Biologia marina
La biologia marina és la ciència branca de la biologia que estudia la vida marina, lo que inclou l'estudi de la flora, la fauna, la funga i el microbioma propis del mar, aixina com de les comunitats marines que estos conformen. S'ocupa principalment de la descripció, classificació biològica i investigació científica de les espècies que constituïxen els ecosistemes marins i dels mijos oceànics en els que habiten en ajuda de disciplines auxiliars com la geologia marina, sent també els seus principals objectius la conservació ambiental del mar i el manteniment integral de tots els organismes que ahí habiten, aixina com l'adequada gestió dels recursos naturals dels seus hàbitats per mig d'una prèvia planificació per a la conservació i l'implementació de les mides necessàries per a erradicar o a lo manco reduir problemes devastadors com la contaminació marina o la sobrepesca.
La biologia marina inclou l'estudi d'organismes que van des del microscòpic plàncton, fins a enormes cetáceos com les ballenes, entre les quals es troben els sers vius més grans del planeta. No obstant, és de destacar-se que els oceàs cobrixen aproximadament el 71 % de la corfa terrestre, davant lo que també és important tindre en consideració que la major part d'ells, especialment en els seus punts més profunts i inaccessibles, permaneixen totalment inexplorados per les altes presiós i a la poca o nula llum solar que aplega a eixes zones. És per estes raons que, segons el Census of Marine Life, el qual és un dels estudis més precisos que s'han portat a terme sobre el reconte total de la riquea d'espècies marines, s'estima que fins ara solament s'ha investigat un 9 % de la vida en els oceans, per lo que encara es desconeixerien la major part d'esta corresponent a al voltant d'un 91 % de les espècies que habiten la mar, puix encara ni tan sols han segut descobertes.[1]
Per a alguns, més que una branca de la biologia en sí mateixa, es tracta d'un sistema d'aplicació multidisciplinario en la que intervenen atres ciències tals com la geologia, la geografia, la química, la física i la pròpia biologia, indispensables per a l'estudi global i correlacionado dels fenomens que caracterisen l'ambient marí. Aixina mateix, està estretament relacionada en l'oceanografia, la qual es subdivide en tres branques principals: oceanografia física, oceanografia química i oceanografia biològica.
Història
L'importància de les aportacions de la biologia marina a l'estudi de l'història de la vida en general radica en el coneiximent que es té de que la vida molt provablement es va originar en un ambient aquàtic, puix l'aigua és una substància indispensable per al desenroll de la vida, ademés del descobriment de que durant el periodo del devónico tardà fa aproximadament 400 millons d'anys els organismes marins que habitaven el llavors hostil ambient oceànic varen ser gradualment desenrollant canvis adaptatius en el seu sistema respiratori i en les seues extremitats motores que els permetrien respirar i moure's en l'ambient terrestre, lo que va resultar en el fenomen conegut com eixida de les aigües. Açò a la seua volta conduiria posteriorment a una diversificació sense precedents d'una gran part de les espècies, en lo que s'ha conclós que els organismes de terra ferma de hui en dia varen tindre el seu orige en l'aigua, és dir, que els sers vius terrestres de l'actualitat són descendents d'organismes aquàtics, tenint com antepassat comú als primers organismes marins que varen conquistar la superfície terrestre.[2]
Sobre l'història de la biologia, l'estudi de la biologia marina es remonta a la biologia d'Aristóteles, les observacions de la qual de la vida en la mar al voltant de l'illa de Lesbos varen assentar les bases de molts descobriments futurs.[3] En el XIII, Samuel Gottlieb Gmelin va publicar Història Fucorum, la primera obra dedicada a les algues marines i el primer llibre de biologia marina que va utilisar la nova nomenclatura binomial de Linneo.[4][5] El naturaliste britànic Edward Forbes és considerat generalment com el fundador de la biologia marina moderna.[6] El ritme dels estudis oceanogràfics i de biologia marina es va accelerar ràpidament en el transcurs del XIX.
