimming" en part per la publicació de llibres best-seller de Kate Rew i Daniel Start. En esta especialitat deu mencionar-se al tragamillas, campeó i récort de vàries travessies, el nadador espanyol David #Meca.

Beneficis de la natació com a eixercici físic

La natació és una activitat útil i recreativa per a les persones, és beneficiosa per a la salut tant a nivell físic com a psíquic, és un dels eixercicis físics més complets per a treballar la ment i el cos, manté en forma, enfortix els músculs i la memòria, per lo que és recomanable la seua pràctica a qualsevol edat.

Com a rutina física la natació té una série de ventages per al cos, entre les quals es troben: rebaixar els nivells de tensió arterial, millorar el funcionament de l'activitat osteomuscular, millorar la capacitat respiratòria, ajudar a enfortir els teixits del cos, millorar l'activitat del cor, aumentar la circulació sanguínea, previndre i aliviar malalties com l'asma, i lesions musculars nervioses, relaixar la musculatura, millorar el sistema cardiovascular, el sistema respiratori, la psique i la calitat de vida de les persones.

La natació és una activitat sense impactes, rebots i moviments bruscs que aporta seguritat i la baixa complexitat permet la seua pràctica a persones que per distints motius no poden practicar algun deport. La natació actua contra el dolor en les lesions i l'envelliment, sempre i quan la tècnica utilisada siga la correcta.

La natació és un deport aeròbic, ya que es mouen de forma coordinada tots els grups musculars i es millora la resistència.

Deporte

Artícul principal → Natació (deport).

El deport aquàtic en natació implica la competència entre participants per a ser el més ràpit sobre una distància establida, exclusivament per mig de propulsió pròpia. Açò ho fa ser un deport individualisat, ya que encara que s'entrene com a equip s'enfronten entre parells. Les diferents distàncies a recórrer s'establixen segons els diferents nivells de competència. Per eixemple, l'actual programa olímpic de natació conté estil lliure de 50 m, 100 m, 200 m, 400 m, 800 m i 1500 m; esquena, palometa, i braça de 50 m, 100 m i 200 m; combinat de 200 m, és dir, palometa de 50 m, esquena de 50 m, braça de 50 m i estil lliure de 50 m; combinat de 400 m, palometa de 100 m, esquena de 100 m, braça de 100 m i estil lliure de 100 m i relleus combinats, lo que vol dir que cada participant realisa una prova ya siga de 100 m o 200 m.

La majoria de les escoles de natació cobrixen estes distàncies; estil lliure de 50, 100, 200 i 400 m; esquena, palometa i braça de 100 m i 200 m. També hi ha relleus combinats en equip, que inclouen carreres de diferents estils intercalados.

Les diferents competències es tindran que realisar en piscinas especials, per a que puguen tindre validea nacional o internacional. Una piscina (també coneguda com alberca en Mèxic i Hondures, i pileta en Argentina) s'entén com l'excavació en un àrea determinada que posseïx la capacitat d'almagasenar aigua, en la finalitat de desenrollar activitats aquàtiques. Les parets de les piscines generalment estan cobertes en mosaics especials per a que els nadadors no s'esvaren.

Existixen dos tipos de piscines: piscina semi-olímpica i olímpica. La piscina semi-olímpica és exactament la mitat d'una piscina olímpica. Les seues mides són de 25 metros de llongitut per 12.50 m d'ample. La seua profunditat varia de 0.80 m fins als 2.70 m. Les piscines olímpiques, que generalment són les més conegudes per la població en general degut a que els Jocs Olímpics es desenrollen en este tipo de piscines, medixen 50 m de llongitut i 25 m d'esgambi. La seua profunditat, de la mateixa manera que les piscines semi-olímpiques, pot variar de 0.80 m fins a 2.70 m. En abdós piscines és necessari que existixquen entre sis i huit carrils que permeten als nadadors estar separats en una mateixa distància entre ells.

