Patagonia chilena
La Patagonia chilena, també denominada Patagonia occidental, zona austral o regió dels canals, és una subregión de la Patagonia situada en el sur de Chile. Es caracterisa per constituir una extensa biorregión en una geografia molt heterogénea, que dona lloc a una notable diversitat de paisages, climes, culturas i ecosistemes.
El seu relleu està compost principalment per cordilleres, fiorts, canalés i illas, configurats en gran part per l'afonament i modelació glacial de la cordillera dels Vages.[1]
Territori
[editar | editar còdic]
En Chile, la zona de la Patagonia no existix com un ent polític, constituint solament un llímit imaginari. Tradicionalment, es considera a la província de Palena com el territori més septentrional de la Patagonia chilena. De tal forma, esta zona comença des del golf de Corcovado fins al veta de Forns, cobrint tot el territori nacional des del oceà Pacífic fins al llímit en Argentina.[2] L'àrea descrita és de 256 093,5 km² (un 34% de Chile), en un arc continental-insular que ronda els 1700 km de llongitut de nort a sur.
Segons la divisió política del país, comprén la província de Palena i les regions d'Aysén i de Magallanes (sense el Territori Chilé Antàrtic). Actualment es preferix diferenciar del territori situat més al nort del golf del Corcovado (regió dels Lagos), llimitant este en el territori de la Patagonia chilena. No obstant, des de la geologia, estudis demostren la condició de conjunció i unitat geològica del massiç surpatagónico en el massiç norpatagónico, determinant, en conseqüència, el llímit nort de la Patagonia en la falla de Huincul, incorporant-se per això, la Regió dels Rius, i la Regió de la Araucanía.[3]
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Pobles indígenes de Chile.
La regió de la Patagonia chilena està habitada des de fa aproximadament 10 500 a. C. segons els descobriments arqueològics trobats en el sector de la coves Fell, Ci Aike i Pali Aike, propenques al estret de Magallanes.[4][5]
Ètnia severament desplaçades
[editar | editar còdic]1.- Els aonikenk o tehuelche, poble caçador nómada terrestre que va viure entre el riu Santa Creu i l'estret de Magallanes. Els europeus els varen batejar com “patagones”. Són reconeguts com un dels pobles més alts del món, alguns aplegaven a medir dos metros. Varen desaparéixer per un procés d'aculturación propiciat primer pel contacte en els mapuche (araucanización), i posteriorment per l'expansió de la ganaderia ovina favorida per Argentina i Chile en l'ocupació de la Patagonia. En l'actualitat existixen vàries comunitats tehuelche, destacant Kamusu Aike.
2.- Els selknam o onas, nómades terrestres caçadors establits en l'illa Gran de Terra del Fòc. Emparentats en els aonikenk pel seu aspecte físic i el llenguage. El seu processos de crisis cultural i demogràfica va començar en 1881 en l'arribada d'europeus i europeus-americans despuix de l'or descobert en l'illa i posteriorment per l'acció de les empreses ganaderes que es varen establir en els seus territoris i varen iniciar el genocidi selknam. Tant l'Estat argentí com el chilé han reconegut llegalment recent en les últimes décades a les comunitats selknam.
Ètnia en perill
[editar | editar còdic]Com els habitants terrestres de l'illa gran Terra del Fòc, els pobles canoeros de Patagonia occidental i austral han degut enfrontar la violència i el racisme des de el XIX.[6]
1.- Els yaganes, varen ser nómades canoeros que habitaven, l'illa Navarino, la regió del canal Beagle i adjacents, aplegant inclús al veta de Forns; és el grup ètnic més austral del continent. En 2017 varen ser censades 1.600 persones Yagan,[7] pero les últimes parlants natives de la seua llengües dos dònes, viuen en Vila Ukika propenca a Port Williams.[8]Existixen comunitats yagán en diferents parts d'Argentina i de Chile.
