Regió de la Araucanía
| Regió de la Araucanía | |||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Regió d'[[Plantilla:CHL]] | |||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||
La regió de la Araucanía[2] és una de les setze regions en que es dividix Chile. La seua capital és la ciutat de Temuco. És la porta d'entrada a la zona Sur del país. Llimita al noroest i nort en la regió del Biobío, a l'est en la província del Neuquén en Argentina, al sur en la regió dels Rius i a l'oest en l'oceà Pacífic. Conta en una superfície de 31 858 km² i una població de 1 046 322 habs. segons la proyecció del INE de l'any 2014,[1] sent la novena regió en la major extensió regional en Chile i la quinta més poblada, per darrere de les regions Metropolitana de Santiago, de Valparaíso, del Biobío i del Maule. La regió està composta per les províncies de Cautín i Malleco. El seu principal centre urbà és el Gran Temuco en 410 599 habitants, seguit de Villarrica en 55 478 habitants i Angol en 53 262 habitants.
Toponímia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Araucanía (regió històrica).
La Araucanía fa referència al «lloc que habiten els araucanos», nom en el que els espanyols designaven als mapuche. A la seua volta, la veu «araucano» és el gentilici de la paraula «Arauco», antic topònim utilisat pels espanyols per a referir-se ambiguamente al sur de Chile i més en específic a la zona controlada pels mapuches (No deu confondre's en l'actual comuna d'Arauco, de dimensió molt més acotada). La principal hipòtesis és que el gentilici "araucano" prové del quechua "aw'ka", que significa rebel o feroç, derivat de l'antic contacte del poble mapuche en el inca.
Símbols
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Bandera de la Regió de la Araucanía.
Bandera
[editar | editar còdic]La regió no posseïx una bandera oficial. No obstant, sol utilisar-se com a bandera regional'estandart usat pel intendent, que consistix en un camp blanc en l'escut regional en el centre, encara que el seu estatus no està definit. L'escut està dissenyat a pur de dos quarters roig i negre, adornats en sis guemilés blancs i un trapelacucha (joya mapuche) del mateix color, rodejats d'una guirnalda de copihue i coronats per un mont nevat escoltat d'araucarias,[3][4]
En l'últim temps s'ha popularisat l'us del Wenufoye o Bandera Mapuche en la regió, tant aixina que és utilisat de forma oficial en decenes de municipis de la regió i inclús en la intendencia i governacions.
Història
[editar | editar còdic]Pleistoceno o época glacial final (periodo Paleoíndio)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Pleistoceno.
El començ de l'història del poblament humà en esta regió es remonta a al voltant de 11 000 anys abans de l'era cristiana en época glacial final (Periodo paleoíndio).[5]
Ella va estar relacionada en el terme de la glaciació wisconsiense. Els primers pobladors d'estos llocs australs estaven organisats en grups familiars (bandes) de caçadors i recolectors (as) que practicaven la movilitat residencial i que varen ser exitosos en la colonisació dels distints ecosistemes americans, aplegant a l'actual sur de Chile fa a lo manco 13000 anys a on varen començar a deprendre a habitar el bosc siempreverde de la vall i varen practicar excursions esporàdiques a la costa del Pacífic. Estos events són el començ de l'Història de la Araucanía.
Periodo arcaic
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Periodo arcaic d'Amèrica.
Durant este periodo es varen produir canvis profunts en les societats que varen poblar esta zona centre sur, les que posseïen major experiència en organisació social i en tecnologies especialisades per a la recolecció i la caça, producte d'un coneiximent més íntim i l'expressió de conductes segurament flexibles per al seu establiment en distints ecosistemes producte del canvi ambiental global que s'havia produït en els milenis anteriors. Fa 4800 anys varen escomençar a aplegar pobles recolectors deixant varis llocs arqueològics en la zona,[6] en Quillén, Quino, Illa Mocha, i Península de Pucón.[6] Estos grups duyen tècniques acabades de caça, no obstant les tècniques de recolecció les varen adoptar de grups previs, del paleoíndio.[6] No s'han trobat restants arqueològics de Paleoíndio pero se sap que estaven ya que hi ha restants més al sur, en Mont Vert (11 000 a. C.).[6] baix estos restants es varen trobar uns atres d'a lo manco del periodo 31 000 a. C.[6]
Els llocs arqueològics en la regió corresponen als cridats ràfols que són llocs alts en a on es dominen els llocs d'accés i les fonts d'aigua, i permetien esbossar tàctiques de caça i defensa.[6] En ells, es trobaven puntes de flecha i atres instruments líticos.[6] Els ràfols estan generalment en roques o coves basálticas, les que ademés proporcionaven la matèria primera per a fer les seues ferramentes líticas.[6] Dins dels artículs líticos es trobaven gavinets, raspadors i puntes de proyectil.[6] Els ràfols dominaven zones de bosc en els quals els habitants de la zona recolectaven fruts i plantes i caçaven.[6] En este periodo ya hi havia reconeiximent i coneiximent de territori. Açò es infiere perque usaven distintes puntes de proyectil en la vall o en la costa.[6]
Durant l'estiu, es movien a sectors alts de la cordillera dels Vages per a aprovisionarse del piñón, el frut del pehuén, recolectar obsidiana i riolita des de sectors propencs a volcans per a fer els seus instruments, i caçar a la fauna que pujava en busca de dehesas verdes.[6] Esta activitat, la veranada, s'efectua en la zona fins a l'actualitat. El periodo arcaic va durar des del 8000 a. C. fins al 700 a. C., aproximadament.