Tota piscina per a us competitiu necessita contar en bancs d'eixida ubicats al principi de cada carril, dos banderines que estiguen colocats cada u en un extrem de la piscina (estos són de molta utilitat en l'estil d'esquena) en una altura d'entre 1.80 m - 2.5 m a partir de la superfície de l'aigua i en una separació de 5 m de l'extrem final de la piscina, una corda d'eixida en fals colocada als 15 m que servixca per a detindre als nadadors en cas que s'haja produït una eixida en fals.

Durant molts anys s'ha especulat i parlat dels factors que possiblement pogueren afectar el rendiment dels nadadors en una piscina. Grans experts en la matèria han conclós que la temperatura de l'aigua és un d'ells, ya que si l'aigua està molt calenta, el desgast de l'organisme serà molt major. La temperatura ideal de l'aigua és al voltant de 24-28 graus. El tipo de vaig dur de bany o les gorres que s'utilisen poden ajudar al nadador en el seu desplaçament, per lo que es permet que cada participant realise la seua prova en el parament que est crea millor.

En competició i entrenament el recorregut en llongitut i la tornada al punt de partida es denomina regrés; aixina es pot dir que s'ha recorregut dos regressos en lloc de 100 metros, en piscines de 25 metros. Un llarc fa referència a la llongitut recorreguda sense donar el regrés. Les piscines públiques i els clubs d'entrenament tendixen freqüentment a tindre piscines de 25 metros de llarc, encara que algunes poden ser de 50 m; les olímpiques, en canvi són sempre de 50 metros de llarc.

Més allà de les carreres de natació, existixen atres modalitats competitives, cada una en característiques molt diferents.

Estils de natació

Són quatre els estils de nadar que se solen distinguir en les competicions.

• Crol o estil lliure: En este estil un dels braços del nadador es mou en l'aire en la palma cap a avall disposta a entrar en l'aigua i el colze relaixat, mentres l'atre braç alvança baix de l'aigua. Les cames es mouen d'acort a lo que en els últims anys ha evolucionat com a patada oscilante, un moviment alternatiu de les caderes dalt i avall en les cames relaixades, els peus cap a dins i els dits en punta. Per cada cicle complet de braços tenen lloc de dos a huit patades oscilantes. En este estil és molt important respirar de modo adequat. Es pot prendre una respiració completa per cada cicle dels braços, inhalant per la boca en girar el cap a un costat quan passa el braç i exhalando despuix baix l'aigua quan el braç alvança de nou. Perque és el que permet conseguir més velocitat entre els quatre estils disponibles, l'estil crol és el que normalment trien els nadadors en les competicions d'estil lliure.
• Braça o pit: En este estil el nadador sura boca avall i eixecuta la següent seqüència de moviments horisontals: en els braços apuntant al front i les palmes tornades, s'òbrin els braços cap a arrere fins a quedar en llínea en els muscles, sempre baix de la superfície de l'aigua, i després s'arrepleguen per baix del pit per a despuix moure'ls cap a avant. Les brazadas deuen ser laterals, no verticals. Est és un punt molt important i debatut en la natació de competició. Mentres es completa l'última fase del moviment de braços s'arrepleguen les cames per a aproximar-les al cos i després, en els genolls i els dits dels peus cap a fòra, s'estiren en un impuls, aprofitant que els braços han tornat al punt de partida i li aporten hidrodinàmica al cos. Després comença de nou tot el cicle. El nadador inhala quan l'impuls dels braços li permet aguaitar el cap per fòra de l'aigua, i exhala baix de l'aigua.
• Palometa: En este estil, que es va desenrollar a partir de l'estil braça, abdós braços es duen junts al front per damunt de l'aigua i després cap a arrere i els costats simultàneament, en un moviment de braços continu. El moviment dels peus és cridada "patada de delfí", i consistix en un moviment descendent i brusc de les cames i els peus, que deuen permanéixer units. Esta combinació obliga a un moviment ondulante de les caderes.
• Esquena o esquena: En este estil és essencialment una variant invertida de l'estil crol, en la que el nadador flota en l'esquena cap a avall. La seqüència de moviments és alternativa, un braç en l'aire en la palma de la mà cap a fòra eixint de baix de la cama, mentres l'atre impulsa el cos en l'aigua. També s'utilisa ací la patada oscilante del crol.

