Regió dels Rius
La regió dels Rius[1] és una de les setze regions en que es dividix la República de Chile. La seua capital és Valdivia. Ubicada al sur del país, llimita al nort en la regió de la Araucanía, a l'est en la província de Neuquén en Argentina, al sur en la regió dels Lagos i a l'oest en el oceà Pacífic. Conta en una superfície de 18 429,5 km² i una població de 384 837 habitants segons el cens 2017. La regió està composta per les províncies de Valdivia i del Ranco,[2] i la capital regional és la ciutat de Valdivia. La Regió dels Rius va sorgir a partir de l'independència de la província de Valdivia de la regió dels Lagos el 2 d'octubre de 2007, en entrar en vigor la Llei n.° 20174.[1]
Història
[editar | editar còdic]Població prehispánica
[editar | editar còdic]La zona actualment compresa per la Regió dels Rius va ser habitada per diversos grups indígenes de la família dels mapuches, actualment denominats lafkenches (gent de la mar). Estos pobles tenien una economia d'horticultura de subsistència combinada en caça i recolecció, cultivaven papes i porotos, criaven auquénidos i practicaven una metalúrgia prou llimitada.
Periodo colonial
[editar | editar còdic]En 1552, les tropes conquistadores espanyoles puix liderades per Pedro de Valdivia varen fundar la ciutat de Valdivia. La localitat, una de les més australs fundades per les huestes hispanes, va ser abandonada despuix del desastre de Curalaba en 1598. En la década de 1640 va haver un intent de poblament neerlandés, inicialment en ajuda indígena, pero varen deure retirar-se al no tindre el respal esperat entre els mapuches.[3] Posteriorment la ciutat seria reconstruïda en 1684, encara que les afores encara eren territoris controlats pel poble mapuche. La ciutat era un important punt estratègic del Virreinato del Perú, puix permetia controlar el pas de naus pel Pacífic des del Veta de Forns cap a les riques zones peruanes. La ciutat va ser protegida en un sistema de fortalees per a evitar l'atac d'enemics de la Corona espanyola, com a pirates anglesos o neerlandesos. Valdivia i Chiloé eren els únics reductes colonials al sur del riu Biobío durant la Guerra d'Arauco, per lo que depenien directament del Virreinato del Perú i no de la Capitania General de Chile; només cap a fins de la Colónia, producte de la Rebelió Huilliche de 1792, la posterior refundació de la ciutat d'Osorno i la creació del Camí Real, es produiria la pacificació i progrés de la regió i les relacions entre els pobles natius, criollos i hispans. La ciutat es mantindria en mans espanyoles fins al 4 de febrer de 1820, quan les tropes patriotes chilenes al mando de Lord Thomas Cochrane varen prendre la ciutat.
Incorporada a Chile, la Província de Valdivia va ser una de les huit províncies de les Lleis Federals de 1826 i va mantindre dita categoria en les successives modificacions del sistema administratiu nacional. La zona interior començaria a habitar-se i en 1821 seria fundada la localitat de L'Unió. No obstant, en la finalitat del govern espanyol i la seua importància estratègica, l'economia de Valdivia entraria en un periodo de depressió. Les autoritats chilenes varen decidir iniciar tant en Valdivia com en la zona de Llanquihue, més al sur, un procés de colonisació per part d'immigrants d'orige alemà. Els primers grups de colon de la cridada Colonisació de Llanquihue varen aplegar a Valdivia en 1846 i pronte varen començar a desenrollar l'indústria en la ciutat, principalment cervecera i de cecinas.
