Anar al contingut

Eixèrcit de Chile

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Ficha d'unitat militar

El Eixèrcit de Chile és la branca de les Forces Armades de Chile encarregada de la defensa terrestre de Chile, la missió de la qual és mantindre la seguritat exterior, la sobirania i l'integritat territorial de la República. Conforma, junt en l'Armada i la Força Aérea, les Forces Armades de Chile. En els últims anys i despuix de varis programes de reequipamiento importants i el seu finançament militar (destinant-se el 2,1 % del PIB a les forces militars del país en l'any 2012, segons la CIA),[1] l'Eixèrcit de Chile s'ha convertit en un dels eixèrcits més tecnològicament alvançats i professionals de Llatinoamèrica.

Funcions

Artícul principal → Forces Armada de Chile.

L'Eixèrcit de Chile és una institució que forma part de les Forces Armada conforme a lo establit en la Constitució Política de Chile, en el Capítul XI “Forces Armades, d'Orde i Seguritat Pública” en els artículs 101 al 105. L'Artícul 101 senyala que “Les Forces Armada, dependents del Ministeri encarregat de la Defensa Nacional, estan constituïdes única i exclusivament per l'Eixèrcit, l'Armada i la Força Aérea. Existixen per a la defensa de la Pàtria i són essencials per a la seguritat nacional”. Aixina mateix, la Carta Fonamental establix el seu caràcter de creguts i no deliberantes, professionals, jerarquizades i disciplinades. Actualment deu satisfer les exigències que li establix l'Estat de Chile, a través de les Àrees de Missió, les quals són una nova metodologia de planificació de la defensa, que considera les distintes àrees de missió de la Defensa Nacional en que les institucions militars complixen tasques assignades que poden i deuen eixercitar conforme a lo declarat en el Llibre de la Defensa Nacional de Chile de 2017, estes inclouen (pero no es llimiten) a:

  • Defensa
  • Emergència Nacional i Protecció Civil
  • Cooperació Internacional
  • Contribució al Desenroll Nacional i a l'Acció de l'Estat
  • Seguritat i Interessos Territorials

Aparte d'elles, l'Eixèrcit complix també en moltes atres tasques de Responsabilitat Social, de Seguritat i d'Ingenieria, entre unes atres, en respal a la societat a la que servixen (presència Antàrtica i sobirania en zones aïllades, respal en control de fronteres, hipoterapia, operatius socials a persones i animals en localitats aïllades, control i seguritat en processos eleccionarios, ciberdefensa, etc).

Història

Vore també: Història de Chile

Periodo precolombí

Patricia Arancibia data els primers registres de l'existència d'un eixèrcit en el territori de Chile a la resistència a l'incursió dels incas en l'últim terç d'el XV. Primer l'inca Tupac Yupanqui va ocupar fins al riu Maule i després el seu fill Huayna Cápac va intentar estendre's fins al riu Biobío, pero en l'any 1520 va deure retrocedir fins al Maule a on es va consolidar la frontera, fins a l'arribada dels espanyols.[2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 17 

Periodo colonial

Vore també: Chile colonial

La Colónia va ser una lluita intermitent entre els conquistadors espanyols i araucanos que va caracterisar el quefer del nou país. Açò i la seua posició estratègica com a punt d'entrada a l'Oceà Pacífic que ho feya potencial objectiu per a les atres potències colonials, varen dur al Rei d'Espanya a ordenar el 21 de març de 1600 a assistir la defensa de la Colónia en Chile en diners del Virreinato del Perú, en el cridat Real Situat. El 22 de giner de 1604 es va crear en Concepció per orde de Felipe III d'Espanya un eixèrcit baix el mando d'Alonso de Ribera que devia protegir les possessions del rei.[2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 31 

Independència hispanoamericana

Artícul principal → Independència de Chile.

