Canals patagónicos
Els canals patagónicos [Nota 1] són una ret de canals que comprenen cinc graus de latitut, en la regió austral de Chile.
Administrativamente, tots els canals i les seues riberes pertanyen a la Regió d'Aysén del General Carlos Ibáñez del Camp[1] i a la XII Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena.[2]
Recorregut
[editar | editar còdic]Es denominen canals patagónicos els canals que es formen entre les costes que comencen en les illes del archipèlec Guayaneco (aproximadament en </noinclude>) i terminen en els illots Fairway (</noinclude> ) incloent el sen Baker. Entre estos distinguim canals principals i canals secundaris. Totes les naus estrangeres que naveguen per estos canals deuen obligatòriament dur a bordo pràctics chilens.
Els principals són aquells interiors que servixen com a ruta a la navegació comercial i estan senyalisats per mig de fars, balizas i boyas. Per ells es recala als quatre punts habitats de la regió, caleta Tortel, Port Edén, Guarello i Port Natals.
Els secundaris són aquells que servixen per a accedir a l'oceà o be per a navegar-els en cas de necessitat; no conten en fars i balizas.[3]
Canals principals i secundaris
[editar | editar còdic]Tots estos canals s'agrupen en cinc grups principals, segons siga la seua direcció paralela a la costa patágónica o perpendicular:
- Grup principal llongitudinal: des del golf de Penes al estret de Magallanes, una via marítima en uns 707,5 km (382 milles marines) de llarc. Està format, en direcció nort a sur, pels següents trams:
- Canals secundaris: canal Fallos, canal Ladrillero, canal Trinitat, canal Picton, canal Albatross, canal Barbarossa, canal Adalberto, canal del Castell, canal Hernán Gallego, canal Machado, canal del Llaberint i canal Covadonga.
- Grup colateral cap a caleta Tortel: format pel canal Baker, en uns 130 km (70 milles). Té com a canal secundari el canal Martínez.
- Grup colateral cap a Port Natals: format pel sen Unió, canal Morla Vicuña, canal Kirke, canal Valdés i golf Almirant Montt, una ruta de 93 km (50 milles). Té com a canals secundaris el canal Santa María i el canal White.
- Grup colateral transversal d'accés a baïa Corbeta Papudo: canal Oest. Lloc en que es troben les instalacions de la Companyia d'Acer del Pacífic, empresa chilena que extrau i embarca la pedra calcàrea d'illa Guarello. El canal té una llongitut de 17 milles marines.[4]
Geologia i orografia
[editar | editar còdic]Tot l'archipèlec patagónico data de l'época terciaria i és producte de la mateixa causa geològica que va fer aparéixer primer la cordillera de la Costa i després la dels Vages. En l'edat glacial, va prendre el seu aspecte actual sent la continuació cap al sur de la cordillera de la Costa.
És d'orige ígneo per la classe de roca que ho constituïx i pel seu relleu asprós i irregular, característic de les cadenes d'erupció.
En el passat es va produir un afonament del territori provocat per la trobada, front a la península de Taitao, de tres plaques tectòniques: la de Naixca i l'Antàrtica, que es mouen cap a l'est, i la Suramericana, que es desplaça cap a l'oest. Açò va produir un notori afonament de la vora de la placa Suramericana. Els sols varen baixar el seu nivell, fragmentant-se i en els que va penetrar la mar en les parts afonades sorgint gran cantitat d'illes. Ademés, l'intensa activitat glaciar esculpió profundes valls, que després de l'afonament varen originar els numerosos fiorts existents en les vores dels canals.
Són una successió de terres altes i barrancosas en numerosos cims i promontoris molt semblats entre sí. Les seues vetes i puntes terminen en forma abrupta.
Les costes són acantilades i els seus canals en general són nets i oberts, a on hi ha esculls estos estan invariablement marcats per sargazos.
Existixen altures prou notables que servixen per a reconéixer l'entrada als diferents sens, canals o baïes. Estes estan clarament indicades en les respectives cartes i rumbs de la regió.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Aysén, 2018.
- ↑ Magallanes, 2018.
- ↑ Institut Hidrogràfic, 1982, pp. 30-33.
- ↑ Institut Hidrogràfic, 1982, p. 37.
- ↑ Institut Hidrogràfic, 1982, pp. 37,38.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia utilisada
[editar | editar còdic]- (2018).Consultat el 11 d'abril de 2018.
- (2018).Consultat el 11 d'abril de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Canales patagónicos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "Nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="Nota"/>