Branques de la natació

En les competències pot haver diferents distàncies, tot depén de la categoria en la que el nadador es trobe (la categoria es definix segons l'edat), per lo que es pot nadar des dels 25 metros fins a un quilómetro o més. Quan es res en este tipo de competició és possible nadar qualsevol estil de la llista. Casi tots els nadadors usen el crol frontal o el crol habitual per la seua velocitat superior. Per a les competicions d'estils, tant si són individuals com de relleus, l'estil lliure pot ser qualsevol estil llevat braça, esquena i palometa.

• Bots:
  • Trampolí: 1 i 3 metros individual, 3 metros sincronisat.
  • Plataforma: 5, 7,5 i 10 metros individual i 10 metros sincronisat.
• Waterpolo: Per eliminatòries fins a aplegar a les finals.
• Natació sincronisada:
  • Individual.
  • Parelles.
  • Equips.
  • Rutina lliure combinada.
• Natació en aigües obertes: 5, 10 i 25 km, esta última disciplina olímpica des dels Jocs Olímpics de Pequín 2008.

La natació ha segut part dels Jocs Olímpics moderns des de la seua creació en 1896 (vejau Natació en els Jocs Olímpics). Junt en les atres disciplines aquàtiques, el deport es rig internacionalment per la Federació Internacional de Natació (FINA), i cada país té la seua pròpia federació, com la Real Federació Espanyola de Natació.

Els millors nadadors de l'història

• Michael Phelps: Nadador nortamericà guanyador de huit medalles d'or en els Jocs Olímpics de Pequín (China) de 2008. És el deportiste olímpic més condecorat de tots els temps, en un total de 28 medalles: 23 d'or, 3 d'argent i 2 de bronze. Phelps també posseïx els récorts de més medalles olímpiques d'or (23). Phelps es va presentar per primera volta en els Jocs Olímpics en Sídney 2000, sent el nadador més jove en 15 anys d'edat

• Alexander Popov: Nadador rus que en huit medalles olímpiques posseïx un dels millors palmarés de l'història de la natació.El 23 de decembre de 2004, es va retirar de la natació despuix de guanyar 9 medalles en els Jocs Olímpics

• Mark Spitz: Nadador nortamericà que va guanyar sèt medalles d'or en els Jocs Olímpics de Munich Alemània de 1972. A pesar de l'èxit alcançat i en tan sol 22 anys va decidir retirar-se per a treballar en Bien. És considerat un dels més grans atletes olímpics de tots els temps.

• Franziska van Almsick: Nadadora alemana campeona del món i guanyadora de quatre medalles d'argent en els Jocs Olímpics. Pese a ser la màxima figura de la natació femenina durant la década de 1990 l'alemana Franziska van Almsick no va poder conseguir l'or olímpic ni en Barcelona (1992) ni en Atlanta (1996). No obstant les medalles conseguides en dites cites aixina com el seu espectacular palmarés en distintes edicions dels campeonats d'Europa i del Món avalen una de les més lluentes trayectòries d'este deport en les últimes décades.

• Michael Groß: Nadador alemà el millor especialiste en proves de palometa de tots els temps i un dels més laureados de l'història. La seua elevada estatura i una extraordinària potència derivada de la seua gran envergadura li varen dotar d'una forma de nade molt característica per la que va rebre el sobrenom del Albatros au marina als moviments de la qual s'assemblava.