Va debutar militarment en l'any 1811 contra l'Imperi espanyol en el Virreinato del Riu de l'Argent, actual Argentina, conformant l'Expedició Auxiliadora Chilena per a independisar a les Províncies Unides del Riu de l'Argent. A l'inici del moviment d'independència que va declarar de fet l'independència de Chile, no es va modificar a l'eixèrcit de la Colónia. Es deu considerar que era una tradició dels pobles d'Espanya crear juntes de govern en els casos en que un rei no poguera eixercir la seua autoritat. Va ser només despuix del Gresca de Figueroa i de la pren del poder per José Miguel Carrera que prenent com a base l'Eixèrcit de la Capitania General de Chile, es va crear per orde de la Primera Junta Nacional de Govern de Chile, el primer Eixèrcit Nacional el 5 de decembre de 1810, participant de forma activa en la Guerra d'Independència, en la qual es va batre front a les tropes realistes en batalles com la de Yerbas Bones, Sant Carlos, Quechereguas, Rancagua, Chacabuco i Maipú.

Periodo d'ensajos constitucionals

Despuix de les batalles de Chacabuco i Maipú que varen fundar Chile independent, el país es va sumir en una fase de busca de la millor forma de govern, a on es varen pensar i varen intentar diferents ideals: federalistes, alguns varen pensar en una monarquia, unes atres en una constitució lliberal a extrem. A pesar del desgast que això va significar, el país va ser capaç d'organisar, finançar i reclutar la Primera Esquadra Nacional, l'Expedició Libertadora del Perú, sojuzgar als realistes en el sur de Chile i expulsar als últims reductes espanyols en la Pren de Valdivia i la conquista de Chiloé.

República Conservadora

Oficials chilens del Batalló Movilisat “Victoria” durant la Guerra del Pacífic.

El triumfo dels pelucones (conservadors) en la Batalla de Lircay va donar començ a la República Conservadora que duria a l'Eixèrcit profunts canvis, concordes en el progrés de la societat, de l'economia i de la tècnica. Un dels primers objectius de Diego Portals, el precursor d'un estat fort, va ser acabar en el protagonisme dels caudillos militars de l'Eixèrcit que en regularitat es rebelaven per raons polítiques o pecunarias. Per a impedir-ho, Portals va expulsar de l'Eixèrcit als oficials lliberals, va disminuir la planta i va reorganisar la Guàrdia Nacional. Ya durant el Gresca de Quillota esta institució paramilitar parala a l'Eixèrcit va conseguir repelir l'insubordinació. Durant la República Portaliana, l'Eixèrcit va combatre en la Guerra contra la Confederació Perú-Boliviana, la Revolució de 1851, la Revolució de 1859 i l'Ocupació de la Araucanía. També es va decretar l'Ordenança General de l'Eixèrcit de Chile de 1839. Ya siga pel prestigi militar creat per les sorprenents victòries en les Guerres Napoleòniques, fins al any 1812, o per l'eficiència demostrada pel Eixèrcit francés durant la posterior Guerra de Crimea, l'Eixèrcit de Chile, de la mateixa manera que la majoria dels eixèrcits del món occidental del segon quart d'el XIX, seguix l'organisació, tradició, usanzas i vestimentes franceses del periodo de Napoleón III. Note's en la Guerra del Pacífic, la similitut d'uniformes entre els eixèrcits chilé, peruà i bolivià. També la similitut entre estos i els uniformes usats en la guerra civil nortamericana. La derrota francesa en la Guerra Franco-Prusiana terminarà finalment en esta influència en l'Eixèrcit chilé.

Guerra del Pacífic

Artícul principal → Eixèrcit de Chile durant la Guerra del Pacífic.


la Guerra del Pacífic va ser un acontenyiment casi fundacional i va canviar la percepció de l'Eixèrcit en la societat chilena i en l'exterior. Els oficials es varen donar conte de que era necessària una nova orientació professional que ajudara a corregir les falencias que, a pesar de la victòria, la guerra havia posat en el tapet: al començ del conflicte bèlic varen deure ser improvisats servicis d'Intendencia, Sanitat, Transport i Ingeniers. No va existir en tota la guerra un servici professional de Veterinària. En la finalitat de modernisar a l'Eixèrcit, el govern de Dumenge Santa María va contractar a varis oficials prusianos que devien millorar l'educació, reglaments i treball de l'institució. Durant este procés de modernisació es va profesionalisar la formació de l'oficialitat en modernisació dels continguts d'ensenyança de l'Escola Militar, la creació de l'Acadèmia de Guerra (la primera d'Amèrica i la quarta acadèmia més antiga del seu gènero en el món, sent precedida per l'escola del Regne Unit (1799), Prusia (1826) i França (1876). Aixina mateix, es va crear l'Institut Geogràfic Militar. També es va instaurar durant este periodo el Servici Militar Obligatori. En eixe periodo varen aplegar a Chile Emilio Körner i es varen adoptar algunes de les tradicions i uniformes com el Stahlhelm i Pickelhaube. La marcial apariència obtinguda en l'influència prusiana causava impressió en l'exterior i, per eixemple, va dur al ministre plenipotenciario espanyol en Argentina Juliol d'Arellano a escriure al seu govern: ... Chile ... a on és unànim l'exaltació patriòtica i a on ha pogut formar-se un Eixèrcit, que els oficials alemans proclamen comparable en la seua organisació i qualitats al millor d'Europa.[3]