XX
[editar | editar còdic]
Valdivia va sofrir diversos desastres a lo llarc del XX. Destaquen el gran incendi de 1909, que va arrasar en la ciutat, i el Gran Terremot de Valdivia, ocorregut el 22 de maig de 1960: en una magnitut de 9,6 graus en la escala de Richter és el més fort registrat en l'història de la humanitat. El terremot va destruir casi la totalitat dels pobles de la regió i va provocar diversos canvis en la seua geografia. En 1974, la dictadura militar va donar inici al procés de reforma administrativa, també conegut com a regionalización, en la finalitat de reduir el número de divisions administratives (que a eixa data era de 25 províncies). Prèviament, propostes realisades per la CORFO i ODEPLAN proponien l'unió de províncies formant macrorregiones: mentres les regions de la CORFO proponien l'unió de les províncies de Valdivia, Osorno i província de Llanquihue, la d'ODEPLAN excloïa a esta última. La CONARA finalment va decidir la creació de dotze regions més un àrea metropolitana per a la capital, creant aixina la Regió dels Lagos com a fusió de les tres províncies mencionades i ademés la de Chiloé.
Encara que l'idea de la regionalización era la de crear pols centrals de desenroll en les seues capitals, la Regió dels Lagos tenia tres ciutats que tenien una població similar: Valdivia, Osorno i Port Montt. La capital va quedar fixada en esta última, lo que va produir el rebuig per part dels habitants valdivianos, puix la nova capital regional quedava a la considerable distància de 200 quilómetros.
Durant els anys 1990, la pressió per constituir una nova regió va aumentar i, durant la campanya presidencial de Ricardo Lagos, est va prometre la creació de la nova regió de Valdivia en conjunt en la d'Arica i Parinacota. Recent en 2004 es va complir en el primer pas per a la creació d'abdós regions (modificar un artícul de la Constitució de 1980, que fixava en 13 el número de regions del país). Posteriorment, el 16 de setembre de 2005, el Poder Eixecutiu va anunciar l'enviament dels proyectes de llei que pretenien crear dites noves regions;[4][5] el que es convertiria en la llei 20 174 va ingressar a tramitació el 13 de decembre de 2005. El proyecte de llei presentat en dita oportunitat constava de les següents reformes:
- Creació de la nova Regió dels Rius, que comprenia l'existent província de Valdivia. No obstant, les comunas de Paillaco, Futrono, Llac Ranco, Riu Bo i L'Unió formarien la nova província de Ranco, assumint L'Unió la calitat de capital provincial.
- Paillaco modificaria els seus llímits comunals per a tindre accés al riu Bo.
- L'actual circumscripció senatorial (que comprén les províncies de Valdivia i Osorno) seria modificada per a que integre solament als districtes 53 i 54 (equivalents a la nova regió). El districte 55 passaria a formar part de la XVII circumscripció i seria modificat integrant les comunas de Puyehue, Riu Negre, Purranque i Port Octay, per a que el seu territori siga semblant a l'actual província d'Osorno. Després de l'ingrés del proyecte de llei al Congrés Nacional, est va començar a ser tramitat en la Cámara, sent aprovat en general en dita cambra, en primer tràmit constitucional, el dia 19 d'abril de 2006, per 78 vots a favor, 3 en contra i 28 abstencions. El tema que va causar major conflicte va ser que, producte de que constitucionalment es requeria un mínim de dos províncies per a la creació d'una regió, originalment el proyecte del govern pretenia incloure a la província d'Osorno en la nova regió; l'idea de crear la província del Ranco (segregant-la de la província de Valdivia) va ser posterior, pero no per això es va descartar incloure a Osorno. En publicar-se este fet en els territoris involucrats, es va produir un rebuig en les autoritats d'abdós zones, aun cuando diversos congressistes estaven a favor, puix argumentaven que per sí sola, Valdivia no podia ser regió.