2.- Els alacalufes o kawésqar són una nació nómade canoera que es va desenrollar en els canals i fiorts des del golf de Penes a l'Estret de Magallanes i illes a l'oest de Terra del Fòc. Encara que severament colpejats per la violència des de el XIX, en l'actualitat desenrollen un procés de revitalisació cultural i els seus integrants viuen casi tots en Punta Arenes, Port Natals i Port Edén. En 2017 varen ser censades 3.448 persones kawéskar en Chile.[7]
Immigració chilé-espanyola
[editar | editar còdic]
.svg)
El primer assentament espanyol en la regió va ser fundat per Pedro Sarmiento de Gamboa el 4 de febrer de 1583: la ciutat de Nomene de Jesús, en les rodalies de punta Dungeness (boca oriental del estret de Magallanes). En 1584, es va fundar Rei Don Felipe en la baïa de Sant Blas. Abdós ciutats contaven en cabildo i iglésia, pero varen tindre una curta duració, al no contar en abastiment, per la lluntea i les adverses condicions climàtiques casi tots els seus habitants varen perir.
La primera constitució política de Chile va definir el seu llímit sur en el veta de Forns; no obstant, assunts més urgents varen fer oblidar estes terres. Solament durant el govern de Manuel Bulnes es va fundar el Fort Bulnes (1843), primer assentament del Chile republicà en la zona. Després vindria Punta Arenes, l'estratègica posició de les quals controlava el fluix marítim entre l'oceà Atlàntic i Pacífic. L'immigració de l'Espanya del temps colonial va ser escassa, i va anar principalment en l'objectiu de construir enclavaments estratègics front al sege d'atres països europeus.
Quatre fets varen fixar l'atenció del govern en este territori:
- Les exploracions hidrogràfiques que, des de 1826 fins a 1832, va realisar en els canals del sur el veler anglés HMS Beagle.
- L'ocupació en 1833 de les illes Malvines per Regne Unit.
- L'inauguració en 1840 del servici de barcos a vapor que varen aplegar al Pacífic a través de l'Estret de Magallanes.
Després de la fundació de Punta Arenes molts chilens, especialment del archipèlec de Chiloé, es varen aventurar a colonisar estes terres a les que varen començar a aplegar després immigrants europeus. A partir de la década de 1870 la navegació a vapor regular per l'Estret i l'arribada d'ovelles des de les illes Malvines, impulsada per la privatisació de les terres indígenes, va favorir l'instalació de companyies principalment britàniques, que varen monopolisar el comerç i la producció en la Patagonia reivindicada per Argentina i per Chile.[10]
Des de fins de el XIX, el sector nort de la Patagonia va començar a poblar-se, en chilotes en el llitoral, i en llauradors del centre-sur de Chile en l'interior. Els primers eren peixcadors, caçadors i hacheros de ciprer de les Guaitecas i els segons eren ganaders que en molts casos havien residit en Argentina i varen entrar a Chile en busca de terres disponibles per a assentar-se. Va haver casos en que esta busca de terres va desnugar conflictes, com quan es varen instalar pobladors en l'entanque Simpson i la Societat Industrial de Aysén va posar reparacions a llegitimitat de l'assentament o quan els pobladors del llac Buenos Aires es varen defendre en armes dels atacs de la policia chilena, en els successos coneguts com "Guerra de Chile Chic".
El 30 de decembre de 1927, en crear-se la Territori de Aysén, es va anexar a est la partix nort del Territori de Magallanes (3.ª subdelegació, Les Mines —Comarca de Riu Baker—). Al mateix temps es creen els departaments de: Magallanes, en les comunes de Magallanes (Punta Arenes), Sant Gregorio, Riu Vert, i Morro Chic (Estany Blanc); Natals, en les comunes de Natals i Cerro Castell (Torres del Paine) i Terra del Fòc, en les comunes de Pervindre, Primavera, Baïa Inútil (Timaukel) i Navarino (Veta de Forns). El decret del 22 de maig de 1929 denomina Província al Territori de Magallanes, Última Esperança al Departament de Natals i denomina Magallanes a la ciutat de Punta Arenes. En decembre de 1937 es va restituir el nom de Punta Arenes al Port de Magallanes i es va incorporar alguns anys despuix el Territori Antàrtic Chilé.