Guerra Civil de 1891

Artícul principal → Guerra Civil de 1891.


la Guerra Civil de 1891 va provocar la divisió de l'Eixèrcit i la creació d'un nou eixèrcit en Iquique el mando superior del qual va quedar finalment a càrrec de l'Eixèrcit despuix de la derrota de les tropes balmacedistas.

XX

Entre 1906 i 1913 es va consolidar la llabor reorganizadora, considerant-se en esta tots els aspectes referits al Ministeri de Guerra i a les diverses instàncies de l'Institució, com l'Inspecció General, l'Estat Major General, els Servicis Llogístics i les Divisions, Brigades i Regiments a lo llarc del territori nacional. Aixina mateix, el 7 de febrer de 1913 es crea l'Escola d'Aviació Militar, la primera d'Amèrica (i quarta més antiga en el món). A la seua volta, dins del concert centre i suramericà, el prestigi de l'Eixèrcit de Chile va dur a que varis països, entre ells Equador, El Salvador, Veneçola i Colòmbia, li solicitaren missions militars per a que colaboraren en la reorganisació dels seus eixèrcits. En les primeres décades del sigle, es reorganisen l'Institut Geogràfic Militar, la Direcció general de Maestranza i Parc d'Artilleria hui RLE "Atarassanes de Guerra" i FAMAE, l'indústria del seu tipo (en funcionament) més antiga d'Amèrica i l'Acadèmia Politècnica Militar. En 1920 es va utilisar el fantasma d'una guerra, la Guerra de dò Ladislao, per a obtindre rèdits polítics, poniento a la vista l'abús de l'institució per a interessos particulars. Durant la década de 1920, la situació social, econòmica i política de la Nació es va manifestar en una successió de crisis, que tindrien com a protagonistes a oficials de l'Eixèrcit. En 1924 va ocórrer el Soroll de sabres (Chile) que va anticipar el Colp d'Estat en Chile de 1924 i el Colp d'Estat en Chile de 1925, entregant esta última el poder a Arturo Alessandri el 20 de març d'eixe mateix any. En 1927 es va crear Carabineros de Chile en part en forces militars; en 1930 la Força Aérea de Chile, unificant d'esta manera les Aviació de l'Eixèrcit i de l'Armada, i es va crear el càrrec permanent de comandant en cap de l'Eixèrcit de Chile en 1931. Fins a llavors este càrrec solament existia en cas de guerra, perque en temps de pau hi havia un inspector general de l'Eixèrcit, sense mando de tropes i en atribucions solament inspectives. En 1932 baix el segon mandat d'Alessandri es va crear la Milícia Republicana, en la finalitat d'impedir aventures de caudillos militars que en mando de tropa en moments d'un buit de poder assumiren el govern, com en el cas de la República Socialista de Chile. La milícia va ser dissolta en 1936.

Conscriptos cremen llibres en Santiago, durant un allanamiento a la Remodelació Sant Borja el 22 de setembre de 1973, posterior al colp d'Estat.