Periodo agroalfarero primerenc
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Periodo agroalfarero enjorn.
el periodo agroalfarero primerenc és un periodo arqueològic usat per a la classificació de cultures arqueològiques dels pobles originaris del nort argentí i nort i centre de Chile. Es desenrolla entre el 500 a. C. i l'any 650 de la nostra era.
Complex Pitrén
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Complex Pitrén.
la cultura Pitrén és un complex cultural agroalfarero primerenc de Chile. Les comunitats compreses baix esta denominació, es varen ubicar entre el riu Bío Bío i el llac Llanquihue, ubicat en la Regió dels Lagos.[7] Ya cap a l'any 600, estos grups varen iniciar el cultiu del dacsa i de la papa, per mig del rebuge d'espais entre els boscs, sense abandonar les seues pràctiques de caça i recolecció.[8]
la ceràmica, element particular que ha caracterisat a estes comunitats, és la més antiga de la zona. En ella es troba el ketrumetawe, gerro en forma d'au, símbol de la dòna casada; ademés d'una atra diversitat de gerros d'estructures globulars, en coll cilíndric i recte, en torra en el coll o en torra recta que termina en una figura d'animal, tals com a ànets, granotes o sapos en l'extrem. La ceràmica de Pitrén denota en un evident contacte en les cultures d'El Molle i leo. Decoraven les peces en un procediment denominat "pintura negativa". Els estudiosos semblen coincidir que Pitrén constituïx la primera expressió agroalfarera en el sur de Chile.
Complex El Vergel
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Complex El Vergel.
Complex Tirúa
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Complex Tirúa.
És molt provable que el complex Tirúa haja tingut les seues raïls en el complex diaguita de més al nort, o en l'estil Aconcagua de la vall central, els tipos alfareros del Vergel, Tirúa i Valdivia estan vinculats entre sí, com també en el complex Aconcagua, compartint tradicions comunes, ya que molts elements simbòlics propis de la seua gràfica, com també la forma dels objectes en els quals s'instala dita gràfica, tendixen a ser els mateixos, com es pot apreciar en comparar els objectes que es conserven en museus i coleccions privades. El major problema ho constituïx el cridat tipo Tirúa, degut a que, en descriure-ho, Latcham no va entregar fotografies de les peces sino solament alguns dibuixos no molt ben conseguits, reproduïts en el seu llibre La alfarería indígena chilena[9] i la descripció del qual en dit text sembla insuficient. Ademés, les peces no són conegudes en les coleccions i museus chilens, com tampoc en coleccions argentines a on pogueren haver segut dutes, per lo que el problema subsistix.
Periodo mapuche
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Poble mapucheHistòria.
La cultura mapuche sorgix d'estes cultures anteriors, representada llavors en els seus antepassats Pitrén i El Vergel. Al pas del temps, en centenars d'anys es varen ser expandint eixes traces culturals i homogeneizándose, fins a aplegar a l'any mil de nostra era a constituir lo que ya pot ser reconegut plenament com a cultura mapuche. Despuix d'un breu contacte en l'Imperi inca que jamai va aplegar a la zona, els seus habitants varen ser anomenats promaucaes (hanan runasimi purum auca, 'gent salvage'). L'influència posterior dels incas tampoc va ser chicoteta i varen adoptar numerosos productes d'el “enemic” que no va conseguir ingressar al seu territori. En 1536, despuix dels incas, varen aplegar els espanyols cridats huincas pels mapuches (mapudungún we inka, 'nou inca'). El contacte definitiu en els espanyols es va produir en la batalla de Reinohuelen en 1536. Este poble va ser conegut pels conquistadors espanyols en el nom genèric de «araucano», usat per primera volta per Alonso d'Ercilla en 1589. Arauco, és derivat de la paraula ragko (mapudungún ragko, 'aigua gredosa blanca'), sinònim de Malleco, Malloco o Mallarauco. Entre ells es dien per gentilicis que aludien a les diferents localitats d'orige (p. eix. purenes), o a punts cardinals dels que procedien, respecte dels referents (picunches (pikun, 'Nort'), huilliches (willi, 'Sur')).
Guerra d'Arauco
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Guerra d'Arauco.
En estes terres habitaven més de 180 000 indígenes, composts pels pobles pehuenches i mapuches. Dit territori s'havia mantingut rebel a partir de la denominada Guerra d'Arauco davant el domini espanyol durant la conquista de Chile i tot el periodo colonial de Chile, sense que cap bando vencera clarament. Després de l'independència de Chile, ya en el periodo republicà, es va ordenar la celebració d'un parlament general en els mapuches que habitaven al sur del riu Biobío, en la finalitat d'acordar l'estatut que regularia les relacions entre la naixent república i el poble mapuche; realisant-se aixina el Parlament de Tapihue en giner de 1825. No obstant posteriorment varen succeir diversos fets que varen obligar a l'estat chilé a destinar recursos a la zona de la frontera. Ademés, durant la Revolució de 1851, el general José María de la Creu, líder del moviment golpista, va reclutar a varis loncos mapuches i els seus clans per a alçar-se en armes contra el govern, açò lo va poder conseguir gràcies a la relació d'amistat que mantenia el general en els cacics, entre ells Colipí. Quan la seua insurrecció va ser esclafada pel general Manuel Bulnes, els cacics en lloc de rendir-se junt a De la Creu es varen replegar a la frontera junt en varis membres despenjats de l'antic eixèrcit, dedicant-se al pillage i al robo de ganado, pels següents 4 anys. Açò va motivar al govern a movilisar al segon batalló del segon de llínea, fins a giner de 1856.
