Anar al contingut

HMS Beagle

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
HMS Beagle
Per a atres usos d'este terme vore HMS Beagle (desambiguació).

El HMS Beagle va ser un bergantín de la classe Cherokee de la Marina Real britànica botat en el riu Támesis l'11 de maig de 1820 des de les drassanes Woolwich. Tenia 27,5 metros d'eslora; 7,5 metros de mànega; 3,8 metros de calat; dèu canons; 235 tonellades de càrrega; i una tripulació de cent vint hòmens. En juliol d'eixe mateix any, va prendre part en la Revista Naval de celebració per la coronació del rei Jorge IV, sent el primer barco en navegar baix el nou Pont de Londres, per a quedar despuix en la reserva, a flotació i atracat pero sense màstils o aparejos. Despuix va ser adaptat com bricbarca i va participar en tres expedicions. En la segona, baix el mando del comandant Robert FitzRoy, va viajar a bordo el jove naturaliste Charles Darwin el treball del qual va fer del Beagle un dels bucs més famosos de l'història.

Primer viage (1826-1830)

En 1825 el Almirantazgo britànic va ordenar que dos bucs anaren preparats per a inspeccionar les costes meridionals d'Amèrica del Sur. El 27 de setembre de 1825 el Beagle va atracar en la drassana de Woolwich per a reparacions i allistar-se per a les seues noves tasques. Els seus canons varen ser reduïts a sis i se li va instalar un pal de mesana per a millorar la seua maniobrabilidad, per lo que la seua aparelle, va ser modificat a bricbarca, buc de tres pals en veles quadres en el trinquet i el major i cuchilla en el mesana. En maig de 1826 el HMS Adventure i el HMS Beagle varen estar llests per a complir la comissió. El HMS Adventure era un veler espacioso de 330 tonellades, sense canons, llevat un de salutació i una dotació de setenta y seis hòmens. Va ser posat baix el mando del Comandant Phillip Parker King quí ademés tenia el càrrec d'hidrógrafo i Comandant en Cap de l'expedició. El HMS Beagle en una dotació de sesenta y tres hòmens estava baix el mando del comandant Pringle Stokes. Les naus varen salpar de Plymouth el 22 de maig de 1826 rumbo a Riu de Janeiro port en el que varen fondejar el 10 d'agost del mateix any, despuix d'hacer en Madeira, Tenerife i Saint Jago. El 2 d'octubre varen proseguir cap al Riu de la Plata. El 19 de novembre varen continuar cap al sur arribant a l'entrada del estret de Magallanes el 20 de decembre de 1826. En els primers dies de giner de 1827 varen fondejar en Port de la Fam, lloc que Parker King va triar com a port base de l'expedició. El 12 d'agost de 1828 el comandant Pringle Stokes va fallir despuix d'haver-se disparat un tir en el seu camarote dotze dies abans en el propòsit de suïcidar-se. Parker King va nomenar en la seua tongada al tinent W. G. Skyring, segon comandant del Beagle, pero en novembre de 1828 el Comandant en Cap de l'Estació Naval Suramericana en Riu de Janeiro, contraalmirante Robert Otway, a bordo del HMS Ganges, va nomenar com a comandant en propietat del Beagle al tinent Robert Fitz-Roy, que s'eixercitava fins a eixe moment com el seu Ajudant d'Órdens. Fitz-Roy tenia vintitrés anys. Durant este primer viage i baix el mando del comandant Stokes el Beagle va efectuar treballs hidrogràfics en la part occidental de l'estret de Magallanes, en els canals patagónicos chilens: especialment el golf de Penes, l'entrada nort del golf Trinitat i l'extrem nort de la illa Campana. baix el mando del tinent Fitz-Roy varen efectuar treballs hidrogràfics en la zona del canal Magdalena, en la partix sur dels archipèlecs que estan al sur de l'estret de Magallanes, alcançant les illes Diego Ramírez i el cap de Forns, varen descobrir el canal Beagle. En febrer de 1830 un grup d'indígenes kawésqar va furtar un pot que el Beagle no va poder recuperar i en represàlia Fitz-Roy va embarcar a tres rehens, kawésqar, i despuix en maig va embarcar un quarto jove de la tribu yagán que va canviar per un botó de nacre i va decidir dur-els fins a Anglaterra i dur-els de tornada en una pròxima oportunitat despuix de que hagueren deprés l'idioma anglés i atres matèries pròpies de la civilisació occidental, els va assignar els següents noms i edats:

York Minster 26, Boat Memory 20, Jemmy Button 14 (yagán), Fuegia Basket (una chiqueta) 9.

El 6 d'agost de 1830 el Beagle i el Adventure varen salpar de Riu de Janeiro cap a Anglaterra fondejant el 14 d'octubre del mateix any en Plymouth. El Beagle va ser desmantellat i va passar a la reserva.

Segon viage (1831-1836)

Artícul principal → Segon viage del HMS Beagle.
Segon viage-Al voltant del món.

El tinent Fitz-Roy havia supost que l'alçament de les costes meridionals de Sudamérica continuaria i que a algun buc se li ordenaria este servici en el qual esperava tornar als fueguinos a la seua terra natal, no obstant, al poc temps de la seua arribada a Anglaterra es va enterar de que havia ocorregut un canvi en les opinions del Almirantazgo i que no hi havia intencions de continuar en l'alçament. Davant esta situació va noliejar espai en un chicotet buc mercant, el John of London, per a que ho duguera a ell i a atres cinc persones a la illa Gran de Terra del Fòc a on desembarcaria als tres fueguinos —Boat Memory havia mort de pigota en aplegar a Anglaterra—, i posteriorment fins a Valparaíso per a desembarcar-ho a ell i al seu majordom James Bennett que ho acompanyaria. Estava en estos preparatius, i Bennett ya havia comprat unes quantes cabres en les que pretenia poblar alguna de les illes de Terra del Fòc quan li va contar els seus plans a un tio, est va ser al Almirantazgo i poc despuix li va informar que seria nomenat comandant del HMS Chanticleer per a anar a Terra del Fòc. El Chanticleer, va ser examinat, i no va ser trobat apte per a esta comissió per lo que en data 27 de juny de 1831 se li va designar comandant del HMS Beagle, nau que va ser donada d'alta passant al servici actiu en data 4 de juliol de 1831 per a que fora preparada per a un llarc periodo de servici en l'estranger puix el Almirantazgo havia decidit continuar en els treballs hidrogràfics en Sudamérica i tenia entre les seues prioritats determinar la llongitut exacta de Riu de Janeiro, establir la posició del baix Abrojos i despuix continuar en els alçament de la costa de la Patagonia oriental entre el riu de la Plata i l'estret de Magallanes, del canal Beagle i el sen Ballenero, terminar alguns treballs en l'estret de Magallanes i seguir a Concepció o Valparaíso. Deuria obtindre vistes de recalada de les costes, especialment dels cerros en la seua respectiva altura i registrar les marees i senyes meteorològiques dels llocs pels que navegara. Determinar rutes cap als ports de les illes Malvines i illes Galápagos. Finalment devia dirigir-se a Tahití i a Port Jackson en Austràlia que eren punts coneguts per a verificar la marcha dels cronómetros. Deuria efectuar una inspecció geològica d'un atolón de coral en l'oceà Pacífic, determinant els seus llímits i fluix de marea i retornar a Anglaterra creuant la veta Bona Esperança. El Beagle va ser immediatament traslladat fins a un moll en Devonport a on se li va canviar la coberta superior sent alçada considerablement, huit polzades a popa i dotze polzades en la proa, lo que va millorar el seu comportament en la mar i va millorar notablement l'habitabilitat de la nau. Se li va colocar un revestiment de dos polzades de taulons d'avet en el fondo del buc i se li va renovar el feltre i el coure. Este revestiment va afegir quinze tonellades al seu desplaçament quedant en 235 tonellades i al voltant de 242 tonellades d'arqueig. Li va ser ajustat el timó, se li va colocar un molinete de palés en lloc d'un cabestrante, se li va instalar una cuina Frazer en un forn adjunt en lloc d'una cuina comuna en fumeral, se li varen instalar pararrayos, inventats pel Sr. Harris, en tots els màstils, bauprés i en la botavara del foque. Els pals, vés-les i jarcias eren els millors de l'época i per a completar l'equipament mariner se li va proveir de sis pots de calitat superior, especialment construïts per a la nau. Entre l'instrumental es varen embarcar vintidós cronómetros per a determinar la llongitut i cinc simpiesómetros per a medir la pressió atmosfèrica.