En el periodo que comprén les décades dels anys 1940 i 1950, es varen produir acontenyiments que continuarien en la llínea de modernisació adoptada per l'Alt Mando. Entre elles trobem l'estructuració de l'arma de Blindats en 1944, l'arma de Telecomunicacions en 1947, l'Escola de Montanya, l'organisació de la Defensa Civil de Chile per part de l'Estat Major General de l'Eixèrcit, la creació de la Base General Bernardo O'Higgins. També la superioritat militar es va encarregar de donar una nova estructura als servicis de l'Eixèrcit. Especial importància va adquirir durant este periodo el servici de Material de Guerra, producte de l'evolució tècnica de les armes i per la creació de nous elements de combat que varen dur modificacions en lo estratègic i en lo tàctic.cita requerida

A lo llarc del sigle va haver ingerències de l'Eixèrcit en la política, tals com el Complot de les patitas de chancho (1948), Tacnazo en 1969, el Tanquetazo en 1973, fins a culminar en el Colp d'Estat de l'11 de setembre de 1973 del general Augusto Pinochet, donant inici a la dictadura militar que durant 17 anys ininterromputs va governar el país basat principalment en el respal de les forces armades provocant una profunda divisió en el país. Despuix de la restauració de la democràcia, en l'Eixèrcit es varen descobrir varis casos de corrupció.

Matança de l'Escola Santa María d'Iquique de 1907

Artícul principal → Matança de l'Escola Santa María d'Iquique.


La matança de l'Escola Santa María d'Iquique va ser una matança de treballadorés del salitre comesa en Chile el 21 de decembre de 1907. Diverses fonts afirmen que varen ser assessinades entre 2200 a 3600 persones[4][5][6] mentres que les sifres oficials del govern solament les situa en 126.[7] Eren persones de diverses nacionalitats que es trobaven en folga general i que varen ser assessinades per l'Eixèrcit mentres s'estajaven en l'Escola Dumenge Santa María del port d'Iquique. el general Roberto Silva Renard —al mando de les unitats militars baix instruccions del ministre de l'interior Rafael Sotomayor Gaete— va ordenar reprimir les protestes. Les tropes varen acabar en la vida dels treballadors junt en les seues famílies i varen donar un tracte especialment dur als sobreviviente.

Dictadura militar (1973-1990)

Artícul principal → Dictadura militar (Chile).


La dictadura militar va ser establida en Chile entre l'11 de setembre de 1973 i l'11 de març de 1990, i per extensió es coneix aixina al periodo de l'història chilena en que dit règim va estar vigent. Este periodo es va iniciar en el colp d'Estat que va derrocar al govern del president Salvador Dellà. Les forces armada i d'orde varen establir una Junta Militar de Govern presidida pel comandant en cap del Eixèrcit, Augusto Pinochet, qui es convertiria en elíder del govern durant tota la seua extensió. El restant de la Junta va estar conformada en els seus primers anys per José Toribio Merino, Gustavo Leigh i César Mendoza, en representació de l'Armada, la Força Aérea i Carabineros, respectivament. Encara que originalment va tindre un net caràcter militar, en el pas dels anys varen ser incorporant-se colaboradors civils.

Plans de modernisació

L'Eixèrcit de Chile està inserte en un programa de modernisació que ho ha dut a passar de ser un eixèrcit territorial en el passat a un eixèrcit mòvil i compacte en el present. Estos canvis es varen iniciar en el Pla Alcázar presentat en 1992. El pla a llarc determini consistix en:

  • Creació d'unitats flexibles en el nort i en el sur del país que, en el cas de quedar aïllades del centre, puguen respondre autónomamente. Creació d'una força en el centre altament movilizable que poguera concórrer de respal al nort o al sur.[8]
  • "Racionalisar” l'organisació per a contar en unitats completes i disminuir d'eixa forma la dependència de la movilisació lo que a la seua volta disminuïx el temps de reacció.[9]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 11 
  • Entre els seus objectius immediats es conta la professionalisació de tots els seus membres i procura oferir als potencials soldats una carrera professional atractiva que faça innecessari el Servici Militar Obligatori.
  • L'incorporació d'equips moderns en estàndarts de l'Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort en l'objectiu de permetre una major interoperabilidad en atres eixèrcits amics, entenent a la globalisació i l'inserció de Chile en el món com una tasca en a on l'Eixèrcit complix un rol fonamental i estratègic acompanyant les polítiques d'Estat del país.[9]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 11 

Actualment existix un Pla de Desenroll Estratègic 'Eixèrcit 2026' que per mig de la racionalisació i l'obtenció de noves funcionalitats i capacitats deu preparar un eixèrcit d'acort en els desafius del creiximent futur del país. Part d'eixe pla és el Pla d'acció ORCA 2015-2018 que reorganisarà algunes unitats.[10]

Operacions en l'estranger

Força de Pau Binacional Creu del Sur durant la Parada Militar de Chile en 2014.