Regne de la Araucanía i la Patagonia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Regne de la Araucanía i la Patagonia.
Un aventurer francés, cridat Orélie Antoine de Tounens, es va dirigir a la zona de l'Araucanía, va fer contacte en el lonco Quilapán, al que va entusiasmar en la seua idea de fundar un estat per al poble mapuche com a forma de resistència al eixèrcit chilé durant l'época final de la Guerra d'Arauco i el 17 de novembre de 1860 va fundar el Regne de la Araucanía i es va proclamar rei baix el títul d'Orélie Antoine I. Durant els dies següents, Tounens va promulgar la constitució del regne i el 20 de novembre del mateix any va declarar l'anexió de la Patagonia, establint com a llímits el riu Biobío pel nort, l'oceà Pacífic per l'oest, l'oceà Atlàntic per l'est des del riu Negre fins al estret de Magallanes, llímit austral del Regne. El govern chilé, baix el mando del president José Joaquín Pérez, va ordenar l'arrest de Tounens en giner de 1862, sent traslladat a els Àngeles a on va ser reclós i després enviat a Europa.
Ocupació de la Araucanía
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Ocupació de la Araucanía.
En 1879 es dona l'últim gran alçament mapuche en l'actual Regió de la Araucanía per la migració de forces chilenes al nort per la guerra del Pacífic. L'alçament va ser sofocat per les tropes a càrrec de Cornelio Saavedra Rodríguez en 1881, donant fi al procés que en l'història tradicional chilena es coneix com a «Pacificació de la Araucanía». Esta etapa va contemplar l'ocupació total de la Araucanía i la seua consolidació. D'eixe modo, el govern chilé va dur finalment a veta un dels seus principals proyectes d'Estat, anhelat inclús des de l'época dels espanyols, els qui en el periodo colonial no varen conseguir instalar-se ni explorar la Araucanía. Els vençuts varen ser reubicats en «reduccions», en el seu respectiu «títul de mercé», és dir, terrenys comunitaris d'extensió reduïda per a que practicaren les seues activitats ganaderes, a on permaneixen fins a hui. En els territoris ocupats se'ls varen entregar terres a colon chilens i europeus, principalment espanyols, alemans, francesos, italians, britànics, suïssos i del restant d'Europa; en total, entre 1882 i 1901, varen aplegar 36 000 europeus, 24 000 contractats per l'agència de colonisació i 12 000 varen aplegar pels seus propis mijos,[10] com a part del procés cridat colonisació europea de la Araucanía. A estos 36.000 europeus es deuen sumar als 100.000 Chilens d'orige hispànic (criollos) i mestizos, que varen aplegar en esta primera etapa, fenomen d'immigració interna, que sumada a l'europea, explicaria l'actual composició ètnica de la regió, a on l'ètnia indígena mapuche, és minoritària en térmens absoluts, sent el mestiçage un fenomen comú.
Época actual
[editar | editar còdic]La regió de molt rica en recursos naturals, servicis, explotació forestal, ganadera, agrícola i en un gran auge en el turisme internacional, per les seues bellees naturals (volcans, boscs milenaris, centres d'esquí, llac, rius, peixca, centres termals, montanyes, etc). A pesar de les riquees és una de les regions més pobres del país en alts índexs de pobrea i desigualtat socioeconòmica.
Violència
[editar | editar còdic]AP
En l'Història de la Regió de la Araucanía es viuen constantment conflictes entre mapuches i empreses forestals, agrícoles i forces policials per causa dels events històrics a on moltes terres mapuches varen ser expropiades illegalment i posteriorment venudes a privats i empreses. Hui hi ha molts programes en marcha en la Regió de la Corporació Nacional de Desenroll Indígena per a tractar de resoldre molts dels conflictes de terra i incentivar a comunitats mapuches per a millorar les condicions econòmiques. A pesar dels enormes recursos destinats a compra de terres, maquinàries i equips no ha significat una milloria en les condicions de vida dels beneficiats pero si un enorme perjuí a l'economia regional.
Govern i administració
[editar | editar còdic]Divisió polític-administrativa
[editar | editar còdic]La regió de la Araucanía, que té per capital a la ciutat de Temuco, per a efectes del govern i administració interior, es dividix en dos províncies:
- Província de Cautín, capital Temuco.
- Província de Malleco, capital Angol. Mentres que estes dos províncies es subdividen en 32 comunas ―Carahue, Cholchol, Cunco, Curarrehue, Freire, Galvarino, Gorbea, Lautaro, Loncoche, Melipeuco, Nova Imperial, Pare Les Cases, Perquenco, Pitrufquén, Pucón, Saavedra, Temuco, Teodoro Schmidt, Toltén, Vilcún, Villarrica, Angol, Collipulli, Curacautín, Ercilla, Lonquimay, Els Sauces, Lumaco, Purén, Renaico, Traiguén i Victoria―.