Durant la discussió del proyecte de llei, els osorninos varen efectuar manifestacions, reclamant per les condicions en que la seua província seria inclosa i exigint certs beneficis per a acceptar-ho; el govern va acordar discutir en eixe moment solament la creació de la nova regió, i atendre posteriorment l'inclusió de la província d'Osorno a la nova regió. Aixina, el proyecte va ser aprovat en particular el 6 de juny de 2006. Despuix d'això, el proyecte va ser remés al Senat, per al seu segon tràmit constitucional. En el Senat, el proyecte va ser aprovat en general el dia 10 d'octubre de 2006. En tant, el 19 de novembre va ser realisada una consulta ciutadana en Osorno per a arreplegar l'opinió de la ciutadania sobre el futur de la província. En més de 20.000 vots, un 92% dels osorninos va rebujar la seua incorporació a la nova regió i només un 6% es va manifestar a favor, indicant que opinaven que el seu futur més pròsper es trobaria en la regió dels Lagos, i que els beneficis oferits pel govern eren insuficients per a acceptar l'incorporació. A pesar de que este plebiscit tenia en un començ un caràcter no vinculant, el govern va entendre l'importància de dita votació i va retirar del proyecte de llei l'incorporació de la província d'Osorno a la futura Regió dels Rius.[6]
Aixina, el proyecte va ser aprovat en particular en modificacions, el 6 de decembre de 2006, per lo que va deure ser enviat a la cambra d'orige (la Cámara) per a que es pronunciara sobre les modificacions que es varen introduir al proyecte, el qual seria aprovat per esta en tercer tràmit constitucional, el 19 de decembre de 2006. Despuix de l'aprovació per part d'abdós cambres, el proyecte va ser remés el 23 de giner de 2007 al Tribunal Constitucional, per al seu control de constitucionalitat, que va ser efectuat per sentència de 26 de giner de 2007, sent promulgat com la llei N.º 20.174,[1] el 16 de març de 2007 per la presidenta Michelle Bachelet en un acte realisat en la passejada Lliberteu de la ciutat de Valdivia. Dita llei va ser publicada en el Diari Oficial el 5 d'abril del mateix any i va entrar en vigència el 2 d'octubre de 2007, sagellant en això l'independència de la nova regió.
Govern i administració
[editar | editar còdic]Divisió polític-administrativa
[editar | editar còdic]La regió dels Rius, que té per capital a la ciutat de Valdivia, per a efectes del govern i administració interior, es dividix en dos províncies:
- Província del Ranco, la capital del qual és L'Unió.
- Província de Valdivia, la capital de la qual és Valdivia. Mentres que estes dos províncies es subdividen en 12 comunas ―Panguipulli, Futrono, Riu Bo, Llac Ranco, L'Unió, Corral, Paillaco, Valdivia, Máfil, Lanco, Mariquina i Els Lagos―.
Autoritats
[editar | editar còdic]L'administració de la regió del poder eixecutiu radica en el Govern Regional dels Rius, constituït pel Governador dels Rius i pel Consell Regional, ademés de contar en la presència del Delegat Presidencial regional dels Rius i el delegat presidencial provincial del Ranco, representants del govern central del país. Per als efectes de l'administració local, les províncies estan dividides a la seua volta en 12 comunas ―Panguipulli, Futrono, Riu Bo, Llac Ranco, L'Unió, Corral, Paillaco, Valdivia, Máfil, Lanco, Mariquina i Els Lagos― en total regides per la seua respectiva municipalitat.
El poder llegislatiu es troba representat i dividit territorialmente a través de la 12.º circumscripció del Senat de Chile constituït per tres senadors i pel 24.º districte electoral de la Cámara -compost per cinc diputats-, els quals representen als ciutadans de la regió.
