Salitre
El salitre és una mescla de nitrat de potassi (KNO3) i nitrat de sodi (NaNO3).[1] Es troba naturalment en grans extensions d'Amèrica del Sur, principalment en el salar de Uyuni en Bolívia i en la zona nort de Chile, i en la regió d'El Pedernoso en gruixa de fins als 3,6 metros. Apareix associat a depòsits de clorur de sodi (NaCl), algeps, atres sals i arena, i conforma un conjunt cridat caliche.
S'utilisa principalment en la fabricació d'àcits (nítric i sulfúric) i nitrat de potassi. Ademés, és un agent oxidant i s'usa en agricultura com fertilisant nitrogenat que pot reemplaçar a l'urea pel seu alt contingut en nitrogen.
També s'usa en medicina i en la fabricació de pólvora, dinamita i uns atres explosius, pirotècnia, vidres, fòsfors, gasos, ixes de sodi, pigments, conservants d'aliments i esmalt per a alfarería, entre atres usos.
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història del salitre.
Una llegenda conta que va ocórrer quan dos indígenes de la zona varen fer una fogata, i va escomençar a ardir la terra, que contenia salitre. Enterat el retor de Camiña, i duent aigua beneïda, va arreplegar unes mostres i va reconéixer que contenien nitrat de potassi. Una atra part de les mostres es trobava en el pati de la casa del sacerdot, i més tart va observar que les plantes es desenrollaven extraordinàriament.[2]
L'auge del salitre va tindre lloc a mitan de el XIX i va perdre importància econòmica a partir del desenroll i producció del salitre sintètic, a finals de la Primera Guerra Mundial. Economies com la chilena, principalment basada en l'explotació d'este mineral, es varen vore fortament afectades.
Va existir un monopoli del salitre; és dir, en diferents etapes Bolívia, Chile i Perú varen aplegar a ser els únics productors. En Bolívia i en Perú, des de la década de 1830 fins a 1884, i després en Chile, des de 1884 fins a la seua decadència en la década de 1920. L'explotació del salitre del antic llitoral bolivià sempre va estar en mans de capitals chilens; en l'etapa peruana, en mans d'empreses nacionals i, en la década de 1870, en mans de l'Estat peruà; en l'etapa chilena, en mans d'empreses creades en capitals anglesos, majoritàriament, i, en menor proporció, alemans i nortamericans.
En 1971 la ya decadent indústria del salitre es va nacionalisar i va assumir la seua explotació la Societat Química i Minera de Chile (Soquimich), que seria posteriorment privatizar; actualment és pràcticament l'única empresa dedicada a això, i ho fa principalment a través del sistema d'evaporament solar, creat a fins de la década de 1940 per l'ingenier nortamericà Edgar Stanley Freed,[3] qui va aplegar a ser considerat «com l'home que en el món tenia el més complet coneiximent sobre les característiques físiques i químiques del caliche».[4]
El salitre sòdic ya no és tan solicitat com abans. La seua explotació és marginal i ya no és econòmicament rendable. Pese a lo anterior, els processos de producció varen deixar un inestimable patrimoni històric i cultural. Les oficines salitreras, ubicades en el desert de Atacama, varen reflectir els mijos i la forma d'explotació que varen marcar a generacions de chilens, bolivians i peruans. Les instalacions de les Oficines salitreras de Humberstone i Santa Laura varen ser declarades patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 2005.[5]
Dos fets involucren al salitre en l'història de Bolívia, Chile i Perú. El primer és la Guerra del Pacífic (1879-1883) entre Chile, per un costat, i Bolívia i Perú, per l'atre. Va tindre els seus orígens en problemes comercials entorn a l'explotació d'este recurs. En guanyar la guerra, Chile es va adjudicar les riques províncies de Tarapacá i Antofagasta que concentren la casi totalitat dels jaciments salitreros del planeta.cita requerida El segon event està relacionat en les complexes condicions laborals dels treballadors del salitre, que en 1907 varen culminar en una gran folga nacional i la massacre de mils de folguistes en la cridada matança de l'Escola Santa María de Iquique. En esta zona de Chile varen nàixer grans moviments obrers guiats per dirigents anarquistes i comunistes, com Luis Emilio Recabarren, fundador del Partit Obrer Socialiste de Chile, que es va convertir en el Partit Comuniste de Chile.cita requerida
Atres usos del terme
[editar | editar còdic]En alguns països el nom salitre fa referència als depòsits de partícules marines que viagen per l'aire i tenen la propietat de fixar-se en les superfícies de tota construcció aledaño a zones costeres. cal destacar que esta substància és capaç de provocar danys en les pintures i en els metals, especialment els de superfície cromada. Aixina mateix, exacerba les cremades provocades pels rajos ultravioleta del sol.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gleva, Pedro Urbà (1995). Tractat de Fitotecnia General, Mundi-Prensa Llibres, pp. 504. ISBN 978-84-7114-386-0.
- ↑ González Miranda, Sergio. «La presència indígena en l'enclavament salitrero de Tarapacá. Una reflexió entorn a la festa de la Tirana» (PDF). Chungará. Consultat el 2007.
- ↑ «El llegat de Stanley Freed». SQM. Consultat el 2021-03-01.
- ↑ «».
- ↑ List of World Heritage in Danger: 2005 UNESCO
- Este artícul conté una traducció derivada de «Salitre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.