Autoritats
[editar | editar còdic]L'administració de la regió del poder eixecutiu radica en el Govern Regional de la Araucanía, constituït pel Governador de la Araucanía i pel Consell Regional, ademés de contar en la presència del Delegat Presidencial regional de la Araucanía i el Delegat Presidencial Provincial de Malleco, representants del govern central del país. Per als efectes de l'administració local, les províncies estan dividides a la seua volta en 32 comunas ―Carahue, Cholchol, Cunco, Curarrehue, Freire, Galvarino, Gorbea, Lautaro, Loncoche, Melipeuco, Nova Imperial, Pare Les Cases, Perquenco, Pitrufquén, Pucón, Saavedra, Temuco, Teodoro Schmidt, Toltén, Vilcún, Villarrica, Angol, Collipulli, Curacautín, Ercilla, Lonquimay, Els Sauces, Lumaco, Purén, Renaico, Traiguén i Victoria― en total regides per la seua respectiva municipalitat. El poder llegislatiu es troba representat i dividit territorialmente a través de la 11.º circumscripció del Senat de Chile constituït per cinc senadors i pel 22.º districte electoral de la Cámara -compost per quatre diputats- i el 23.º districte electoral de la Cámara -compost per sèt diputats-, els quals representen als ciutadans de la regió.
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Secretaries regionals ministerials
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Demografia
[editar | editar còdic]La ciutat de Temuco és, junt en Iquique, una de les ciutats de creiximent més explosiu a nivell nacional. Segons el cens de l'any 1970, en Temuco vivien prop de 88 000 habitants; esta població, en 30 anys es cuasi va triplicar fins a vorejar els 250 000 habitants. En l'actualitat, la ciutat de Temuco i la comuna de Pare Les Cases formen la cridada àrea metropolitana de Temuco, que segons les estimacions del Ministeri de Vivenda i Urbanisme de Chile, contava en 460 824 habitants per a l'any 2016, sent el sext centre urbà més gran de Chile. La turística ciutat llacustre de Villarrica també ha vixcut este fenomen demogràfic en transformar-se, junt al balneari de Pucón, en un dels 4 destins turístics de Chile pels seus grans páramo naturals rodejats per boscs cordilleranos, llac d'aigües clares i immensos volcans andinos. L'immigració nacional actual és provinent de la zona central de Chile i un 23,46 % de la població de la Regió de la Araucanía va afirmar encara pertànyer a una ètnia originària/indígena, principalment mapuche; no obstant les persones d'orige indígena que s'han assimilat seria molt major.
Etnografia
[editar | editar còdic]La regió té una població diversa a on la societat originària mapuche alcança al voltant de 314 000 persones, sent aixina aproximadament el 33% del total de la població regional (18% de la comunitat mapuche a nivell nacional) segons el cens de 2017,[11] sent la població majoritària els mestizos (de traces blancs i indígenes), ademés dels blancs d'orige espanyol o criollo chilé, seguit de descendents d'immigrants suïssos, francesos, alemans i italians, inclús destaca una chicoteta comunitat neerlandesa aplegats a la regió a partir de 1883, gràcies a una política de colonisació de l'Estat durant l'Incorporació de la Araucanía. Des del moment en que este territori és incorporat va començar un procés de mestiçage entre les distintes ètnia que ho habiten, tant entre els chilens de la zona, i els que varen aplegar d'atres zones del país, com els migrants estrangers.[12] Existixen comunitats diferenciades en la regió producte del conflicte mapuche, principalment entre els descendents de colon estrangers i la població indígena, sent esta última perseguida i criminalisada per l'estat chilé.[13][14][15][16][16] La Araucanía és també una regió en una gran cantitat de població bilingüe en Chile, a on hi ha prop de 75.000 parlants de mapudungún, els que ademés manegen el castellà. El castellà és la llengua de facto de la regió i la més parlada, no obstant la llengua mapuche es troba oficialisada en algunes comunas de la regió i en proyecció per a ser llengua cooficial en la regió. Els habitants d'ètnia mapuche d'esta regió representen el 18% del total de la població mapuche a nivell nacional, molts d'ells són mestizos en part del seu orige compartit en els hispà-chilens o inclús atres pobles europeus, pero predominant l'ascendència ètnica mapuche, sent la segona regió en més membres nets d'este poble (despuix de la Regió Metropolitana, que reunix al 37% del total de la població mapuche o mapuche-mestiza a nivell nacional).[11]
Ciutats
[editar | editar còdic]Erro al crear miniatura: |
20 principals centres urbans de la Araucanía | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nro. | Ciutat | Província | Pob. | Nro. | Ciutat | Província | Pob. |
Erro al crear miniatura: | ||
| 1.º | Erro al crear miniatura: Gran Temuco | Cautín | 410 520 | 11.º | Erro al crear miniatura: Pitrufquén | Cautín | 13 420 | |||
| 2.º | Erro al crear miniatura: Villarrica | Cautín | 51 511 | 12.º | Erro al crear miniatura: Curacautín | Malleco | 12 412 | |||
| 3.º | Erro al crear miniatura: Angol | Malleco | 51 268 | 13.º | Erro al crear miniatura: Carahue | Cautín | 11 596 | |||
| 4.º | Erro al crear miniatura: Victoria | Malleco | 23 977 | 14.º | Erro al crear miniatura: Gorbea | Cautín | 9 413 | |||
| 5.º | Erro al crear miniatura: Lautaro | Cautín | 21 071 | 15.º | Erro al crear miniatura: Purén | Malleco | 7 604 | |||
| 6.º | Erro al crear miniatura: Nova Imperial | Cautín | 18 335 | 16.º | Cunco | Cautín | 7 316 | |||
| 7.º | Erro al crear miniatura: Collipulli | Malleco | 16 006 | 17.º | Freire | Cautín | 5 388 | |||
| 8.º | Loncoche | Cautín | 15 223 | 18.º | Erro al crear miniatura: Renaico | Malleco | 5 355 | |||
| 9.º | Traiguén | Malleco | 14 140 | 19.º | Erro al crear miniatura: Els Sauces | Malleco | 3 638 | |||
| 10.º | Erro al crear miniatura: Pucón | Cautín | 13 837 | 20.º | Erro al crear miniatura: Galvarino | Cautín | 3 539 | |||
| Font:Estimació i Proyecció per a l'any 2012 - INE.[17] | ||||||||||
Llengües
[editar | editar còdic]La llengua més parlada és l'espanyol i és l'idioma oficial de facto, com en tot Chile; ademés, part de la població mapuche parla mapudungún i existixen colectivitat de descendents d'immigrants que utilisen idiomes com l'alemà o l'italià en forma minoritària. El mapudungun és llengua oficial en les comunas de Galvarino i Pare Les Cases i l'any 2015 el Consell Regional va aprovar la seua cooficialitat en tota la regió, pero no s'ha implementat el modo en que es farà efectiva esta mida.