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Secretaries regionals ministerials
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Geografia
[editar | editar còdic]La Regió dels Rius està dominada per les valls de la Depressió Intermija, interromputs a penes per la Cordillera de la Costa, que en la zona alcança baixa altura i es denomina Cordillera del Mahuidanche i Cordillera Pelada, lo que permet l'ampli desenroll de l'agricultura i de la ganaderia. La Cordillera dels Vages manté el seu característic vulcanisme en una altitut que supera els 2000 metros sobre el nivell de la mar (MSNM), destacant en la zona els volcans Villarrica (2814 m s. n. m.) —en ellímit en la regió de la Araucanía— i el Mocho-Choshuenco (2422 m s. n. m.). Una de les principals característiques de la geografia correspon als cursos hidrogràfics. Dos conques dominen la regió: la conca del riu Valdivia i la conca del riu Bo. En abdós casos, els rius s'originen en la zona cordillerana i, per l'acumulació de morrenas d'orige glacial que han detingut el pas de les aigües, diversos llacs s'han format. En el cas del riu Valdivia, este s'origina en ellac argentí Lácar les aigües del qual creuen la frontera i donen forma als Sèt Lagos, un conjunt en el que destaquen el Panguipulli, el Calafquén i el Riñihue; des d'este últim, les aigües baixen pel riu Sant Pedro i el Calle-Carrer, fins que les seues aigües es junten en les del ric Creus per a formar el Valdivia, el qual desemboca en la baïa de Corral. En el cas del riu Bo, és el llac Ranco el que dona vida al seu caixer. La geografia de la Regió ha donat vida a diversos ecosistemes, com el bosc valdiviano especialment la zona costera i que es caracterisa per la presència de làrixs. Per un atre costat, el terremot de 1960 que va canviar gran part de l'entorn regional va provocar l'inundació de zones fèrtils per caixers fluvials, generant grans chapullés com el del Santuari de la Naturalea Carlos Andwanter, llar de diverses espècies de fauna com el cisne de coll negre.
Clima
[editar | editar còdic]El Atles agroclimático de Chile distinguix en la Regió 10 districtes agroclimáticos, és dir territori(s) climáticamente uniforme(s) i que, conseqüentment té(n) similar potencial productiu i de riscs agroclimáticos front a les espècies cultivades.[7]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where . Estos districtes són, casi tots, franges de nort a sur que d'orient a occident els crida: 8-10-1, 8-14-1, 9-14-2, 9-14-1 i 9-10-1. En el seu llímit sur apareixen ademés els districtes 14-10-1, 14-10-2, 14-10-3, 14-10-4, 9-11-1 i 14-11-1. El clima de la Regió és en general un oceànic humit, en una temperatura promig de 11 °C en una baixa oscilació tèrmica en la costa producte de l'influència marítima; encara que en hivern hi ha temperatures baix zero. Les precipitacions són realment considerables i en la zona costera superen anualment els 2000 mm d'aigua caiguda, durant tot l'any i principalment durant els mesos d'hivern, lo que la convertix en una de les zones més plujoses del país i a la seua capital regional com la ciutat més plujosa de Chile.
Mig ambient
[editar | editar còdic]En 2020, la capital de la Regió dels Rius va obtindre el primer lloc nacional i internacional[8] en el Desafiu de les Ciutats (One Planet City Challenge), organisat internacionalment per l'organisació de conservació Fondo Mundial per a la Naturalea (WWF), que reconeix internacionalment a 250 urbs del planeta en reduir el percentage de Gasos de l'efecte hivernàcul, el compromís local del qual adquirit és disminuir en un 30% les emissions de gasos que produïxen el calfament global cap a l'any 2030.
Ademés en 2025, va ser catalogada en Suïssa com la primera Ciutat Chapull en Chile i d'Amèrica Llatina, una designació otorgada pel Comité Permanent de la Convenció Ramsar. En esta acreditació, la capital de la Regió dels Rius s'unix a un exclusiu grup de 43 ciutats en el món que han demostrat un ferm compromís en la conservació i us racional dels seus chapulls urbans i periurbanos.
Demografia
[editar | editar còdic]D'acort al cens (2002) les comunas que formen l'actual XIV Regió contaven en una població total de 356 396 habitants, mentres que la població estimada per a l'any 2006 era de 373 712 habitants. Un 11,30 % de la població es declara com mapuche, lo que la convertix en la segona regió en major percentage d'habitants pertanyents a dita ètnia i la tercera en més població indígena total.[9]
En el cens de 2017, la majoria de la població 166 080 habitants. El restant viuen en ciutats i pobles que s'ubiquen en la Vall Central o en la rodalia de llac. Atres ciutats d'importància són L'Unió en 38 036 habitants, Panguipulli (34 539), Riu Bo (31 372), Mariquina (21 278), Paillaco (20 188) i Els Lagos (19 634). Sobre religió, un 62,52 % dels habitants de la Regió dels Rius professa el catolicisme i un 24,49 % es declara com evangèlic.