• Kristin Otto: Nadadora alemana que va guanyar sis medalles d'or en els Jocs Olímpics de 1988. La seua irrupció en l'èlit mundial va tindre lloc en els Campeonats del Món de Guayaquil en 1982, a on en sol 16 anys es va fer en tres medalles d'or, una d'elles en els 100 metros esquena i les atres dos en els relleus 4 x 100 lliures i 4 x 100 estils.

• Matt Biondi: Nadador nortamericà que les seues 11 medalles en tres edicions dels Jocs Olímpics li varen convertir en un dels millors nadadors durant la década de 1980 i els primers anys de la de 1990.

• Vladimir Salnikov: Va guanyar quatre medalles d'or olímpiques quatre ors en campeonats mundials i va batre dotze récorts del món en les proves de 400, 800 i 1500 metros lliures.

• Katie Ledecky: (Washington D. C., 17 de març de 1997) és una nadadora nortamericana d'estil lliure, campeona olímpica de 200, 400, 800 i 4×200 metros lliure en Riu de Janeiro 2016; i campeona mundial dels 400, 800, 1500, 4×100 i 4×200 metros lliure en Budapest 2017. Ademés, és plusmarquiste mundial en 400, 800 i 1500 metros lliure.

Lliçons

Tradicionalment, els chiquets eren considerats no capaços per a nadar independentment fins als quatre anys d'edat, encara que ara les classes de natació infantil es recomanen per a previndre el ahogamiento.

En Suècia, Dinamarca, Noruega, Estònia i Finlàndia, el pla d'estudis per al quint grau (quart grau en Estònia) obliga que tots els chiquets deprenguen a nadar, aixina com cóm manejar emergències prop de l'aigua. Comunament, s'espera que els chiquets siguen capaços de nadar 200 metros (660 peus), i a lo manco 50 metros (160 peus) en la seua esquena, també se'ls instruïx per a aguantar la respiració baix l'aigua. A pesar de que prop del 95% dels chiquets de les escoles sueques saben nadar, el ahogamiento seguix sent la tercera causa més comuna de mort entre els chiquets.

En els Països Baixos i Bèlgica hi ha classes de natació (schoolzwemmen, escola de natació), les classes són recolzades pel govern. La majoria de les escoles oferixen classes de natació. Hi ha una llarga tradició de classes de natació en Holanda i Bèlgica. En França, la natació és una part obligatòria del pla d'estudis per a les escoles primàries. Els chiquets generalment passen un semestre per any en aprenentage de natació durant CE1/CE2/CM1 (2 º, 3 º i 4 º grau).

En molts llocs, les classes de natació són proporcionades per piscines locals, tant a eixecutar per l'autoritat local i per empreses d'oci privat. Moltes escoles també inclouen classes de natació en els seus plans d'estudi d'educació física, a les escoles se'ls permet donar eixes classes sempre i quan siga en una alberca de la pròpia escola, o en la alberca pública més propenca.

En el Regne Unit, el "Top-ups scheme" convoca a chiquets que no poden nadar a l'edat d'11 per a rebre lliçons diàries intensives. Este proyecte no ha alcançat el grau de pla d'estudis nacional en RU, despuix de deixar la primària este entrenament intensiu es reduïx i reben una lliçó de mija hora cada dia durant dos semanes fins que termina.

En Canadà i Mèxic ha segut posat en el pla d'estudis de vàries escoles públiques.

En els Estats Units existix una iniciativa que oferix classes de natació per a chiquets, per a fer front a una emergència a on hagen caigut a l'aigua. Se'ls ensenya cóm mantindre's a flotació, contindre la respiració baix l'aigua, nadar sobre la seua esquena, surar sense ajuda, descansar i respirar fins que aplegue l'ajuda.

Roba i equipament

Trages de bany

Els trages de bany masculins comunament són pantalons curts. Els trages de bany casuals per a home són les bermudas, a diferència del trage de bany competitiu (sunga). En la majoria dels casos, chiquets i hòmens naden en el seu cos superior expost.