Geografia i clima
[editar | editar còdic]Es troba ubicada entre les regions del Biobío i d'Els Rius i entre Argentina i l'oceà Pacífic. El seu relleu es caracterisa per la presència, d'oest a est, de planicies costeres, la cordillera de la Costa, la depressió intermija, la precordillera i la cordillera dels Vages.[18]
El clima de la regió es caracterisa per la transició, de nort a sur, entre els climes de tipo mediterràneu i oceànic plujós. Sent possible observar els següents tipos de clima:
- Templat càlit en estació seca curta
- Templat càlit plujós en influència mediterrànea
- Templat fredor plujosa en influència mediterrànea
- De gèl d'altura.[18]
La configuració hidrogràfica de la regió es caracterisa per la presència de tres grans rius que corren d'est a oest: la conca del riu Imperial, la conca del riu Toltén i la conca del riu Biobío. Esta última s'estén en direcció noroest, desembocant en la Regió del Biobío. Els principals afluents del riu Imperial són el Cautín, el Chol Chol i el Quepe, i els d'el riu Toltén són el Allipen i ellac Villarrica. Ademés presenta algunes conques costeres: conques costeres i illes entre riu Paicaví i llímit regional, i les del riu Moncul i riu Queule. La regió conta en una série de llac, entre els que destaquen el Villarrica, el Caburga, el Budi i el Collico.[19]
Dos dels volcans més actius del país i de Sudamérica es troben en esta regió: el Llaima i el Villarrica.
Salut
[editar | editar còdic]La regió es troba dividida en els Servicis de Salut Araucanía Nort i Araucanía Sur, el primer administra als 7 hospitals de la província de Malleco i el segon als 17 centres hospitalaris de Cautín. Els hospitals més importants de la regió són el Regional Hernán Henríquez Aravena de Temuco, el Maurici Heyermann d'Angol, el Sant Josep de Victoria, Intercultural de Nova Imperial i el Complex Assistencial Pare Les Cases.
Educació
[editar | editar còdic]Educació Superior
[editar | editar còdic]Diversos centres universitaris, instituts professionals i centres de formació tècnica es troben en distintes ciutats de la Araucanía. Tenen presència en la regió:
Universitats tradicionals
[editar | editar còdic]- Universitat Catòlica de Temuco (UCT): Temuco i Lautaro (Campus Pillanlbún).
- Universitat de la Frontera (UFRO): Temuco, Angol i Pucón.
- Universitat Arturo Prat (UNAP): Victoria.
- Pontifícia Universitat Catòlica de Chile (PUC): Villarrica.
Universitats privades
[editar | editar còdic]- Universitat Autònoma de Chile (UA): Temuco.
- Universitat Major (O. Major): Temuco.
- Universitat Sant Tomás (UST): Temuco.
- Universitat d'Aconcagua (UAC): Temuco.
- Universitat Tecnològica de Chile (Inacap): Temuco.
Centres de formació tècnica
[editar | editar còdic]- C. F. T. Teodoro Wickel Klüwen: Temuco
- C. F. T. Estatal de la Araucanía: Lautaro
- C. F. T. Sant Tomás: Temuco
- C. F. T. Cànon: Villarrica, Pucón, Vilcún, Cunco i Loncoche.