Indicadors bàsics (série històrica)
[editar | editar còdic]A continuació es presenta la série històrica d'indicadors bàsics de la Regió dels Rius:
| Any | Naiximent | Defunció | Taxa bruta de natalitat | Taxa bruta de mortalitat | Taxa global de fecunditat |
|---|---|---|---|---|---|
| 1997 | 5850 | 2054 | 16.4 | 5.8 | 2.08 |
| 1998 | 5446 | 2116 | 15.2 | 5.9 | 1.95 |
| 1999 | 5422 | 2167 | 15.0 | 6.0 | 1.95 |
| 2000 | 5545 | 2116 | 15.3 | 5.8 | 2.00 |
| 2001 | 5415 | 2205 | 14.9 | 6.0 | 1.95 |
| 2002 | 5378 | 2136 | 14.7 | 5.8 | 1.93 |
| 2003 | 5169 | 2263 | 14.0 | 6.1 | 1.86 |
| 2004 | 5139 | 2315 | 13.9 | 6.3 | 1.84 |
| 2005 | 5086 | 2390 | 13.7 | 6.4 | 1.82 |
| 2006 | 5155 | 2274 | 13.8 | 6.1 | 1.84 |
| 2007 | 5154 | 2408 | 13.7 | 6.4 | 1.82 |
| 2008 | 5306 | 2371 | 14.0 | 6.3 | 1.87 |
Economia
[editar | editar còdic]L'economia regional se sustenta principalment en el rubro silvicultor, tant per l'extracció de fustes (principalment pi insigne i en menor mida, eucalipto) com del processament de celosa en plantes com la de CELCO, ubicada en les rodalies de Sant Josep de la Mariquina, ademés existix producció paperera. El desenroll agrícola de cerealés i bayas, i de la ganaderia, tant per a engordix com per a lleteria, també són importants activitats realisades en els sectors interiors de la regió. També es presenta l'exportació de minerals, com elapislázuli i l'argent junts en l'or. En esta regió existixen activitats industrials, tenint algunes orige en l'immigració de colon alemans a mitan del XIX, sent un eixemple la cervecera. El turisme és important per al desenroll de la regió, en la zona costera hi ha balnearis com Boira, en l'interior està el sector dels Sèt Lagos i les riberes del llac Ranco. En la zona cordillerana, els principals atractius són centres termals i reserves naturals existents. En 2018, la cantitat d'empreses registrades en la regió dels Rius va ser de 8526. L'Índex de Complexitat Econòmica (ECI) en el mateix any va ser de -0,43, mentres que les activitats econòmiques en major índex de Ventaja Comparativa Revelada (RCA) varen ser Fabricació de Fils i Cables Aïllats (120,83), Elaboració de Rent Naturals o Artificials (59,25) i Construcció d'Embarcacions Menors (58,76).[10]
Relacions internacionals
[editar | editar còdic]La regió dels Rius és sèu d'una série d'institucions de relacions internacionals, tals com l'Unitat Regional d'Assunts Internacionals (URAI) del Govern Regional de l'Els Rius en Valdivia, encarregada de l'anàlisis i gestió de les relacions bilaterals i multilaterals de la regió en Amèrica Llatina i el restant del món, i de l'organisació d'events internacionals com la Trobada Internacional dels Rius, que congrega anualment a embaixades i institucions estrangeres en la ciutat de Valdivia, l'Unitat Regional de Promoció i Atracció d'Inversions, la Comissió de Relacions Internacionals del Consell Regional dels Rius en Valdivia, l'Unitat de Relacions Internacionals de la Corporació Regional de Desenroll Productiu en Valdivia, i l'oficina regional en Valdivia de la Direcció general de Promoció d'Exportacions (ProChile),
En matèria d'internacionalisació en educació superior, el principal actor dins de la Regió dels Rius és l'Unitat de Relacions Internacionals de la Universitat Austral de Chile.[11]
Gestió Migratòria
[editar | editar còdic]En matèria de relacions internacionals i gestió migratòria, els principals actors dins de la regió dels Rius són l'oficina regional en Valdivia del Servici Nacional de Migracions, el Departament de Migracions i Policia Internacional de la Policia d'Investigacions en Valdivia, i les següents Oficines Migrant en els municipis de la regió:[12]
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Lanco.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Panguipulli.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Máfil.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Valdivia.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Paillaco.