El Beagle en 1832, durant el seu segon viage.

Fitz-Roy preocupat per arreplegar informació útil durant el viage, va propondre a Hidrografia que es buscara una persona ben educada i científic en quí estava dispost a compartir el seu estage. El comandant Beaufort va aprovar la sugerència i va realisar vàries gestions que varen terminar per nomenar al Sir Charles Darwin, net del Doctor Darwin el poeta, jove de capacitat promisoria molt aficionat a la geologia i a totes les branques de l'història natural. Darwin va acceptar embarcar-se pero en les condicions de que tindria la llibertat de deixar el Beagle i retirar-se de l'expedició quan ell ho estimara adequat i que pagaria una part justa de les despeses de la cambra del comandant de la nau. Durant el viage Darwin va passar molt temps fora del buc, retornant a bordo d'acort a dates programades quan el Beagle retornava a port. Va fer llarcs viages cap a l'interior de la Patagonia i en les costes de Chile. Des del port de Valparaíso va viajar a Mendoza, Argentina, per mig de la Cordillera dels Andes. En eixa província, en març de 1835 va descriure, en Paramillos d'Uspallata, una seqüència sedimentaria, en més de 52 troncs fòssils del Triásico, en posició de vida. Un monument recorda el seu pas per eixe lloc. Dels casi cinc anys que va durar l'expedició, Darwin va estar tres anys i tres mesos en terra i díhuit mesos en la mar. Ademés, Fitz-Roy va obtindre autorisació per a embarcar a un artiste, el Sir Augustus Earle, a Sir George James Stebbing com a persona capacitada per al manteniment dels cronómetros i reparació dels atres instruments d'a bordo i al jove catequista Richard Matthews. La dotació definitiva d'oficials i hòmens (inclosos els infants de marina i els chiquets) era de sesenta y cinco, pero, en els supernumeraris mencionats, quan el Beagle va salpar d'Anglaterra, eren setenta y cuatro persones. La nau va salpar de Plymouth el 27 de decembre de 1831 i va fondejar en Riu de Janeiro el 4 d'abril de 1832 despuix d'haver hacer en Tenerife, Cap Vert, roques Sant Pedro i Sant Pablo, Fernando Noronha, Salvador de Baïa, illots Abrolhos i cap Freda. Entre el 5 d'abril i el 5 de juliol va permanéixer en l'àrea Riu de Janeiro - Salvador de Baïa verificant la distància meridiana entre abdós llocs i establint les seues llongituts exactes. El 22 d'agost de 1832 va escomençar els treballs hidrogràfics des del riu De l'Argent al sur. En decembre va recalar a Terra del Fòc, el 22 del mateix més va creuar el cap de Forns en mig d'un fortísimo temporal, fondejant en les afores de caleta Saint Martin el 24. La seua idea inicial era deixar a York Minster i Fuegia Basket prop de port March entre els kawésqar i a Jemmy Button en Wulaia junt als seus, pero açò va variar radicalment en solicitar-li York Minster que ho deixara junt a Jemmy Button, per lo que finalment es va dirigir a Goree Roads, entre la illa Navarino i la illa Lennox, a on va fondejar el 18 de giner de 1833. Al sendemà Fitz-Roy va partir en quatre embarcacions cap a Wulaia, en els tres fueguinos, Matthews, Darwin, eren en total trenta hòmens. El 23 de giner varen arribar a Wulaia i immediatament varen iniciar la construcció de tres cabanyes, una per a Matthews, una atra per a Jemmy Button i la tercera per a York Minster i Fuegia Basket, en les seues respectives hortes, varen delimitar un espai i varen colocar centinelas, els natius varen escomençar a aplegar en forma pacífica. Jemmy es va retrobar en la seua mare, dos germanes i quatre germans, el seu pare havia mort. El 28 de giner Fitz-Roy va decidir enviar de tornada al Beagle dos embarcacions, deixar a Matthews i els fueguinos en les seues cabanyes i ell en els atres dos pots va partir a alçar el braç Noroest del canal de Beagle i el sen Ballenero. Als nou dies va retornar a Wulaia trobant que les cabanyes havien segut saquejades pels natius, el jove Matthews va demanar ser reembarcado puix sentia que la seua vida corria perill i va deixar en terra als tres fueguinos civilisats i va retornar a la seua nau.