Una part important de la reorganisació de l'Eixèrcit és la seua orientació cap a missions de pau internacionals, per a previndre conflictes o, en la seua ocasió impondre la pau, en acort de les Nacions Unides. Per a això es treballa en la formació d'una força conjunta en Argentina.

Organisació de l'Eixèrcit

Artícul principal → Anexe:Organisació de l'Eixèrcit de Chile.


Per a complir les llabors administratives, jurídiques i financeres que la llei establix, el comandant en cap de l'Eixèrcit és assessorat per secretaries que li servixen directament. Per a l'estudi, planificació i realisació de les tasques, l'Estat Major de l'Eixèrcit dispon de dèu departaments d'especialistes que estan abocats a preparar les tasques corresponents. Un d'estos és el Comando d'Operacions Terrestres que és l'encarregat de gestionar les unitats militars a lo llarc del país.

Material bèlic

Artícul principal → Anexe:Material bèlic de l'Eixèrcit de Chile.

Per a complir la seua missió disuasiva, l'Eixèrcit deu posseir i renovar el seu material de guerra concorde a les proyeccions de risc en que es basa la seua tasca.[9]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 6  L'equipament disponible comporta a voltes la necessitat de canviar la doctrina i l'organisació de les Forces Armades. A la seua volta, condicions polítiques i també presupostàries, condicionen no solament la compra de material sino també la seua distribució a lo llarc del territori. Per últim, l'obsolescència del material pot ser per raons llogístiques (quan el material complix el seu cicle de vida programat, per eixemple una ració d'aliments en data vençuda), obsolescència tàctica (l'equip ya no interactua en el sistema d'armes del com forma part, per eixemple vehículs massa llents en un conflicte modern) i l'obsolescència tècnica, (l'equip falla i no és tècnica o econòmicament rendable recuperar-ho, per eixemple vehículs en motors bencineros). Es deu procurar que estes tres dates de descarte siguen lo més coincidentes possible i per a això els proyectes de renovació del material es deuen treballar com a sistemes d'armes integrats.[9]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 7 

Cos Militar del Treball, prevenció i ajuda a damnificats

La banda instrumental de l'Eixèrcit interpreta temes en Talcahuano per a aliviar els problemes de la població despuix del Terremot de Chile de 2010.

La capacitat llogística i el seu personal complixen també una important missió durant les mides preventives i d'ajuda durant les catàstrofe naturals en Chile. Evacuació preventiva de zones amenaçades per erupció volcàniques o inundacions, manteniment de l'orde en les ciutats colpejades per terremots, tongada de ponts colapsats, rebuge de vies, etc.[11]

Despuix del terremot de febrer de 2010 varen quedar a la vista falles en la coordinació entre els ents estatals.[nota 1]

Formació i graus jeràrquics

Oficials

Artícul principal → Distintius de grau dels oficials de l'Eixèrcit de Chile.

Els graus dels militars de l'Eixèrcit chilé guarden similitut en els d'l'Eixèrcit Alemà. El grau de general d'eixèrcit correspon al comandant en cap de l'Eixèrcit, i només pot ser ocupat per l'oficial designat pel president de la República. Fins a 1998 va existir el grau de capità general, sent el grau major del Cos de Generals, i va ser utilisat per última volta per Augusto Pinochet Ugarte per haver eixercit el govern del país.

Ranc[13] Generals Oficial superior Oficial cap Oficial cap Oficial subalterno Oficial subalterno Oficial subalterno Oficial subalterno
Tinguda d'Eixida
Tinguda d'Oficina
Tinguda Centre Sur
Tinguda Nort
Grau General de
eixèrcit		 General de
divisió		 General de
brigada		 Coronel Tinent
Coronel		 Major Capità Tinent Subteniente Alferes
Abreviatura GDE GDD GDB CRL TCL MAY CAP TTE STE ALF
Anys de Carrera [nota 2] [nota 3] [nota 4] 26- 30[nota 5] 21-25 16-20 10-15[nota 6] 5 a 9 2-4 1
Còdic OTAN OF-9 OF-8 OF-7 OF-5 OF-4 OF-3 OF-2 OF-1 OF-1 OF-D

Suboficials i classes

El personal de Quadro Permanent és format en l'Escola de Suboficials del Sargent Segon Daniel Rebolledo Sepúlveda i els seus Oficials en l'Escola Militar delibertador Bernardo O'Higgins. Ademés, existix un ampli contingent de personal civil a càrrec de llabors administratives, Justícia Militar i Intendencia.