Les observacions realisades en els inicis de la biologia marina varen ser impulsades per l'Era dels Descobriments i les exploracions posteriors. Durant esta época, es va adquirir una gran cantitat de coneiximents sobre la vida existent en els oceans del món. Molts viages varen contribuir significativament a este acervo de coneiximents. Entre els més significatius estan els viages del HMS Beagle, en els que Charles Darwin va elaborar les seues teories de l'evolució biològica i la formació dels secs de coral.[7] Un atre viage d'exploració important va ser l'expedició Challenger, en la que es va descobrir una inesperada diversitat d'espècies entre la flora i fauna marines, lo que va estimular les teories de l'ecologia de poblacions que tractaven d'explicar cóm podia mantindre's tal varietat de vida en un entorn que es creïa tan hostil.[8] Esta época va ser important per a l'història de la biologia marina, pero els naturalistes seguien llimitats en els seus estudis perque carien de la tecnologia que els permetera examinar adequadament les espècies que vivien en les profunditats dels oceans.
La creació dels laboratoris marins va ser important perque va permetre als biòlecs marins realisar investigacions i processar els seus espècimen procedents de les expedicions. El laboratori marí més antic del món, l'estació biològica de Roscoff, es va crear en França en 1872. En Estats Units, l'Institució d'Oceanografia Scripps data de 1903, mentres que la destacada Institució Oceanogràfica de Woods Hole es va fundar en 1930.[9] El desenroll de tecnologies com la navegació per sonar, els equips de buceig, els sumergibles aquàtics i els vehículs submarins no tripulats va permetre als biòlecs marins descobrir i explorar la vida que abans es creïa inexistent en les profunditats del entorn subaquàtic.[10]
Dinàmica oceànica
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
El seu estudi és important per a entendre factors com la distribució de les espècies marines i la migració de peixos.[11]
Mareges
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Ones
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Corrents marines
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Vore també
- Organisació Marítima Internacional
- Àrea marina protegida
- Reserva marina
- Ecorregión marina
- Habitat subaquàtic
- Societat de Mastozoología Marina
- Turisme ecològic en la mar
Referències
- ↑ Mediatrader. «El 86% de les espècies terrestres i el 91% de les marines encara no s'han descobert». Revista Eroski. Consultat el 29 de maig de 2022.
- ↑ «Animals varen eixir de l'aigua per a viure en terra fa 400 millons d'anys». El Comerç (Equador). Consultat el 26 d'agost de 2021.
- ↑ "History of the Study of Marine Biology - MarineBio.org". MarineBio Conservation Society. Web. 31 de març de 2014. https://wayback.archive-it.org/all/20140303174702/http://www.marinebio.org/oceans/history-of-marine-biology.asp
- ↑ Gmelin S G (1768) Història Fucorum Ex typographia Academiae scientiarum, St. Petersburg.
- ↑ Silva PC, Basson PW and Moe RL (1996) Catalogue of the Benthic Marine Algae of the Indian Ocean pàgina 2, University of Califòrnia Press. ISBN 9780520915817.
- ↑ «A Brief History of Marine Biology and Oceanography». Archivat des d'el original, el 3 d'agost de 2020.
- ↑ Ward, Ritchie R. Into the ocean world; the biology of the siga. 1a ed. New York: Alfred A. Knopf; [distribuït per Random House], 1974: 161
- ↑ Gage, John D., and Paul A. Tyler. Deep-siga biology: a natural history of organisms at the deep-siga floor. Cambridge: Cambridge University Press, 1991: 1
- ↑ Maienschein, Jane. 100 years exploring life, 1888-1988: the Marine Biological Laboratory at Woods Hole. Boston: Jones and Bartlett Publishers, 1989: 189-192
- ↑ «Beginnings: History of Marine Science».
- ↑ Castro, Peter; Huber, Michael E. (2018). Marine Biology, McGraw-Hill Education, pp. 80-105. ISBN 978-1259880759.
Bibliografia
- (2007) Biologia marina, 6.a edició, Madrit: McGraw-Hill, pp. 512. ISBN 978-84-481-5941-2.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Biología marina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.