- C. F. T. INACAP: Temuco
- AIEP: Temuco
Economia
[editar | editar còdic]La principal activitat econòmica de la regió és l'agricultura destacant els cultius de plantes com avena, ordi, i centeno ademés de lupino i la papa. Estos cultius, en excepció de la papa, representen les majors superfícies cultivades del país. Estos mateixos productes han segut històricament el motor econòmic regional per lo manco des de l'incorporació de la regió al territori chilé.[20] cal destacar l'increment de producció de berries, per eixemple frambuesas i nabius d'exportació, cultivats principalment en la zona de Gorbea.[21] Ademés, és destacable la producció ganadera, especialment en el rubro vacú, el quala convertix en la segona regió de major producció en Chile ascendint a més de 700 000 caps de ganado anuals.[22] En els últims anys, ha experimentat un considerable creiximent l'activitat forestal, de pins i eucaliptos, principalment en la província de Malleco.[18]
Ademés, la regió posseïx un gran potencial turístic per la bellea del seu paisage —conformat per boscs, llac, rius, volcans i montanyes—, i conta en una àmplia oferta de servicis d'hotels i complexos turístics. En 2018, la cantitat d'empreses registrades en la regió de la Araucanía va ser de 20.410. L'Índex de Complexitat Econòmica (ECI) en el mateix any va ser de 0,21, mentres que les activitats econòmiques en major índex de Ventaja Comparativa Revelada (RCA) varen ser Fabricació de Carbó Vegetal i Briquetas (43,86), Establiments d'Ensenyança Primària i Secundària per a Adults (30,57) i Venda al por mayor de Combustibles Sòlits (13,71).[23]
Relacions internacionals
[editar | editar còdic]La regió de la Araucanía és sèu d'una série d'institucions de relacions internacionals, tals com l'Unitat Regional d'Assunts Internacionals (URAI) del Govern Regional de La Araucanía en Temuco, encarregada de l'anàlisis i gestió de les relacions bilaterals i multilaterals de la regió en Amèrica Llatina i el restant del món, l'Unitat Regional de Promoció i Atracció d'Inversions (Invest Araucanía), la Comissió de Planificació, Descentralisació i Relacions Internacionals del Consell Regional de la Araucanía, i l'oficina regional en Temuco de la Direcció general de Promoció d'Exportacions (ProChile),
Gestió migratòria
[editar | editar còdic]En matèria de relacions internacionals i gestió migratòria, els principals actors dins de la regió de la Araucanía són l'oficina regional en Temuco del Servici Nacional de Migracions, el Departament de Migracions i Policia Internacional de la Policia d'Investigacions en Temuco, i les següents Oficines Migrant en els municipis de la regió:[24]
- Oficina Migrant de la Municipalitat d'Angol.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Collipulli.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Galarino.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Temuco.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Pucón.
Internacionalisació en educació superior
[editar | editar còdic]En matèria d'internacionalisació en educació superior, els principals actors dins de la regió de la Araucanía són l'iniciativa Temuco UniverCiudad,[25] la Direcció d'Internacionalisació[26] i Institut Confucio[27] de l'Universitat de la Frontera, i la Direcció de Relacions Internacionals de l'Universitat Catòlica de Temuco.[28]
Cooperació i integració internacional
[editar | editar còdic]el Govern Regional de la Araucanía participa del Comité d'Integració Els Lagos junt als governs provincials argentins de Neuquén, Riu Negre, Chubut i el Municipi de Baïa Blanca.[29]Ademés, ha subscrit convenis de cooperació internacional en les següents entitats subnacionals:
- Conveni de cooperació en el Govern de l'Estat de Guanajuato (border|link=|20px México).
- Acort de cooperació en el Govern Provincial de Mòdena (
ITA). - Conveni de cooperació en el Govern de Neuquén ([[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]]).
).
- Memoràndum d'enteniment en Invest Buenos Aires del Govern de la ciutat de Buenos Aires ([[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]]).
- Conveni d'agermanament en l'Ajuntament de Rivas-Vaciamadrid (
Espanya
).
- Conveni de cooperació en el Consell Departamental de Dordonya (
FRA).
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.svg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Passos fronteriços
[editar | editar còdic]- REDIRECT Plantilla:CHL (Lonquimay) - [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]] (Aluminé): Pas Icalma.
- REDIRECT Plantilla:CHL (Curarrehue) - [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]] (Lácar): Pas Mamuil Mal.
- REDIRECT Plantilla:CHL (Lonquimay) - [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]] (Picunches): Pas de Pi Hachado.
Consulats en Temuco
[editar | editar còdic]Dau a l'important número de descendents d'immigrants europeus, s'han instalat diversos consulats honoraris per a atendre diverses problemàtiques de la població de Temuco i la regió de la Araucanía. Les seues principals funcions són la de facilitar alguns tràmits associats a les nacionalisació i vises. Treballen en forma voluntària per a permetre un servici més propenc a els qui requerixquen dels seus tràmits. cal recordar que Temuco és la quinta ciutat en major número de consulats en Chile, solament superada per Santiago, Valparaíso, Concepció i Punta Arenes.
Per importància històrica i migratòria
[editar | editar còdic]- Plantilla:ALE: Honorarkonsul der Bundesrepublik Deutschland (cònsul honorari: Carl Friedrich Fingerhuth Vorwerk);
- class=notpageimage noviewer|border|link=|20px Austria: Consulat Honorari d'Àustria, pertanyent a la circumscripció consular de Valdivia (cònsul honorari: Dr. Marcos Iampaglia);
- Espanya
- Consulat Honorari d'Espanya (cònsul honorari: Antonio Gomá Segú);
- FRA: Consulat Honoraire de la République Française (cònsul honorari: Carl Friedrich Fingerhuth Vorwerk);
- ITA: Consulat Honorari de la República Italiana (cònsul honorari: Italo Capurro Vattuone);
- redirect Plantilla:CHE: Consulat Honorari Helvètic de la Araucanía (cònsul honorari: Marianne Fiala Beutler);
- Plantilla:NLD: Consulat Honorari dels Països Baixos (cònsul honorari: Germán Nicklas Wickel);
- Plantilla:ISR: Consulat Honorari d'Israel (cònsul honorari: Mario Alberto Hasson Russo);
- Erro al crear miniatura: : Consulat Honorari del Regne Unit, pertanyent a la circumscripció consular de Port Montt (cònsul honorari: John Kenyon).