Els trages de bany moderns de dònes són generalment pegats a la pell, que cobrix la regió púbica i els sens. El trage de bany femení també cobrix la part submamaria. Existixen dos classes, l'enterizo o d'una sola peça (també usat per a competències) i el bikini compost de dos peces. En abdós casos les formes dels mateixos posseïxen una diversa varietat.

El trage de bany competitiu està fet per a que l'usuari puga nadar més ràpit i més eficientement. El trage competitiu modern és cenyit i llauger. Hi ha molts tipos de trage de bany competitiu per a cada gènero, per a cert tipo de competències deuen ser utilisats trages de banys aprovats per la FINA. S'utilisa en competicions aquàtiques com a waterpolo, competències de natació, bucege i Rem.

Els trages de neopreno proporcionen aïllament tèrmic i flotació. Molts nadadors carixen de flotabilitat en les cames. El trage reduïx la densitat i per lo tant millora la flotabilitat i natació. Proporciona aïllament en absorbir part de l'aigua circumdant, l'aigua absorbida es calfa en fer contacte en la pell. El trage neopreno és una opció habitual per a aquells que naden en aigua freda durant llarcs periodos de temps, ya que reduïxen la susceptibilitat a la hipotèrmia.

Accessoris

Els tapons d'oïts poden evitar que l'aigua penetre en els oïts.

Els Noseclips poden evitar que l'aigua ingresse en el nas. Estos són generalment utilisats per al nade sincronisat, també poden ser utilisats per a la natació recreativa aixina com també poden ser utilisat per a ell nade en l'estil esquena. Usar el noseclip en la natació competitiva pot causar una desventaja a la majoria dels nadadors. Les Ulleres protectores protegixen als ulls d'aigua clorada i poden millorar la visibilitat baix l'aigua. Les ulleres polarisades protegixen els ulls de la llum solar que es reflectix des del fondo de la piscina. El Gorro de natació protegix el cabell de l'aigua clorada. La Taula de natació s'utilisa per a mantindre a flotació la part superior del cos mentres s'eixercita la part inferior del cos. Les Boyas de tracció s'utilisen per a mantindre a flotació la part inferior del cos mentres s'eixercita la part superior del cos. Les aletes s'utilisen per a allargar el nade i millorar la tècnica i la velocitat. Les #paleta de mà s'utilisen per a aumentar la resistència durant els moviments del braç, en l'objectiu de millorar la tècnica i el poder.

Toxicitat per exposició al clor i atres químics

Els usuaris de les piscines, aixina com les persones que treballen en les elles, estan exposts a una important toxicitat química directa de les vies respiratòries per l'inhalació del clor ambiental. Esta toxicitat es produïx per l'exposició a baixos nivells de clor de manera continuada i picos de nivells elevats ocasionals involuntaris (exposicions agudes). Les exposicions als nivells més alts es deuen a fallos puntuals en els sistemes d'cloración automàtica i negligència dels operaris de manteniment, per falta de coneiximent o absència de cultura de seguritat; estos incidents no són inusuals. Atres causes que motiven solsida de clor a l'aire en acumulació de nivells excessius, encara que el nivell de clor en l'aigua estiga dins de la normativa, inclouen insuficient ventilació, activitats en gran agitació de l'aigua (com a entrenaments intensos, chiquets jugant) i presència d'un elevat número d'usuaris.

Resposta a la concentració de clor en aire (ppm: parts per milló) Concentració Efecte en la salut humana    0,1-0,3 ppm Llindar per a la detecció de l'olor.    1-3 ppm Irritament lleu de les membranes mucosas. Tolerable una hora. > 5 ppm Irritament dels ulls. > 15 ppm Irritament de gola.    15-30 ppm Tós, dificultat per a respirar, ardor o dolor en el pit. > 50 ppm Neumonitis química.    430 ppm Mort despuix de 30 minuts d'exposició. > 1000 ppm Mort en pocs minuts.