Cooperació i integració internacional
[editar | editar còdic]El Govern Regional dels Rius participa del Comité d'Integració Els Lagos junt als governs provincials argentins de Neuquén, Riu Negre, Chubut i el Municipi de Baïa Blanca.[13] Ademés, ha subscrit convenis de cooperació internacional en els següents Estats, organisacions internacionals i entitats subnacionals:
- Memoràndum d'enteniment descentralisat en l'Estat de
.[14][15] - Memoràndum d'enteniment en el Programa de les Nacions Unides per al Desenroll (Plantilla:ONU).[16]
- Conveni d'amistat i intercanvi en el Govern Popular Provincial de Yunnan (
).[17]
Passos fronteriços
[editar | editar còdic]- REDIRECT Plantilla:CHL (Futrono) - [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]] (Lácar): Pas Carirriñe.
- REDIRECT Plantilla:CHL (Panguipulli) - [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]] (Lácar): Pas Hua Hum.
- REDIRECT Plantilla:CHL (Futrono) - [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]] (Lácar): Pas lpela.
Consulats en Valdivia
[editar | editar còdic]Per l'important número d'immigrants i descendents de diversos països europeus (especialment d'alemans), existixen en la ciutat de Valdivia diversos consulats honoraris per a atendre diverses problemàtiques de la població resident en la zona. Els consulats presents en la ciutat són els de:
- Plantilla:ALE: Honorarkonsul der Bundesrepublik Deutschland (cònsul honorari: Kurt Hellemann).
- class=notpageimage noviewer|border|link=|20px Austria: Consulat Honorari d'Àustria, (cònsul honorari: Dr. Marcos Iampaglia).
Espanya
- Consulat Honorari del Regne d'Espanya (cònsul honorari: Elías Cavaller).
FRA: Consulat Honoraire de la République Française (cònsul honorari: Carl Friedrich Fingerhuth Vorwerk).
ITA: Consulat Honorari de la República Italiana (cònsul honorari: Alessandro Foradori).- Plantilla:NLD: Consulat Honorari dels Països Baixos (cònsul honoraria: Charlotte Lovengreen Van Der Meijden).
- Erro al crear miniatura: : Honorary Consulate of the United Kingdom (cònsul honorari: John Kenyon).[18]
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Ciutats de la regió
[editar | editar còdic]
Llocs d'Interés
[editar | editar còdic]
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Chile|20px|Vore el portal sobre Chile]] Portal:Chile. Contingut relacionat en Regió dels Rius.
- Regions de Chile
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Plantilla:Cita LeyChile
- ↑ Plantilla:Cita LeyChile
- ↑ «memoriachilena. cl/temas/dest. asp? id=holandesesvaldivia Navegants holandesos en Chile». Memòria Chilena. Consultat el 7 d'abril de 2012.
- ↑ «archive. org/web/20130525214842/http://sil. senado. cl/cgi-bin/sil_proyectos. pl?4048-06 Crea la XV Regió d'Arica i Parinacota i la província del Tamarugal en la Regió de Tarapacá». Archivat des d'el senado. cl/cgi-bin/sil_proyectos. pl?4048-06 original, el 25 de maig de 2013. Consultat el 27 de giner de 2017.