Atres consulats d'Amèrica i Oceania
[editar | editar còdic]- [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]]: Consulat Honorari de la República Argentina (cònsul honorari: María Teresa Kralika);
- class=notpageimage noviewer|Bandera de Brasil|border|link=|20px Brasil: Consulat Honorari de la República Federativa del Brasil (cònsul honorari: Gilka Nese de Castro Cerqueira);
Costa Rica: Consulat Costarricense de Temuco (cònsul honorari: Humberto Manuel Bou Martínez-Comte);- Plantilla:HON: Consulat Honorari de la República d'Hondures (cònsul honorari: José Ulises Valderrama Méndez);
- Erro al crear miniatura: : Consulat Honorari de Nova Zelanda;
- border|link=|20px Perú: Consulat Honorari de la República del Perú (pròximament).
Consulats en Villarica
[editar | editar còdic]- Plantilla:ALE: Honorarkonsul der Bundesrepublik Deutschland (cònsul honorari: Andreas Schick von Baer);
Cultura
[editar | editar còdic]
En la regió coexistixen variades manifestacions culturals, com a conseqüència dels diversos grups relacionals que varen poblar la regió, i que es manifesten en tradicions, la religió, l'arquitectura, gastronomia, proyectes educacionals, en la que es destaca un fort component cultural europeu, siga d'orige criollo (hispànic) o de les derivades de l'immigració europea, i la mapuche com per eixemple la celebració del We Tripantu (Any Nou Mapuche) celebrada durant el solstici d'hivern, activitat en que participen més de 30 comunitats indígenes del sector. Esta festa dona inici a un nou any per als mapuches, que és celebrat en menjars típics i rogatives que tenen com a propòsit demanar que la pròxima temporada siga abundant en aliments i collites, i que la naturalea estiga protegida.
Organisacions culturals comunitàries
[editar | editar còdic]En l'àmbit cultural comunitari existixen més de 30 organisacions que es preocupen de cultivar i difondre l'art comunitari present en la regió. La majoria d'elles organisades en una ret d'organisacions anomenada ROCCO creada en l'any 2012 a partir d'un treball colaboratiu en el Ministeri de les Cultures, les Arts i el Patrimoni, i comprén des d'organisacions migambientals, socioculturals, artístiques, mijos de comunicació comunitaris, mapuches i d'activisme polític territorial. Entre les organisacions culturals comunitàries de la regió de la Araucanía es troba la Casa de la Cultura de Traiguén va ser fundada el 9 de setembre de 2005, en carrer Lagos 562, Traiguén.[30] Casa de la Cultura és un espai físic destinat al desenroll, promoció i visualisació de les distintes expressions culturals de la comuna, regió i el país. Un atre eixemple d'organisació cultural és titerike. blogspot. com Titerike, una reconeguda companyia chilena de teatre de títaros és partix integrant de la ret d'organisacions culturals i ha dut a diferents escenaris del món obres que reflectixen l'identitat cultural de la regió de l'Araucanía.
Cine
[editar | editar còdic]En la película La Araucana (1971), una adaptació lliure del poema homònim d'Alonso d'Ercilla i Zúñiga, Araucanía s'interpretada per l'actriu chilena Rebeca Ghigliotto.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Institut Nacional d'Estadístiques (INE). «Presentació resultats definitius Cens 2017» (PDF). Consultat el 30 de decembre de 2017.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Ministeri de l'Interior de Chile. . Consultat el 25 de juny de 2018. «Artícul 9.º.- Les distintes regions del país en que es dividix el territori nacional, per al govern i administració interior de l'Estat, es denominaran de la següent forma: Regió d'Arica i Parinacota, Regió de Tarapacá, Regió d'Antofagasta, Regió d'Atacama, Regió de Coquimbo, Regió de Valparaíso, Regió Metropolitana de Santiago, Regió delibertador General Bernardo O'Higgins, Regió del Maule, Regió de Ñuble, Regió del Biobío, Regió de la Araucanía, Regió dels Rius, Regió dels Lagos, Regió d'Aysén del General Carlos Ibáñez del Camp, Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena.»
- ↑ Martins, António. «Flags of the World - Araucanía region (Chile)» (en anglés) (HTML). www. crwflags. com. Consultat el 30 de maig de 2014.
- ↑ «Image».
- ↑ Falabella, Fernanda i Rubén Stehberg. “Els inicis del desenroll agrícola i alfarero: zona central (300 a. C. a 900 d. C.)”. En: Jorge Hidalgo, Virgilio Schiappacasse, Hans Niemeyer, Carlos Aldunate i Iván Solimano (Eds.), pp. 295-311. Prehistòria. Des dels seus orígens fins a les albors de la conquista. Editorial Andrés Bell. Santiago. 1989. p. 299.
- ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 google. com/viewer? a=v&q=cache:M4njxak7MC0J:www. conama. cl/educacionambiental/1142/artículs-29101_recurso_1.pdf+Arqueologia+Araucania&hl=es&gl=cl&pid=bl&srcid=ADGEESj9DQWJhI4TGMAzRFHQu-BoO_6-du8g_rRWBwKH-RXflRsb_OoU3h-gnNAPPiAlK1FD8Bm3PPkN4htlcV_LP939B4tAYv1b71mVxW1GcBA0NCWiX3TufugiV4pr4Tqgcsgekht_&sig=AHIEtbQTcyiLlDN9z22kJPXpQLv-clrFaw Primers pobladors de la Araucanía
- ↑ archive. org/web/20120607145720/http://www. uach. cl/direccion/museologica/hr_700_1400dc. htm Complex Pitrén
- ↑ Aldunate, Carlos. “Estadi alfarero en el sur de Chile (500 a ca. 1800 d. C.)”. En: Jorge Hidalgo, Virgilio Schiappacasse, Hans Niemeyer, Carlos Aldunate i Iván Solimano (Eds.), pp. 329-348. Prehistòria. Des dels seus orígens fins a les albors de la conquista. Editorial Andrés Bell. Santiago. 1989.. p. 346.
- ↑ Latcham, Ricardo I. (1928). La alfarería indígena chilena. Santiago.
- ↑ dcbliga. cl/cap4a. html Pacificació de la Araucanía [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ 11,0 11,1 «En la RM viu casi el doble de mapuches que en La Araucanía». La Tercera. Consultat el 2022-08-13.
- ↑ «Chile - IWGIA - International Work Group for Indigenous Affairs». www. iwgia. org. Consultat el 2021-11-08.
- ↑ «Chile: Autoritats criminalisen a persones mapuche a través de juïns injusts» (en és). Amnistía Internacional. Consultat el 2021-11-08.
- ↑ «Chile: Authorities must stop criminalizing Indigenous Mapuche people under the Anti-Terrorism Law» (en en). Amnesty International. Consultat el 2021-11-08.
- ↑ «Chile: United Nations "Alarmed" at Racism Against Mapuches» (en en-us). www. telesurenglish. net. Consultat el 2021-11-08.
- ↑ 16,0 16,1 «Suïssa no deu deportar a una defensora Mapuche a Chile, diu Comité contra la Tortura» (en és). Notícies ONU. Consultat el 2021-11-08.
- ↑ «Demograficas i Vitals | Institut Nacional d'Estadístiques | INE 2015». www. ine. cl. Consultat el 16 d'octubre de 2016.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 INE. «Compendio Estadístic 2006» (PDF). www. ine. cl.
- ↑ Turistel Chile. «Mapa rutero - IX i X Regions» (HTM). www. turistel. cl.
- ↑ doi:10.35588/rivar. v7i20.4486.Consultat el 2022-08-06.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 2022-08-06.
- ↑ http://www. profesorenlinea. cl/Chilegeografia/Regiones/IXR/IXRegion. htm
- ↑ «React App». adalytics. cl. Consultat el 4 de setembre de 2020.
- ↑ «Oficina Migrant Adherides al Sagell Migrant». geonodo. ide. subdere. gov. cl. Consultat el 2025-02-21.
- ↑ «Temuco Univerciudad» (en és). Consultat el 2025-02-21.
- ↑ «Direcció d'Internacionalisació | UFRO». cooperacion. ufro. cl. Consultat el 2025-02-21.
- ↑ «Institut Confucio» (en és-cl). institutoconfucio. ufro. cl. Archivat des d'el original, el 2024-10-09. Consultat el 2025-02-21.
- ↑ «Direcció Internacional UCT - Enfortint el sagell UCT» (en és-cl). Direcció de Relacions Internacionals UC Temuco. Consultat el 2025-02-21.
- ↑ «Fullet de Comités d'Integració i Fronteres» (en és-és). DIFROL. Consultat el 2026-08-18.
- ↑ «CULTURA – MUNICIPALITAT DE TRAIGUEN» (en és). Consultat el 2020-11-30.
- Bibliografia
- Aldunate, Carlos. “Estadi alfarero en el sur de Chile (500 a ca. 1800 d. C.)”. En: Jorge Hidalgo, Virgilio Schiappacasse, Hans Niemeyer, Carlos Aldunate i Iván Solimano (Eds.), pp. 329–348. Prehistòria. Des dels seus orígens fins a les albors de la conquista. Editorial Andrés Bell. Santiago. 1989.. p. 346.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Regió de la Araucanía.
- gorearaucania. cl/ Govern Regional de la Araucanía
- archive. org/web/20071001000819/http://web. ujf-grenoble. fr/JAL/chili/carte/vegetChile09.jpg Mapa de vegetació de la Regió de la Araucanía
- google. cl/books? id=k_E3aAiunm8C&pg=PA124&lpg=PA124&dq=Familia+manquilef&source=bl&ots=t1Io3gMHdu&sig=w2M9PcY0VAMHzoqxT4d74uepj1c&hl=es&ei=PLOgTtPTNcWBgeh3vWuBQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCMQ6AEwAQ#v=onepage&q=Familia%20manquilef&f=false Regió de la Araucanía
- Este artícul conté una traducció derivada de «Región de La Araucanía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.