Anar al contingut

Canal Wide

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Canal Wide

El canal Wide[Nota 1] està situada en l'oceà Pacífic en la regió austral de Chile, al sur del golf de Penes, és un dels canals patagónicos principals, llongitudinals, de la Patagonia chilena.

Administrativamente pertany a la província Última Esperança de la XII Regió de Magallanes i l'Antàrtica Chilena.[1]

Des de fa aproximadament 6.000 anys les seues costes varen ser habitades pel poble kawésqar. Al començament del sigle XXI este poble havia segut pràcticament extinguit per l'acció de l'home blanc.

Recorregut

És la continuació cap al sur del canal principal. Comença unes 4 milles al sur d'illa Saumarez (49°42′00″S 74°21′00″O / -49.7, -74.35</noinclude>) fins a la punta Braç Ample, extrem NE de l'illa Mare de Deu, punt de trobada en els canals Concepció i Trinitat (50°08′00″S 74°42′00″O / -50.133333, -74.7</noinclude>),

De direcció general S-SW, discorre entre la costa suroriental de l'illa Wellington i un tram de la costa continental, el de la península Wilcok. Té una llongitut de 32 milles.

Abdós riberes del canal són abruptes i montanyoses. Cap al continent s'òbrin varis sens (Europa i Penguin) que al fondo tenen lindo gelera que provenen de l'immens Camp de Gèl Sur.

Les corrents de marea són dèbils i regulars. Elles arrastren els témpanos a la deriva que baixen dels gelera, especialment en autumne i hivern. Estos témpanos representen un perill per a la navegació d'este canal, especialment de nit.[2]

Geologia i orografia

Són una successió de terres altes i barrancosas en numerosos cims i promontoris molt semblats entre sí. Les seues vetes i puntes terminen en forma abrupta. Lo anterior, unit al silenci i soletat de l'entorn fan d'estes illes i canals una de les regions més belles del planeta.

Les costes són acantilades i els seus canals, en general són nets i oberts, a on hi ha esculls estos estan invariablement marcats per sargazos.

Existixen altures prou notables que servixen per a reconéixer l'entrada als diferents sens, canals o baïes. Estes estan clarament indicades en les respectives cartes i rumbs de la regió.

En el passat es va produir un afonament del territori provocat per la trobada, front a la península de Taitao, de tres plaques tectòniques: la de Naixca i l'Antàrtica que es mouen cap a l'est, i la Suramericana que es desplaça cap a l'oest. Esta situació va ocasionar un notori afonament de la vora de la placa Suramericana baixant els sols al seu nivell actual, lo que es pot comprovar per la fragmentació del territori i la penetració de la mar en els llocs afonats, sorgint gran cantitat d'illes.

Data de l'época terciaria; i és producte de la mateixa causa geològica que va fer aparéixer primer la cordillera de la Costa i després la dels Andes. En l'edat glacial, va prendre el seu aspecte actual sent la continuació cap al sur de la cordillera de la Costa.

És d'orige ígneo per la classe de roca que ho constituïx i pel seu relleu asprós i irregular, característic de les cadenes d'erupció.[3]

Vore també

Notes

  1. ↑ Es recomana llegir este artícul tenint a la vista un atles i/o les cartes de navegació de les zones que es mencionen.

Referències

Bibliografia utilisada