Ranc Suboficial major Suboficial Classe
Tinguda d'Eixida Erro al crear miniatura:
Tinguda d'Oficina
Tinguda Centre Sur Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura:
Tinguda Nort Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura:
Grau Suboficial
major		 Suboficial Sargent 1.º Sargent 2.º Veta 1.º Veta 2.º Veta
Abreviatura SOM SOF SG1 SG2 CB1 CB2 CBO
Còdic OTAN OR-9 OR-8 OR-7 OR-6 OR-5 OR-4 OR-3

Carrera

Anys d'estudi Grau suboficial Ranc suboficial Anys d'estudi Grau oficial Ranc oficial
1.º any Soldat dragoneante Alumne 1.º - 2.º - 3.º any Cadet Cadet
2.º any Cap dragoneante Alumne 4.º any Subalférez Cadet
Anys de suboficial Grau suboficial Ranc suboficial Anys d'oficial Grau oficial Ranc oficial
1.º - 5.º any Soldat Tropa Professional
1.º - 3.º any Veta Classe 1.º any Alferes Subalterno
4.º - 9.º any Veta 2.º Classe 2.º - 4.º any Subteniente Subalterno
10.º - 15.º any Veta 1.º Classe 5.º - 9.º any Tinent Subalterno
16.º - 20.º any Sargent 2.º Classe 10.º - 15.º any Capità[nota 7] Subalterno
21.º - 25.º any Sargent 1.º Suboficial 16.º - 20.º any Major Cap
26.º - 30.º any Suboficial Suboficial 21.º - 25.º any Tinent coronel Cap
30.º - 35.º any Suboficial major Suboficial major 26.º - 30.º any Coronel[nota 8] Superior
31.º - 32.º any General de brigada[nota 4] General
General de divisió[nota 3] General
General d'eixèrcit[nota 2] Comandant en cap

Premis i reconeiximents

Himne

Artícul principal → Els vells estandarts.


Vore també

Referències

  1. ↑ «Country Comparison: Military Expenditures» (en anglés). Central Intelligence Agency. Archivat des d'el original, el 20 de giner de 2018. Consultat el 2 de juny de 2020.
  2. ↑ 2,0 2,1 Arancibia Clavellinera 2007
  3. ↑ Pedro Sants Martínez, "Documents Diplomàtics sobre història argentina, 1850-1954", Tom V: 1890-1909. Centre d'Estudis i Investigacions Històriques "Que el seu", Mendoza, 2002, ISBN 987-43-1155-X, pág. 124, document nr.:368
  4. ↑ Portals, Felipe. «Santa María d'Iquique» (HTML). Archivat des d'el original, el 22 de decembre de 2007. Consultat el 21 de decembre de 2007.
  5. ↑ elmercuriodigital. és. «Una mostra fotogràfica reviu la matança de treballadors chilens». Archivat des d'el original, el 24 de decembre de 2007. Consultat el 21 de decembre de 2007.
  6. ↑ Lavquén, Alejandro. «Dos llibres testimonials: Els màrtirs de Tarapacá i 21 de decembre» (HTM). Archivat des d'el original, el 31 de decembre de 2007. Consultat el 21 de decembre de 2007.
  7. ↑ «Matança de l'Escola de Santa María d'Iquique en 1907». Consultat el 9 d'abril de 2017.
  8. ↑ Reorganisació de l'Eixèrcit i Nou Disseny de la Força
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Mario Puig, modernisació de les forces armades en Chile, respalat en [1] el 30 de decembre de 2017
  10. ↑ Eixèrcit de Chile Reorganisa les seues Unitats per a ampliar la seua Interoperabilidad
  11. ↑ Pàgina web de l'Eixèrcit de Chile, Mides preventives per alerta de Tsunami, obtinguda el 30 de decembre de 2017
  12. ↑ Susana Fredes i Alfredo Penya en Canvi21, l'esquena a Bachelet, respalat en Internet archive [2]
  13. ↑ «Distintius de Graus». Archivat des d'el original, el 20 de giner de 2012. Consultat el 15 de maig de 2014.