• Exposició continuada a baixos nivells de clor: Provoca irritament i inflamació de les vies respiratòries i aumenta considerablement el risc de desenrollar asma, bronquitis crònica i atacs aïllats de sibilancias. En els adolescents en atopia, aumenta ademés el risc de desenrollar rinitis alèrgica.

• Intoxicació per inhalació de nivells elevats de clor: Pot provocar lesió pulmonar aguda, síndrome de dificultat respiratòria aguda i, fins a en un 1% dels casos, la mort. Els síntomes i signes d'obstrucció de les vies respiratòries derivats de l'intoxicació inclouen tós, opressió en el pit, disnea, sibilancias, estertorés, inflamació pulmonar (en o sense infecció associada), edema pulmonar o hipoxemia.

Les formes de clor involucrades en la toxicitat respiratòria no es llimiten al clor gaseós sino també als composts que es formen per la seua combinació en atres substàncies, tals com l'àcit hipocloroso, el diòxit de clor i la cloramina. De fet, degut a que el clor gaseós és moderadament soluble en aigua, quan entra en contacte en les mucosas de les vies respiratòries forma àcit hipocloroso, àcit clorhídric i diversos oxidants altament reactius, a mida que es va dissolent en el líquit de la superfície de les vies respiratòries. Açò provoca lesions que no es llimiten a les vies respiratòries inferiors, sino que també pot afectar als ulls, la pell i les vies respiratòries superiors. La via aérea es veu especialment afectada des del nas fins al nivell dels bronquis. El dany oxidativo de les vies respiratòries pugues no aparéixer de manera immediata, sino que pot desenrollar-se de manera retardada, durant qualsevol etapa de la malaltia (dies i inclús semanes despuix de l'exposició al clor).

El funcionament normal de les vies respiratòries pugues no tornar a restablir-se en normalitat despuix sofrir lesions per l'inhalació de clor, deixant seqüeles permanents tals com a asma, hiperreactivitat inespecífica de les vies respiratòries, síndrome de disfunció reactiva de les vies aérees, fibrosis pulmonar i hiperplàsia mucosa. Una única exposició a nivells elevats és suficient per a provocar seqüeles permanents.

Atres numeroses substàncies químiques també provoquen toxicitat respiratòria en les piscines, tals com les que es lliberen a l'aire com a conseqüència de les reaccions entre sí del restant d'agents químics afegitons a l'aigua de la piscina, d'estos en el clor gaseós i en la matèria orgànica d'orige humà. No es coneix encara el número exacte dels diversos composts químics resultants d'estes reaccions ni tots els seus efectes concrets sobre la salut, si ben alguns es consideren tòxics o cancerígenos.

Accidents documentats

Els accidents per inhalació de productes químics en piscines no són fets inusuals. Alguns eixemples es detallen a continuació.

En Espanya en 1992, una chiqueta de dèu anys va morir asfixiada per inhalació de clor en una piscina climatizada coberta. Atres onze chiquets varen resultar intoxicats en el mateix incident i varen sofrir lesions pulmonars, dos d'ells molt greus. Els fets es varen produir com a conseqüència d'una negligència en la manipulació dels sistemes de depuració de l'aigua.

Entre els anys 2008 a 2012 es varen documentar 41 accidents en piscines per substàncies químiques, en un total de 428 víctimes, una d'elles mortal (un operari) i a lo manco 1750 persones evacuades. El número de víctimes en un únic incident va oscilar des d'una sola persona afectada fins a més de 80 intoxicats (Astúries, 2010). La majoria dels accidents es va produir en piscines municipals.

Vore també

• Portal:Natació
• Deports aquàtics
• Natació terapèutica
• Natació al nuet

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Natació.
• 20px|link=|alt= Wikinoticias tiene noticias relacionadas con Natació.

Natació en el Viccionari. Plantilla:Wikilibros