Canal Trinitat
El canal Trinitat[Nota 1] està situat en l'oceà Pacífic en la regió austral de Chile, al sur del golf de Penes, és un dels canals patagónicos secundaris de la Patagonia chilena. Este canal oferix una eixida més favorable a les naus que es dirigixen al oceà Pacífic quan l'eixida del estret de Magallanes no es pot amprar en ventaja.
Administrativamente pertany a la província Última Esperança de la XII Regió de Magallanes i l'Antàrtica Chilena.[1]
Des de fa aproximadament 6.000 anys les seues costes varen ser habitades pel poble kawésqar. Al començament del sigle XXI este poble havia segut pràcticament extinguit per l'acció de l'home blanc.
Ubicació
Comença pel seu costat oest, obert a l'oceà Pacífic, en un punt ubicat a la quadra del cap Primera, en l'extrem de la península Cors de l'illa Mornington (</noinclude>) i termina per l'orient en el pas Caffin (</noinclude>).
Té 38 milles de llarc, és profunt i net, navegable per tot tipo de naus. És una bona alternativa per a naus que no desigen enfrontar els temporals i mar grossa de la boca occidental del estret de Magallanes que es troba 160 milles més al sur i també per a aquelles que desigen evitar possibles retarts en el creuament de l'Angostura Anglesa.[2]
Geologia i orografia
En el passat es va produir un afonament del territori provocat per la trobada, front a la península de Taitao, de tres plaques tectòniques: la de Naixca i l'Antàrtica que es mouen cap a l'est, i la Suramericana que es desplaça cap a l'oest. Esta situació va ocasionar un notori afonament de la vora de la placa Suramericana baixant els sols al seu nivell actual, lo que es pot comprovar per la fragmentació del territori i la penetració de la mar en els llocs afonats, sorgint gran cantitat d'illes.
Data de l'época terciaria; i és producte de la mateixa causa geològica que va fer aparéixer primer la cordillera de la Costa i despuix la dels Andes. En l'edat glacial, va prendre el seu aspecte actual sent la continuació cap al sur de la cordillera de la Costa.
És d'orige ígneo per la classe de roca que ho constituïx i pel seu relleu asprós i irregular, característic de les cadenes d'erupció.[3] Les terres de la costa nort del canal, formada per les illes Wellington i Mornington són baixes i en elles hi ha alguns bons fondeaderos, tals com port Charrúa i port Alert.
La costa sur conformada per la costa de l'illa Mare de Deu té cerros escarpados de color gris per la pedra calcàrea, els que a primera vista semblen estar coberts per neu. En ella hi ha varis esteros, la majoria profunts.
La corrent de fluix (plena) corre cap a l'est i la de refluix (vaciante) cap a l'oest. El canvi de corrent depén dels vents reinantes. La corrent tira normalment a raó de mija milla per hora, llevat en els passos Caffin i Brassey en que aumenta a un i mig nucs.
El canal conta en fars automàtics i balizas com a ajudes a la navegació comercial.[4]
Vore també
Notes
- ↑ Es recomana llegir este artícul tenint a la vista un atles i/o les cartes de navegació de les zones que es mencionen.
Referències
- ↑ Magallanes, 2018.
- ↑ Institut Hidrogràfic, 1982, pp. 177,215.
- ↑ Institut Hidrogràfic, 1982, pp. 25,39.
- ↑ Institut Hidrogràfic, 1982, pp. 37,38,177,215.
Bibliografia utilisada
- Magallanes, Regió(2018).«Governe de Chile - Regió de Magallanes».Consultat el 11 d'abril de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Canal Trinidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.