- ↑ «archive. org/web/20130525214411/http://sil. senado. cl/cgi-bin/sil_proyectos. pl?4049-06 Crea la XIV Regió dels Rius i la província de Ranco en el seu territori». Archivat des d'el senado. cl/cgi-bin/sil_proyectos. pl?4049-06 original, el 25 de maig de 2013. Consultat el 27 de giner de 2017.
- ↑ Diari Austral d'Osorno, 20 de novembre de 2006, archive. org/web/20070927040536/http://www. australosorno. cl/prontus4_nots/site/edic/2006_11_20_1/home/home. html «Categòric 92% va preferir als Lagos»
- ↑ Atles agroclimático de Chile, Tom 1
- ↑ «elmostrador. cl/agenda-pais/2020/06/05/valdivia-obté-primer-lugar-nacional-en-desafio-de-les-ciudades/ Primer lloc internacional WWF 2020».
- ↑ Institut Nacional d'Estadístiques, today/20120629052709/http://espino. ine. cl/cgibin/RpWebEngine. exe/PortalAction?&MODE=MAIN&BASE=CPCHL2KCOM&MAIN=WebServerMain. inl Cens Nacional de Població i Vivenda 2002
- ↑ «archive. org/web/20201025213530/https://adalytics. cl/geo/14 ADALYTICS». adalytics. cl. Archivat des d'el cl/geo/14 original, el 25 d'octubre de 2020. Consultat el 5 de setembre de 2020.
- ↑ «uach. cl/internacional/principal/conocenos Portada». www. uach. cl. Consultat el 2025-02-21.
- ↑ «ide. subdere. gov. cl/R00/map/502? zoom=4.546135420056858¢er=-5999233.776175784,-4241234.315908879 Oficina Migrant Adherides al Sagell Migrant». geonodo. ide. subdere. gov. cl. Consultat el 2025-02-21.
- ↑ «difrol. cl/download/folleto-comites-de-frontera/ Fullet de Comités d'Integració i Fronteres» (en és-és). DIFROL. Consultat el 2026-08-23.
- ↑ «diarioemprende. cl/noticia/actualidad/2021/11/gobierno-regional-impulsa-plan-de-internacionalizacion-de-inversiones-per a-els-rios Governe Regional impulsa Pla d'Internacionalisació d'inversions per als Rius» (en és). Diari Mamprén. Consultat el 2026-08-23.
- ↑ «cl/2025/02/20/muhammad-anshor-embajador-indonesio-en-chile-els-rios-tiene-un-enorme-potencial-per a-ofrecer-al-mundo/ Muhammad Anshor, embaixador indonesi en Chile:" Els Rius té un enorme potencial per a oferir al món”» (en és). Diari El Ranco. Consultat el 2026-08-23.
- ↑ «undp. org/es/chile/noticias/gobierno-regional-de-els-rios-y-pnud-chile-firman-memorando-de-entendimiento-per a-trabajo-conjunto-cap a-el-desarrollo-sostenible Governe Regional dels Rius i PNUD Chile firmen Memoràndum d'Enteniment per a treball conjunt cap al desenroll sostenible» (en és). UNDP. Consultat el 2026-08-23.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Observatori Asiapacifico. Consultat el 2026-08-23.
- ↑ «cultura. gob. cl/catalogo/festival-internacional-de-jazz-de-valdivia/ Festival Internacional de Jazz de Valdivia». comunidadcreativalosrios. cultura. gob. cl. Consultat el 2022-06-16.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Regió dels Rius.- goredelosrios. cl Govern Regional de la Regió dels Rius
- descubrelosrios. cl Descobrix Els Rius, lloc oficial de turisme de la Regió dels Rius
- bcn. cleyes/pdf/original/259774.pdf Llei N.º 20 174, que crea la XIV Regió dels Rius i la província de Ranco en el seu territori
- archive. org/web/20071011001301/http://www. educarchile. cl/Portal. Base/Web/verContenido. aspx? ID=130423 XIV Regió en Educarchile
- genealog. cl/Chile/lineatiempo/Valdivia Llínea de temps de Valdivia
- Este artícul conté una traducció derivada de «Región de Los Ríos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.