El HMS Beagle en Terra del Fòc. Quadro de Conrad Martens, artiste del barco en 1833.

El 15 de març de 1833 el Beagle va aplegar a les illes Malvines just quan els britànics havien tornat a ocupar-les. Ahí va comprar una goleta per a que li ajudara en els treballs d'alçament, batejada Adventure, va retornar en abdós naus a la Patagonia a on ho va reparar i li va canviar els coure del fondo, va permanéixer en la zona de la Patagonia argentina fins al 26 de giner de 1834 en que junt en el Adventure varen prendre rumbo al estret de Magallanes per a completar els treballs de l'àrea. El 5 de març de 1834 Fitz-Roy en el Beagle va fondejar en Wulaia per a saber dels tres fueguinos, les cabanyes estaven abandonades pero en un pot va aplegar Jemmy Button en quí es veu per última volta. El 9 de juny el Beagle i la Adventure varen salpar de port de la Fam a través dels canals Magdalena i Cockburn cap a Chiloé fondejant en Sant Carlos d'Ancud el 27 de juny de 1834. Fitz Roy va permanéixer en Chile fins a fins de juliol de 1835, durant eixe temps va efectuar, entre uns atres, els alçament del golf d'Ancud, la costa oest de l'illa gran de Chiloé, el archipèlec dels Chonos, el golf d'Arauco, les illes Mocha i Santa María, Coquimbo i La Ferradura. Va passar l'hivern en Valparaíso treballant en els antecedents acumulats fins a eixe moment, enviant al Almirantazgo les cartes de la costa este de la Patagonia, de la Terra del Fòc i de les illes Malvines. Va presenciar des de Sant Carlos l'erupció del volcà Osorno el 19 de giner de 1835 i mentres estava fondejat en Valdivia va sentir el terremot, que el 20 de febrer de 1835, va assotar la zona sur de Chile destruint gran part de la ciutat de Concepció. Va participar activament en el rescat de la tripulació del HMS Challenger, un navío de vintihuit canons que va varar el 19 de maig de 1835 en la punta Morguilla prop de la desembocadura del riu Lebu. Estant en Valparaíso va vendre la Adventure per órdens superiors. El 19 de juliol va arribar a El Callao a on va permanéixer fins al 7 de setembre data que va salpar rumbo a les illes Galápagos. Va permanéixer en les Galápagos des de 15 de setembre al 20 d'octubre, data en que va salpar rumbo a Tahití. Del 15 al 19 de novembre va permanéixer en Tahití, del 21 al 30 de decembre en Nova Zelandia, de l'11 de giner de 1836 al 13 de març en Austràlia, del 31 de març al 12 d'abril en les illes Keeling investigant els secs de coral, el 29 d'abril va fondejar en Port Louis en Maurici, el 9 de maig va passar prop de Madagascar i va fondejar en baïa Simón en el cap de Bona Esperança, despuix va continuar a la illa Santa Elena, a Ascensió, Salvador de Baïa, Pernambuco, Cap Vert, les Azores i va fondejar en Falmouth el 2 d'octubre de 1836 despuix d'una absència de quatre anys i nou mesos d'Anglaterra.