Notes

  1. ↑ S'ha criticat a l'institució que la seua Ret Torrent de telecomunicacions no va cooperar al fluix d'informació entre Santiago i les regions afectades.[12]
  2. ↑ 2,0 2,1 Solament alcanzable pels Oficials d'Infanteria, Artilleria, Cavalleria Blindada, Ingeniers i Telecomunicacions (DFL-1, Chile, "ESTATUT DEL PERSONAL DE LES FORCES ARMADES" Artícul 5º. número I lletra A) i que han segut nomenats pel President de la República com a Comandant en Cap de l'Eixèrcit d'acort a la Constitució.
  3. ↑ 3,0 3,1 Solament alcanzable pels Oficials d'Escalafó o especialitat d'Armes que són Infanteria, Artilleria, Cavalleria Blindada, Ingeniers i Telecomunicacions (DFL-1, Chile, "ESTATUT DEL PERSONAL DE LES FORCES ARMADES" Artícul 5º. número I lletra A).
  4. ↑ 4,0 4,1 Grau màxim alcanzable per als Oficials dels escalafons o especialitats de Material de Guerra, Intendencia (DFL-1, Chile, "ESTATUT DEL PERSONAL DE LES FORCES ARMADES" Artícul 5º. número I lletra B i C), Justícia i Sanitat (DFL-1, Chile, "ESTATUT DEL PERSONAL DE LES FORCES ARMADES" Artícul 5º. número II lletra C i D).
  5. ↑ Grau màxim alcanzable per als Oficials de l'escalafó Servici Femení Militar (DFL-1, Chile, "ESTATUT DEL PERSONAL DE LES FORCES ARMADES" Artícul 5º. número I lletra D), Transport, Ayudantía General, Sanitat dental i Veterinària, Servici Religiós (DFL-1, Chile, "ESTATUT DEL PERSONAL DE LES FORCES ARMADES" Artícul 5º. número II lletra A, B, I, F i G Respectivament). També és el grau màxim per als Oficials que no siguen nomenats com a General pel President de la República. Correspon al grau de culminació de la carrera militar tradicional.
  6. ↑ Grau d'inici dels oficials dels Servicis de Justícia, Sanitat, Sanitat dental i Veterinària. Els Oficials de Justícia i Sanitat deuen permanéixer 5 anys en el grau de capità, 7 en el grau de major, 6 en el grau de tinent coronel i 5 en el grau de coronel. Per la seua banda, els Oficials de Sanitat dental i Veterinària deuen permanéixer 7 anys en el grau de capità, 9 en el grau de major i 7 en el grau de tinent coronel.
  7. ↑ Grau d'inici dels oficials dels Servicis de Justícia, Sanitat, Sanitat dental i Veterinària. Els oficials de Justícia i Sanitat deuen permanéixer 5 anys en el grau de capità, 7 en el grau de major, 6 en el grau de tinent coronel i 5 en el grau de coronel. Per la seua banda, els oficials de Sanitat dental i Veterinària deuen permanéixer 7 anys en el grau de capità, 9 en el grau de major i 7 en el grau de tinent coronel.
  8. ↑ Grau màxim alcanzable per als Oficials de l'escalafó Servici Femení Militar (DFL-1, Chile, "ESTATUT DEL PERSONAL DE LES FORCES ARMADES" Artícul 5º. número I lletra D), Transport, Ayudantía General, Sanitat dental i Veterinària, Servici Religiós (DFL-1, Chile, "ESTATUT DEL PERSONAL DE LES FORCES ARMADES" Artícul 5º. número II lletra A, B, I, F i G Respectivament). També és el grau màxim per als Oficials que no siguen nomenats com a general pel president de la República. Correspon al grau de culminació de la carrera militar tradicional.

Bibliografia

Enllaços externs

Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Eixèrcit_de_Chile&oldid=1412629»