Immigració europea
[editar | editar còdic]
Entre 1850 i 1950, es va desenrollar l'immigració europea en la Patagonia chilena, destacant-se per número, l'immigració croata.[11] Els croates es varen instalar principalment en Port Natals, Punta Arenes i Pervindre (Terra del Fòc), convertint-se en una les immigracions europees més importants en Chile.[12] D'acort a Ivo Borić,[13] és possible dividir l'història de l'immigració croata en Chile en quatre periodos: El primer, de 1864 a 1890, caracterisat per un escàs volum d'immigració; el segon, de fins de el XIX fins a la Primera Guerra Mundial, correspon al periodo d'immigració massiva; el tercer, en el periodo entre guerres (1920 a 1939), en el qual torna a descendir el volum d'immigrants; i el quarto (1946 a 1956), que correspon al periodo en el qual l'immigració decau, i solament un chicotet grup de croates s'establix en Chile. Entre els anys 1864-1956 s'estima que varen aplegar a Chile al voltant de 58 000 croates.[14]
Paralelament, varen aplegar a radicar-se a la Patagonia chilena atres grups d'immigrants, encara que en menor número, entre els quals destaquen, suïssos en Magallanes,[15] polacs en la Terra del Fòc,[16] espanyols en Punta Arenes,[17] un chicotet grup de belgues[18] en la zona de Chile Chic i Alemans-Checoslovacs en Puyuhuapi, fundant en la década del 30 la localitat pertanyent a la Regió d'Aysén.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Martinic, Mateo (2006). Història de la Regió de Magallanes, Edicions de l'Universitat de Magallanes, pp. 17-20. ISBN 956-7015-58-7.
- ↑ Chiletour, Copec (2014). Chiletour Copec 2014: Una guia per a conéixer Chile, RR Donnelley. ISBN 978-956-335-005-4.
- ↑ (2017).Precambrian Research.294
- 15-32.doi:10.1016/j.precamres.2017.03.008.
- ↑ Bird, Junius B. (1988). Travels and Archaeology in South Chile. University of Iowa Press. pp. 246. ISBN 0-87745-202-4
- ↑ Roosevelt, Anna C. (1990). "Travels and Archaeology In South Chile"; The Latin American Anthropology Review 2 (2): 72–74. American Anthropological Association. doi:10.1525/jlca.1990.2.2.72
- ↑ Història Crítica.71
- 25-48.doi:10.7440/histcrit71.2019.02.
- ↑ 7,0 7,1 INE (Juny 2018) Síntesis de resultats Cense 2017
- Archivat el 12 de novembre de 2020 archivat en Wayback Machine., p. 16. Consultat el 18 de setembre de 2021.
- ↑ «In Chile's remote south, the last speaker of an ancient language fights to keep it alive». Reuters. Consultat el 3 de juny de 2019.
- ↑ Mateo Martinic Beros (1971). Presencia de Chile en la Patagonia austral 1843 - 1879, Editorial Andrés Bell.
- ↑ Harambour, Alberto (2019). Sobirania Fronterices. Estats i capital en la colonisació de Patagonia (Argentina i Chile, 1830-1922)., Valdivia: Universitat Austral de Chile.
- ↑ Diaspora Croata.
- ↑ Llibre «Ludi Keko i Luka Milić, kirurg» de Nicolás i Dumenge Mihovilović.
- ↑ [1] [2] archivat en Wayback Machine. Studia Croatica, any 1978, vol. 70-71, pág. 141.
- ↑ Croàcia i Chile.
- ↑ Swissinfo.
- ↑ [3]
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 13 d'abril de 2014.
- ↑ Belgues en Chile [4] archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Patagonia chilena» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.