Tercer viage (1837-1843)

En l'época, per a Gran Bretanya la conexió en les seues possessions en Austràlia era de la major importància. De les costes australianes, les del noroest eren les menys conegudes i a fins de 1836, s'especulava que les profundes baïes d'eixe sector rebien les aigües de grans rius, el coneiximent dels quals no solament obriria rutes cap a l'interior, sino que facilitaria la colonisació d'eixa part d'Austràlia tan propenca dels seus territoris de l'Índia de l'est; per açò el Almirantazgo va determinar enviar una expedició per a explorar i alçar eixa part de les costes australianes.

En 1837 el Beagle va salpar per a investigar en Austràlia. Esta image és una aquarela elaborada per Owen Stanley en 1841.

En la segona semana de febrer de 1837, es va designar al HMS Beagle baix el mando del comandant John Clements Wickman per a que complira eixa comissió, oficial que havia participat en les dos etapes anteriors del Beagle, en la primera a bordo del Adventure i en la segona com a segon comandant del Beagle. En juny de 1841 el comandant Wickman, per maltia, va entregar el mando del Beagle al seu segon comandant, tinent John Lort Stokes, qui s'havia eixercitat com guardiamarina en el primer viage del Beagle i com a oficial ajudant d'hidrografia en el segon. Les órdens del Almirantazgo varen ser explorar certes parts de la costa noroest de New Holland (Nova Holanda) i alçar els estrets de Bass i Torres determinant en estos les millors rutes de navegació. Deuria salpar des del port de Plymouth per a comparar els cronómetros, dirigir-se a Santa Creu de Tenerife, i en eixe trànsit passar pelloc cridat Eight Stones per a verificar les seues existències i permanéixer tres dies en Tenerife per a comparar els cronómetros, proseguir a Salvador de Baïa per a reabastecerse i despuix a baïa Simons en el cap de Bona Esperança i sense perdre temps dirigir-se directament al riu Swan, Perth, reaprovisionarse i escomençar l'alçament al voltant de Dampier Land, baïes Roebuck i Cygnet i investigar l'existència d'atres rius en baïa Collier: completar el reconeiximent i alçament de Shark Bay i Exmouth Gulf i despuix dirigir-se a l'estret de Bass. Tenint com a port base Sídney, devia efectuar el reconeiximent i alçament de l'estret de Torres i de tot l'espai comprés entre cap York i la costa sur de Nova Guinea. El comandant Wickman i Stokes varen donar cabal compliment a estes órdens per ad açò el Beagle va salpar de Plymouth, en una dotació de sesenta y cuatro persones, el 5 de juliol de 1837. El 18 del mateix més varen passar sobre la possible ubicació d'Eight Stones sense trobar-les, varen estar del 20 al 23 de juliol en Santa Creu de Tenerife. El 10 d'agost varen creuar la llínea de l'equador efectuant la tradicional cerimònia en honor del Deu Neptú. El 17 d'agost varen arribar a Salvador de Baïa. El 25 del mateix més varen salpar cap al cap de Bona Esperança, fondejant en baïa Simons el 21 de setembre. El 12 d'octubre varen salpar en demanda del riu Swan. L'1 de novembre varen avistar la illa Ámsterdam a la que es varen acostar lo suficient per a determinar la seua posició com també la de la illa Saint Paul. El 15 de novembre de 1837 varen avistar l'illa Rottenest i en la vesprada d'eixe mateix dia varen fondejar en Gage's Road, riu Swan, Perth. En Austràlia, el Beagle va efectuar múltiples etapes de reconeiximent i alçament de la costa i mars adjacents, les que podem resumir en les següents:

«Mapa general d'Austràlia», en el que apareixen en roig les costes explorades pel Beagle.
  • 4 de giner de 1838 al 25 de maig de 1838: Primer treball de reconeiximent cap a l'àrea de Dampier Land.
  • 20 de juny de 1838 a 24 de juliol de 1838: Es trasllada des de Perth fins a Sídney, recalant en Tasmania. Permaneix en Sídney fins a l'11 de novembre del mateix any.
  • 11 de novembre de 1838 a març de 1839: Treballs d'alçament en l'estret de Bass i afores. Retorna a Sídney.
  • 22 de maig de 1839 a 31 de giner de 1840: Treballs en estret Torres, efectuant reconeiximent de la costa este d'Austràlia aplega fins a Port Essington en la mar d'Arafura. Reconeix la costa de Timor-Leste. Descobrix el riu Victoria. Retorna a Perth port en el que permaneix fins a abril de 1840.
  • 4 d'abril de 1840 a 24 d'octubre de 1840: Alçament de la mar d'Arafura i les costes de Timor-Leste. Retorna a Perth.
  • 25 d'octubre de 1840 a 23 de decembre de 1840. Es dirigix a l'estret de Bass i Tasmania. Retorna a Sídney port en el que permaneix fins a juliol de 1841.
  • 26 de juliol de 1841 a novembre de 1841: Treballs de reconeiximent i alçament en el golf de Carpentaria. Retorna a Perth.
  • 23 de novembre de 1841 a abril de 1843: Treballs d'alçament en Tasmania i estret Bass. Retorna a Perth.
  • 6 de maig de 1843 salpa de Perth de tornada a Anglaterra passant a la vista de les illes Maurici, veta Bona Esperança, illes Santa Helena, Ascensió i Cap Vert, fondejant en Spithead, Anglaterra el 30 de setembre de 1843 despuix de sis anys i tres mesos d'absència. El 18 d'octubre de 1843, en Woolwich, la tripulació és pagada i rep els seus certificats d'embarque.

Últims dies

En 1845 va ser transformat en buc guardacostas i posteriorment va ser transferit al servici d'aduana per a controlar el contrabando en la costa d'Essex, en la vora nort de l'estuari del riu Támesis. En 1851 els operadors de les empreses d'ostres varen demanar la seua eliminació per obstruir el riu per lo que en data 25 de maig de 1851 va ser renombrado com WV N°7. En 1870 va ser venut per a desguaix.

Rèpliques

En l'any 2009 es varen commemorar els doscents anys del naiximent de Darwin i els cent cinquanta anys de la publicació de “L'orige de les espècies” de Charles Darwin, per lo que un grup d'empresaris britànics va planejar construir per a eixa data una rèplica de la nau per a recrear el segon viage d'exploració de Fitz-Roy en Darwin com a naturalista a bordo. L'idea era seguir la ruta del Beagle al voltant del món en una tripulació de jóvens científics pero llamentablement el proyecte va ser pospost per falta de finançament. El 31 de decembre de 2011 es va anunciar la construcció d'una rèplica del HMS Beagle en el Museu Nao Victoria en la ciutat de Punta Arenes, Chile.[1] L'1 de novembre de 2012, es va iniciar la construcció de la rèplica a tamany real del HMS Beagle, llaurant la quilla en fusta de coigüe de Magallanes;[2] el 15 de giner de 2013, en participació de l'alcalde de la ciutat es coloca la cuaderna mestra de la rèplica del HMS Beagle.[3][4] El 7 de febrer de 2013 la prensa nacional chilena comença a informar sobre la notícia i el 21 de novembre de 2016 es completa la construcció en la posada dels màstils.[5]

Vore també

Notes i referències

Bibliografia

Enllaços externs